Terminal (informàtica)
En l'àmbit del hardware d'informàtica, es denomina un o una terminal o una consola al dispositiu electrònic o electromecànic que s'utilisa per a introduir o mostrar senyes d'una computadora o ordenador o d'un sistema de computació.
El concepte de terminal sol confondre's en el d'emulador virtual, que consistix en un programa que emula les especificacions d'un terminal estàndar (per eixemple, VT52, VT100, VIP, IBM 3270). Una terminal, per la seua banda, pot definir-se com cada una de les computadores conectades a la ret. També rep el nom de nodo o estació de treball.
Comparades en les targetes perforades o les cintes de paper, les primeres terminals eren dispositius barats pero molt llents per a l'entrada de senyes. No obstant, a mida que la tecnologia va millorar i que varen ser introduïdes les pantalles de video, les terminals varen traure de l'indústria a tals formes d'interacció. Un alvanç relacionat varen ser els sistemes de temps compartit, que es varen desenrollar en paralel i varen compensar qualsevol ineficàcia en el habilitat de mecanografiado de l'usuari en la capacitat de soportar a múltiples usuaris conectats a la mateixa màquina, cada u d'ells en la seua pròpia terminal.
La funció d'una terminal està confinada a l'exhibició i entrada de senyes. Un dispositiu en una significativa capacitat local programable de processament de senyes és cridat "terminal inteligent" o client pesat. Una terminal que depén de la computadora hoste per a la seua capacitat de processament és cridada «client llauger».
Una computadora personal pot córrer un software que emule la funció d'una terminal, permetent a voltes l'us concurrent de programes locals i l'accés a un distant sistema hoste de terminal.
Història
[editar | editar còdic]
Les primeres terminals d'usuari conectades a les computadores varen ser les teleimpresoras electromecàniques (TTY), com el teletipo Modele 33, utilisat originalment per a la telegrafia, o el Friden Flexowriter. Posteriorment es varen desenrollar terminals d'impressió com el DECwriter. No obstant, les terminals d'impressió es varen vore llimitades per la velocitat a la qual es podia imprimir el paper, ya que el registre en paper era innecessari per a l'us interactiu.
Les primeres pantalles de video de computadora a voltes varen ser malnomenades "TTY de vidre" i varen usar portes llògiques individuals, sense CPU. Una de les motivacions per al desenroll del microprocessador era simplificar i reduir l'electrònica requerida en un terminal (vore Datapoint 2200). La majoria dels terminals eren conectats als mainframes i a sovint tenien una pantalla verda o àmbar. Els terminals típicament es comuniquen en el computador per mig d'un port serial, freqüentment usant l'interfaç serial RS-232. Els sistemes d'IBM es comunicaven per un cable coaxial usant el protocol Systems Network Architecture (SNA) d'IBM.
Posteriorment es varen introduir les cridades terminals "inteligents", com la VT52 i la VT100, fetes per l'empresa DEC, que encara són àmpliament emulats en software. Estos varen ser cridats "inteligents" perque tenien la capacitat d'interpretar seqüències d'escape per a colocar el cursor en una posició determinada i per a controlar la pantalla. Alguns notables tipos de terminals diferents de el VT100 inclouen al IBM 3270, varis models de Wyse (entre els que es troben el Wyse 60 el qual va anar un producte estrela i molts encara estan funcionant), i el Tektronix 4014.
A finals de 1971 i principis de la década de 1980, hi havia dotzenes de fabricants de terminals, incloent DEC, Wyse, Televideo, Hewlett Packard, IBM, Lear-Siegler i Heatkit, molts dels quals tenien seqüències de comando incompatibles.
Mentres que les primeres IBM PC solament tenien pantalles de color vert, estes pantalles no eren terminals. La pantalla d'un PC no contenia cap hardware de generació de caràcters; totes les senyals i format de video eren generats per la targeta d'exhibició video en el PC. No obstant, en un convenient software de terminal, els PC podien emular un terminal en ser conectats en un computador central. Eventualment, els computadors personals basats en microprocessador varen reduir grandement la demanda en el mercat per als terminals. Hui, la majoria dels clients de telnet dels PC proporcionen l'emulació del terminal més comú, el DEC VT100.
Terminals de text
[editar | editar còdic]
Un terminal de text, o a sovint solament terminal (a voltes consola de text), és un terminal en un interfaç serial per a comunicar-se en un computador, un teclat per a entrada de senyes i una pantalla per a exhibició d'únicament caràcters alfanumèrics (sense gràfics). L'informació és presentada com un apany de caràcters preseleccionados. Quan tals dispositius usen una pantalla de video com un tubo de rajos catódicos, són cridats "unitat de presentació visual" (UDV) o "terminal d'exhibició video" (VDT).
Originalment, els terminals de text eren terminals de computador electrònics conectats en els computadors per un port serial, pero els computadors posteriors tenen consoles de sistema incorporades i programes emuladors de terminals que treballen en un ambient d'escritori gràfic. Les exhibicions gràfiques no han erradicat al terminal de text puix este és convenient per als programadors de computadores i apropiat per a l'interfaç de llínea de comandos i les interfaços de text d'usuari. La majoria dels llenguages de programació soporten els fluix estàndar per al text de l'entrada i d'impressió, i és simple conectar els fluix en un terminal de text.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terminal (informática)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.