VT52
El VT52 era un terminal produït per Digital Equipment Corporation i presentat en juliol de 1974. Estava proveït d'una pantalla en 12 files i 80 columnes de text en mayúscula, i usava un conjunt expandit de caràcters de control i un desplaçament sol cap a davant basat en l'anterior VT05. El VT50 es va vendre solament durant un curt periodo de temps ans que fora reemplaçat per el VT52 en setembre de 1975.[1] El VT52 estava proveït d'una pantalla de 24 files i 8 columnes de text i soportava tots els 95 caràcters ASCII aixina com 32 caràcters gràfics, desplaçament bidireccional i un sistema de control de caràcters expandit.
Abdós models soportaven la comunicació asincrónica a velocitats de transmissió de fins a 9600 bits per segon i no requeria cap caràcter de farcidura. També oferien un dispositiu d'impressió opcional cridat copiadora electrolítica, que encaixava en el panel lateral. Este dispositiu podia imprimir, escanejar llínea per llínea, una rèplica exacta de la pantalla en un roll de paper empapat en aigua salada. Feya açò galvanizando en un paper metal d'un electrodo. Encara que feya un treball admirable en capturar els continguts de la pantalla, el resultat tenia una desafortunada semblança al paper higiènic.[2][3] Digital va patentar l'innovació de fer que un sol generador de caràcters proporcionara la font de text per a la pantalla i la copiadora.
En 1978 la família VT52 va ser continuada per la més sofisticada VT100, sent esta la primera terminal en incorporar renderizaació gràfica.
Fases de desenroll
VT5x
El VT50 va ser el primer terminal que Digital va produir en esta carcassa. Solament proporcionava 12 llínees de text (duent a alguns usuaris a evitar el doble espayat) i, com el seu predecessor el VT05, no incloïa soport per a les minúscules. Els usuaris d'aquella era usaven còdic en el cas excepcional de que necessitaren text en minúscula. Hi havia diferents opinions respecte a si el VT50 anava a ser un simple ensaig per als ingeniers o un producte lucratiu. La presentació de el VT52, i el seu soport de text en minúscula en la pantalla aixina com el desplaçament bidireccional, va permetre l'edició de text WYSIWYG (en espanyol, “lo que veus és lo que obtens”).
El gran tamany de la carcassa va ser delliberat per a evitar afegir un ventilador de refrigeració. Les dos plaques de circuits en processador i memòria estan en la base del terminal, i darrere d'esta hi ha una sola placa en la font d'alimentació i components electrònics. La part superior, àmplia i plana, solia estajar grans volums de documentació.
Estos terminals usaven una unitat central de processament (CPU) primitiva construïda a partir de chicotets circuits integrats. Era tan bàsica que la suma i la resta solament es podia realisar incrementant o disminuint dos registres repetidament, i solament mentres no estava en procés l'exploració de trama. Per una atra part, el temps amprat per a tal bucle de programa tenia que ser casi constant, o el text inferior de la pantalla es mostraria en el lloc incorrecte durant l'actualisació. El text no es mostrava baix el control d'un microprograma; el microprograma activava hardware a banda per a tindre accés exclusiu a la memòria de la pantalla i esperar a que es completara una llínea de píxels.
El VT52 es va convertir en una plataforma sobre la que Digital va construir varis dispositius. El VT55 incorporava un sistema de gràfics que era capaç de mostrar dos funcions matemàtiques o histograma.
VT6x
El VT61 i VT62 eren terminals de modo de bloc. El VT62 devia usar-se en conjunt en TRAX, un sistema operatiu de processament de transaccions en PDP-11 de gama alta. Usaven la mateixa carcassa pero tenien un processador més complet. Es va programar en una memòria PROM a banda el comportament específic de les aplicacions, usant còdic a banda que el processador interpretava. Este inèdit llenguage s'usaria per a desenrollar fàcilment models adicionals per a les organisacions publicitàries de Digital. Estos terminals incloïen un sò que s'escoltava quan es pressionava una tecla, mentres que els VT5x activaven un relé. El relé també s'usava com "zumbido" per al caràcter bel, produint un sò que “ha segut comparat en el sò d'un Chevy del 52 estropejant els seus engranages”.[4] Encara que els teclats eren idèntics, els usuaris de el VT6x admiraven el tacte “superior”.
VT7x
El VT78 va afegir al VT52 un processador PDP-8 d'un sol chip, sobre el qual es va programar WPS-8, el processador de texts de Digital. Este model no era un terminal per a comunicar-se en un ordenador, sino un complet sistema autònom. Mentres que el VT50 va ser desenrollat en una era ans que fora habitual aplicar els ordenadors al text, el VT78 va ser un producte dissenyat per a açò.
Referències
- ↑ Llínea de temps dels ordenadors de Digital
- ↑ https://web.archive.org/web/20110714190507/http://alt.nntp2http.com/sys/pdp11/2007/06/7fe45444f712cbc6i132f37362dc99cc.html
- ↑ http://www.mail-archive.com/linux-advocacy%40senator-bedfellow.mit.edu/msg02082.html
- ↑ (1996) The new hacker's dictionary, MIT Press, p. 186. ISBN 978-0-262-68092-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «VT52» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.