Digital Equipment Corporation

Digital Equipment Corporation o simplement DEC, va ser una empresa tecnològica nortamericana considerada pionera en la fabricació de minicomputadores. Es va fundar en 1957, i va existir fins a 1998, quan va ser adquirida per Compaq (la qual, a la seua volta, seria adquirida per Hewlett-Packard en el 2002). Digital va obrir el mercat de la producció de minicomputadoras, en la seua popular série PDP, assentant les bases per a la posterior creació dels computadors personals. L'acrònim DEC va ser oficialment utilisat per Digital, despuix d'haver segut descartat per Dairy Equipment Company de Madison (Wisconsin) a fi d'evitar un conflicte de palesos de marques en esta. Els seus productes PDP i VAX varen ser provablement les minicomputadoras més populars per a les comunitats científiques i de l'ingenieria durant els anys 70 i els anys 80. Fins al 2005, les seues cadenes de producció encara fabricaven baix el nom d'HP (Hewlett-Packard). Digital Equipment no deuria ser confosa en Digital Research; les dos eren entitats distintes; o en Western Digital (a pesar del fet de que esta va fabricar el chipset LSI-11 que posteriorment seria utilisat per Digital Equipment en els computadors PDP-11/03).

Minicomputadoras front a Main-frames i Microcomputadoras

Lo que va fer famosa a la companyia Digital va ser el ser la creadora de les cridades minicomputadoras. Esta classe de computadores, ara obsoletes, se situaven entre els enormes sistemes centrals multi-usuari mainframe i els posteriors sistemes personals (mona-usuaris) o microcomputadoras. Este tipo de màquines varen nàixer en la década dels 60, gràcies al desenroll de la tecnologia de transistors i la seua aplicació als circuits electrònics. Normalment, un minicomputador ocupava l'espai d'una o dos neveres, a diferència de les màquines de l'época que ocupaven habitacions sanceres. La série PDP de DEC es considerada la primera en esta classe de computadors. El seu PDP-8 va ser el primer minicomputador àmpliament acceptat per la comunitat científica. L'abaratiment dels costs de l'hardware i l'èxit dels microprocessadorés varen dur al fi a este tipo de computadores.

Història

Els principis de DEC

L'empresa va ser fundada en 1957 per Ken Olsen i Harlan Anderson, dos ingeniers que havien estat treballant en el laboratori Lincoln de Massachusetts Institute of Technology (MIT), sobre el proyecte de CH-2. El CH-2 era un computador basat en transistors que usava la llavors enorme cantitat de paraules de 36 bit, en 64 kilobytes de memòria principal. Quan aquell proyecte va escomençar a presentar dificultats, Olsen i Anderson varen abandonar MIT per a formar DEC. Georges Doriot i el seu Corporació Americana D'Investigació i Desenroll (ARDC) va proporcionar un capital a l'empresa d'aproximadament US$ 60,000. La companyia va nàixer en un vell molí de llana en Maynard, Massachusetts, que va ser utilisat com a sèu de l'empresa fins a 1992. En aquell temps, el mercat era hostil per a fabricants de computadores, i als inversionistes li espantaven estos tipos de proyectes. DEC va escomençar llavors a construir chicotets "mòduls" digitals (corresponents als components del CH-2) com a portes, conductors de transformador, etc., que es podien combinar per a ser utilisats en laboratoris.

DEC en els 60 i la seua llínea de sistemes PDP

Durant els anys 60s DEC va desenrollar una série de computadores que presentaven millor relació preu/prestacions que els d'IBM, en general basades en paraules de 18 bits. En 1961 l'empresa va ser beneficiària i va escomençar llavors la construcció del seu primer computador el PDP-1, dissenyat per Ben Gurley. Per a servir laboratoris en un menor cost, en 1963, DEC va proporcionar el PDP-5, un minicomputador que va tindre un verdader èxit. Seguit en l'introducció del famós PDP-8 en 1964, una màquina de paraula més chicoteta, de 12 bits que es va vendre per aproximadament o$s16,000. El PDP-8 era prou chicotet per a cabre sobre un carro. Era prou simple d'usar i oferia varietat de funcions, raó per la qual va ser venut en cantitats enormes a nous llocs i mercats: laboratoris, ferrocarrils, i tot tipo d'us industrial. Era el primer computador que en regularitat va ser comprat per un grapat d'usuaris finals com una alternativa a l'utilisació d'un sistema més gran en un centre de processament de senyes. Pel seu preu baix i portabilitat, estes màquines podien ser comprades per a omplir una necessitat específica, a diferència dels sistemes d'unitat central d'eixos dies, que casi sempre eren compartits entre usuaris diversos. Hui el PDP-8 és considerat, comunament, com la primera minicomputadora. El PDP-8 va engendrar a un cosí, el PDP-12, que va combinar l'adquisició de senyes i capacitats de demostració (desenrollades en les computadoras NIH-sponsored LINC).

Arquitectura de màquina de 16 bits varen ser inspirades pel PDP-8, incloent els CV 2100 i el Nova General Data, i a un grau menor el DIABlLO de Semiconductor Nacional, el Step, i microprocessadors INS8900, aixina com el microprocessador Signetics 2650. Les màquines basades en el PDP-8 poden ser caracterisades per un chicotet número d'acumuladors, o un chicotet número de registres generals (R0-R3), més be que un número relativament gran de registres regulars (com a R0-R7 o R15), i per la memòria que s'direccionar en térmens de pàgina baixa i pàgina en curs. Un atre dels equips famosos en la série PDP era el PDP-11, que, despuix d'una tendència d'indústria a bytes de 8 bits, varen usar una paraula 16 bits, ya que permetia soportar els caràcters ASCII. Els PDP-11 varen escomençar en el mercat com els PDP-8s, pero en notables millores ya que usaven circuits integrats i discrets. Varen utilisar varis sistemes operatius de l'época, incloent el nou sistema operatiu Unix, com aixina també DEC RSX I RSTS (est de temps real). De fet el PDP-11 és conegut com la plataforma sobre la qual es va desenrollar el sistema operatiu UNIX i ellenguage C. Tant RSTS com Unix varen estar disponibles en institucions educatives en poc o cap cost. Els sistemes PDP-11 varen ser destinats per a ser el breçol d'una generació d'ingeniers i informàtics. Un PDP-11 típic tenia un tamany d'un refrigerador, una unitat de disquet de 8 polzades, a on podien residir sistema operatiu, compilador FORTRAN, programes d'usuari i senyes. El Sistema Operatiu era carregat des del floppy prèvia seqüència binaría d'inici des d'un teclat a l'efecte (cada tecla activava un bit de direcció d'arrancada, 16 en total). Era comú una memòria RAM de tan sol 8Kbytes, basada en tecnologia de núcleus magnètics (més comunament coneguda com memòria de bombetes) (la paginació virtuala proveïa el sistema operatiu); una terminal teletipo complia funcions d'entrada i eixida de senyes d'usuari (per eixemple en impressions en paper continu de 32 columnes) i posseïa accessos atrassers (pentines) per a entrada de senyes en temps real, en convertidor A/D inclós (per eixemple, per a processament de senyals, control de processos, etc.). Les màquines més grans de DEC varen ser el PDP-6 i el successor PDP-10 en els sistemes operatius del temps compartit TOPS-10 i TOPS-20. Finalment la série PDP termina en el PDP-15 (començant en 1970 i més vesprada venut com la série "XVM") que també es considera un dels PDPs importants, ya que era un primerenc usuari de circuits integrats TTL. La majoria de models tenien una arquitectura de memòria paginada física i traces de protecció de memòria per a permetre el temps compartit, i espais de Senyes per a un tamany de direcció eficaç virtual de 128 kilobytes i un tamany de direcció físic de fins a 4 MB. Estos computadors varen ser moderadament poderosos en la seua época, varen anar principalment usats en laboratoris industrials, científics, meges i en universitats.

Els sistemes VAX

En 1976 DEC va decidir ampliar l'arquitectura del PDP-11 a 32 bits, creant la primera minicomputadora de 32 bits. La super-mini anunciada en 1978 va ser llançada com el VAX 11/780, esta no va tardar en guanyar la majoria del mercat de minicomputadores.

Va haver vàries tentatives desesperades per competidors com Data General (que havia segut formats en 1968 per Ed DeCastro i atres 8 ingeniers de DEC els qui havien treballat sobre un disseny 16 bits) per a reconquistar la quota de mercat fracassada, no solament gràcies a èxits de DEC, sino també per l'aparició del microcomputador i la terminal de treball en el mercat de minicomputadores. En 1983, DEC va cancelar el seu proyecte "Júpiter", que havia segut pensat per a construir un successor al PDP-10, enfocant-se a l'arquitectura de VAX com la seua arquitectura de computador d'aquella época. La série VAX tenia un joc d'instrucció que és ric fins a per normes d'hui (aixina com una abundància de modos que es dirigixen). Ademés de la paginació i les traces de protecció de memòria de la série PDP, el VAX va recolzar la memòria virtual. El computador VAX podia ser usat tant en Unix com pel poderós Sistema operatiu multiusuario i multitarea VAX/VMS, sistema propietari de DEC. En el seu pico, en els anys 80s, Digital era la segona empresa fabricant i proveïdora de computadors més gran en el món, en més de 100,000 empleats. En aquell moment DEC oferia, ademés dels seus computadors, una série de productes, la majoria propietaris: com la ret DECnet, gestor de bases de senyes relacionals, potents compiladors diversos propis (el VAX-FORTRAN era, provablement, el més eficient i veloç de la seua época), processador de texts (EDT, EVE i VAX-TPU), etc. Encara que molts d'estos productes varen ser molt ben dissenyats, gran part d'ells eren incompatibles en atres productes que no eren de DEC. No obstant varen tindre apogeu i preferència per la comunitat científica, durant casi tota la década de 1980. Després d'ella, els consumidors varen escomençar a optar per productes més oberts i estàndar; sumat a això les prestacions d'estacions de treball RISC ya evolucionaven alcançant les CISC de VAX. L'empresa que va crear la minicomputadora i possiblement els primers computadors per a l'ocupació de personal en eficàcia, no va respondre acertadamente a la reestructuració i evolució exponencial de l'indústria informàtica.

Els sistemes alpha

Durant els anys 1980 DEC va fer vàries tentatives en el disseny d'un RISC (el joc d'instruccions reduït), l'arquitectura del processador per a substituir l'arquitectura VAX. Eventualment, en 1992 DEC va llançar el microprocessador Alpha (en principi cridat AXP). Era un processador de 64 bits, tenia una arquitectura RISC (a diferència de l'arquitectura 32 bits CISC usada en el VAX), va ser un dels primers microprocessadors dissenyats de 64 bits (alguns autors suponen que va ser el primer). Alfa va oferir plataforma de funcionament per a distints sistemes operatius VMS, UNIX i Windows NT i va ser considerat durant varis anys com el microprocessador més ràpit del món (i poderós). No obstant DEC en els seus computadors basats en els micros Alpha no varen conseguir guanyar parts significatives del mercat als seus competidors més forts.

Computadores personals

Digital va respondre al desafiu del IBM-PC (que després seria l'estàndart compatible) en tres màquines, nugades a arquitectura propietàries. Una màquina era per a "professionals" (l'estació de treball), a penes ocultant el despreci de Ken Olsen el president de DEC per al computador personal d'IBM. Un atre d'ells era sol per a processament de texts, i el tercer era "casi" l'IBM compatible. Els tres varen ser, en no molt temps, fracassos comercials. L'embalage va ser basat en els terminals VT220 (usats en VAX). El Model de Série del Professional de DEC va ser basat en el PDP-11/23 (11/73). El DecMate I i II, es varen inspirar en l'última versió del PDP-8, eren processadors de text que no podien competir en el processament de texts Wang que ya es feya popular.

DEC va introduir Computadors Personals (PC no compatibles) baix sistema operatiu CP/M-86, el qual, com se sap va ser ràpidament desplaçat per MS-DOS.
DEC mai va produir un PC verdaderament compatible, el computador que va considerar "compatible" va ser el VAXMATE que es va comercialisar en 1986 en FINESTRES SRA. V1.0, basat en sistema operatiu VAX/VMS, si era compatible en els protocols de ret de Microsoft. Les llínees de computadores personals de DEC varen alcançar el seu punt màxim en les tecnologies d'Alfa RISC de 64 bits, introduïdes tempranamente (anys 90).

Guanys

Més allà de DECsystem-10/20, PDP, VAX i Alpha, DEC va ser molt respectat pels seus impecables dissenys i ingenieria, com l'ADN (Arquitectura de Ret Digital - productes DECnet) i el DSA (Arquitectura d'Almagasenament Digital - discs/cintes/reguladors). També es va destacar per l'alta calitat en tots els seus productes. Molts computadors de DEC estan encara en us.

DEC va ser el preferit en els àmbits acadèmics, científics i en l'indústria (control de processos).

Digital va recolzar les normes ANSI, sobretot els caràcters ASCII. El propi Joc de Caràcter multinacional de Digital també tenia una influència gran sobre els caràcters llatins en l'ISO 8859-1 i Unicode.

Les primeres versions dellenguage de programació C i el sistema d'UNIX es varen desenrollar sobre la série PDP de Digital (primer sobre un PDP-7, després sobre PDP-11).

Digital també va desenrollar la família dels molt populars mini i microcomputadores VAX, en arquitectura CISC de 32 bits, sense oblidar la primera estació de treball comercialment acceptada (el VT-78), en arquitectura de microprocessador de 64 bits, Alfa AXP.

DEC va dissenyar famosos i robusts sistemes operatius, com VOS-8, TOPS-10, TOPS-20, RSTS/I, RSX-11, RT-11, VMS, i OpenVMS. La seua série PDP, en particular el model PDP-11, va inspirar tota una generació de desenrolladors de software. Alguns sistemes PDP-11 de més de 25 anys (software i hardware) encara són usats a fi de controlar i supervisar fàbriques, sistemes de transport i reactors nuclears. Digital va ser pioner i campeó de sistemes de temps real i sistemes de temps compartit.

VAX i computadores MicroVAX (molt estesos en la década del 80) baix plataforma operativa VMS varen formar una de les rets de pre-Internet més importants; DECnet, va mesclar instalacions d'investigació i negoci. Els protocols DECnet varen formar unes de les primeres normes de conexió peer-to-peer estandardisades. El correu electrònic, FTP, TelNet, els archius compartits, i proyectes distribuïts en colaboració varen existir dins de l'empresa molt abans de que el seu valor fora reconegut en el mercat.

Digital, Intel i Xerox eren els forts d'Ethernet, pero Digital és l'empresa que va fer a Ethernet comercialment acceptada. Al principi, Ethernet es va basar en tecnologia DECnet i protocols que interconectaron d'equips VAX en servidors DECserver. Els seus adaptadors Ethernet i generacions múltiples de reguladors d'Ethernet varen ser estandardisats, sobretot la família de controladors PCI Fast Ethernet que varen tindre un gran èxit.

Clustering, la tecnologia de sistemes operatius que va tractar màquines múltiples com una unitat llògica, va ser desenrollada per Digital. Esta tecnologia va ser la precursora de sistemes com la Ret de Terminals de treball, que són usats per a tasques enormement cooperatives, com a busques en Web i proyectes d'investigació.

El Terminal VT100 es va convertir en estàndart d'indústria, i fins a hui emuladors de terminals com el Putty i Xterm encara emulen un VT100 com una Hiperterminal (encara que en realitat emulen al seu successor més potent, la VT220).

El X Window System, primer sistema remot-windowing, va ser desenrollat en el Proyecte Athena en el MIT. Digital va ser el patrocinador primari per a este proyecte.

Digital va ser un dels primers negocis units a l'Internet. dec. com (certificat en 1985) va ser un dels primers dominis, ara cridat ubics. com, el primer venedor de computadores per sitie_web públic.

AltaVista, creat per Digital, va ser un dels primers motors de busca comprensiva en Internet.

DEC va inventar la Cinta Linear Digital (DLT).

Treballant sobre el primer disc dur basat en MP3-player, el servidor de discs òptics va tindre els seus principis en el Centre d'Investigació de Sistemes de DEC (el proyecte va ser començat aproximadament un més ans que la fusió en Compaq fora completada).

Tancament de negoci de DEC

En juny de 1992 Ken Olsen va ser substituït per Robert Palmer com el president de l'empresa. La junta directiva de Digital va concedir també a Palmer el títul de “Cap Oficial Eixecutiu” (CEO), títul que mai havia segut utilisat durant els 35 anys d'existència de Digital. Palmer es va sumar a DEC en 1985 per a liderar Ingenieria i Fabricació de Semiconductors. La seua incansable campanya per a ser CEO, i l'èxit en la família de microprocessadors Alfa, ho va fer un candidat per a tindre èxit front a Olsen. Un nou logotip va ser dissenyat. No obstant, Palmer no va poder detindre la posterior marea d'acomiadaments i liquidació de molts dels actius de DEC; com per eixemple:

El seu producte per a bases de senyes, Rdb, va ser adquirida per Oracle.
La seua tecnologia de cinta DLT es va vendre a Quàntum Corporation, en 1994.
La seua Terminal de Texts per a negocis (VT100 i successors) varen ser adquirides en agost de 1995 per Boundless Technologies.
En març de 1997 els productes basats en DEC CORBA: ObjectBroker, i el seu software de mensageria, MessageQ, va ser venut a BEA Systems, Inc.

En maig de 1997, DEC va demandar a Intel alegant infringir el seu palés de processadors Alfa en el disseny dels chips Pentium. Com a part d'una solució pactada, els chips de DEC varen ser venuts a Intel. Açò va incloure l'implementació de DEC StrongARM de l'arquitectura de computador ARM, que Intel va vendre com a processadors Xscale comunament utilisats en les PC Pocket (computadors de bojaca).
En 1997, el negoci d'impressores va ser venut a GENICOM (ara cridada TallyGenicom).
En aproximadament la mateixa época, el negoci de rets (networking) va ser venut a Cabletron Systems, i seguidament tret com "Digital Network Products Group".
Els productes de veu DECtalk i DECvoice varen aplegar finalment a Fonix.
En 1994, els drets de la PDP-11 i vàries llínees Sistemes Operatius per a PDP varen ser adquirits per Mentec. Finalment, el 26 de giner de 1998, lo que quedava de l'empresa va ser venuda a Compaq, la que després va ser adquirida per Hewlett-Packard en 2002. Hewlett-Packard ara ven lo que era StorageWorks de Digital (productes de disc i cinta). Elogotip de Digital va sobreviure per un temps luego que la companyia deixara d'existir, com a logo de Digital GlobalSoft, una empresa de servicis informàtics de l'Índia (que era un 51% subsidiària de DEC). Digital GlobalSoft més vesprada va ser rebatejada com "HP GlobalSoft" (també coneguda com "HP Global Delivery Índia Center" o GDIC HP), i ya no es va utilisar elogo de Digital. Els noms de domini digital. com i DEC. com ara són propietat d'Hewlett-Packard i estan redireccionados al seu propi sitie web en EE. UU. La “Digital Federal Credit Union” (DCU), que fòra per als empleats de DEC en 1979, és ara essencialment oberta a tot lo món, en més de 700 diferents patrocinadors, incloent les empreses que varen adquirir parts de DEC.

Curiositats

DEC va ser la primera empresa en enviar correu no desijat o "spam" a la ret ArpaNet, en 1978 a fi de promocionar el DEC-20.
Segons Tex Texin, en DEC va començar a usar-se el concepte de numerónimo. La primera paraula d'este tipo va ser "S12n", nom de conte de correu electrònic donat pel administrador de sistemes a Jan Scherpenhuizen, amprat de (DEC), perque es considerava que el seu llinage era massa llarc per a utilisar-se com a nom de conte. Cap a 1985, els colegues que trobaven que este llinage era difícil de pronunciar, també varen escomençar a dir-li verbalment "S12n". L'us dels numerónimos es va convertir en part de la cultura corporativa de DEC.^[1]

Bibliografia

"DEC used by Digital itself:" PDP11 Processor Handbook (1973): page 8, "DEC, PDP, UNIBUS llaure registered trademarks of Digital Equipment Corporation;" page 1-4, "Digital Equipment Corporation (DEC) designs and manufacturers many of the peripheral devices offered with PDP-11's. As a designer and manufacturer of peripherals, DEC ca offer extremely reliable equipment... The LA30 DECwriter, a totally DEC-designed and built teleprinter, ca serve as an alternative to the Teletype."

Edgar H. Schein, Peter S. DeLisi, Paul J. Kampas, and Michael M. Sonduck, DEC Is Dead, Long Live DEC: The Lasting Legacy of Digital Equipment Corporation (Sant Francisco: Barrett-Koehler, 2003), ISBN 1-57675-225-9.

C. Gordon Bell, J. Craig Mudge, and John I. McNamara, Computer Engineering - A DEC View of Hardware Systems Design; Digital Press, 1978, ISBN 0-932376-00-2.