Anar al contingut

Minicomputadora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Minicomputadora
DEC PDP-8 en el Museu Nacional d'Història Nortamericana
Erro al crear miniatura:
Data General Nova serial number 1, el primer miniordenador de 16 bits, en el Museu Històric d'Ordenadors

Una minicomputadora, minicomputador o miniordenador és un tipo de computadora que es va desenrollar a mitan de la década de 1960[1][2] i que es venia per un preu molt menor que els grans mainframe[3] i els ordenadors de tamany mig d'IBM i els seus competidors directes. Despuix d'un estudi realisat en 1970, The New York Claves va propondre una definició consensuada de minicomputador com una màquina el cost de la qual fora inferior a 25 000 dólars (uns 165 000 dólars de 2019), en un dispositiu d'entrada/eixida com un teletipo i a lo manco quatre mil paraules de memòria, que fora capaç d'eixecutar programes en un llenguage d'alt nivell, com Fortran o BASIC.[4]

Esta classe d'ordenadors constituïa un grup diferenciat en les seues pròpies arquitectura de software i sistemes operatius. Es varen dissenyar per al control, l'instrumentació, l'interacció humana i la conmutación de les comunicacions, més que per al càlcul i l'almagasenament de senyes. Molts es varen vendre indirectament a fabricants d'equips originals (OEM, per les seues sigles en anglés) per a desenroll d'aplicacions per a us final. Durant les dos décades de vida d'esta classe d'ordenadors (1965-1985), es varen crear casi 100 empreses de les que a penes varen sobreviure mija dotzena.[5]

En l'aparició d'unitats centrals de processament en microprocessadors de chip simple, que va començar en l'Intel 4004 en 1971, el terme «miniordenador» va passar a designar una màquina que es trobava en el ranc mig de l'àmbit informàtic, entre els mainframe més chicotets i els microordenadors. En l'actualitat per a referir-se a esta classe de sistemes en lloc de minicomputadora o miniordenador se sol utilisar computadora de gama mija, com el SPARC de gama alta d'Oracle, el Power ISA d'IBM i els sistemes basats en Itanium d'Hewlett-Packard.

Història

El terme es va originar en la década de 1960[6][7] per a referir-se a un tipo d'ordenadors de menor tamany que varen sorgir en l'introducció de transistors i tecnologies de memòria de núcleus magnètics, conjunts d'instruccions mínims i perifèrics de menor cost, com el popular teletipo Model 33 ASR de Teletype Corporation.[5][8] Per lo general, ocupaven un o varis bastidors de 19", a diferència dels grans mainframes que podien ocupar tota una habitació.

Ya que la definició de miniordenador és poc precisa, hi ha varis candidats per a ser considerats com el «primer» ordenador d'esta classe.[9] Entre els principals equips que poden integrar-se en esta categoria es troben el PDP-1, PDP-5 i LINC de Digital Equipment Corporation (DEC),[10][11][12] o el TX-0 i el TX-2 dissenyats pel Laboratori Lincoln del MIT.[13] Un dels primers miniordenadors que varen tindre una gran acceptació va ser el PDP-8 de 12 bits de DEC, fabricat en transistors discrets i que tan sol costava 18 500 dólars quan es va llançar al mercat en 1965;[14][15] versions posteriors del PDP-8 varen utilisar circuits integrats a chicoteta escala. DEC va propiciar el naiximent de vàries empreses de miniordenadors a lo llarc de l'autopista 128 de Massachusetts, com Data General, Wang Laboratories, Apollo Computer i Prime Computer.

Els miniordenadors també es coneixen com a ordenadors de gama mija.[16] Varen aplegar a tindre una potència i capacitat de processament relativament altes. Inicialment es varen utilisar en entorns generalment acadèmics per a control de processos, gestió de senyes, comunicacions, gestió administrativa i financera o supervisió i control de proves i experiments.[17][18]

En el bum de l'exploració sísmica en busca de petròleu i gas en tot lo món a principis dels anys 1970 es va generalisar l'us de minicomputadoras en centres de processament dedicats ubicats en les proximitats dels equips de recollida de senyes. El RDS 500 de Raytheon Data Systems era el sistema preferit per moltes empreses d'exploració geofísica i companyies petroleres.[19]

La série 7400 de circuits integrats en tecnologia TTL va escomençar a utilisar-se en els miniordenadors a finals de la década de 1960. l'unitat aritmètica llògica 74181 s'utilisava habitualment en els circuits de senyes de l'unitat central de processament. Alguns ordenadors científics, com el Nicolet 1080,[20] utilisaven la série 7400 en grups de cinc circuits integrats (en paralel) per la seua arquitectura poc habitual de vint bits; la série 7400 oferia selectores de senyes, multiplexors, búferes de tres estats, memòries, etc. en paquets de doble renc en un espai d'una dècima de polzada, fent que els principals components del sistema i l'arquitectura foren visibles a simple vista. A partir dels anys 1980 molts miniordenadors varen utilisar circuits VLSI.[21]

Quan es va presentar l'Altair 8800 de MITS en 1975 la revista Radi-Electronics es va referir al sistema com un «miniordenador», encara que el terme microordenador pronte es va fer habitual per als ordenadors personals basats en microprocessadors d'un sol chip. En aquella época els microordenadors eren sistemes monousuario relativament senzills de 8 bits que eixecutaven sistemes operatius monotarea com CP/M o MS-DOS, mentres que els miniordenadors eren sistemes molt més potents que eixecutaven sistemes operatius multitarea com VMS i Unix i, encara que el mini estàndar era un ordenador de 16 bits, els nous superminiordenadores d'alt rendiment eren de 32 bits.

El decliu dels miniordenadors es va deure al menor cost del hardware basat en microprocessadors, a l'aparició de sistemes de ret d'àrea local econòmics i fàcils de desplegar, a l'aparició dels microprocessadors com el Motorola 68020 o els Intel 80286 i 80386 i a la necessitat dels usuaris finals de dependre menys dels poc flexibles fabricants de minicomputadoras i dels departaments d'informàtica o els centres de processament de senyes. El resultat va ser que els miniordenadors i els terminals informàtics varen ser substituïts per estacions de treball en ret, servidors d'archius i ordenadors personals en algunes instalacions, a partir de la segona mitat de la década de 1980. El resultat va ser que, a partir de la segona mitat de la década de 1980, en moltes instalacions els miniordenadors i els terminals informàtics varen ser substituïts per estaciones de treball en ret, servidors d'archius i ordenadors personals.

Vore també

Referències

  1. ↑ (2011) org/details/acceleratingener0000unse Accelerating Energy Innovation: Insights from Multiple Sectors, University of Chicago Press, p. org/details/acceleratingener0000unse/page/n193 180. ISBN 978-0226326832.
  2. ↑ Huang, Han-Way (2014). The Atmel AVR Microcontroller: MEGA and XMEGA in Assembly and C, Delmar Cengage Learning, p. 4. ISBN 978-1133607298.
  3. ↑ Estabrooks, Maurice (1995). org/details/electronictechno0000esta Electronic technology, corporate strategy, and world transformation, Quorum Books, p. org/details/electronictechno0000esta/page/53 53. ISBN 0899309690.
  4. ↑ «nytimes. com/1970/04/05/archives/maxi-computers-face-mini-conflict-mini-trend-reaching-computers. html Maxi Computers Face Mini Conflict: Mini Trend Reaching Computers». The New York Claves. Consultat el 26 de giner de 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 (2014).ieee. org/stamp/stamp. jsp? tp=&arnumber=6777978 «Rise and Fall of Minicomputers».Proceedings of the IEEE.102(4)
    629-638.ISSN 1558-2256.
  6. ↑ «archive. org/web/20210429033114/http://athena. union. edu/hemmendd/Courses/cs270/History/digcomphist. html Digital Computer History». CS 270: Computer Organization. Winter, 2009. Archivat des d'el union. edu/hemmendd/Courses/cs270/History/digcomphist. html original, el 29 d'abril de 2021. Consultat el 28 de giner de 2021.
  7. ↑ «zdnet. com/pictures/decs-40-years-of-innovation/4/ DEC's 40 years of innovation». «The term was coined by then DEC UK head John Leng, who sent a sals report saying, «Here is the latest minicomputer activity in the land of miniskirts as I drive around in my Mini Minor»»
  8. ↑ «Case study of a microcomputer-minicomputer link».Journal of Microcomputer Applications.5(3)
    225-230.doi:10.1016/0745-7138(82)90004-5.
  9. ↑ .
  10. ↑ «computinghistory. org. uk/det/5495/dec-released-its-first-mini-computer-PDP-1/ 1960 - DEC released its first mini computer: PDP-1». Centre for Computing History. Consultat el 29 de giner de 2021.
  11. ↑ «computerhistory. org/pdp-1/dec. digital_1957_to_the_present_(1978).1957-1978.102630349. pdf Nineteen Fifty-Seven To The Present». Digital Equipment Corporation. Consultat el 29 de giner de 2021.
  12. ↑ acm. org/doi/pdf/10.1145/12178.12187 «The LINC was early and small».HPW '86: Proceedings of the ACM Conference on The history of personal workstations.
    133-155.doi:10.1145/12178.12187.
  13. ↑ Ceruzzi, Paul I. (2003). «From Mainframe to Minicomputer, 1959-1969», google. és/books? aneu=x1YESXanrgQC&pg=PA127 A History of Modern Computing, MIT Press, p. 127. ISBN 9780262532037.
  14. ↑ «divms. uiowa. edu/jones/pdp8/faqs/ The Digital Equipment Corporation PDP-8». University of Iowa. Department of Computer Science. Consultat el 29 de giner de 2021.
  15. ↑ «hackster. io/news/nino-ivanov-brings-dec-s-pdp-8-minicomputer-out-of-the-60s-and-onto-an-arduino-near-you-c7745i17i7fa Nino Ivanov Brings DEC's PDP-8 Minicomputer Out of the '60s and Onto an Arduino Near You». Hackster. io. Consultat el 29 de giner de 2021.
  16. ↑ «techwalla. com/articles/what-is-the-difference-between-a-microcomputer-a-minicomputer What Is the Difference Between a Microcomputer & a Minicomputer». Techwalla. Consultat el 29 de giner de 2021.
  17. ↑ «techwalla. com/articles/uses-of-minicomputers Uses of Minicomputers». Techwalla. Consultat el 29 de giner de 2021.
  18. ↑ «The Applications of Minicomputers».Computer.4(5)doi:10.1109/C-M.1971.216833.
  19. ↑ google. com/books? aneu=OxTAr_FX-foC&pg=PA30 «Anuncie de Raytheon Data Systems».Computerworld.9(38)ISSN 0010-4841.
  20. ↑ «versci. com/pdffiles/nic80um. pdf Nicolet 1080 Séries. Data Acquisition and Processing System. Description and Specifications». Nicolet Instruments Corporation. Consultat el 30 de giner de 2021.
  21. ↑ (1979).«Interaction of VLSI technology progress with minicomputer product development».IEEE Journal of Solid-State Circuits.14(2)
    206-213.doi:10.1109/JSSC.1979.1051167.

Bibliografia adicional

141-160.doi:10.1177/0021886318822305.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Minicomputadora&oldid=1509622»