Anar al contingut

Unitat central

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Unitat central
Una unidad central Honeywell-Bull DPS 7 en 1990.

Una unitat central (en anglés mainframe)[1] és una computadora utilisada principalment per grans organisacions per a aplicacions crítiques, processament de senyes massives (com censos i estadístiques de l'indústria i del consumidor, planificació de recursos empresarials i transaccions a gran escala de processament). Una computadora central és més gran i té més potència de processament que algunes atres classes de computadores, com a miniordenadors, servidors, estaciones de treball i computadores personals. La majoria de les arquitectura de sistemes informàtics a gran escala es varen establir en la década de 1960, pero continuen evolucionant. Les computadores mainframe s'utilisen a sovint com a servidors.

El terme deriva del gabinet gran (en anglés mainframe) que albergava l'unitat central de processament i la memòria principal de les primeres computadores.[2] Més tart, el terme es va utilisar per a distinguir les computadores comercials de gama alta de les màquines menys potents.[3]

Descripció

La capacitat d'una unitat central es definix tant per la velocitat de la seua CPU com per la seua gran memòria interna, la seua alta i gran capacitat d'almagasenament extern, els seus resultats en els dispositius I/S ràpits i considerables, l'alta calitat de la seua ingenieria interna que té com a conseqüència una alta fiabilitat i soport tècnic costós, pero d'alta calitat. Una unitat central pot funcionar durant anys sense problemes ni interrupcions i les reparacions de la mateixa poden ser realisades mentres està funcionant. Els venedors d'unitats centrals oferixen servicis especials; per eixemple, si es trenca l'equip, el venedor eixecutarà les aplicacions del seu client en les seues pròpies unitats sense que els usuaris ho noten mentres que duren les reparacions. L'independència interna d'estes unitat és tan gran que, per lo manco, en un cas conegut, els tècnics varen poder canviar les unitats centrals de lloc desmontant-les peça a peça i montant-les en un atre lloc, deixant, mentrestant, dits equips funcionant; en este eixemple, el canvi de les unitats centrals d'un lloc a un atre es va produir de manera transparent.

A sovint, les unitats centrals soporten mils d'usuaris de manera simultànea que es conecten per mig de falsos terminals. Algunes unitats centrals poden eixecutar o donar covil a molts sistemes operatius i per lo tant, no funcionen com una unitat sola, sino com varis equips virtuals. En este paper, una unitat central per sí sola pot reemplaçar dotzenes o centenars de chicotetes equips personals, reduint els costs administratius i de gestió a l'hora que oferix una escalabilidad i fiabilitat molt millor. La fiabilitat es conseguix per l'independència dels seus components interns senyalada anteriorment, i l'escalabilidad es conseguix perque els recursos físics de l'unitat poden ser redistribuïts entre els terminals virtuals segons les necessitats; açò és molt més difícil de fer en les equips personals, perque per a llevar o afegir nous components físics cal desenchufar l'equip moltes voltes i les llimitacions de dits components són molt majors. Quan una unitat central actua com el centre d'operacions de molts terminals virtuals, pot oferir la potència necessària per a que dites unitat operen de manera eficient, pero també la flexibilitat de les rets d'equips personals.

Història

Varis fabricants eren els qui produïen unitats centrals en els anys xixanta i setanta. En els dies d'auge d'estes màquines, els fabricants eren coneguts puix el seu número no era molt gran: IBM, Burroughs, Control Data, General Electric, Honeywell, NCR, RCA, i Univac. Entre els fabricants europeus destacaven Telefunken, Siemens, i Olivetti. Pero una demanda escassa i la gran competència va provocar una gran tremolació en el mercat. RCA va ser comprada per Univac, i General Electric va abandonar el mercat computacional. Honeywell va ser adquirida per Bull, Univac es va unir a Sperry per a formar Sperry/Univac, que en l'any 1986 es va unir en Burroughs per a formar Unisys Corporation. Per la seua banda i en 1991, AT&T va posseir durant un breu temps a NCR.

Les empreses es varen donar conte de que els servidors basats en dissenys de microcomputadoras es podien instalar en un cost molt menor, i oferir als usuaris locals un major control dels seus propis sistemes, i els falsos terminals empleats per a conectar-se als sistemes d'unitats centrals varen ser reemplaçats gradualment pels equips personals. En conseqüència, la demanda va caure en picat, i les grans instalacions d'unitats centrals es varen restringir sobretot a les institucions financeres en necessitats de processament de grans cantitats de senyes. Durant un temps, va existir un consens dins dels analistes de l'indústria de que el mercat de les unitats centrals estava terminat, ya que les plataformes d'unitats centrals eren en molts casos substituïdes per rets d'unitats personals.

Esta tendència va concloure en 1990 ya que les empreses varen trobar nous usos per a les seues unitats centrals, perque ara podien oferir servidors web en una potència similar a la de centenars de chicotets equips personals, pero en molt manco consum d'electricitat i menors costs administratius.

Un atre factor que va aumentar en la pràctica l'us d'unitats centrals va ser el desenroll del sistema operatiu GNU/Linux, que és capaç d'eixecutar-se en molts sistemes d'unitats centrals diferents, directament o, més freqüentment, a través d'una màquina virtual. Açò permet a les unitats centrals aprofitar-se de l'experiència en programació i de les comunitats del mercat dels equips personals.

Vore també

Referències