Anar al contingut

Computadora personal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Computadora personal
Est artícul tracta sobre computadores personals en general. Per a les computadores personals (PC) compatibles vore Compatible IBM PC.


Una computadora personal, computador personal o ordenador (coneguda com a PC pels seus siglas en anglés de Personal Computer) és un tipo de microcomputadora dissenyada en principi per a ser utilisada per una sola persona. Habitualment, la sigla PC es referia a les computadores IBM PC compatibles. Una computadora personal és generalment de tamany mig i és usada per un sol usuari, encara que hi ha sistemes operatius que permeten varis usuaris simultàneament, lo que és conegut com multiusuario. Sol denominar-se ordenador de sobretaula, per la seua posició estàtica i impossibilitat de transport a diferència d'un ordenador portàtil. Una computadora personal sol estar equipada per a complir tasques comunes de l'informàtica moderna, és dir, permet navegar per Internet, estudiar, escriure texts i realisar atres treballs d'oficina o educatius, com editar texts i bases de senyes, ademés d'activitats d'oci, com escoltar música, vore videos, jugar, etc. Sobre la seua movilitat, és possible distinguir entre una computadora d'escritori i una computadora portàtil.

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història dels computadors personals.
Erro al crear miniatura:
Una IBM PC de 1981.
Erro al crear miniatura:
Una computadora portàtil.

El primer registre que es coneix del terme en anglés, personal computer és l'aparegut en 1964 en la revista New Scientist, en una série d'artículs cridats «El món en 1984». En un artícul titulat «The Banishment of Paper Work», Arthur L. Samuel, del Centre d'Investigació Watson d'IBM va escriure: «Encara que serà completament possible obtindre una educació en casa, a través del propi computador personal, la naturalea humana no haurà canviat, i encara hi haurà necessitat d'escoles en laboratoris, aules i professors que motiven als alumnes». La primera PC és el Programma 101 circuit, produït per l'empresa italiana Olivetti entre els anys 1962 i 1964. Inventat per l'ingenier italià Pier Giorgio Perotto que va anar també l'inventor de la targeta magnètica. Programma 101 també va ser utilisat en 1969 per la NASA per a enviar l'home a la Lluna en la missió Apolo 11, en el canal de televisió nortamericana ABC per a predir les eleccions polítiques de 1969 o per soldats nortamericans per a planificar operacions en la Guerra de Vietnam. En 1968, Hewlett-Packard va crear una PC casi idèntica al Programma 101, la Hewlett-Packard 9100A, per lo que va ser declarada culpable de plagi i va deure pagar Plantilla:US$ a Olivetti.[1]

Va ser ellançament de la hoja VisiCalc, en principi per a Apple II i despuix per a l'IBM PC, l'aplicació que va conseguir convertir a la microcomputadora en una ferramenta de treball. El baix cost de les computadores personals les va fer adquirir una gran popularitat tant per a les famílies com per als treballadors en els anys huitanta; era molt manco polifacètica i potent que les computadores de les empreses d'aquelavors i, en general, eren utilisades per a jugar pels aficionats informàtics. En els anys 1990, el poder de les computadores personals va aumentar de manera radical, borrant la gran diferència que hi havia entre les computadores personals i les computadores de varis usuaris com les computadores centrals. Hui les computadores de gama alta es distinguixen de les computadores personals per la seua major fiabilitat o la seua major habilitat per a realisar multitaréas i no per la potència de la CPU.

<timeline down, off> ImageSize=width:375 height:350 down, off PlotArea=left:60 bottom:51 top:10 right:16 off, down AlignBars=justify circuit Period=from:0 till:400 apagat programa bloquejat TimeAxis=orientation:horisontal circuit bloquejat

Colors=

aneu:gray value:gray(0.5)
aneu:line1 value:gray(0.9)
aneu:line2 value:gray(0.7)

ScaleMajor=unit:year increment:50 start:0 gridcolor:line2 down ScaleMinor=unit:year increment:50 start:0 gridcolor:line1 down

BarData=

bar:1996 text:1996
bar:1997 text:1997
bar:1998 text:1998
bar:1999 text:1999
bar:2000 text:2000
bar:2001 text:2001
bar:2002 text:2002
bar:2003 text:2003
bar:2004 text:2004
bar:2005 text:2005 
bar:2006 text:2006
bar:2007 text:2007
bar:2008 text:2008
bar:2009 text:2009
bar:2010 text:2010
bar:2011 text:2011
bar:2012 text:2012
bar:2013 text:2013
bar:2014 text:2014
bar:2015 text:2015
bar:2016 text:2016
bar:2017 text:2017

PlotData=

color:tan1 width:10
bar:1996 from: blocking permanent till:70.90000 text:70.9 millons
bar:1997 from: till:80.60000 text:80.6 millons
bar:1998 from:start 4217 4701 7234 8639 till:92.90000 text:92.9 millons
bar:1999 from:start4217 4701 7234 8639 till:113.500000 text:113.5 millons
bar:2000 from:start4217 4701 7234 8639 till:134.700000 text:134.7 millons
bar:2001 from:start4217 4701 7234 8639 till:128.10000 text:128.1 millons
bar:2002 from:start4217 4701 7234 8639 till:132.40000 text:132.4 millons
bar:2003 from:start4217 4701 7234 8639 till:168.90000 text:168.9 millons
bar:2004 from:start4217 4701 7234 8639 till:189.0000 text:189 millons
bar:2005 from:start 4217 4701 7234 8639till:218.50000 text:218.5 millons
bar:2006 from:start4217 4701 7234 8639 till:239.4 text:239.4 millons
bar:2007 from:start4217 4701 7234 8639 till:271.20000 text:271.2 millons
bar:2008 from:start4217 4701 7234 8639 till:290.80000 text:290.8 millons
bar:2009 from:start4217 4701 7234 8639 till:308.30000 text:308.3 millons
bar:2010 from:start4217 4701 7234 8639 till:350.90000 text:350.9 millons
bar:2011 from:start4217 4701 7234 8639 till:365.400000 text:365.4 millons
bar:2012 from:start4217 4701 7234 8639 till:351.100000 text:351.1 millons
bar:2013 from:start4217 4701 7234 8639 till:316.50000 text:316.5 millons
bar:2014 from:start4217 4701 7234 8639 till:313.70000 text:313.7 millons
bar:2015 from:start 4217 4701 7234 8639till:287.70000 text:287.7 millons
bar:2016 from:start4217 4701 7234 8639 till:269.70000 text:269.7 millons
bar:2017 from:start 4217 4701 7234 8639till:259.40000 text:259.4 millons

TextData=

pos:(70,20) textcolor:gray fontsize:S text:Venda mundial de PC

TextData=

pos:(70,5) textcolor:gray fontsize:S text:(1996–2017)
</timeline>

La majoria de les computadores personals utilisen una arquitectura de soport físic compatible en la PC d'IBM, usant processadors compatibles en x86 realisats per Intel, AMD o Cyrix. A pesar de l'enorme popularitat de la computadora personal, vàries microcomputadoras incompatibles en IBM, també cridades de manera general computadores personals, són encara populars per a determinats usos específics. Fins fa poc, la principal alternativa era la computadora en processador PowerPC, en el sistema operatiu MacOS X d'Apple Computer, encara que atres sistemes operatius poden córrer sobre esta arquitectura, que s'usa sobretot per a disseny gràfic i usos relacionats, servint també perfectament per a un usuari domèstic. Cal dir que a partir de 2006 les computadores d'Apple usen microprocessadors d'Intel i ya no es fabriquen PowerPC. Pese a això seguixen sent incompatibles, ya que les compatibles utilisen BIOS i les Mac UEFI. La computadora personal és en una paraula consumidor-amistosa per a la segona generació de computadores d'escritori, que es varen incorporar en el mercat a 1977 i varen aplegar a ser d'us comú durant els anys 1980. També es coneixen com a computadores personals. La computadora personal va aplegar a ser de fàcil adquisició per al públic en general per la producció en massa del microprocessador basat en el chip de silici i com el nom indica, pensada per a ser utilisada en la llar abans que en negocis o contexts industrials. També varen ser dissenyades per a ser immediatament útils als clients no tècnics, en contrast en les microcomputadoras de la primera generació que varen vindre com kits i requerien a sovint habilitats en electrònica. L'us del terme “computadora personal” va morir en gran part cap a finals de la década en els Estats Units o en els primers anys 1990 en Europa. Açò es va deure a l'aparició de la computadora personal compatible de la PC d'IBM i a la preferència consegüent pel terme “PC” abans que “computadora personal”.cita requerida

Història de l'informàtica

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Història de l'hardware de computador

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Supercomputadora

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Influència de l'IBM PC

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Computadores personals destacades

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Una de les primeres computadores personals, l'Apple II que es va escomençar a produir en 1977.

La llista d'avall mostra les computadores personals més populars i històricament més significatives dels últims anys dels 60 als anys 1980. Inclou el seu any inicial dellançament aixina també com la seua regió o país d'orige. Els llançaments més significatius en els Estats Units varen ser: Olivetti Programma 101 (1965), Apple II de 1977, IBM PC de 1981, el ZX Spectrum de 1982, el Commodore 64 de 1982 i el Apple Macintosh de 1984. Una plétora de computadores personals va sorgir durant este periodo, pero no varen poder tindre un impacte significatiu en el mercat dels Estats Units o l'història de la computació domèstica i com a tals no es mencionen (açò inclou les màquines no venudes o conegudes en els Estats Units). Diversos models en una llínea de computadores compatibles s'enumeren en la seua totalitat, per eixemple les famílies de l'Apple II i del TRS-80. Per a una descripció més completa de les computadores personals, és dir, no solament de les més notables donades avall, vore la llista de les computadores personals.

  • 1977, juny: Apple II en Estats Units, gràfics en color, huit recalats d'expansió.
  • 1977, agost: Tandy Ràdio Shack (TRS-80) en Estats Units, primera computadora personal de menys de 600 dólars.
  • 1977, decembre: Commodore PET en Estats Units, primera computadora completa: teclat, pantalla i cinta.
  • 1979: Atari 400/800 en Estats Units, primera computadora en un chipset específic i chip de video programable.
  • 1979: TU-99/4, primera computadora personal en un processador de 16 bits.cita requerida

Els anys 1980

[editar | editar còdic]
  • 1980: Commodore VIC-20 per baix de Plantilla:US$; primera computadora en el món en passar la marca d'un milló d'unitats venudes.
  • 1980: Computadora en color TRS-80 Motorola 6809, treballs múltiples opcionals VOS-9.
  • 1980: Osborne Computer Company llança el Osborne 1, la primera computadora "portàtil".
  • 1981, juny: Texas Instruments TU-99/4A - basada en el menys exitós TU-99/4, segona computadora personal en una CPU de 16 bits, primera en agregar gràfics "sprite".
  • 1981, agost: PC d'IBM, versió original de la plataforma d'hardware compatible de la PC d'IBM. El model original va ser denominat IBM 5150. Va ser creat per un equip de 12 ingeniers i dissenyadors baix la direcció d'Estridge de la divisió dels sistemes de l'entrada d'IBM en Boca Rata, Florida.
  • 1981: Sinclair ZX81 en Europa, el kit costava 49.95 £; 69.95 £ prefabricar. Va ser llançat com Timex Sinclair 1000 en Estats Units en 1982.
  • 1981: BBC Micro en Europa, computadora educativa del primer ministre del Regne Unit per una década; BASIC alvançat en el ensamblador integrat del còdic automàtic 6502; dissenyat en una miríade de ports d'entrada-eixida.
  • 1982: Kaypro llança la computadora Kaypro II i Olivetti la Olivetti M20.
  • 1982, abril: Sinclair ZX Spectrum en Europa, la computadora personal britànica més venuda; va crear l'indústria britànica del software.
  • 1982, agost: Commodore 64, el model de computadora més venut de tots els temps: 17 millons venuts.
  • 1983: Coleco Adam.
  • 1983: MSX (Japó), disseny de referència d'ASCII i Microsoft, fabricat per vàries companyies: 5 millons venuts. Un intent de crear un estàndart domèstic, similar a com era el video domèstic VHS.
  • 1983: VTech Laser 200, computadora de VTech de nivell d'entrada dirigida sent el més barat en mercat.
  • 1984, giner: Apple Macintosh (N.), Primera rata comercialment encertat conduït, llar/computadora personal completament GUI-basats; primer 16/32-bits.
  • 1984: Amstrad/Schneider CPC i PCW s'estén en Europa, estàndart britànic abans de la PC d'IBM; vendes alemanes al costat de C64 i el Macintosh, d'Apple.
  • 1985: Atari ST (N.), primer en l'interfaç incorporat de MIDI; també RAM de 1MB per menys de Plantilla:US$.
  • 1985, juliol: Commodore International llança el Amiga 1000 que destaca per les seues excelents habilitats multimèdia, tant video com a àudio, el seu sistema operatiu GUI i primer sistema operatiu multitarea apropiativa.
  • 1987: Acorn Archimedes en Europa, basada en el microprocessador Acorn, un desenroll de gran alcanç d'ARM de 32 bit; la majoria de la computadora personal de gran alcanç en la seua classe en el seu principi.cita requerida

Estació de treball

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Computadora d'escritori

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Computadora portàtil

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Hardware

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Software

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Sistema operatiu

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Software d'aplicació

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Impacte ambiental

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]