Atari ST

Atari ST

Atari 1040 ST en disc dur extern

Atari Mega STE

Atari Falcon 030

Atari ST és una llínea de computadores domèstiques presentada per l'empresa Atari, successora de la família Atari de 8 bits. El model inicial de ST, abreujament de «Sixteen/Thirty-two» —en castellà «setze/treinta y dos» (en referència als busos interns de 32 bits i externs de 16 del seu microprocessador Motorola 68000)— va ser llançat en forma llimitada entre abril i juny de 1985 i després va estar més àmpliament disponible des de juliol d'eixe any. El Atari ST va ser el primer ordenador domèstic en interfaç gràfic de mapa de bits en color, la GEM de Digital Research, llançada prèviament en febrer del mateix any. El model 1040ST, llançat en 1986, va ser la primera computadora personal en un megabyte de RAM de fàbrica en la seua configuració bàsica i també la primera en una relació cost/kilobyte de menys d'un dólar.

En presentar-la en el Consumer Electronics Show de les Vegas va ser la gran sorpresa de la fira, ya que feya solament sis mesos que Jack Tramiel, fundador de Commodore, havia comprat Atari. La série ST va ser llançada al mercat per Atari encara que en la seua estància en Commodore, Tramiel havia contractat a Amiga Corp. per a fabricar un ordenador personal de 16 Bits, pero les qüestions llegals en marchar de Commodore varen causar la dissolució d'eixe contracte.

Com a resultat Commodore Computer llançava l'Amiga i Atari creaven el ST usant electrònica a mida per a llançar una computadora coincidint en el llançament de l'Amiga de Commodore.

També va ser dissenyat per a ser un "assessí de Macintosh", i va ser cridat el "Jackintosh" ya que eren una séria alternativa als Mac (en el terreny musical i autoedición) per molt manco diners. De fet Atari va llançar esta série baix el lema "Power without the price".

Oferia característiques mai abans trobades en els ordenadors personals: microprocessador de 16 bits, varis ports, interfaç MIDI de série, alta resolució gràfica, cantitat de colors, GUI realçada (interfaç gràfic d'usuari). Era molt més barat i expandible que el Macintosh (MIDI, gràfics, colors, etc), més de 6 millons d'Atari ST varen ser venuts en tot lo món^{cita requerida}.

Durant la década dels huitanta fins a mediats dels 90 va ser el núcleu de la majoria d'estudis audiovisuals ya que incloïa interfaç MIDI de série. En ell es varen popularisar estàndars del software musical com Cubase de Steinberg i Notator d'Emagic (antecessor de Logic Àudio).

El Atari ST va destacar com un dels computadors en més cantitat i calitat de jocs ^{cita requerida}.

Orígens

El Atari ST va nàixer de la rivalitat entre els fabricants de computadores per a la llar Atari Corporation i Commodore International .

Contracte en Amiga

Jay Miner, un dels dissenyadors originals dels chips personalisats que es troben en l'Atari 2600 i la [[Família [Atari de 8 bits]], va tractar de convéncer a la gerència d'Atari per a que creara un nou chipset per a una consola de videojocs i una computadora. Quan la seua idea va ser rebujada, va deixar Atari per a formar un chicotet think tank cridat Hi-Bou en 1982 i va començar a dissenyar el nou chipset "Lorraine". La companyia, que més vesprada va passar a cridar-se Amiga Corporation, va fingir vendre controladors de videojocs per a enganyar a la seua competència mentres desenrollava una computadora basada en Lorraine.

Amiga es va quedar sense capital per a completar el desenroll de Lorraine, i Atari, per a llavors propietat de Warner Communications, va pagar a Amiga per a continuar en el seu treball. A canvi, Atari va rebre l'us exclusiu del disseny de Lorraine durant un any com a consola de videojocs. Despuix d'eixe temps, Atari tenia dret a agregar un teclat i comercialisar la computadora completa, denominada 1850XLD. Com Atari estava molt involucrada en Disney en eixe moment, més vesprada va rebre el nom en còdic de "Mickey", i la placa d'expansió de memòria de 256K va rebre el nom en còdic de "Minnie".

Tramel Technology

Despuix de deixar Commodore International en giner de 1984, Jack Tramiel va formar Tramel Technology, Ltd. en els seus fills i atres ex amprats de Commodore i, en abril, va començar a planificar una nova computadora. Inicialment varen considerar el microprocessador NS32000 de National Semiconductor, pero varen quedar decepcionats en el seu rendiment. Açò va iniciar el canvi al Motorola 68000. El seu dissenyador principal va ser l'ex amprat de Commodore Shiraz Shivji, qui va treballar anteriorment en el desenroll del Commodore 64.

Atari a mitan de 1984 perdia al voltant d'un milló de dólars per dia. Interessat en la fabricació en l'estranger i la ret de distribució mundial d'Atari per a la seua nova computadora, Tramiel va negociar en Warner en maig i juny de 1984. Va conseguir fondos i va comprar la Divisió de Consum d'Atari (que incloïa els departaments de consoles i computadores personals) en juliol. Quan els eixecutius i ingeniers varen deixar a Commodore per a unir-se a Tramel Technology, Commodore va respondre presentant demandes contra quatre ex ingeniers per robo de secrets comercials.

Els Tramiel no varen comprar els contractes dels empleats quan varen comprar els actius d'Atari Inc., per lo que un dels seus primers actes va ser entrevistar als empleats d'Atari Inc. per a decidir a quí contractar en lo que era essencialment una empresa nova. En el moment de la compra dels actius d'Atari Inc, quedaven aproximadament 900 empleats d'un punt alt de 10 000. Després de les entrevistes, aproximadament 100 empleats varen ser contractats per a treballar en Tramel Technology, que pronte va canviar el seu nom a Atari Corporation.

En un moment, un processador de sò personalisat cridat AMY era un component planificat per al nou disseny de la computadora ST, pero el chip necessitava més temps per a completar-se, per lo que AMY es va descartar en favor d'un chip de sò Yamaha llest per a usar.

Va ser durant este temps a finals de juliol/principis d'agost que Leonard Tramiel va descobrir el contracte original d'Amiga, que requeria que Amiga Corporation entregara el chipset Lorraine a Atari el 30 de juny de 1984. Amiga Corp. havia buscat més respal monetari dels inversors en la primavera de 1984 (entre ells Tramel Technology, que desijava reemplaçar a casi tots en Amiga).

Commodore i Amiga

Havent escoltat rumors de que Tramiel estava negociant per a comprar Atari, Amiga Corp. va entrar en conversacions en Commodore. Açò va dur a Commodore a voler comprar Amiga Corporation per complet, lo que Commodore creïa que cancelaria qualsevol contracte pendent, inclós el d'Atari. En lloc de que Amiga Corp. entregue Lorraine a Atari, Commodore va entregar un chèc de 500.000 dólars a Atari en nom d'Amiga, tornant els fondos que Atari va invertir en Amiga per al chipset. Tramiel va respondre demandant a Amiga Corp. el 13 d'agost de 1984, buscant danys i perjuïns i una orde judicial per a prohibir a Amiga (i efectivament a Commodore) produir qualsevol cosa en la seua tecnologia.

En Commodore, la demanda va deixar a l'equip d'Amiga en el llim durant l'estiu de 1984. No se sabia res sobre l'estat del chipset, la computadora Lorraine o el destí de l'equip. En l'autumne de 1984, Commodore va informar a l'equip que el proyecte Lorraine estava novament actiu, que es milloraria el chipset, es desenrollaria el sistema operatiu (VOS) i es completaria el disseny de l'hardware. Mentres que Commodore va anunciar l'Amiga 1000 en el chipset Lorraine en juliol de 1985, la demora li va donar a Atari, en els seus molts ex ingeniers de Commodore, temps per a entregar les primeres unitats Atari ST en juny de 1985. En març de 1987, les dos companyies varen resoldre la disputa fòra de tribunal en una decisió tancada.

Sistema operatiu

En el seu disseny d'hardware a punt de completar-se, l'equip d'Atari va començar a analisar el sistema operatiu. Poc despuix de la compra d'Atari, Microsoft es va acostar a Tramiel en la sugerència de portar Microsoft Windows a la plataforma, pero la data d'entrega era de dos anys, massa per a les seues necessitats. Una atra possibilitat era Digital Research, que estava treballant en un nou sistema basat en GUI llavors conegut com Crystal, que pronte es convertiria en GEM. Una atra opció era escriure un nou sistema operatiu internament, pero açò va ser rebujat perque la gerència d'Atari no estava segura de si l'empresa tenia l'experiència necessària.

Digital Research estava totalment compromés en la plataforma Intel, per lo que es va enviar un equip d'Atari a la sèu de Digital Research per a treballar en el "Monterey Team", que estava compost per una mescla d'ingeniers d'Atari i Digital Research. Leonard Tramiel d'Atari va ser la persona d'Atari que va supervisar el "Proyecte Jason" (també conegut com a The Operating System) per a la llínea de computadores Atari ST, cridada aixina pel dissenyador i desenrollador Jason Loveman.

GEM es va basar en CP/M-68K, essencialment una conversió directa de CP/M al Motorola 68000. Per a 1985, CP/M s'estava tornant cada volta més obsolet; no admetia subdirectoris, per eixemple. Digital Research també estava en el procés de construir GEMDOS, un nou sistema operatiu similar a DOS per a GEM, i es va discutir si una adaptació podria completar-se a temps per a l'entrega del producte en juny. Finalment, es va prendre la decisió de portar-ho, lo que va resultar en un sistema d'archius GEMDOS que es va convertir en part d'Atari TÓS (per "The Operating System", coloquialmente conegut com "Tramiel Operating System"). Açò li va donar al ST un sistema d'archius ràpit i jeràrquic, essencial per als discs durs, i va proporcionar als programadors anomenades a funcions similars a IBM PC DOS. El conjunt de caràcters Atari ST es basa en la pàgina de còdics 437.

Ademés del sistema operatiu TÓS original, es varen desenrollar o varen traslladar varis sistemes operatius de tercers per a Atari ST. Entre els clons d'Unix, Idris, Minix tenia un versionado al Atari ST i MiNT VOS va ser desenrollat específicament per a Atari ST.

Especificacions tècniques

Tots els ST es componen de chips personalisats i comercials:

• Custom chips:
  • ST Shifter "Video shift register chip": permet gràfics de mapa de bits usant 32 KiB de memòria contigua per a totes les resolucions. La direcció de la pantalla deu ser un múltiple de 256.
  • ST GLU "Generalized Logic Unit": Llògica de control per al sistema utilisat per a conectar els chips del ST. No forma part de la ruta de senyes, pero és necessari per a conectar els chips entre sí.
  • ST MMU "Memory Management Unit": proporciona les senyals necessàries per a que la CPU/Blitter/DMA i Shifter accedixquen a la RAM dinàmica. Els accessos a la memòria s'otorguen a CPU/Blitter/DMA, mentres que els cicles impars es reserven per al refresc de DRAM o els usa Shifter per a mostrar el contingut del Framebuffer.
  • ST DMA "Direct Memory Access": s'utilisa per a transferències de senyes de disquets i discs durs. Pot accedir directament a la memòria principal en el ST.

• Chip de soport:
  • MC6850P ACIA "Asynchronous Common Interface Adapter": permet que el ST es comunique directament en dispositius MIDI i teclat (s'utilisen dos chips). 31.250 kbit/s per a MIDI , 7812,5 bit/s per a teclat.
  • MC68901 MFP "Multi Function Peripheral": s'utilisa per a la generació/control d'interrupcions, comunicacions serie i varis controls de les senyals d'entrada. l'Atari TT030 té dos chips MFP.
  • WD-1772-PH "Western Digital Floppy Disk Controller": chip controlador de disquet.
  • YM2149F PSG "Programmable Sound Generator": proporciona síntesis de sò de tres veus, també s'utilisa per a senyalisació de disquet, eixida de control en série i port paralel d'impressora.
  • HD6301V1 "Hitachi keyboard processor": s'utilisa per a escanejar teclat i ports de mouse/joystick.

ST/ST^F/ST^M/ST^FM

As originally released in the 520ST:

• CPU: Motorola 68000 16-/32-bit CPU @ 8 MHz. 16-bit data/32-bit internal/24-bit address.
• RAM: 512 KB or 1 MB
• Display modes (60 Hz NTSC, 50 Hz PAL, 71.2 Hz monochrome):
  • Low resolution: 320 × 200 (16 color), palette of 512 colors
  • Medium resolution: 640 × 200 (4 color), palette of 512 colors
  • High resolution: 640 × 400 (mona), monochrome
• Sound: Yamaha YM2149 3-voice squarewave plus 1-voice white noise mona Programmable Sound Generator
• Drive: Single-sided 3½" floppy disk drive, 360 kB capacity when formatted to standard 9 sector, 80 track layout.
• Ports: TV out (on ST-M and ST-FM models, NTSC or PAL standard RF modulated), MIDI in/out (with 'out-thru'), RS-232 serial, Centronics parallel (printer), monitor (RGB or Composite Video color and mona, 13-pin DIN), extra disk drive port (14-pin DIN), DMA port (ACSI port, Atari Computer System Interface) for hard disks and Atari Laser Printer (sharing RAM with computer system), joystick and mouse ports (9-pin MSX standard)
• Operating System: TÓS v1.00 (TÓS meaning The Operating System) with the Graphics Environment Manager (GEM)

Very early machines included the VOS on a floppy disk before a final version was burned into ROM. This version of TÓS was bootstrapped from a small core boot ROM.

In 1986, most production models became ST^Fs, with an integrated single- (520STF) or double-sided (1040STF) double density floppy disk drive built-in, but no other changes. Also in 1986, the 520ST^M (or 520STM) added an RF Modulator for allowing the low and medium resolution color modes when connected to a TV. Later F and FM models of the 520 had a built-in double-sided disk drive instead of a single-sided one.

ST^I

As originally released in the 520ST^I/1040ST^I:

• All of the features of the 520STFM/1040STFM
• Estendre palette of 4,096 available colors to choose from
• Blitter chip (stylized as BLiTTER) to copy/fill/clear large data blocks with a max write rate of 4 Mbytes/s
• Hardware support for horisontal and vertical fine scrolling and split screen (using the Shifter video chip)^{cita requerida}
• DMA sound chip with 2-channels stereo 8-bit PCM sound at 6.25/12.5/25/50 kHz and stereo RCA àudio-out jacks (using enhancements to the Shifter video chip to support àudio shifting)
• National LMC 1992 àudio controller chip, allowing adjustable left/right/master volume and bass and treble EQ via a Microwire interface
• Memory: 30-pin SIMM memory slots (SIPP packages in earliest versions) allowing upgrades up to 4 MB Allowable memory sizes including only 0.5, 1.0, 2.0, 2.5 and 4.0 MB due to configuration restraints (however, 2.5 MB is not officially supported and has compatibility problems). Later third-party upgrade kits allow a maximum of 14MB [3], bypassing the estoc MMU with a replacement unit and the additional chips on a separate board fitting over it.
• Ability to synchronise the video timings with an external device baix that a video Genlock device ca be used without having to make any modifications to computer's hardware
• Analogue joypad ports (2), with support for devices such as paddles and light pens in addition to joysticks/joypads. The Atari Jaguar joypads and Power Pad joypads (gray version of Jaguar joypads marketed for the ST^I and Falcon) ca be used without an adapter. Two standard Atari-style digital joysticks could be plugged into each analogue port with an adapter.
• TÓS 1.06 (also known as TÓS 1.6) or TÓS 1.62 (which fixed some major backwards-compatibility bugs in TÓS 1.6) in two socketed 128 KB ROM chips.
• Socketed PLCC 68000 CPU

Vore també

• Llistat d'emuladors d'Atari ST / STE / Falcon
• Llista de software per a Atari ST
• Família Atari de 8 bits