Sigla

Una sigla és una paraula formada a partir de cada grafema (lletra) inicial dels térmens principals d'una expressió complexa.^[1]

Eixemple d'una sigla llegítima és ONU (Organización de les Naciones Onidas) perque s'ha pres l'inicial dels tres térmens principals (organisació, nacions i unides) i no dels secundaris (de i les); térmens principals són sustantius, adjectius i verps, mentres que secundaris són els morfemas independents: determinants, preposicions i conjuncions. Un eixemple de sigloide que incorpora varis grafema d'un terme és RENFE (o RENFE), Red Nacional de Ferrocarriles Ispañoles. Un eixemple de l'incorporació de térmens secundaris és pime (o PIME), pequeña i mediana impresa. A voltes, certes sigles apleguen a convertir-se en vocablos comunes. Aixina, OVNI va deixar de ser solament una sigla de «objecte volador no identificat» per a transformar-se en una paraula comuna en una grafia distinta: ovni.

Propietats

Escritura

Les regles que atañer a l'escritura dels grafemas d'una sigla són flexibles, perque reflectixen l'alvanç del procés d'incorporació de la sigla allenguage habitual. Quan es compon la sigla, encara que les inicials dels térmens originals duguen accent la sigla mai la du, al contrari que les abreviaturas, ya que la seua pronunciació és nova, i per això també la sílaba tònica. Tampoc deuen tildar-se les sigles que, de ser vocablos ordinaris, deurien accentuar-se gràficament segons les normes i convencions vigents, com a CIA, la I intermija de la qual deuria tildar-se de no tractar-se d'una sigla. En general una sigla s'escriu en mayúscules, mentres que sigles molt usades s'han inclós com a nom comú en els diccionaris (uci, ‘unitat de contes intensius’). Les sigles que es pronuncien com s'escriuen solament en l'inicial mayúscula si es tracta de noms propis i tenen més de quatre lletres (Unicef, Unesco). Al contrari que les abreviatures, les sigles normalment no duen punts abreviatius, puix com solen deletrearse, la seua evolució ha tendit a la simplificació extrema i, per tant, a la supressió d'elements superfluos, en este cas l'espai i el punt. No obstant, en un text escrit en mayúscules, poden escriure's punts despuix de cada lletra per a aixina facilitar la comprensió: Eixemple, BOLLETÍ DE L'O. I. A. (Organisació dels Estats Americans). No obstant, donat el nivell d'evolució actual de les sigles, pot prescindir-se dels punts abreviatius inclús en estos casos, com s'explica en la Ortografia de la llengua espanyola de 2010.

Pronunciació

Erro al crear miniatura:

Moltes sigles es pronuncien de forma deletreada, per eixemple LGBT: «ele ge be et».

Les sigles i sigloides transcendixen ellenguage escrit, és dir, sempre es poden pronunciar seguint la seua escritura. Per eixemple, podem llegir ovni pronunciant la sigla, [ov-ni], o desenrollant-la (objecte-volador-no-identificat). Sense contar la pronunciació de l'expressió desenrollada, que no és sigla, les sigles tenen dos modos de pronunciació: deletreo i silàbica. El deletreo és senzillament pronunciar el nom de cada lletra (o grafema): ONG (o-ene-ge). La pronunciació silàbica és la que llig la sigla com una paraula: JASP (jasp). Esta última sorgix automàticament sempre que el parlant siga capaç de pronunciar-la segons la fonètica de la seua llengua, lo que produïx una «sensació de familiaridad». Per això, procurant que el parlant se senta cómodo, es creen els sigloides, que integren grafema en l'objectiu de facilitar la pronunciació i evitar el deletreo, deformant el concepte de sigla. Esta distinció entre pronunciacions ha dut a alguns llingüistes a parlar de sigles silàbiques (JASP, jasp) i sigles consonàntiques (ONG, oenegé),^[2] encara que seguix havent uns atres que preferixen recórrer a la paraula «acrònim» considerant:

literación (ONG, llectura deletreada, traduint el concepte anglés initialism) i
acrònim (JASP, pronunciat com una paraula).^[3]

La paraula «acrònim» és de significat sorprenentment equívoc per l'importació solapada de conceptes estrangers (vejau acrònim). La pronunciació de la sigla indica la seua major lexicalización, la seua major incorporació alèxic habitual, major en les sigles pronunciades, despuix en les deletreades. Per això, en prou casos l'estranyea del significat d'una sigla fa que convinga desenrollar-la per a que el receptor entenga el mensage; per eixemple, pocs comprendrien el significat de les sigles PUR, que significa ‘Partido Ocraniano Revolucionario’.

Lexicalización

La lexicalización és la meta del procés d'incorporació al vocabulari d'una sigla. Es dona quan la sigla és considerada com una paraula més pels parlants, com a ovni, radar o sida i seguix les normes gramàtiques generals d'una llengua. En espanyol, per eixemple, es tenen en conte varis factors per a diferenciar les sigles i paraules:

Plural

Les sigles no tenen plurals gràfics; per a evidenciar que una sigla va en plural, en l'escritura s'usa l'artícul: «una ONG, quatre ONG», encara que en la llengua oral es pot o no pronunciar, [quatre-oenejés]. En anglés a voltes proliferen sigles en la marca de plural escrita, per eixemple ONGs o ONG’s; que en espanyol es recomana evitar.

No obstant, la lexicalización afecta al plural de les paraules formades per sigles; un eixemple d'això és el procés incomplet d'escritura de la sigla de disc compacte: com a sigles és «un CD», «dos CD» o, a voltes, en una forma desaconsellada per les acadèmies, «dos CDs», mentres que com a paraules de ple dret és «un cedé», «dos cedés».^[4]

L'escritura de la pronunciació d'una sigla contribuïx a la seua lexicalización.

Paraules derivades

Un curiós procés de la lexicalización de la sigla és la creació de paraules derivades d'ella. Es fa escrivint la seua forma pronunciada i afegint les morfemes necessàries. A sovint, a pesar d'estos derivats la sigla conserva la seua escritura original. Per eixemple; «pepero» (‘algú del PP espanyol’, «cegetista» (‘pertanyent a la CGT argentina’).

Composició

En general, els grafema que componen les sigles solen ser lletres, encara que això no impedix que es formen sigles alfanumèriques, a sovint per a dates com 11-M (‘[atentats] del 11 de marzo’), institucions com G8 (‘grupo dels huit [països més influents]’) o models d'una série, com R5 (‘Renault 5’). En eixos casos es parla de numerónimos.

Valoració

En l'actualitat, el procés de creació de paraules per mig de sigles és el més fecundo de la llengua en la comunicació general i en els mijos de comunicació en particular.^{cita requerida}

Vore també

Referències

Pedro Álvarez de Miranda (Universitat Autònoma de Madrit) cervantesvirtual. com/servlet/SirveObras/12937622007074869643624/p0000001. htm Acrònim, acronimia: revisió d'un concepte, en Cervantes virtual.

Notes

↑ Diccionario de la lengua española
↑ Martínez de Sousa: Diccionari internacional de sigles i abreviatures, 1984.
↑ F. Rodríguez González (1993): «Les sigles com a procediment lexicogenésico», en Estudis de Llingüística. Universitat d'Alacant, 9, págs. 9-24.
↑ Per eixemple, en la revista D00 (‘doble zero’) es fa recalcament en l'us de «cedé» i «elepé».

Enllaços externs

Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

Este artícul conté una traducció derivada de «Sigla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Diccionario de la lengua española

[2] Martínez de Sousa: Diccionari internacional de sigles i abreviatures, 1984.

[3] F. Rodríguez González (1993): «Les sigles com a procediment lexicogenésico», en Estudis de Llingüística. Universitat d'Alacant, 9, págs. 9-24.

[4] Per eixemple, en la revista D00 (‘doble zero’) es fa recalcament en l'us de «cedé» i «elepé».

[1]

[2]

[3]

[4]