Anar al contingut

Amstrad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amstrad

Amstrad va ser un fabricant d'electrònica en base en Brentwood, Essex, Anglaterra, fundat en 1968 per Lord Alan Michael Sugar en el Regne Unit. El nom és una contracció de Alan Michael Sugar Trading. Va entrar en la Bossa de Londres en 1980. A finals de la década de 1980 Amstrad va conseguir fer-se en un 25% del mercat d'ordenadors en Europa. En l'actualitat Amstrad no té activitat, encara que no s'haja dissolt formalment.[1]

Història

Décades de 1960 i 1970

Amstrad va ser fundada en 1968 per qui seria el seu president durant quaranta anys, Alan Sugar, entrant en el mercat d'electrònica de consum. Durant la década de 1970 varen liderar el segment de Hi-Fi, TV i radiocasetes de baix cost. Els preus baixos es conseguien fabricant les carcasses de platines per mig de plàstic injectat, reduint costs front a la competència, que usava processos per mig de formació de buit. Amstrad es va expandir a la producció d'amplificadors d'àudio i sintonizadores.

Década de 1980

Ordenador Amstrad CPC 464.

En 1980, Amstrad va emetre accions en la Bossa de Londres, doblant el tamany anualment durant els primers anys. Amstrad va escomençar a comercialisar els seus propis ordenadors personals en un intent per capturar el mercat de Commodore i Sinclair en el CPC 464 en 1984. L'ordenador, basat en un Zilog Z80 de 8 bits a 3,7 MHz i en 64 KiB de memòria RAM incloïa ademés l'unitat de cinta i un monitor (de fòsfor vert o color) en la font d'alimentació integrada. La gama CPC es va llançar en Regne Unit, França, Austràlia, Alemània i Espanya, a on va ser un èxit de vendes. No conseguix desbancar als seus competidors, pero en avant tot videojoc per a ordenador domèstic que tinguera aspiracions d'èxit de vendes es versionaría per a este sistema.

Li varen seguir els models CPC 664, en unitat de disc de 3", i CPC 6128 en 128 KiB de RAM i un teclat més discret i pretendidament professional, pero d'idèntica fabricació al dels atres models. Les variants posteriors CPC «Plus» (1990) varen intentar allargar la vida del producte incrementant notablement la seua funcionalitat i incloent l'Amstrad GX4000, primera incursió de Amstrad en el terreny de les videoconsoles (un CPC Plus sense teclat ni unitat d'almagasenament). Per desgràcia, els CPC Plus no varen poder competir en els emergents ordenadors de 16 bits i varen passar de puntilles pel mercat, extinguint-se definitivament molt poc temps despuix de la seua eixida.

En 1985 va introduir els Amstrad PCW, que es comercialisen com processador de texts a un preu de 399 lliures esterlines (els seus competidors anaven per les 10 000 lliures), que lliteralment arrasa el mercat objectiu, inclús desbordant-ho, puix a fi de contes és un ordenador complet compatible en el sistema operatiu CP/M i que inclou de série el processador de texts LocoScript.

Amsoft, la divisió de software de Amstrad creada per a arropar el llançament del 464, va ser tan eficaç en la seua llabor de convertir a l'estrany format Compact Floppy de disquet de 3 polzades l'immensa biblioteca de soft del CP/M, que era més fàcil localisar en Europa un dBase II en eixe format que en el natiu de 5,25.

Amstrad va entrar breument en el mercat de consoles de videojocs en la GX4000, basada en el CPC Plus, que mai va alcançar molta popularitat. Realment, la videoconsola era un CPC Plus carent de teclat i proveït tan sol de l'unitat de cartuchos que equipaven tant el CPC 464 Plus com el CPC 6128 Plus. Es venien junt en els dos pads que també es distribuïen oficialment en els ordenadors. A pesar de la seua discret presència en el mercat i baix índex de vendes va tindre alguns jocs notables com Mystical o Switchblade.

El ZX Spectrum +2. Est va ser el primer model nou de Spectrum llançat per Amstrad despuix de la compra de la gama.

El 7 d'abril de 1986, Amstrad va anunciar la compra de Sinclair Research «Amstrad»,[2] que incloïen el ZX Spectrum, per 5 millons de lliures. Amstrad va llançar tres noves variants del Spectrum, el ZX Spectrum 128 +2, basat en el ZX Spectrum + 128K, en una unitat de cinta integrada (com el CPC 464); el ZX Spectrum 128 +3, en una unitat de disc integrada (similar al CPC 664 i 6128), usant els mateixos discs de 3" que atres màquines de Amstrad, i una placa base completament nova; i el ZX Spectrum +2A/+2B, que usava la placa del +3 en una caixa d'un +2 en unitat de cinta.

La companyia va produir una gama d'ordenadors personals econòmics basats en MS-DOS i posteriorment en Microsoft Windows, el primer dels quals va ser el PC1512 per £399 en 1986. Va ser un èxit, capturant més del 25% del mercat europeu. Un any més vesprada, en 1987, va llançar el PCW 8512 com a ordenador dedicat a procés de texts a un preu de £499. En 1988 va intentar fer el primer ordenador personal portàtil en els PPC 512 / 640, presentat un any abans del Macintosh Portable, a 8 MHz eixecutava MS-DOS i GEM en una variant de la targeta de vídeo CGA que permetia a GEM mostrar gràfics en 16 colors.

Década de 1990 a 2007

Amstrad GX4000 de 1990

A principis de la década de 1990 Amstrad va escomençar a centrar-se en ordenadors portàtils més que en ordenadors d'escritori. Com es dia anteriorment, en 1990 Amstrad va intentar entrar en el mercat de les videoconsoles en l'Amstrad GX4000, de forma similar a com lo havia fet Commodore en el C64 i el C64 GS. La màquina va ser un fracàs comercial, sent poc popular perque amprava tecnologia de 8 bits front als 16 bits de la Sega Mega Drive i la Super Nintendo.

Llança un híbrit compatible IBM PC/Sega Mega Drive, l'Amstrad Mega PC, un Amstrad PC7386[3] en el que la targeta de sò AdLib és substituïda per una placa ISA en el hardware d'una Sega Mega Drive 1, en conector de Joystick PC i minijack d'auriculars en l'atrassera i recalat de cartuchos i dos conectors de gamepad Mega Drive en el frontal. Pero la bona idea és un fracàs en triar una CPU ya obsoleta i ser més car el conjunt que comprar els dos aparats per separat.

Amstrad PenPad de 1993

En 1993 Amstrad va llançar el PenPad, un PDA similar al Apple Newton llançat solament unes semanes abans. També va ser un fracàs comercial, patia varis problemes tècnics i de usabilitat i caria de la majoria de les característiques que incloïa l'Apple Newton, encara que tenia un preu més baix (entorn a 450 dólars).


Durant estos anys també va llançar varis models de cadenes musicals, en plat per a discs i doble pletina en un pack integrat en el moble. Destacava el seu baix preu i era de les primeres en incorporar al mercat la doble pletina. Un atre producte innovador va ser el llançament d'una pantalla de TV de 14" que incloïa vídeo VHS, i un reproductor de VHS que incorporava dos unitats (a l'estil dels radi cassets de doble pletina).

Segons Amstrad va escomençar a concentrar-se més en comunicacions i menys en ordenadors, va comprar vàries empreses de telecomunicacions incloent Betacom, Dancall Telecom, Viglen Computers i Dataflex Design Communications. Amstrad ha segut un dels principals proveïdors de receptors de televisió per a l'operador de televisió per satèlit britànic Sky des del seu llançament, en 1989. Amstrad va ser clau en l'implantació de Sky, ya que era l'únic fabricant capaç de produir receptors i antenes parabòliques en el moment del llançament del sistema, i ha continuat fabricant receptors per a Sky, des d'analògics a digitals, i ara inclou el gravador de vídeo digital per a Sky+.

En 1997 Amstrad va suministrar receptors per a l'operador australiano Foxtel, i en 2004 al italiano Sky Itàlia. En 2000 Amstrad va llançar el primer dels seus dispositius que combinen telefonia i correu electrònic, cridat i-miler. Li va seguir l'i-milerplus en 2002, i l'E3 Videophone en 2004. Amstrad també va produir una varietat de productes d'entreteniment domèstic a lo llarc de la seua història, incloent aparats d'àudio, televisors, videos, i reproductors de DVD. Seguint l'èxit de la versió britànica de la série The Apprentice, Amstrad també ha escomençat a produir àudio-animatrónicas.

2007-present: BSkyB controla Amstrad

En juliol de 2007, BSkyB anuncia la compra de Amstrad per £125m. BSkyB ha segut el principal client de Amstrad, representant el 75% de les vendes del seu sector de Set-Top-Boxes. Amstrad ha segut proveïdor de BSkyB des de 1988. El 2 de juliol de 2008 Alan Sugar deixa la presidència de la companyia. En 2024 Sugar va anunciar que hi havia recomprado els drets de la marca Amstrad a Sky UK. Ara eixa marca pertany a una empresa de màrqueting digital denominada Amstrad Digital, dirigida pel net de Sugar, Joe Baron.

Llínea de productes

  • Amstrad PC1512 (Intel 8086 CPU fabricat per AMD, 8MHz, 512Kb RAM, CGA/Plantronics Graphics)
  • Amstrad PC1640 (Intel 8086 CPU fabricat per AMD, 8MHz, 640Kb RAM, EGA Color Graphics)
  • Amstrad PC2086 (Intel 8086 CPU fabricat per AMD, 8MHz, 640Kb RAM, VGA Graphics) llançat en 1989
  • Amstrad PC2286 (Intel 80286 CPU, 12.5MHz, 1Mb RAM, VGA Graphics) llançat en 1989
  • Amstrad PC2386 (Intel 80386DX CPU, 20MHz, 4Mb RAM, VGA Graphics) llançat 1989
  • Amstrad PPC 512 i 640 (Portàtils)
  • Amstrad Mega PC

Referències

  1. ↑ «Amstrad Ltd - Annual report and financial statements».
  2. ↑ SIR CLIVE SINCLAIR RESIGNS FROM THE HOME COMPUTER MARKET
  3. ↑ «Amstrad Mega PC Service manual» (PDF). Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2011. Consultat el 7 de març de 2016.

Bibliografia

  • David Thomas, Alan Sugar - the Amstrad Story (1991), rústica, ISBN 0330319000.

Vore també


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Amstrad&oldid=1448498»