Unitat de cinta
L'unitat de cinta (streamer, en anglés) és el tipo de dispositiu d'almagasenament de senyes que llig o grava en el soport d'almagasenament de senyes de tipo cinta magnètica.
En els començos de l'era de les computadoras, en els anys 1950 i anys 1960, l'image de les dos cintes varen aplegar a simbolisar l'image típica de la pròpia computadora.
El datasette va ser, en la transició dels anys 1970 i 1980, un mig habitual per a les computadores personals.
En el XXI s'utilisen determinades unitats de cinta per a l'almagasenament de gran cantitat important de senyes com a còpia de seguritat.
Principi de funcionament
De la mateixa manera que els gravadors de casset, les unitats de cinta disponen de: una propulsió per a dos bobines, un botó per a reproduir i gravar, i un atre botó per a borrar.
Les senyes es lligen o escriuen en série.
La capacitat d'almagasenament depén de la llongitut de la cinta i també de l'estàndart que s'ampra (AIT, QIC, DAT, DCC, DDS, SLR, DLT, FSK, LTO, VXA, etcétera) i pot alcançar l'àmbit dels terabytes.
Quan la carcassa té només una bobina, es parla d'un cartuig (en contraposició al casset, que té dos bobines).[1]
Tipos de gravació
- Gravació llineal: la cinta magnètica es grava en abdós direccions gràcies a vàries pistes llongitudinals.
- Escanege helicoidal (helical scan): la cinta magnètica es mou de forma oblicua respecte al cap gravadora rotatòria.
- Gravació degresiva: la cinta magnètica s'escriu inicialment de forma veloç i posteriorment es ralentisa.
- Gravació multipista: l'ampla cinta magnètica s'escriu, de la mateixa manera que la cinta perforada, en vàries pistes paraleles, normalment entre 7 i 11. Açò va desembocar en una cantitat de formats, que dificulten més vesprada una correcta llectura.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unidad de cinta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.