Cinta perforada

La cinta perforada és un método ya obsolet d'almagasenament de senyes, que consistix en una llarga tira de paper en la que es realisen forats per a almagasenar les senyes. Va ser molt amprada durant gran part de el XX per a comunicacions en teletipos, i més tarde com un mig d'almagasenament de senyes per a miniordenadorés i màquines ferramenta tipo CNC.
Orige
[editar | editar còdic]Les primeres cintes perforades es varen amprar en els telers mecànics i brodats, a on targetes en instruccions simples sobre els moviments solicitats de la màquina varen ser primer alimentades individualment, despuix controlades per atres targetes d'instruccions i més vesprada varen ser com una successió de targetes adherides. (Vore teler Jacquard).
Açò va dur al concepte de comunicar l'informació no com una successió de targetes individuals sino com una "targeta contínua", o cinta. Molts operadors de brodat professional se seguixen referint a les persones que creen els dissenys i patrons mecànics com "perforadores", encara que tant les targetes com les cintes perforades varen deixar d'usar-se, despuix de molts anys, cap a la década de 1990.
En 1846 Alexander Bain va amprar cinta perforada per a enviar telegramas.
Formats de cinta
[editar | editar còdic]
Les senyes estaven representades per la presència o absència d'un forat en la cinta en una posició determinada. Les cintes originals tenien cinc files de forats per a les senyes. Cintes posteriors varen tindre 6, 7 i 8 files. Una fila extra de forats consecutius més menuts servia per a arrastrar la cinta, generalment en una roda dentada. El text es codificava de vàries maneres. L'estàndart de codificació de caràcters més primitiu va ser el de Baudot, que es remonta a el XIX i tenia 5 forats. Estàndarts posteriors, tals com el Fieldata i el Flexowriter, tenien 6 forats. Al començament de la década de 1960, l'Associació Americana d'Estàndarts (American Standards Association, ASA) va portar a terme un proyecte per a desenrollar un còdic universal per al processament de senyes, que seria conegut com ASCII. Este còdic de 7 nivells va ser adoptat per alguns fabricants de teletipo, com AT&T (Teletype). Uns atres, com Télex, varen seguir amprant el Baudot.
Cinta troquelar
[editar | editar còdic]Una variació de la cinta perforada va ser el dispositiu cridat Impressora Troqueladora (Chadless Printing Reperforator). Esta màquina era capaç de marcar les senyals de teletipo rebudes en una cinta i d'imprimir el mensage sobre ella al mateix temps, usant un mecanisme d'impressió similar al d'una impressora de pàgines corrent. El marcat, en lloc de perforar completament els habituals forats redons, realisava uns corts en forma de chicotetes O en el paper, de modo que no es produïen llentilles; el "forat" seguia estant farcidura en una chicoteta trampilla de paper. Al no estar completament perforat el forat, l'impressió en el paper permaneixia intacte i llegible. Açò permetia als operadors llegir la cinta sense necessitat de dessifrar els forats, lo que facilitava la retransmissió del mensage cap a atres estacions de la ret. Naturalment, tampoc tenia una "caixa per a llentilles" que calguera buidar de tant en tant. L'única desventaja d'este mecanisme era que la cinta troquelar, una volta marcada, no s'arreplegava correctament, degut a que a les aletitas sobreixents del paper solien enganchar-se en el següent regrés de la cinta, i per això no es podia enrollar en un sol pla. Una atra desventaja, com es voria en el temps, era que no hi havia un modo fiable de llegir les cintes troquelar pels mijos òptics empleats pels sistemes de llectura d'alta velocitat posteriors. De totes maneres, els llectors mecànics empleats en els equips de velocitat més estàndar no tenien problemes en les cintes troquelar, ya que detectaven els forats per mig de pernos en resort, que fàcilment apartaven les aletitas de paper del camí.
Vore també
[editar | editar còdic]- Llentilla (els menuts trossos de paper arrancats de la cinta en perforar-se).
- Targeta perforada
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cinta perforada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.