Bossa de Londres
.jpg){kind=link}
La Bossa de Londres (en inglés: London Estoc Exchange, LSE) és la bossa de valors localisada en Londres, Anglaterra. Fundada en 1801, és una de les majors bosses d'accions del món. Molts dels seus valors són internacionals pero conte també en numerosos valors de companyies britàniques. Les seues actuals instalacions estan situades en Paternoster Square, prop de la catedral de Sant Pablo, en la ciutat de Londres.
Història
[editar | editar còdic]Orige del comerç de valors
[editar | editar còdic]El comerç de valores va començar per a finançar dos viages: l'intent de la Companyia de Moscovia d'aplegar a China creuant el Mar Blanco al nort de Rússia, i el viage de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a l'Índia.
Al no ser capaços de finançar tan costosos viages en el seu propi capital, les companyies varen recaptar diners venent part dels seus valors a mercaders, concedint-els a canvi una part dels beneficis de la companyia.
L'idea pronte va prendre força i es calcula que per a 1695 hi havia més de 140 empreses que comerciaven en els seus pròpies valors. El comerç de valors es va concentrar principalment en una zona de Londres cridada "Exchange alley" o "Change alley", que era un chicotet carreró d'una zona residencial de Londres. Dita zona concentrava numerosos cofee shops, i principalment en dos d'ells es va centrar el comerç d'accions: el "Jonathan's" i el "Garraway's". El broker John Castaing publicava una llista del preu dels valors a la que varen cridar El curs de l'intercanvi i atres coses en dits cofee-shops.
Llicències per als brokers
[editar | editar còdic]Alguns brokers, usant informació confidencial que no estava a l'alcanç del públic, realisaven pràctiques poc ètiques. Per a evitar este tipo de successos, en 1667 es va crear una llei que obligava a tots els brokers a adquirir una llicència i a jurar un pacte en el que indicaven que serien justs i llegals en la compra-venda de valors.
Companyia de la Mar del Sur
[editar | editar còdic]El "Change Alley" va prosperar durant varis anys, encara que açò va canviar quan va sofrir un revés en l'any 1720. Hi havia una empresa anomenada el Companyia de la Mar del Sur, que havia segut creada entre el Govern i John Blunt. Dita empresa havia causat una gran excitació entre els brokers. L'empresa duya nou anys no sent rendable, i el Govern va voler vendre valors per a poder fer front al deute acumulat. Els valors varen eixir a subasta a 128£, pero ràpidament varen alcançar el valor de 1050£ en a penes 6 mesos. La bombeta inevitablement va explotar, fent caure els valors a 124£. El succés va crear una clamor popular, lo que va obligar al govern a modificar la llegislació per a previndre futures bombetes com esta. El mercat de valors va tardar molt temps en recuperar-se d'este event.
Threadneedle Street i Capel Court
[editar | editar còdic]El cofee-shop Jonathan's es va cremar en 1748, i si afegim el creixent arrimerament en la zona del "Change Alley", va provocar que els brokers construïren un nou "Jonathan's" en el carrer Threadneedle Street, i varen escomençar a cobrar per l'entrada. L'edifici ràpidament va canviar el seu nom per "Bossa de valors", i en 1801 va tornar a canviar el seu nom a "Habitació de subscripció de valors" despuix d'entrar en vigor la nova llegislació.
Encara i tot açò no semblava suficient, per lo que es varen traslladar al recent construït "Capel Court". La bossa es va recuperar prop de l'any 1820, en el creiximent de les indústries del ferrocarril, mineria, canals i segurs. Ràpidament varen escomençar a crear-se atres bosses a lo llarc del Regne Unit, i es va afegir el comerç d'abonaments a la dels valors.
Lema
[editar | editar còdic]El seu lema va ser creat en 1923. En llatí és Dictum meum pactum, que es pot traduir com “La meua paraula és el meu pacte”,[1] fent referència a que calia complir en lo que cada u havia dit.
Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]En 1937, els funcionaris del Exchange varen utilisar les seues experiències de la Primera Guerra Mundial per a elaborar plans sobre cóm manejar una nova guerra.
Programa Elite
[editar | editar còdic]En 2018 varen llançar el programa Elite[2] per a donar soport a empreses de països emergents per a entrar al mercat global de valors.[3]
Fusions i adquisicions
[editar | editar còdic]El 3 de maig de 2000, es va anunciar que la LSE es fusionaria en la Deutsche Börse; no obstant, açò va quedar en res.[4]
El 23 de juny de 2007, la Bossa de Londres va anunciar que havia acordat els térmens d'una oferta recomanada als accionistes de la Borsa Italiana S. p. A. La fusió de les dos empreses va crear un grup bossístic diversificado líder en Europa. El grup combinat va rebre el nom de London Estoc Exchange Group, pero va seguir sent dos entitats llegals i reglamentàries separades. Una de les estratègies a llarc determini de l'empresa conjunta és ampliar els eficaços servicis de compensació de Borsa Italiana a atres mercats europeus.
En 2007, en acabant de que Borsa Italiana anunciara que eixercia la seua opció de compra per a adquirir el control total de MBE Holdings, el Grup combinat passaria a controlar el Mercato dei Titoli vaig donar Stato, o MTS. Esta fusió de Borsa Italiana i MTS en el negoci existent de cotisació d'abonaments de LSE va millorar la gama de mercats de renda fixa europeus coberts.
London Estoc Exchange Group va adquirir Turquoise (TQ), un SMN paneuropeo, en 2009.[5]
Ofertes de Nasdaq
[editar | editar còdic]En decembre de 2005, la Bossa de Londres va rebujar una oferta d'adquisició d'1.600 millons de lliures de Macquarie Bank. London Estoc Exchange va calificar l'oferta de "irrisoria", un sentiment del que es varen fer eco els accionistes de la Bossa. Poc en acabant de que Macquarie retirara la seua oferta, la LSE va rebre una proposta no solicitada de NASDAQ que valorava l'empresa en 2.400 millons de lliures. També la va rebujar. Més tart, NASDAQ va retirar la seua oferta i, menys de dos semanes despuix, l'11 d'abril de 2006, va aplegar a un acort en el major accioniste de la LSE, l'unitat Ameriprise Financial de Threadneedle Asset Management, per a adquirir tota la participació d'eixa empresa, que consistia en 35,4 millons d'accions, a 11,75 lliures per acció.[6] NASDAQ també va comprar 2,69 millons d'accions adicionals, lo que supon una participació total del 15%. Encara que el venedor d'eixes accions no va ser revelat, es va produir simultàneament en una venda per part de Scottish Widows de 2,69 millons d'accions.[7] El moviment va ser vist com un esforç per a forçar a LSE a la taula de negociació, aixina com per a llimitar la flexibilitat estratègica de la Bossa de Londres.[8]
Les compres posteriors varen aumentar la participació de NASDAQ fins al 25,1%, lo que va frenar les ofertes de la competència durant varis mesos.[9][10][11] Les normes financeres del Regne Unit exigien que NASDAQ esperara un periodo de temps abans de renovar el seu esforç. El 20 de novembre de 2006, un o dos mesos despuix de l'expiració d'este periodo, NASDAQ va aumentar la seua participació fins al 28,75% i va llançar una oferta hostil al mínim permés de 12,43 lliures esterlines per acció, que era lo més alt que NASDAQ havia pagat en el mercat obert per les seues accions existents.[12] La LSE va rebujar immediatament esta oferta, afirmant que "infravaloraba substancialment" l'empresa.[13]
NASDAQ va revisar la seua oferta (caracterisada com una oferta "no solicitada", en lloc d'un "intent d'adquisició hostil") el 12 de decembre de 2006, indicant que podria completar l'acort en el 50% (més una acció) de les accions de LSE, en lloc del 90% que havia estat buscant. No obstant, la bossa nortamericana no va elevar la seua oferta. Molts fondos de cobertura havien acumulat grans posicions en la LSE, i molts gestors d'eixos fondos, aixina com Furse, varen indicar que l'oferta seguia sense ser satisfactòria. L'oferta de NASDAQ es va fer més difícil perque havia descrit la seua oferta com "final", lo que, segons les normes de licitació britàniques, restringia la seua capacitat d'aumentar la seua oferta llevat en determinades circumstàncies.
Al final, l'oferta de NASDAQ va ser rebujada rotundament pels accionistes de la LSE. Despuix d'haver rebut l'acceptació de només el 0,41% del restant del registre abans de la data llímit del 10 de febrer de 2007, l'oferta de Nasdaq va quedar anulada.[14]
El 20 d'agost de 2007, NASDAQ va anunciar que abandonava el seu pla d'adquisició de la LSE i que posteriorment buscaria opcions per a desprendre's de la seua participació del 31% (61,3 millons d'accions) en l'empresa davant el fracàs del seu intent d'adquisició.[15] En setembre de 2007, NASDAQ va acordar vendre la majoria de les seues accions a Borse Dubai, deixant a la bossa en sèu en els Emirats Àraps Units en el 28% de la LSE.[16]
Proposta de fusió en TMX Group
[editar | editar còdic]El 9 de febrer de 2011, London Estoc Exchange Group va anunciar que havia acordat fusionar-se en la Toronto Estoc Exchange, creant una entitat combinada en una capitalisació de mercat de les empreses cotisades igual a 3,7 billons de lliures.[17] Xavier Rolet, conseller delegat del LSE Group en eixe moment, hauria dirigit la nova empresa ampliada, mentres que el conseller delegat de TMX, Thomas Kloet, s'hauria convertit en el nou president de la firma. No obstant, London Estoc Exchange Group va anunciar que posava fi a la fusió en TMX el 29 de juny de 2011, alegant que "LSEG i TMX Group creuen que és molt poc provable que la fusió conseguixca l'aprovació per majoria de dos terços requerida en la junta d'accionistes de TMX Group".[18] A pesar de que LSEG va obtindre el respal necessari dels seus accionistes, no va conseguir el respal necessari dels accionistes de TMX.
Certificats per a no residents
[editar | editar còdic]L'idea d'implementar certificats per a no residents en Regne Unit va ser concebuda el 13 d'abril de 2013. No obstant, esta mida es va portar a terme i es va posar en pràctica despuix del Brexit, quan el Regne Unit va eixir oficialment de l'Unió Europea l'1 de febrer de 2020.
A partir d'eixa data, els procediments per a realisar transaccions financeres en ciutadans no residents en el Regne Unit es varen endurir, com a part de les noves normatives que buscaven assegurar l'integritat del sistema bancari britànic.
Estos certificats són ara un requisit indispensable per a els qui desigen retirar fondos des d'un bróker regulat per les autoritats financeres del Regne Unit, especialment per a clients que no són residents en el país. La normativa va ser creada per a garantisar que les transaccions complixquen en els estàndarts de seguritat i transparència necessaris.
Existixen cinc tipos de certificats de mercat que s'emeten en funció del tipo de transacció o actiu en qüestió: Forex, Accions, Índexs, Matèries Primeres, Criptomonedas.
El pagament d'estos certificats es realisa a través del bróker en el que el client opera, i l'emissió dels mateixos és gestionada per les autoritats fiscals del Regne Unit, assegurant que totes les operacions financeres estiguen degudament regulades i supervisades.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ London Estoc Exchange - Our history
- ↑ «ELITE» (en en). London Estoc Exchange Group. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2019. Consultat el 10 d'octubre de 2019.
- ↑ «Este programa ajuda a capitalisar empreses mexicanes» (en és-mx). Forbes Mèxic. Consultat el 10 d'octubre de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 21 de juny de 2017 (en en).
- ↑ «LSE confirma les conversacions per a l'adquisició de Turquoise» (en en). Consultat el 2021-04-28.
- ↑ «Nasdaq adquirix el 15% de LSE», The Wall Street Journal. Consultat el 12 d'agost de 2017 (en en).
- ↑ «[2]», Forbes (en en).
- ↑ Ortega, I.. «[3]», Bloomberg News. Consultat el 8 de març de 2017 (en en).
- ↑ «En les apostes de la LSE, Nasdaq alvança, Euronext cau», The Wall Street Journal. Consultat el 12 d'agost de 2017 (en en).
- ↑ «[4]», The Wall Street Journal. Consultat el 12 d'agost de 2017 (en en).
- ↑ «[5]», Reuters (en en).
- ↑ «[6]», The Wall Street Journal. Consultat el 12 d'agost de 2017 (en en).
- ↑ «[7]». Consultat el 20 de novembre de 2006 (en en).
- ↑ «[8]», International Herald Tribune. Consultat el 10 de febrer de 2017 (en en).
- ↑ «[9]», reuters. co. uk (en en).
- ↑ «[10]», bloomberg. com (en en).
- ↑ «LSE acorda la fusió en TMX de Canadà», BBC News (en en).
- ↑ «Announcement re LSEG/TMX Group merger - London Estoc Exchange» (en en). Londonstockexchangegroup. com. Consultat el 25 d'octubre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bolsa de Londres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.