Anar al contingut

Amstrad PC1512

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Amstrad PC1512
Un sistema PC 1512 en l'estàndart Amstrad livery

El Amstrad PC1512 va ser la computadora d'Amstrad majorment compatible en l'IBM PC, fabricada per primera volta en 1986. Més tart va ser succeït pel Amstrad PC1640.

Es va llançar per 225 000 pessetes[1] (£499 en Regne Unit) i es va vendre molt be, ya que va ser un dels primers PC barats en Europa. Va ajudar significativament a obrir el mercat europeu de computadores personals tant a consumidors com a empreses, i la publicitat del PC1512 de Amstrad estava dirigida a llars en lloc d'oficines. L'influència del 1512 va ser tal que la revista de PC del Regne Unit PC Plus originalment es va enfocar en "Amstrad PC 1512 i compatibles", ya que la compra d'atres models de PC en la llar en eixe moment era rara.

El PC1512 es venia en 512 KB de RAM; podria actualisar-se a 640 KB de RAM en 16 chips de RAM dinàmica 4164-120 (64KBx1 per chip) i configurant un jumper.[2] L'eixida de vídeo era compatible en l'estàndart CGA, en una extensió que permet usar els 16 colors en el modo gràfic de 640×200. la CPU tant del PC1512 com del PC1640 posterior era un Intel 8086 a 8 MHz, que era suficient per a jugar The Secret of Monkey Island, Maniac Mansion i Prince of Pèrsia. La font d'alimentació es trobava en el monitor, lo que dificultava l'actualisació.

Amstrad va obtindre la llicència de MS-DOS 3.2 i de DOS Plus (de Digital Research), que era àmpliament compatible en MS-DOS i incloïa algunes característiques de CP/M i la capacitat de llegir discs CP/M. Solament un d'estos sistemes operatius podria usar-se al mateix temps. També varen obtindre la llicència del sistema de finestres GEM, que admetia el hardware CGA personalisat del 1512.

El PC1512 va ser succeït per el PC1640, que tenia 640 KB de RAM i un chipset de gràfics compatible en EGA (encara que solament el model ECD podia mostrar tots els modos EGA). Abdós models inclouen un o dos disquets de 5¼ polzades, i opcionalment un disc dur (de 10 o 20 MB).

Amstrad també va intentar ampliar la seua participació en el mercat venent computadores en els Estats Units. En dit país el PC1512 es va comercialisar com el PC6400 i incloïa un disc dur de 20 MB i l'actualisació de RAM a 640 KB. El PC1512 també es va vendre com el Sinclair PC500.

Els dispositius d'entrada suministrats en la màquina varen ser notables. La rata era de Amstrad, sent incompatible en les rates serie comunes d'eixa época. Va ser compatible en alguns jocs, inclós el Elite, pero molts programes de DOS varen tindre problemes en ell. El teclat tenia un port de joystick compatible en Atari per a joysticks digitals. Els moviments i botons del joystick es varen assignar a còdics de teclat no utilisats, lo que permetia que el joystick s'utilisara en molts jocs de DOS que es varen escriure per a controlar-los per mig de teclat.


La série va ser alguna cosa inusual pel fet de que tenia un control de volum físic de l'altaveu intern. Açò va permetre a l'usuari fer que la màquina emetera un chiulit silenciós, o sonor, des del moment de l'arrancada. Esta innovació encara no està present en la majoria dels PCs moderns: la senyal acústica tradicional seguix sent un dispositiu de volum fix, encara que els altaveus externs conectats a través de hardware de sò dedicat solen tindre un control de volum.

Mentres que el PC de IBM (i casi totes els PC compatibles) tenia una font d'alimentació estajada en la caixa principal, la font d'alimentació del PC1512 estava integrada en la del seu monitor. El monitor tenia suficient ventilació per a gelar-se per convecció, en lloc de necessitar un ventilador. El PC1512 era per lo tant més silenciós que atres PC. Varen circular rumors de que un PC de Amstrad podria sobrecalentarse i, si ben els propietaris existents notaven que açò no succeïa, els nous compradors es varen desanimar. Com a resultat, els models posteriors tenien un ventilador de refrigeració integrat en la caixa principal.[3] Un atre rumor va ser, per eixemple, la sugerència de que hi havia problemes en la font d'alimentació "sense blindar" en el monitor, que afectava al disc dur que podia instalar-se opcionalment en la part posterior de la caixa, i que açò se solucionava cobrint de paper d'alumini o cinta d'alumini la part posterior de la caixa o la part inferior del monitor, per a protegir el disc dur.

Especificacions

  • Disponible en versions d'una o dos unitats de disquet de 360 KB de 5¼ polzades o una unitat de disquet en una unitat de disc dur de 10 o 20 MB.
  • La versió en disc dur, suministrada en un disquet adicional i utilitats manuals de còpia de seguritat i restauració.
  • Pantalla CGA i un modo adicional de 640×200 en 16 colors.
  • Monitors en color o monocrom. El monitor monocrom CGA funciona en escala de grises, el qual no és compatible en la pantalla monocrom d'Hercules, que era més habitual.
  • La placa base inclou port serie RS232C i port paralel.
  • Altaveu en control de volum (altaveu de PC, sense targeta de sò).
  • Rellonge de temps real en bateria i configuració de memòria RAM.
  • Zócalo per a coprocessador matemàtic 8087.
  • Conector per a llapis òptic.
  • Teclat QWERTY de tamany complet en port per a joystick (el port era el mateix que l'inclós en els Commodore Vic-20/C-64).
  • Rata de dos botons en port dedicat en l'unitat principal del sistema.
  • Controlador de rata
  • Tres recalats d'expansió ISA de llongitut completa: s'accedix a elles a través dels panels superior i lateral en panys de pressió, lo que significa que es podrien afegir targetes d'expansió sense usar un destornillador.

Programes suministrats

Es varen suministrar quatre discs en els models de disquetera, cinc en els models de disc dur.

Referències


Referències