Anar al contingut

Altaveu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una pareja de cajas acústicas de tipo estantería, de la marca Focal JMlab.
Per a la cançó de Luis Alberto Spinetta vore Parlante (cançó).
Estructura de una caja acústica básica.

Un altaveu (també conegut com parlante, altoparlante, bocina o corneta, majorment en Amèrica del Sur) és un transductor electroacústico, açò és, un dispositiu que convertix una senyal elèctrica d'àudio en ones mecàniques de sò.[1] Un sistema d'altaveu, generalment referit simplement com a altaveu, inclou un o més transductores, un bafle, conexions elèctriques, i possiblement incloga un filtre de creuament. El transductor pot vore's com un motor llineal conectat un diafragma que acopla el moviment del motor al moviment de l'aire. Una senyal d'àudio, típicament d'un micròfon, gravació o transmissió de radi, s'amplifica electrònicament a un nivell de potència suficient com per a moure el motor i est reproduïx el sò corresponent a la senyal elèctrica original. Realisa la funció inversa que un micròfon. Es poden trobar chicotets altaveus en ràdios, televisors, reproductors de música portàtils i computadores. Els altaveus grans s'utilisen en sistemes de sò potents d'alta fidelitat, instruments musicals electrònics, sistemes de reforç de sò en cines i teatres i megafonia. Plantilla:TOC limit

Terminologia

El terme altaveu es referix als transductores individuals o a un sistema complet d'altaveus, també referit com a «caixa acústica», que consistix en un bafle, un o més transductores i un filtre de creuament.

En Costa Rica, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Perú, Chile i Argentina a l'altaveu se li coneix com parlante[2] o altoparlante,[3] bocina en Mèxic, Panamà, Colòmbia i Equador —encara que s'entén el significat de «altaveu» i de «altoparlante»—. Per la seua banda, en Veneçuela se li coneix com corneta.[4]

Per a poder reproduir adequada i exactament un ampli ranc de freqüències, la majoria dels sistemes utilisen més d'un altaveu (transductor), particularment per a un major nivell de pressió sonora o màxima precisió. S'utilisen altaveus individuals per a reproduir diferents bandes de freqüències; cridats: subwoofer (per a molt baixes freqüències); woofer (baixes freqüències); altaveu-mig (freqüències miges); tweeter (altes freqüències); i inclús supertweeter (les freqüències audibles més altes i més allà). Quan s'utilisa més d'un altaveu en un sistema es coloca un filtre de creuament per a separar la senyal d'entrada en les seues distintes bandes de freqüència i dirigir-les al transductor adequat. Un altaveu en n bandes de freqüència diferents, es definix com a «altaveu de n vies». Els més usuals són l'altaveu de 2 vies i l'altaveu de 3 vies. En lo que es coneix com altaveu actiu, l'amplificador està inclós en la pròpia caixa, estos són cada volta més comunes, especialment com a altaveus d'ordenador.

Principis bàsics

Altavoz de 3 vías marca JBL.

Quan es posa en funcionament un altaveu, la seua membrana fa vibrar l'aire per davant, pero també per darrere. En el moviment de la vibració quan la membrana alvança, la pressió de l'aire aumenta per davant, pero disminuïx per darrere, i viceversa quan la membrana retrocedix: Diem que l'ona atrassera està desfasada 180 °. Per lo tant, els canvis en la pressió de l'aire (sò) no es transmeten correctament a l'aire circumdant, ya que l'aire tendix a circular entre la part frontal i la part posterior de la membrana per a igualar les pressions. Est és el cridat fenomen de curtcircuit acústic, molt significatiu a baixes freqüències. La solució és posar un bafle per a suprimir (o a lo manco atenuar) les radiacions atrasseres i que no cancelen les davanteres. En la pràctica, cridem càrrega acústica a la forma en que gestionarem este problema. Els especialistes han trobat multitut de formes, més o menys complexes, de resoldre-ho.[5] El disseny del bafle influïx significativament en la calitat de sò obtinguda.

Un sistema d'altaveu generalment conté no solament els altaveus, sino també filtres, mòduls d'amplificament, botons d'encés o d'ajust, reixetes protectores o inclús ports de ventilació en el cas d'una caixa acústica tipo bass-reflex. Finalment, està equipat en conectors destinats a conectar un amplificador o una atra font que continga la senyal sonora a emetre. Alguns altaveus cridats «inalàmbrics» pot prescindir de dita conexió, la senyal que aplega per mig de la transmissió de ràdio (actualment el sistema Bluetooth és el més habitual per a productes de consum). Dits altaveus solen funcionar en piles o en bateries, lo que els convertix en dispositius mòvils.

Existixen multitut de tipos de sistemes d'altaveus que corresponen per un costat a una àmplia varietat d'usos, i per un atre costat a diferents nivells de calitat, considerant-se generalment que els altaveus són l'esclavó més dèbil en la cadena de reproducció del sò junt en la sala d'escolta. L'us que es vullga fer és, per tant, fonamental: sistema de sò, monitorisació, Hi-Fi o inclús cine en casa. el gènero musical, contràriament a la creència popular, no influïx en l'elecció dels sistemes d'altaveus. Un sistema d'altaveus de bona calitat deu poder reproduir correctament qualsevol tipo de sò. Inclús forma part dels criteris i tècniques per a la selecció d'una caixa acústica. No obstant, l'us final determina els criteris de selecció, per lo que no utilisarem les mateixes solucions per a distribuir música en un supermercat que per a proporcionar sò per a un concert a l'aire lliure.

Vore també

Referències

  1. ↑ Talbot-Smith (1999). Àudio Engineer's Reference Book (en en), CRC Press, pp. 2.52. ISBN 978-1136119743.
  2. ↑ parlante Diccionari de la Llengua Espanyola. RAER (2020). 23.4.ª ed.
  3. ↑ altoparlante Diccionari de la Llengua Espanyola. RAER (2020). 23.4.ª ed.
  4. ↑ corneta Diccionari de la Llengua Espanyola. RAER (2020). 23.4.ª ed.
  5. ↑ Enceintes acoustiques et haut-parleurs parell Vance Dickason Elektor 1996 ISBN 2-86661-073-3