Anar al contingut

Transductor electroacústico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un transductor electroacústico és aquell dispositiu que transforma l'electricitat en , o viceversa.

Eixemple d'este tipo d'artefactes són els micròfons: estos són transductores electroacústicos que convertixen l'energia acústica (vibracions sonores: oscilacions en la pressió de l'aire) en energia elèctrica (variacions de voltage). Un altaveu també és un transductor electroacústico, pero seguix el camí contrari: un altaveu transforma la corrent elèctrica en vibracions sonores.

La transducción o transformació d'energia es fa en dos fases. El model teòric d'un transductor electroacústico es basa en un transductor electromecànic i un transductor mecànic-acústic. Açò significa que s'estudia, per un costat, la transformació de l'energia elèctrica en mecànica, ya que es genera un moviment, i per un atre costat, la transformació de l'energia mecànica en acústica, ya que el moviment genera energia acústica.

Tipos de transductores electroacústicos

[editar | editar còdic]
  • Electrodinàmic, dinàmic o bobina mòvil.
  • Electrostàtics.
  • Piezoelèctrics.
  • De radiació directa.
  • De radiació indirecta.
  • Banda ampla.
  • Baixes freqüències: altaveus de greus (woofers) i subgraves (sub-woofers).
  • Freqüències miges.
  • Altes freqüències: altaveus d'aguts (tweeters) i aguts ultraaltos (ultra-high-tweeters).

Veus

Vore també

[editar | editar còdic]