Correu electrònic

El correu electrònic —també cridat simplement correu— (en anglés: electronic mail, normalment abreviat i-mail o email), o mensageria electrònica, és un servici de ret que permet als usuaris enviar i rebre mensages (també denominats mensages electrònics o cartes digitals) per mig de rets de comunicació electrònica.

Erro al crear miniatura:

El símbol arrova forma part de tots els correus electrònics i està especificada en la norma RFC 5321.

La locució «correu electrònic» prové de l'analogia en el correu postal: abdós servixen per a enviar i rebre mensages, i s'utilisen «buçons» intermijos (servidors de correu). Per mig del correu electrònic es pot enviar no solament text, sino tot tipo d'archius digitals, si be solen existir llimitacions al tamany dels archius adjunts.

Els sistemes de correu electrònic es basen en un model d'almagasenament i reenvío, de modo que no és necessari que abdós extrems es troben conectats simultàneament. Per a això s'ampra un servidor de correu que fa les funcions d'intermediari, guardant temporalment els mensages abans d'enviar-se als seus destinataris. En Internet, existixen multitut d'estos servidors, que inclouen a empreses i proveïdors de servicis d'internet.

Orige

El correu electrònic és anterior a la creació d'Internet. El primer antecedent data de 1962, quan l'Institut Tecnològic de Massachusetts va adquirir una computadora de temps compartit model IBM 7090 (actualisat en 1963 a un IBM 7094) que permetia a varis usuaris iniciar sessió des de terminals remotes, i aixina guardar archius en el disc. Este sistema es va utilisar informalment per a intercanviar mensages, pero ya en 1965 es va desenrollar el servici MAIL, que facilitava l'enviament de mensages entre els usuaris d'esta màquina.

El primer mensage de correu electrònic genuinament enviat a través d'una ret data de l'any 1971. El mensage, que contenia únicament el text «QWERTYUIOP», es va enviar a través de la ret ARPANET, encara que les màquines estaven físicament una junt a l'atra. L'idea del correu electrònic sobre rets es deu a Ray Tomlinson, qui va utilisar el protocol experimental CYPNET per a enviar per ret els mensages, que fins a eixe moment solament comunicaven als usuaris d'una mateixa computadora.

Va ser aixina mateix Tomlinson qui va incorporar l'us del arrova () com divisor entre l'usuari i la computadora en la que s'estaja la conta de l'usuari de destí. Anteriorment no hi havia necessitat d'especificar la màquina de destí posat que tots els mensages que s'enviaven eren locals; no obstant, en el nou sistema calia distinguir el correu local del correu de ret. El motiu d'elegir este símbol va ser que en anglés l'arrova es llig «at» (en espanyol en). Aixina, la direcció eixemplemàquina.com es llig eixemple en màquina punt com.

En 1977, el correu electrònic es va convertir en un servici de ret estandardisat, gràcies a diversos estàndarts parcials, que varen culminar en l'especificació RFC 733.

Direccions

Erro al crear miniatura:

Cartell del carrer "Arrova", en el Parc Científic Tecnològic de l'Universitat d'Alcalà.

Per a poder enviar o rebre mensages d'un correu electrònic és necessari dispondre d'una conta de correu. Dita conte és un buçó virtual identificat per una direcció de correu electrònic de la forma «Juan.nadieejemplo.com». Cada direcció es compon d'una part local (en este cas Juan.Ningú), el símbol separador arrova i una part que identifica un domini (en est case eixemple.com).

Existixen diversos modos d'obtindre un conte de correu electrònic:

• les empreses i administracions solen proporcionar un conte de correu corporatiu als seus empleats.
• els centres educatius, especialment els universitaris, fan lo propi en empleats i alumnes.
• en l'àmbit domèstic, els proveïdors de servicis d'internet solen facilitar una o varis contes per cada contracte.
• existixen proveïdors de correu que proporcionen este servici a canvi d'una quota.
• finalment, és possible obtindre gratuïtament un conte de correu en servicis tals com GMail, Yahoo Mail, Outlook.com i molts uns atres.

Funcionament

Erro al crear miniatura:

Esquema de funcionament del correu electrònic per mig dels protocols SMTP i POP3.

En l'eixemple fictici descrit per la figura, Ana (anaa.org) envia un correu electrònic a Bea (beab.com). Cada una d'elles té el seu conte de correu electrònic en un servidor distint (una en a.org, una atra en b.com), pero estos es posaran en contacte per a transferir el mensage.

Secuencialmente, són eixecutats els següents passos:

1. Ana escriu el correu en l'ajuda de la seua client de correu electrònic. Quan envia el mensage, el programa fa contacte en el servidor de correu usat per Ana (en este cas, smtp.a.org). Es comunica usant un llenguage conegut com a protocol SMTP. Li transferix el correu, i li dona l'orde d'enviar-ho.

1. El servidor smtp.a.org deu entregar un correu a un usuari del domini b.com, pero no sap en quin ordenador té que conectar-se. Per a això, efectua una consulta al servidor DNS de la seua ret, usant el protocol DNS, i li pregunta qué servidor és l'encarregat de gestionar el correu del domini b.com. Tècnicament, li està preguntant el registre MX associat a eixe domini.
2. Com a resposta a esta petició, el servidor DNS contesta en el nom de domini del servidor de correu de Bea. En este cas és mx.b.com; que en este cas en particular és un servidor gestionat pel proveïdor d'Internet de Bea.
3. El servidor SMTP (smtp.a.org) ya pot conectar-se en mx.b.com i transferir-li el mensage, que quedarà guardat en este ordenador. S'usa una atra volta el protocol SMTP.
4. Posteriorment, quan Bea inicie el seu programa client de correu electrònic, el seu ordenador inicia una conexió, per mig del protocol POP3 o IMAP, al servidor que guarda els correus nous que li han aplegat. Este ordenador (pop3.b.com) és el mateix que el del pas anterior (mx.b.com), ya que s'encarrega tant de rebre correus de l'exterior com d'entregar-li'ls als seus usuaris. En l'esquema, Bea es descarrega el mensage de Ana per mig del protocol POP3.

Esta és la seqüència bàsica, pero poden donar-se varis casos especials:

• Si abdós contes de correu estan en la mateixa ret, com una Intranet d'una empresa o el mateix servidor de correu: en estos casos el mensage no s'envia d'un servidor a un atre perque abdós són el mateix. En el primer dels casos ni tan sols travessarà la ret Internet.
• Ana podria tindre instalat un servidor SMTP en el seu propi ordenador, de manera que el pas 1 es faria en el seu mateix ordenador. De la mateixa forma, Bea podria tindre el seu servidor de correu en el propi ordenador.
• Una persona pot no usar un client de correu electrònic, sino un client de correu en interfaç web. El procés és casi el mateix, pero s'usen conexions HTTP per a accedir al correu de cada usuari en lloc d'usar SMTP o IMAP/POP3.
• Normalment existix més d'un servidor de correu (MX) disponible de respal, per a que encara que un falle, se seguixca podent rebre correu.
• En els començos d'Internet era habitual que els servidors estigueren configurats com open relay (relé obert), és dir, que transmetien mensages de qualsevol usuari i no solament de remitents o destinataris coneguts. No obstant este tipo de funcionament ha caigut en desús, ya que facilitaven la difusió del correu fem, i de fet els estàndarts desaconsellen el seu us.

Escritura del mensage

No es poden manar mensages entre computadors personals o entre dos terminals d'una computadora central. Els mensages s'archiven en un buçó (una manera ràpida de manar mensages). Quan una persona decidix escriure un correu electrònic, el seu programa (o correu web) li demanarà com a mínim tres coses:

• Destinatari: una o vàries direccions de correu a les que ha d'aplegar el mensage.
• Assunt: una descripció curta que vorà la persona que ho reba abans d'obrir el correu.
• El propi mensage. Pot ser sol text, o incloure format, i no hi ha llímit de tamany.

Ademés, se sol donar l'opció d'incloure archius adjunts al mensage. Açò permet traspassar senyes informàtiques de qualsevol tipo per mig del correu electrònic.

Per a especificar el destinatari del mensage, s'escriu la seua direcció de correu en el camp cridat para dins de l'interfaç (vore image de dalt). Si el destí són vàries persones, normalment es pot usar una llista en totes les direccions, separades per menges o punt i menge.

Ademés del camp Para existixen els camps CC i CCO, que són opcionals i servixen per a fer aplegar còpies del mensage a atres persones:

• Camp CC (Còpia de Carbó): els qui estiguen en esta llista rebran també el mensage, pero voran que no va dirigit ells, sino a qui estiga posat en el camp Para. Com el camp CC ho veuen tots els que reben el mensage, tant el destinatari principal com els de el camp CC poden vore la llista completa.
• Camp CCO (Còpia de Carbó Oculta): una variant del CC, que fa que els destinataris reben el mensage sense aparéixer en cap llista. Per tant, el camp CCO mai veu cap destinatari.

Un eixemple: Ana escriu un correu electrònic a Beatriz (la seua professora), per a enviar-li un treball. Els seus companyers de grup, Carlos i David, volen rebre una còpia del mensage com a comprovant de que s'ha enviat correctament, aixina que els inclou en el camp CC. Per últim, sap que al seu germà Esteban també li agradaria vore este treball encara que no forma part del grup, aixina que li inclou en el camp CCO per a que reba una còpia sense que els demés s'enteren.

Llavors:

• Beatriz rep el mensage dirigit a ella (ix en el camp Per a), i veu que Carlos i David també ho han rebut.
• Carlos rep un mensage que no va dirigit a ell, pero veu que apareix en el camp CC, i per això ho rep. En el camp Para seguix veent Beatriz.
• David, igual que Carlos, ya que estaven en la mateixa llista (CC).
• Esteban rep el correu de Ana, que està dirigit a Beatriz. Veu que Carlos i David també ho han rebut (ya que ixen en el CC), pero no es pot vore ell mateixa en cap llista, cosa que li estranya. Al final, supon que és que Ana li va incloure en el camp CCO.

• Camp Reply-To (respondre) Direcció on l'emissor vol que se li conteste. Molt útil si l'emissor dispon de varis contes.

• Camp Dona't (data, i hora, del mensage) Data i hora de quan es va enviar del mensage. Si el sistema que envia el mensage té la data i/o hora equivocades, pot generar confusió.

Atres camps, menys importants són:

• Sender: Sistema o persona que ho envia
• Received: Llista dels MTA que ho varen transportar
• Message-Aneu: Número únic per a referència
• In-Reply-to: Aneu. del mensage que es contesta
• References: Uns atres Aneu del mensage
• Keywords: Paraules claus d'usuari
• X-Usuari: Definibles per l'usuari

Erro al crear miniatura:

Encapçalat d'un correu electrònic.

La capçalera del mensage normalment, es mostra resumida. Per a vore tots els detalls bastarà en expandir, per mig de l'opció oportuna, dita capçalera.

Procés d'enviament

Si l'usuari vol, pot almagasenar els mensages que envia, be de forma automàtica (en l'opció corresponent), o ben sol per als mensages que desige. Estos mensages queden guardats en un directori o carpeta reservada per a mensages enviats en l'ordenador de l'usuari.

Recepció

Quan una persona rep un mensage de correu electrònic pot vore's en la denominada font d'entrada un resum d'est:

• Remitent (o D'o De: o From o From:-en anglés-): este camp indica quí envia el mensage. Pot aparéixer el nom o renom de la persona o entitat remitent. Si qui envia el mensage no ha configurat el seu programa o correu web al respecte apareixerà la seua direcció de correu electrònic, solament.
• Assunt: en este camp es veu el tema que tracta el mensage (o lo que el remitent d'ell desige). Si qui envia el mensage ha deixat esta casella en blanc pogueren aparéixer texts com cap o sense assunt.

• • Si el mensage és una resposta l'assunt sol escomençar per RE: o Re: (abreviatura de respondre o reply -en anglés-, seguida de dos punts). Encara que segons d'on procedixca el mensage poden aparéixer An: (de l'alemà antwort), Sv: (del suec svar), etc.
  • Quan el mensage procedix d'un reenvío l'assunt sol començar per RV: (abreviatura de reenviar) o Fwd: (de l'anglés forward), encara que a voltes escomença per Rm: (abreviatura de remetre).
• Data: esta casella indica quàn va ser enviat el mensage o quàn ha aplegat a la font d'entrada del receptor. Pot haver dos caselles que substituïxquen a este camp, una per a indicar la data i hora d'expedició del mensage i una atra per a expressar el moment de la seua recepció.

Ademés poden aparéixer atres camps com:

• Tamany: indica l'espai que ocupa el mensage i els ficher(s) adjunt(s) si existix(n).
• Destinataris (o Para o Para: o To o To: -en anglés-): mostra a quí es va enviar el mensage.
• Senyes adjuntes: si apareix una marca (habitualment un clip) significa que el mensage ve en un o varis fichers anexos.
• Prioritat: expressa l'importància o urgència del mensage segons el remitent (alta -se sol indicar en un signe d'exclamació-, normal -no sol dur marca alguna- o baixa -sol indicar-se en una flecha apuntant avall-).
• Marca (de seguiment): si està activada (per eixemple mostrant una bandera) indica que cal tindre en conte este mensage (prèviament ho ha marcat la persona que ho ha rebut).
• Inspeccionar o ometre: fent clic en este camp (o el seu equivalent) es pot marcar el mensage per a inspeccionar-ho (solen aparéixer el símbol d'unes ulleres en la casella i posar-se de color cridaner -normalment roig- les lletres dels demés camps). En fer un atre clic en este camp es pot marcar per a ometre-ho (sol aparéixer el símbol de «prohibit el pas» en este camp i posar-se en un to suau -normalment gris- les lletres de les demés caselles). Punchant una volta més tornem a deixar el mensage sense cap de les dos marques mencionades.
• Conte: Si utilisem un client de correu electrònic configurat en varis contes de correu, esta casella indica a quin d'elles ha aplegat el mensage en qüestió.
• Primeres paraules del (cos del) mensage.

Els mensages rebuts pero sense haver segut llegits encara solen mostrar el seu resum en negreta. Despuix de la seua llectura figuren en lletra normal. A voltes si seleccionem estos mensages sense obrir-los, pot observar-se una previsualizaació del seu contingut.

Si el destinatari desija llegir el mensage té que obrir-ho (normalment fent (doble) clic sobre el contingut del seu assunt en la busca de la rata). Llavors el receptor pot vore un encapçalat dalt seguit pel cos del mensage. En la capçalera del mensage apareixen vàries o totes les caselles dalt mencionades (llevat les primeres paraules del cos del mensage). Els fichers adjunts, si existixen, poden aparéixer en l'encapçalat o baix del cos del mensage.

Una volta que el destinatari ha rebut (i, normalment, llegit) el mensage pot fer vàries coses en ell. Normalment els sistemes de correu (tant programes com correu web) oferixen opcions com:

• Respondre: escriure un mensage a la persona que ha manat el correu (que és solament una). Existix la variant Respondre a tots, que posa com a destinataris tant al que ho envia com a els qui estaven en el camp CC.
• Reenviar (o remetre): passar este correu a una tercera persona, que vorà quí era l'orige i destinatari original, junt en el cos del mensage. De forma opcional es pot afegir més text al mensage o borrar els encapçalats i inclús el cos (o part d'ell) d'anteriors enviaments del mensage.
• Marcar com a correu no desijat (spam): separar el correu i amagar-ho per a que no moleste, de pas instruint al programa per a que intente detectar millor mensages semblats a est. S'usa per a evitar la publicitat no solicitada.

• Archivar: guardar el mensage en l'ordenador, pero sense borrar-ho, de manera que es puga consultar més alvance. Esta opció no està en forma explícita, ya que estos programes guarden els mensages automàticament.
• Borrar: S'envia el mensage a una carpeta Elements eliminats que pot ser buidada posteriorment.
• Moure a carpeta o Afegir etiquetes: alguns sistemes permeten catalogar els mensages en distints apartats segons el tema del que tracten. Uns atres permeten afegir marques definides per l'usuari (ej: "treball", "casa", etc.).

Problemes

Artícul principal → Correu fem.

El principal problema actual és el correu no desijat, que es referix a la recepció de correus no solicitats, normalment de publicitat enganyosa, i en grans cantitats, promovent la pornografia i atres productes i servicis de dubtosa calitat.

Usualment els mensages indiquen com a remitent del correu una direcció falsa. Per esta raó, és més difícil localisar als verdaders remitents, i no servix de res contestar als mensages de correu no desijat: les respostes seran rebudes per usuaris que res tenen que vore en ells. Per ara, el servici de correu electrònic no pot identificar els mensages de manera que es puga discriminar la verdadera direcció de correu electrònic del remitent, d'una falsa. Esta situació que pot resultar impactant en un primer moment, és semblant per eixemple a la que ocorre en el correu postal ordinari: res impedix posar en una carta o postal una direcció de remitent aleatòria: el correu aplegarà en qualsevol cas. No obstant, hi ha tecnologies desenrollades en esta direcció: per eixemple el remitent pot firmar els seus mensages per mig de criptografia de clau pública.

Ademés del correu no desijat, existixen atres problemes que afecten a la seguritat i veracitat d'este mig de comunicació:

• Virus informàtics, que es propaguen per mig de fichers adjunts infectant l'ordenador de qui els obri.
• Suplantació d'identitat, que és correu fraudulent que generalment intenta conseguir informació bancària.
• Bulos (bromes, burles, o hoax), que difonen notícies falses massivament.
• Cadenes de correu electrònic, que consistixen en reenviar un mensage a molta gent; encara que sembla inofensiu, la publicació de llistes de direccions de correu contribuïx a la propagació a gran escala dels anteriors problemes mencionats.

Pèrdua progressiva de la privacitat

Des de 2014, els principals proveïdors de correu web com Google o Yahoo exigixen com a requisit proveir senyes personals com un número de teléfon obligatori o una direcció de correu alternativa obligatòria per a aixina impedir les altes anònimes o de persones que no puguen tindre accés a la compra d'un teléfon mòvil.

Els investigadors han profundisat en la qüestió de la privacitat dels empleats en els seus correus electrònics en el lloc de treball. Molts empleadores consideren que el seguiment dels correus electrònics és un dret, ademés d'una necessitat, perque s'apropien dels recursos. Les justificacions que els empresaris utilisen per a raonar el seu seguiment semblen ser llegals, com impedir el mal us dels recursos que posseïxen.

Servicis de correu electrònic

Principals proveïdors de servicis de correu electrònic gratuït:

• Gmail: webmail, POP3 i IMAP
• Outlook.com: webmail i POP3
• Yahoo! Mail: webmail i POP3 en publicitat

Els servicis de correu de pagament els solen donar les companyies d'accés a Internet o els registradors de dominis.

També hi ha servicis especials, de direccions de correu electrònics temporals, que oferix contes de correu temporals (caduquen en poc temps) pero que no necessiten registre.

Programes per a llegir i organisar correu

AP

• Windows Live Mail: Windows.
• Evolution: GNU/Linux.
• Mail: Mac OS X i iOS.
• Outlook Express: Windows.
• Thunderbird: Windows, GNU/Linux, Mac OS X.

Programes servidors de correu

Artícul principal → Servidor de correu.

Són programes usats per un ordenador per a proporcionar el servici als clients (per lo que es diu un servidor de correu), que podran usar-ho per mig d'un client de correu.

• Principals programes servidors:
  • Mercury Mail Server: Windows, Unix, GNU/Linux.
  • Microsoft Exchange Server: Windows.
  • MailEnable: Windows.
  • MDaemon: Windows.
  • Exim: Unix.
  • Sendmail: Unix.
  • Qmail: Unix.
  • Postfix: Unix.
  • Zimbra: Unix, Windows.
  • Lotus Domine: GNU/Linux, OS400, Windows.
  • Windows Live Mail
  • Windows Live Messenger
  • Zentyal: Unix.

També existixen atres programes per a donar el servici de correu web.

Vore també

• Client de correu electrònic
• Anex:Clients de correu electrònic
• Webmail
• Agència Espanyola de Protecció de Senyes
• Correu fem
• Llista Robinson
• Correu corporatiu
• Spam d'imàgens

• Principals protocols usats en el correu electrònic:
  • MIME
  • SMTP
  • POP3
  • IMAP

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Correu electrònic.

Erro al crear miniatura: Correu electrònic en el Viccionari.