Pornografia

Pornografia

Espectàcul pornogràfic anunciat a l'entrada d'una sex shop.

El terme pornografia o porno (en la seua forma abreviada) fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics en la finalitat de provocar la excitació sexual del receptor. Des de la década de 1970, el cine pornogràfic s'ha desenrollat fins a convertir-se en el gènero eròtic més típic. A voltes «pornografia» s'entén com a «cine pornogràfic», encara que en absolut han desaparegut la lliteratura i el art eròtics (vejau història de les representacions eròtiques). És important aclarir que l'erotisme i la pornografia no són exactament lo mateix, si be és cert que abdós gèneros tenen connotacions sexuals, representen en ser humà sexualment actiu i tracten de provocar excitació; el primer es diferencia del segon perque es dedica a deixar tot lo que succeïx lliberat a l'imaginació no és necessària ni obligatòriament explicite en l'acte sexual, evoca més a la sensualitat és dir a les sensacions, ademés de que li dona molta importància a l'intimitat, les passions, les emocions i als vínculs entre els participants, en atres paraules l'erotisme podria associar-se més be a la libido i no tant a l'acció física en si La pornografia per la seua banda és molt més explicita en l'acte sexual sent el seu contingut més evident, li dona més importància a l'acció física en sí, és la representació gràfica de la relació en sí mateixa.

No obstant, cal aclarir que entre erotisme i pornografia poden haver traslapes lo que du a que a sovint les fronteres entre abdós gèneros siguen difusas o porosas. Important és senyalar que si be la pornografia no és lo mateix que l'erotisme i que té una connotació social negativa no vol dir que no puga existir cert art en la pornografia (o art pornogràfic). La pornografia es manifesta a través d'una multitut de plataformes, tals com la animació, el cine, la escultura, la fotografia, la historieta, la lliteratura o la pintura, i ha conseguit un gran auge en els mijos, com les revistes pornogràfiques i inclusivament l'àudio (sexe telefònic), i últimament en Internet. Existixen 33 països en el món que bloquegen totalment l'accés a la pornografia en Internet, mentres que 28 imponen restriccions.

Etimologia

El vocablo «pornografia» és un neologisme. Compost de les paraules gregues πόρνη (pórnē, 'prostituta') i γράφ- (gráph-, 'lo escrit') i el sufix -ία (-ía, que forma abstracció, 'estats de' o 'sobre' algun tema), té per lo tant el significat de «descripció o ilustració de les prostitutes o de la prostitució». L'us més antic constatat data de la década de 1800, en francés (pornographie).

Història

Vore també: Història de les representacions eròtiques

El XXX és utilisat per a designar material pornogràfic.

La pornografia i les representacions eròtiques es remonten a l'antiguetat de la civilisació, a temps tan antics i primitius de l'història humana com l'era del Paleolític. El concepte modern de la pornografia, que preval en els nostres dies, es definix a partir de la comercialisació massiva de material eròtic en el XIX durant el periodo de la Época Victoriana, abandonant el seu caràcter eròtic-artístic i públic aristocràtic, o a lo manco ric, i valent-se de la producció en massa que va definir la Segona Revolució Industrial. La pornografia moderna conseguix la seua major presència a partir de la revolució sexual (Edat d'Or del porno) durant els anys 1970, fins a l'actualitat.

Antecedents

Papir eròtic i satíric de Torí, a on es pot apreciar escenes pornogràfiques en supostes prostitutes. Der el-Medina, Regne Nou, Dinastia XX, Egipte (1186 - 1070 a. C.). Artícul C.2031 del Museu de Torí.

En la societat primitiva del homo sapiens nómada, pertanyent al periodo Paleolític, es desenrolla el pensament màgic i les bases empíriques com a fonaments de les religions primitives, basant el creacionisme humà en lo que s'observava de les capacitats reproductives animals. En les tribus primitives s'establix el cult totémico cap a les estructures anatòmiques dedicades a la procreació; el cult cap al úter (objecte de cult per la seua capacitat de retindre al feto i el seu alumbramiento) i el cult fàlic (considerat com "depositante de vida"). Basant-se en els cults antics, s'assumix que els figurines paleoíticos de Venus, com la Venus de Willendorf, evoquen l'admiració humana pels genitals, la maternitat, la fertilitat i el erotisme, a través de mamas i ancas de proporcions exagerades, en una possible intenció de representar pornografia.

En les cultures clàssiques de la Índia es sobreentendían les virtuts de la sexualitat en vàries de les seues formes com el matrimoni, la masturbació, el sexe grupal, la poligàmia i la homosexualitat. S'entenia que el sexe, especialment en filosofia com el Tantra, era part de la divinitat natural humana i, en ocasions, representava un camí cap a l'allumenament espiritual. D'acort a les visions religioses del hinduisme, el budisme i el jainisme, gran part de les pràctiques religioses i filosofia espirituals magnificaven l'importància de l'activitat sexual a través de pràctiques i relats en fortes tenyides eròtiques; com el Ashvamedha Yajna del Rigveda. El Kama Sutra, de Vatsyayana (c. 400-200 a. C.) és el epítome de la sexualitat de la Índia antiga, un llibre que descriu les pràctiques sexuals que es consideraven ideals per a una parella heterosexual en matrimoni.

Fragment de Ceràmica Arretina que mostra a dos amants en ellit, Periodo imperial primerenc romà, Museu De Fines Arts De Boston.

La societat de la Índia antiga estava acostumada a la sexualitat i al nudisme, al grau de plasmar-ho en gran part de l'art sagrat que adornava els centres ceremonials. En els relleus exteriors que adornen Khajuraho és possible observar distintes representacions sexuals que representen la sexualitat humana i la sexualitat entre deïtats. Els poemes épicos Ramayana i Mahabharata (c. 1500 A. C.) contenien vàries alusions eròtiques i abdós varen ser determinants en la construcció de les societats sexualizades de l'Orient antic, influint directament en les polítiques i morals sexuals de la cultura japonesa, la cultura chinenca i les cultures tibetanas. En China, els primers manuals sexuals i poemes eròtics daten de 200 A. C., basats en les visions teològiques sobre la complementación de gèneros i fortament influenciats pels texts de la cultura índia, aixina mateix, apareixen les representacions gràfiques del sexe en l'art popular tradicional com la pintura i la ceràmica.

Escena VII del famós mural que mostra variants de les relacions sexuals. Quartet de dos hòmens i dos dònes en llit. L'home de l'esquerra penetra a l'home a la seua dreta, qui rep la felació de la dòna, qui a la seua volta rep el cunnilingus de la dòna més a la dreta. La dòna de la dreta es mostra en posició de «estil perrito». Els pegats de color vert obscur són restants del repintado de la paret. Fresca eròtica de l'antiga ciutat Romana de Pompeya.

Les societats clàssiques en la Antiga Grècia i l'antic Imperi romà varen adoptar a la sexualitat humana com a base de l'expressió artística. En l'art clàssic, es repren/reprén una forta fixació artístic-estètica per la representació dels sers mitològics i la representació del cos humà, a on el cos femení representava els atributs de la bellea i la fertilitat, i el cos masculí representava els atributs de la força i la virilitat. Dins de la mitologia grega figuraven deïtats i relats que s'introduïen a la «sexualitat divina» i que recorrien a temes com la poligàmia, l'homosexualitat, la pederàstia, el abús sexual, les relacions ame-esclau, el sexe grupal, el transgénero, la intersexualidad i la bestialidad. L'art clàssic era freqüentment falocéntrico, puix colocava els òrguens genitals en el centre de les obres (pintura, escultura, ceràmica i mosaic), en una intenció provablement pornogràfica.

Escena de sexe anal en la Copa Warren

La representació d'escenes sexuals era habitual en l'art popular de l'Imperi romà, les visions del qual sobre la sexualitat s'acostaven moralment a les visions de la Grècia Clàssica. Un dels eixemples més clars de la moral sexual de l'antic Imperi romà són els detalls dels frescas dels Banys Suburbans en Pompeya, a on es poden apreciar escenes en actes de naturalea sexual que inclouen formes del sexe grupal, el sexe femení-femení, el cunnilingus i el sexe anal masculí. Atres clars eixemples són els detalls homoeróticos de la Copa Warren (c. I) i la tradició romana del fascinus. Dins de la lliteratura eròtica clàssica destaquen obres com Erothikos de Plutarco, Thesmophoriazusae d'Aristófanes i Satyrikon de Petronio; ademés d'autors com: Estratón de Sardes, Safo de Lesbos, Automedón, Filodemo de Gadara, Marcus Argentarius, Gayo Valerio Catulo, Propercio, Tibulo, Ovidio, Marque Valerio Marcial, Dècim Juny Juvenal i Priapeos.^{cita requerida}

En la Edat Mija, en la dominació del cristianisme, s'entenia a la pornografia com una forma de la luxúria i, per lo tant, com un pecat mortal; la masturbació, la fornicación, la sodomía, el adulteri i la prostitució eren considerades ofenses «criminals» o «innaturals» que eren corregides en els castics religiosos i inclús en la tortura i la mort en la Inquisició. L'art en l'Edat Mija es va definir en l'estil teocéntrico, a través d'alusions religioses a passage bíblics i ofrenes que exaltaven la perfecció divina, per lo que el nuet i el sexe eren incompatibles en les imàgens religioses. La lliteratura eròtica apareix, baix controvèrsia, en els últims sigles de l'Edat Mija en obres com Decamerón (1353) de Giovanni Boccaccio, introduint la ficció eròtica en els periodos posclásicos, ademés de Facetiae (XV) de Gian Francesco Poggio Bracciolini i Història de Duobus Amantibus (1444) de Pío II.

XVI

Jupiter et Junon (XVI) d'Agostino Carracci.

La pornografia, en una forma similar a la forma actual (pornografia produïda en massa), apareix en el XVI durant la cultura de la imprenta dels primers anys del Renaixença Italià, periodo en el que la reproducció de lliteratura i gravats aumenten d'una manera considerable pel perfeccionament de l'imprenta medieval que va desenrollar Johannes Gutenberg en el XV. El naiximent de la pornografia en el periodo de la cultura de l'imprenta està definida en l'aparició dels gravats pornogràfics I Modi (1524) de Giulio Romà, gravats que varen ser publicats baix la direcció de Marcantonio Raimondi en els que s'ilustraven 16 escenes de la mitologia grecorromana que mostraven nuet i sexe explícit. Els gravats varen ser comissats i destruïts segons órdens del papa Clemente VIII, qui també va ordenar l'encarcerament de Raimondi, acusant-ho de «immoralitat». Les versions originals varen desaparéixer, pero varen ser copiades per Agostino Caracci a mitan del XVI, versions que sobreviuen fins a la data.

Sonetti lussuriosi (1527) i Ragionamenti (1534-1536) de Pietro Aretino varen ser obres importants que varen definir la lliteratura pornogràfica del XVI, el XVII i el XVIII. Sonetti lussuriosi va ser una prosa pornogràfica políticament incorrecta que incorporava l'art de I Modi de Giulio Romà, la qual va ser popular entre l'aristocràcia del XVI. En 1558 és publicat el Heptamerón de Marguerite de Navarre, una atra obra significativa de la cultura de l'imprenta en l'història de la pornografia. En les arts plàstiques, influenciades pel humanisme renaixentiste, reapareixen el nuet i l'admiració del cos humà, encara que l'art pornogràfic comença a distinguir-se de l'art simplement eròtic. Artistes com Michelangelo Buonarroti varen incorporar notables característiques homoeróticas a escenes que no són eròtiques en la tradició religiosa, com s'aprecia en el Crucifix del Sant Spirito (1492) que mostra l'image de Jesucristo totalment nuet i en un cos neoténico d'adolescent; o la tomba del papa Juliol II, monument religiós que està adornat per vàries figures masculines en complet nuet; esta peculiar corrent artística va marcar la transició del puritanisme religiós de l'Edat Mija, a l'admiració estètica de la Renaixença. Per un atre costat, artistes com Hans Baldung, Giacomo Caraglio i Agostino Carracci produïen gravats més explícits i menys estilisats que incloïen nuets i escenes sexuals.

Charon Ferrying the Shades (c. 1735) de Pierre Subleyras.

XVII

Les obres de Pietro Aretino varen continuar en gran popularitat durant el XVII, sent traduïdes a distints idiomes i distribuïdes en secretisme entre els aristócrates europeus. Durant el XVI la lliteratura eròtica es veu frenada per distintes visions morals sobre la obscenidad, lo que motiva als autors a publicar obres baix noms anònims i en certa llimitació en la distribució. En el XVII apareixen obres com L’Ecole dones Filles (1655) d'autor anònim, The London Jilt (1683) d'autor anònim i Erotopolis: The Present State of Bettyland (1684) d'autor anònim, pero atribuïda a Charles Cotton; l'obra és coneguda per ser la primera obra del gènero Merryland, gènero que descriu al cos de la dòna en analogia topogràfiques i que es va tornar molt popular en la lliteratura eròtica del XVIII.

XVIII

En el XVIII es popularisa l'art eròtic en l'aparició d'art Rococó i els últims anys de l'art Barroc, l'erotisme del qual era principalment sotil i moderat, recorrent al nuet i a escenes sobreestilizades que marcaven sentiments com l'amor, la passió, la felicitat i l'ira. Mentres les arts plàstiques es redefinien en erotisme sotil i estilisat, la lliteratura es tornava més explícita i sexual per les creixents corrents sociopolítiques que desafiaven la moral religiosa tradicional, a través de filosofia com el anticlericalisme, el ateisme i les idees de la Ilustració. Algunes noveles eròtiques del XVIII inclouen: Els bijoux Indiscrets (1747) de Denis Diderot, Thérèse Philosophe (1748) de Jean-Baptiste de Boyer i La Souriciere. The Mousetrap. A Facetious and Sentimental Excursion through part of Austrian Flanders and France (1794) de "Timothy Touchit". La novela Fanny Hill (1748) de John Cland és una de les noveles eròtiques més importants de l'història; la novela parla del drama de la vida d'una jove prostituta que s'enamora d'un client. Exponents filosòfics com el Marqués de Sade varen ser importants per al desenroll de la lliteratura eròtica, les obres lliteràries de la qual com Justine ou els Malheurs de la Vertu (1787) i Els 120 Journées de Sodome (1785), es caracterisen per presentar escenaris altament eròtics, normalment acompanyats d'atres situacions socials com els crims sexuals (violació, pedofilia, sadisme, mutilació i rapte sexual), aixina com temes socialment inaceptados per a l'época com la homosexualitat, la dominació, el bondage, urolagnia i la coprofagia.

En la Revolució Francesa, la reina María Antonieta era producte de les burles socials i la seua image es prestava per a ser representada com una prostituta en panflets eròtics com Li Godmiché Royal i L’Autrichienne en Goguettes. De la mateixa forma, com a atentat social, eren representats distints aristócrates i clercs per a desafiar el règim polític i beneficiar el moviment de la revolució.

XIX

El concepte de pornografia que es té fins als nostres dies es definix en l'Era Victoriana del XIX, concepte que prendrà una nova definició en l'invenció i la popularitat de la fotografia per a substituir els treballs de ficció lliterària i arts plàstiques que varen predominar en els sigles anteriors. La pornografia, a partir de l'Era Victoriana, es va definir per la seua producció a major escala, lo que va motivar als governs a establir lleis que prohibiren i regularen la producció i distribució d'esta, basant-se en tradicions religioses per a promoure la prudència i frenar el vici i la obscenidad entre la societat. La moral de la societat victoriana va motivar als autors de la pornografia a distribuir els seus treballs en forma de contrabando entre clientela selecta; en atres ocasions, els treballs pornogràfics visuals que contenien nuets (en especial el nuet femení), eren comercialisats segons els paràmetros de «art», model que prevaldrà fins a les guerres púbiques a finals dels anys 1960.

Image de De Figuris Veneris (XIX) per Édouard-Henri Avril.

Encara que la cultura de la societat victoriana es definia pel recato i la prudència, paralament es desenrollaven morals que contradien este principi socialment entés, com la cultura underground dels bordells i cases d'entreteniment. Els bordells, els cabarés i la prostitució varen ser unes de les principals fonts econòmiques del XIX en tota Europa; dits establiments reunien a clientela socialment inaceptada per a l'época com a prostitutes, apostadores, consumidors d'alcohol, transvestistas, homosexuals i afrodescendientes, creant una chicoteta concentració social que es va formar paralament a la moral victoriana. La distribució de pornografia es realisava principalment de manera comercial en tendes epecializades en el XIX, quan els costs d'impressió fotogràfica varen descendir de manera considerable per a produir pornografia en massa en métodos de producció massiva com el Halftone Printing, també en el punt en el que la fotografia conseguix gran popularitat (cap a 1845, quan es popularisa el daguerrotipo); els principals consumidors de la pornografia en este tipo d'establiments varen ser hòmens de classes altes.

Davant esta creixent popularitat de consum de material pornogràfic i freqüència a llocs de comerç sexual, es varen començar a aplicar distintes lleis polítiques que perseguien qualsevol tipo de comportament immoral. En 1857, la corona de Regne Unit publica la Obscene Publications Act, com a part de les reformes i peticions llegals que va obtindre la Society for the Suppression of Vice, el resultat del qual va implicar la criminalisació de tot material pornogràfic i propaganda que promoguera actes immorals per a l'época (anticoncepción, amor lliure i homosexualitat) i la detenció dels seus distribuïdors baix els càrrecs de «immoralitat». De manera similar, en 1873, es publiquen les lleis de Comstock en Estats Units, lleis que tenien el mateix objectiu i buscaven la regulació de la pornografia i els actes immorals, ademés de ser fonamentals en el naiximent de l'agenda del feminisme radical per la criminalisació del control natal com a dret femení.

Fotografia per Auguste Belloc (c. 1855).

El que la pornografia anara criminalisada, va propiciar la seua distribució irregular en forma de contrabando, aixina mateix, els treballs pornogràfics varen començar a eixir al mercat baix autories anònimes. Obres com My Secret Life (1888) i la publicació The Pearl (1879-1880) varen ser assunt de controvèrsia llegals per tractar-se de «lliteratura obscena». En la fotografia pornogràfica apareixen autors com: Jean Marie Canellas, Jean Louis Marie Eugène Durieu, Wilhelm von Plueschow, Auguste Belloc, Charles Gilhousen, Wilhelm von Gloeden, Louis Jean-Baptiste Igout, Max Koch, Pierre Louÿs, Gaudenzio Marconi, Félix-Jacques Moulin i Louis-Camille d'Olivier. En àmbits relacionats, ilustradors com Martin van Maële i Édouard-Henri Avril varen realisar ilustracions completament pornogràfiques per a ilustrar noveles eròtiques i sàtiras polític-socials en publicacions independents. El nuet va ser una de les característiques naturals del Impressionisme artístic, dedicant-se a retratar escenes senzilles i quotidianes que expressaven la visió del seu autor. Eixe mateix nuet natural va formar un nou estàndart de bellea en la societat victoriana durant la segona mitat del XIX, modificant les moralitat que la societat percebia en el nuet i incorporant-la a un nou criteri d'art comercial. Esta nova perspectiva artística va facilitar la distribució de pornografia, removent el seu objectiu original i reclasificándola com una obra artística. L'obra Olympia (1863) d'Édouard Manet és una de les obres més significatives de l'art eròtic victorià per la recepció negativa i les controvèrsia llegals que va generar en la societat artística, per tractar-se de l'image d'una cortesana en complet nuet. Pintors impressionistes com Edgar Degas, Max Liebermann, Henri de Toulouse-Lautrec i Henry Scott Tuke es varen destacar en la corrent artística de l'Impressionisme per retratar escenes quotidianes com el bany i els jocs infantils en la plaja, les quals contenien, necessàriament, escenes de nuet en les seues imàgens.^{cita requerida}

Nuet en una flauta (c. 1895) de Wilhelm von Gloeden.

Un atre fonament popular per a la distribució llegal de la pornografia varen ser els "propòsits ilustratius". La pornografia i el nuet varen ser habituals en els estudis i ensajos de publicacions científiques i enciclopèdies ilustratives, com aquelles que estudiaven les societats tribals durant l'ocupació europea en Àsia i Àfrica en el XIX, mostrant les tradicions regionals i cànons de bellea entre dits grups ètnics. En esta corrent destaquen les fotografies i ilustracions de J. Garrigues, de Jean Geiser, de Rodolphe Neuer, de P. Madeleine i de Lehnert & Landrock, els qui es varen dedicar a l'exploració de les societats ètniques en el sur d'Àsia per a la descripció de les seues costums, prenent fotografies de dònes de la zona en els seus paraments tradicionals en una forma eròtica; dites fotografies eren de gran revol social per les diferències entre la pesada indumentària victoriana, i l'indumentària llaugera i la pràctica del topless entre les dònes de les ètnia en zones tropicals.

Erro al crear miniatura:

La gran epidèmia de pornografia, ilustració francesa del XIX.

Cap a 1890, la fotografia pornogràfica pren gran popularitat entre els hòmens de classes miges i classes altes, constant principalment de fotografies de dònes en complet nuet o semidesnudo en sol i en calitat softcore, és a partir de 1890 que comencen a aparéixer major número de fotografies hardcore en sexe penetratiu o sexe oral entre un home i una dòna en la majoria ocasiones. La pornografia continuava sent distribuïda de forma illegal, principalment la pornografia per a hòmens homosexuals, la qual constava d'imàgens d'hòmens prims entre 20 i 25 anys en complet nuet en la majoria de les seues ocasions. La pornografia gai, pel caràcter illegal de l'homosexualitat en països com Anglaterra i Estats Units en el XIX, era principalment comercialisada com a art, per lo que els seus autors buscaven la representació d'escenes de la mitologia greco-romana per a que esta tinguera un caràcter més artístic i que resaltara la "bellea grecorromana" que formava l'estètica sofisticada de la naixent cultura gai.

El cinematógraf dels germans Lumière apareix de forma comercial en l'any de 1895. És un any despuix de la publicació comercial quan apareix la primera película pornogràfica. La primera stag film (terme antic utilisat per a la pornografia abans de la seua llegalisació en 1968) va ser la película francesa Li Coucher de la Mariée (1896), dirigida per Léar i produïda per Eugène Pirou, película que estelariza a Louise Willy, una actriu de cabaret, fent un striptease i tenint relacions sexuals en un home. Les stag films varen ser un gran bot cap a la pornografia contemporànea, ya que varen introduir un nou caràcter voyeurista per a que l'espectador puga sentir-se com si estiguera físicament present en l'escena, ademés de popularisar el video com a principal mig per a la publicació de la pornografia comercial que es té fins als nostres dies.

XX

Vore també: Revolució sexual

En el XX la pornografia travessa distints enfrontaments llegals i socials que varen definir el concepte contemporàneu que existix en l'actualitat. Durant la primera mitat del XX la pornografia va estar totalment prohibida per distintes lleis en Estats Units i Anglaterra (principals productors i consumidors de pornografia en el XX i el XXI) que varen regular la seua distribució. A partir de la Revolució sexual en els anys 1960 comença a prendre una major divulgació, pel carpiment i anulació de les lleis que la regulaven a finals dels anys 1960, influenciats en la corrent de la busca de drets sexuals que va motivar el moviment de la Revolució Sexual. A partir de 1970, la societat va començar a acostumar-se a les diverses formes d'expressió sexual, incloent la pornografia, per lo que la pornografia comença a distribuir-se de manera massiva en diferents mijos com el video, caracterisant-se per una duració curta o mija i en costs de producció molt baixos. L'evolució del video ha segut fonamental en el desenroll de la pornografia en el XX.

Era Pre-code (1900-1929)

El cine comercial comença a florir en els primers anys del XX a partir de curtmetrages senzills que eren presentats en cines (cines viagers de baix cost i poca capacitat) que varen ser populars en Estats Units i Anglaterra entre 1900 i 1920. A Free Ride (1915) dirigida per "A Wise Guy" (en anglés, un atrevit, un maleducado) és una de les primeres películes pornogràfiques que sobreviuen fins a la data, introduint i popularisant els temes que sobreviuen en la pornografia actual com els arguments senzills que conecten les escenes sexuals, ademés de posicions i pràctiques com el voyeurisme i el threesome. En la fotografia, entre 1900 i 1929, apareixen artistes com Edward Streichen, Fred Holland Day, Heinrich Zille, Anne W. Brigman, Julian Mandel, Stanislaus Walery i Jean Agélou. El periodo Pre-code va ser el periodo anterior al Còdic Hays (1934-1966) en el que la regulació dels mijos audiovisuals i el cine no estava regulat per cap llei governamental en Estats Units, per lo que les películes comencen a explotar temàtiques lascives com el sexe explícit, el nuet, el crim, la violència i les drogues. Este periodo sense regulació llegal va permetre l'ampli i primitiu desenroll del cine pornogràfic cap a mediats dels anys 1920, periodo que termina en l'institució del Còdic Hays en els anys 1930 i la crisis de l'auge econòmic en l'any 1929. Atres aspectes que varen permetre el desenroll de la pornografia entre 1910 i 1920 va ser la cultura sexualizada de la dòna flapper, el naiximent del cabaret americà i l'institució comercial del sexe en la publicitat per a la venda de productes de consum principalment masculí com l'alcohol i tabac.

Bernard Natan és un dels primers directors coneguts de pornografia, abandonant l'anonimat i conseguint gran varietat de títuls, en els que ell mateixa actuava en ocasions, que varen introduir temàtiques com la bisexualitat, l'homosexualitat i el masoquisme al cine pornogràfic. Li ménage moderne du Madame Butterfly (1920) és considerada com la primera película pornogràfica en retratar activitat sexual homosexual (sexe masculí-masculí i sexe femení-femení), película que va ser estelarizada pel mateix Bernard Natan i atres actors desacreditats. Algunes películes pornogràfiques (algunes considerades com a películes històriques o classificades en la categoria película perduda) entre 1905 i 1930 inclouen: La Coiffeuse (1905), Mousquetaire au Restaurant (c. 1920), L'Atelier Faiminette (1921), Agenor Fait un Levage (1925), L'Heure du Thé (1925), La Voyeuse (c. 1924), La Fessée à l'École (c. 1925), Mr. Abbot Bitt at Convent (c. 1925) i Massages (1930). En els anys 1920, en l'escena del jazz, apareixen publicacions de distribució irregular denominades Bíblia de Tijuana (anglés: Tijuana bible), publicacions de gran popularitat entre els anys 1920 a 1940 que es varen caracterisar per presentar escenes sexuals dibuixades que involucraven personages en personalitats de la vida política, celebritats del cine i personages en copyright, tal com els personages de Fleischer Studios, els personages de Walt Disney Animation i les tires còmiques en els periòdics d'inici de sigle. (Un eixemple un poc paregut, pero luxós, en Espanya va ser Els Borbones en pilota.) Betty Boop, creada pels germans Fleischer de Fleischer Studios, és un clar eixemple de la cultura sexualizada del periodo Pre-code i la base directa de la historieta eròtica, personage que representa una dòna sexualizada de la Era del Jazz (conegudes com flappers), la qual va tindre que ser redissenyada de forma "menys provocativa" a l'entrada del Còdic Hays.

El nuet i l'erotisme en l'art, entre 1900 i 1930, estaven completament introduïts i normalisats com una tècnica artística i element freqüent en les arts plàstiques, apreciable en les pintures fauvistas de danses grupals per Henri Matisse i les pintures precisionistas de mariners orinant o masturbándose per Charles Demuth. El nuet en l'art va deixar de representar gran controvèrsia per tractar-se de treballs artístics que pretenien emfatisar la bellea natural i la perfecció estètica del cos humà.

Era bombshell (1930-1959)

El Còdic Hays va entrar en vigència en 1934 com una mida per a reduir les representacions considerades immorals en els mijos audiovisuals que havien prevalgut en les primeres décades de vida del cine. Despuix d'haver segut pasatiempo d'un grup molt llimitat, la pornografia es va tornar un tema controvertit i negatiu en la societat nortamericana de la primera mitat del XX, per l'afició religiosa per "acabar en el vici i el pecat" de filosofia religioses com el Cristianisme evangèlic i el Moviment dels Sants dels Últims Dies, ademés de l'intervenció governamental i la cultura de la posguerra que entenien la masturbació com un método destructiu que danyava la salut física dels hòmens, desenrollant métodos i cures alternatives que anaven des del consum d'alé "miraculosos" (Graham Crackers i Corn Flakes, abdós èxits comercials), fins a la teràpia d'electrochoques (utilisada per al tractament de padecimientos considerats com a malties mentals en l'época, com el transgénero i l'homosexualitat).

Portada de Weird Tals (març 1938)

La pornografia cinematogràfica es torna pràcticament inexistent fins als últims anys de la década de 1950, anys en els que el Còdic Hays comença a debilitar-se. En canvi, l'erotisme es va fer present en versions artístiques més suaus com les històries sensacionalistes del pulp, el disseny endomorfo dels superhéroes en la Era dorada del còmic i l'art pin-up. Les obres considerades com a obscenes serien comissades o clausurades, ademés d'una sentència en presó per a l'autor d'esta, lo que va convertir als treballs sexualment explícits en treballs anònims i de distribució irregular o, simplement, subjectes a les normes generals de censura. En els anys 1930 i els anys 1940, es va popularisar una forma explotativa del cine que es va comercialisar com cine Cautionary (precautorio) en el que es mostraven històries sensacionalistes en sexe explícit, consum de drogues, prostitució, homosexualitat, fornicación, mestiçage i abort, com una mida per a alertar als pares dels "perills" als que els seus fills adolescents estaven exposts; les películes tenien un gran èxit comercial.

La lliteratura pulp va cobrar gran popularitat a partir de la década de 1930, caracterisada per la seua encuadernación senzilla, la seua distribució barata, les seues cridaneres portades en escenes eròtiques o violentes i les seues històries enfocades a la ficció d'explotació com el sexe, el consum de drogues, el ocultisme i la violència. El còmic es va consagrar en la década de 1930 en la publicació massiva de personages supernaturals que combaten als criminals, personages en cossos musculosos i paraments ajustats que varen generar vàries controvèrsia en anys posteriors en ellibre de Fredric Wertham Seduction of the Innocent (1954) en el que s'aclamarà que el disseny dels còmics contenia referències al nuet, al fascisme, al comunisme i a l'homosexualitat (teories que van de la mà en les oposicions polítiques del Terror Nuclear i s'ajusten a les polítiques del McCarthisme). En la lliteratura pulp es popularisen gèneros com el Spicy and Saucy, gènero dedicat al públic heterosexual masculí que retratava històries fantàstiques protagonisades per un personage masculí aventurer, valent i violent que es dedicava a combatre perills per a rescatar a un personage femení en perill, donant orige a la lliteratura periòdica dedicada als cavallers (Gentlemen's Magazine). En 1947 apareix la revista Bizarre baix la direcció de John Willie, revista especialisada en la fotografia fetish que va llançar a la fama a la modele Bettie Page, pero que va desaparéixer uns anys despuix per problemes econòmics i controvèrsia llegals.

Portada de Yank, the Army Weekly, en Betty Anne Cregan (1945).

A partir de la década de 1930, apareixen les cridades "Revistes per a Cavallers" en editorials com Gentlemen's Quarterly en 1931 i Esquire en 1933, revistes que anys més vesprada, dedicaran les seues pàgines a la publicació de fotografia eròtica per a atraure al públic masculí heterosexual. Les "revistes per a cavallers" en contingut eròtic naixen en Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, sorgint com un incentiu moral (moral booster) distribuït per organismes del govern per als soldats masculins en els fronts de guerra i com una manera publicitària per a atraure l'atenció masculina en el enlistamiento i el combat voluntari. La distribució de revistes en art pin-up entre els membres de l'armada i la marina d'Estats Units sorgix en la revista de l'eixèrcit Yank, the Army Weekly, en la finalitat de representar un incentiu per als soldats de no contractar servicis sexuals en prostitutes i no adquirir alguna maltia de transmissió sexual com la sífilis, maltia que va afectar fortament a les tropes mundials durant la Segona Guerra Mundial i que va ser detinguda en l'incorporació exitosa de la penicilina com a tractament a mitan dels anys 1940.

El pin-up o cheesecake va ser un distintiu estil de pintura i fotografia que va predominar en el periodo de la censura contra la pornografia entre 1890 i 1950, tenint la seua major producció entre 1940 i 1950; l'art pin-up es va caracterisar per presentar imàgens provocatives de dònes, d'una forma que no és considerada com obscenidad, ni pornografia, accentuant el glamur, la bellea, la coquetería i l'ingenuïtat, art en el que destaquen les obres de Gil Elvgren. El terme bombshell va ser un terme popular entre 1940 i 1950, utilisat per a definir lo que hui es coneix com símbol sexual femení (anglés: sex symbol), definint a actrius de la farándula que varen fer fama de la seua bellea com Marilyn Monroe, Grace Kelly i Bette Davis, ademés d'artistes pin-up com Frances Rafferty i Jane Greer.

En la complexa història de la llegalisació de la pornografia en EE. UU., i lo obscé està prohibit fins a la data (2018), el nuet es considerava permissible si fòra per un atre motiu que l'excitació sexual: per a fins mèdics, per eixemple. baix el pretext de que el nudisme, ya un moviment prou desenrollat, existix per motius de salut i des de després mai per a cap propòsit eròtic, varen aparéixer una ona de revistes nudistas. Algunes eren produccions d'organisacions nudistas conegudes, pero unes atres d'orige menys clar. Hi havia tendes especialisades. Siga el que siga el propòsit de l'editor, a voltes res clar, està més que clar que el consum de dites revistes era casi sempre en fins eròtics. Varen desaparéixer quan va passar a ser llegal el nuet en revistes com Penthouse. un poc paregut va passar en les revistes de beefcake, en que jóvens casi nuets es varen oferir com a estudis de musculatura o coses paregudes. Despuix de la Segona Guerra Mundial i en l'arribada del Baby Boom, sorgix la cultura americana i el American Way of Life, i en això, les seues ambicions per a enfortir al país per a la guerra que s'aveïnava en el Bloc Soviètic, per lo que el govern comença a promoure campanyes per a introduir la cultura del deport i l'activitat física en la finalitat d'enfortir als soldats. Davant esta creixent cultura de la salut, comencen a aparéixer alguns catàlecs, tractaments i productes nous per a la crema de calories i el mejoramiento de la massa muscular, aixina com revistes especialisades en el fitness i el fisicoculturisme que assumien estes pràctiques com a pròpies de la masculinitat. En este escenari sorgix la contraparte masculina del pin-up, el beefcake, estil de fotografia i publicacions relacionades que retrataven a hòmens musculosos en poses atlètiques en l'intenció superficial de distribuir dits panflets com una revista de fitness, pero en la visió ocultamente homosexual del seu autor i dissenyada per al consum obert d'hòmens homosexuals i bisexuals. En l'art beefcake destaquen artistes com Bob Mizer, George Quaintance i Danny Fitzgerald, aixina com publicacions com Physique Pictorial i The Male Figure que es presentaven en format similar un catàlec de modelaje en el que apareixien les fotos de jóvens fisicoculturistas, en una llista de les seues capacitats i les seues mides i, freqüentment, posant en tanga o suspensorio per a evadir les regles de censura i les alegacions d'homosexualitat i sodomía. A voltes s'usava algun element d'escena, sent freqüent la reproduïda columna grega.

En 1952 la Cort Suprema d'Estats Units determina que el cine està protegit per la Primera Esmena i la Catorzena Esmena de la Constitució (cas Joseph Burstyn, Inc v Wilson), emfatisant la llibertat d'expressió com a element de la producció en els mijos audiovisuals, lo que donarà pas al naiximent del cine exploitation en els anys venidors. En 1953 apareix la revista Playboy, revista fundada per Hugh Hefner en l'intenció de reivindicar l'estil de vida sexual de l'home de classe mija, revista que es va convertir en la primera revista pornogràfica de distribució massiva en el mateix any en el centerfold de Marilyn Monroe, encara que la revista va estar en vàries controvèrsia per obscenidad fins a l'any 1957.

Portada de The Third Sex [El tercer sexe] (1959), d'Artemis Smith, pseudónimo d'Annselm Morpurgo.

Despuix de la Segona Guerra Mundial apareixen grups jovenils que s'oponien a les filosofia del govern i les seues polítiques militars, cristalizándose en subcultures com els greasers i els hipster en els anys 1940, l'identitat dels quals incloïa l'apreciació musical, el consum i la sexualitat relaixada, donant pas a la Generació Beat. A finals dels anys 1940 i al començament dels anys 1950, Alfred Kinsey publica una série d'estudis demogràfics en els considerava la masturbació i l'atracció homosexual, estudis que varen revolucionar el pensament americà i varen detonar els moviments homosexuals en reflectir que la masturbació i l'homosexualitat eren molt més freqüents de lo que es creïa. La Generació Beat es va caracterisar per l'extensa crítica a les polítiques del govern americà i a la societat conservadora, introduint temes com el agnosticisme, l'espiritualitat alternativa, el consum de drogues i una idea general de tolerància cap a les races segregades i al LGBT, corrent a on destaquen autors com Allen Ginsberg, Jack Kerouac i William S. Burroughs.

En la década de 1950, apareixen gèneros més explícits del pulp com el Men's Adventure, gènero dedicat al públic masculí que contenia històries irreals que asseguraven ser verdaderes, protagonisades per un home supervivent en relats de mort, atacat per animals, dònes desijoses de sexe, eixèrcits comunistes, etc. Aixina, a finals de la década dels 50 també apareixen atres enfocaments més explícits com els de l'editorial Greenleaf Publications, editorial d'autors anònims que va estar envolta en diverses controvèrsia en la seua història per publicar històries pornogràfiques i, freqüentment, en alusions al sexe explícit, sexe grupal, sexe casual, adulteri, mestiçage, assessinat, BDSM i a l'homosexualitat.

En 1957 la Cort Suprema d'Estats Units determina que el Hicklin Test (paràmetros per a considerar un treball com a obscé) era inválido i que es consideraria en el cas de que el material anara catalogat com a obscé per un estàndart majoritari i carira de valor artístic (Roth v United States). Este cas va permetre la venda comercial de pornografia en calitat d'art, la qual deixaria de ser art quan mostrara genitals exposts femenins (la jurisdicció sobre el nuet masculí com a obscé va continuar fins a 1962), donant inici al periodo semilegal de la pornografia per a hòmens heterosexuals coneguda com Guerres púbiques i permetent a revistes com a Playboy continuar en el mercat en els anys 1960 com a revista de "fotografia artística" i artículs respectables de periodisme.

Era sexploitation (1960-1969)

Vore també: Sexploitation

A principis de la década dels 60, el Còdic Hays comença a debilitar-se per les insistències artístiques de protecció a la Primera Esmena i els nous paràmetros d'obscenidad (sexe és diferent d'obscé) que apareixen despuix de les modificacions llegals en les lleis nortamericanes, donant orige a l'Era Dorada del sexploitation, corrent del cine d'explotació que emfatisa els detalls sexuals i el nuet, en una producció de cine B i exhibides en teatres especials denominats grindhouse (antecedents directes dels cines porno que varen sorgir en els anys 1970, dedicats a presentar películes exploitation i obligats a seguir regles d'admissió que llimitaven l'entrada a majors d'edat).

Promocional de Promises! Promises! (1963).

El gènero Sexploitation va ser altament popular en els anys 60, valent-se de publicitat eròtica que a penes cobria els requeriments oficials de censura i que advertia que l'entrada estava restringida a majors d'edat; a pesar dels seus apegos llegals, el cine sexploitation estava freqüentment envolt en controvèrsia d'obscenidad. Algunes películes del gènero inclouen: The Twilight Girls (1961), Nude on the Moon (1961), Daughter of the Sun (1962), House of Women (1962), Satan in High Heels (1962), Scum of the Earth! (1963), Lorna (1964), Faster, Pussycat! Kill! Kill! (1965), Orgy of the Dead (1965), Mudhoney (1965), I Am Curious (1967), Space-Thing (1968), The Smashing Bird I Used to Know (1969), Language of Love (1969) i The Secret Sex Lives of Romeo and Juliet (1969). El Sexploitation alcança el seu màxim grau de producció en els anys 1970 en l'arribada del Porno Chic, valent-se de nous gèneros com el Nunsploitation, el Women in Prison i el Nazisploitation. En l'any 1962 la Cort Suprema d'Estats Units determina, despuix de retindre algunes revistes beefcake del fluix postal per considerar-les obscenes i "no enviables", que el nuet masculí deu ajustar-se als mateixos paràmetros d'obscenidad que s'aplicaven al nuet femení des de l'any 1957 (Manual Enterprises v. Day). En esta nova corrent de fotografia homoerótia masculina apareixen artistes com Jim French (fundador de la companyia COLT Studio Group, productora de pornografia gai que tindrà gran importància en el periodo del porno chic i la crisis del SIDA), en les publicacions del qual apareixia en el pseudónimo Rip Colt i cineaste de cine experimental com Kenneth Anger en Scorpio Rising (1964) i Andy Warhol en películes com Blow Job (1964), Vinyl (1965) i Flesh (1968). A mitan dels 60 apareix una versió formal del Moviment de lliberació LGBT, la qual s'intensificarà a partir de l'any 1969 en els Disturbis de Stonewall, caracterisant-se per defendre l'idea de que l'efectivitat del moviment es basa en la visibilitat sexual. En la cultura gai ix a la llum la subcultura leather, subcultura sexual underground caracterisada per l'influència greaser i el hipermasculinisme, que florirà fins als anys 1970.

La subcultura hippie és fonamental en el desenroll de la revolució sexual i la transició dels ideals socials al periodo del posmodernisme cultural, ya que imponen una filosofia de sexualitat relaixada que era incluyente i tolerant respecte a temes condenats socialment com la fornicación (canviant els ideals matrimonials cap a la dòna que la lligaven a la castitat i el recato), la interracialidad (canviant les visions socials sobre la mescla de races i favorint el moviment pels drets civils en Estats Units), l'homosexualitat (favorint el sorgiment polític de l'identitat LGBT i els seus posteriors moviments socials) i el sexe alternatiu (popularisant idees que redefinien les pràctiques sexuals com el sexe tántrico, el sexe espiritual, el sexe grupal, el sexe casual i la heteroflexibilidad). La segona ona del feminisme naix en la segona mitat del XX en la publicació internacional de Li Deuxième Sexe (El Segon Sexe; 1949) de Simone de Beauvoir en 1953. El moviment es veu influenciat per la venda lliure d'anticonceptius orals i l'aparició de lliteratura que analisava de forma crítica les postures del sexisme, la llibertat procreativa i els rols de gènero tradicionals en la dòna com els ensajos Sex and the Single Girl (1961) d'Helen Gurley Brown i The Feminine Mystique (1963) de Betty Friedan.

En l'any de 1965 apareix la revista anglesa Penthouse baix la direcció de Bob Guccione, pero conseguix alcanç internacional en la publicació en Estats Units en l'any 1969 en la principal intenció de competir en el contingut de la revista Playboy, caracterisant-se per fotografia molt més arriscada que mostrava genitals femenins i pelussa púbica, en una intenció per atraure al públic masculí que buscava escenes més risqué. En anys següents, Penthouse va redefinir la pornografia, en incloure fotografia hardcore en sexe penetratiu, ademés de ser la primera revista en mostrar vulvas i anos femenins de manera gràfica.

En l'any de 1969 la Cort Suprema de Justícia d'Estats Units retira els càrrecs alçats contra un home que posseïa pornografia en video per a us personal (Stanley v Geòrgia). En el mateix any, Dinamarca es convertix en el primer país en llegalisar la pornografia, lo que va derivar en l'alta producció de películes en material pornogràfic entre els anys 1970 a 1974.

Porno chic (1970-1989)

Vore també: Edat d'Or del porno

La recent llegalisació de la pornografia en Dinamarca va permetre la producció de dos documentals fonamentals en l'història de la pornografia: Censorship in Denmark: A New Approach (1970) i Sexual Freedom in Denmark (1970), documentals que varen anar públicament exhibits en Estats Units. Censorship in Denmark: A New Approach (1970) contenia distintes formes de pornografia i sexe real, iniciant la categoria del sexe real (anglés: unsimulated sex) en la cinematografia mainstream que desafiava conceptes com el sexe simulat, encara que esta categoria ya posseïa alguns antecedents en películes europees com Un Chant d'Amour (1950), Gift (1966) i la série documental They Call Us Misfits (1967). Els documentals varen evadir les polítiques de censura en Estats Units per la seua "contingut educatiu" puix formalisava un tema de "importància social", redefinint les morals nortamericanes sobre l'exhibició oberta de pornografia. A principis dels 70 comencen a produir-se, de forma massiva, gran cantitat de películes eròtiques o pornogràfiques en Dinamarca en les que destaquen la série de películes Bedside-films (1970-1976) i la série de películes Zodiac-films (1973-1978).

Cartell promocional de la película Deep Throat (1972).

Mono the Virgin Nymph (1970) va ser la primera película pornogràfica en obtindre una àmplia distribució i recaptació econòmica. La película parla d'una dòna anomenada Mono que li promet a la seua mare permanéixer verge fins a aplegar al matrimoni; per controvèrsia llegals, la película original va tindre que ser exhibida sense crèdits actorals, baix una producció anònima (més vesprada es revelaria que va ser produïda per Bill Osco i dirigida per Michael Benveniste i Howard Ziehm) que la va distribuir per diversos cines porno i teatres grindhouse en les principals ciutats d'Estats Units. Un any més vesprada, Boys in the Sand (1971) es convertix en la primera película pornogràfica gay de major distribució oberta i recaptació econòmica, ademés de ser la primera película pornogràfica en exhibir crèdits actorals i la primera película pornogràfica en parodiar el títul d'una película (paròdia del títul de la película The Boys in the Band).

Deep Throat (1972) és consagrada com la película pornogràfica de major distribució i recaptació en la década de 1970, consagrada com un ícono de la revolució sexual i un ícono del porno chic (Era Dorada de la Pornografia), periodo en el que vore pornografia es va convertir en alguna cosa chic (en estil, en classe, popular). Deepthroat va incloure una trama absurda que conectava les escenes sexuals, ademés d'una banda sonora chillout en diverses pistes de gèneros com el funk i lounge. La película va tindre un gran alcanç en Estats Units i atres països, encara que va estar subjecta a les jurisdiccions sobre la pornografia, per lo que va estar prohibida la seua exhibició en algunes locaciones d'Estats Units. La película contenia crèdits en pseudónimo com "Lou Perry" per al productor Louis Peraino i "Lindo Lovelace" per a l'actriu principalindo Susan Boreman, ademés d'humor ocasional i efectes de sò humorístics de fondo com campanas i pirotècnia per a emfatisar els orgasmes de Lovelace.

Despuix dels disturbis en el Stonewall Inn en 1969, la comunitat LGBT va obtindre major visibilitat social, en esta tendència sorgix una nova cultura d'hòmens gai en Califòrnia coneguda com Castro clone, cultura que apropiava les característiques de l'home homosexual de la classe obrera. De la mateixa manera, ix a la cultura popular la subcultura leather que s'havia mantingut en secret per vàries décades des de la Segona Guerra Mundial, subcultura fonamental en la perspectiva homosexual de la pornografia i l'indústria del sexe. Tom of Finland és el màxim ícono del leather, responsable de posicionar el leather i atres fetiches (mariners, obrers, moteros i vaquers) dins de l'imaginari de la pornografia gai en els seus còmics i art hipermasculinista que exaltava el tamany dels genitals i anques dels seus personages i que emfatisava escenes hipersexualizades de sexe rough, BDSM i cruising.

En 1973 la Cort Suprema de Justícia d'Estats Units determina que per a considerar un treball com a obscé deuran seguir-se els paràmetros del Miller Test: (1) si una persona promig, considerant estàndars "de la comunitat", considera al treball, en la seua totalitat, com una obra d'interés lasciu; (2) si el treball retrata, de manera ofensiva, actes la representació dels quals una llei clarament proscriu; i (3) si el treball, pres en la seua totalitat, carix de valor des d'un punt de vista lliterari, artístic, polític o científic (Miller v Califòrnia). El treball seria únicament considerat obscé quan estos tres paràmetros estigueren presents, lo que va permetre finalment la "llegalitat de la pornografia", puix la majoria dels treballs cinematogràfics i impresos no complien en estos tres paràmetros. Esta modificació llegal i la popularitat del VHS com a dispositiu domèstic, varen permetre la distribució massiva de la pornografia en este format fins a finals de la década de 1990, quan Internet comença a guanyar popularitat i s'industrialisa el format DVD.

Promocional de Farmer's Daughters (1976).

Algunes películes pornogràfiques, significatives del periodo porno chic despuix de Deepthroat, inclouen: Behind the Green Door (1972), The Devil in Miss Jones (1973), Resurrection of Eve (1973), The Cheerleaders (1973), Memories Within Miss Aggie (1974), The Private Afternoons of Pamela Mann (1974), Flesh Gordon (1974), Sensations (1975), The Story of Joanna (1975), A Dirty Western (1975), Alice in Wonderland (1976), Through the Looking Glass (1976), The Opening of Misty Beethoven (1976), Spirit of Seventy Sex (1976), Inside Jennifer Welles (1977), Debbie Does Dallas (1978), Pretty Peaches (1978), Inside Désirée Cousteau (1979), Taboo (1980), Talk Dirty to Em (1980), Insatiable (1980), Nightdreams (1981), Café Flesh (1982) i Reel People (1984). Alguns productors del porno chic inclouen Bill Osco, Alex de Renzy i Radley Metzger; alguns actors inclouen: Lindo Lovelace, Marilyn Chambers, Annette Haven, Georgina Spelvin, John Holmes, Johnnie Keyes, Kay Parker, Robert Kerman, Annie Sprinkle, Candida Royalle, Juliet Anderson, Harry Reems, John Leslie, Ron Jeremy, Paul Thomas, Desireé Cousteau, Jennifer Welles, Gloria Leonard, Billy Dee, Lisa De Leeuw, Jacqueline Lorains, Colleen Brennan, Nina Hartley, Seka, Traci Lords, Taija Raer i Vanessa del Riu. Algunes películes de pornografia gai en el porno chic inclouen: Nights in Black Leather (1973), That Boy (1974), Kansas City Trucking Co. (1976), El Pas Wrecking Corp. (1978), A Night at the Adonis (1978), L. A. Tool & Die (1979) i The Bigger the Better (1984). Jean-Daniel Cadinot és un dels productors de pornografia gai més famosos del periodo del porno chic. Alguns actors del porno chic inclouen: Zebedy Colt, Jamie Gillis, Peter Berlin i Jack Wrangler. En l'era del exploitation i el cine gore en els 70 apareix una película que va definir les postures feministes sobre la pornografia, Snuff (1976). La película retratava l'història d'una dòna envolta en una secta ocultista en una regió d'Argentina, la qual és assessinada despuix de ser abusada sexualment per hòmens d'identitat desconeguda. La película, a pesar de tindre escenes de sexe real, no va ser catalogada com a película pornogràfica i va ser promocionada com a película snuff (mesos despuix es va descobrir que l'assessinat vist en la película va ser actuat, encara que va popularisar les llegendes urbanes d'assessinat real en el cine i, per supost, el terme snuff en la cultura popular). La película va detonar la crítica feminista per retratar l'assessinat sense sentit d'una dòna inocent que és objecte d'abús sexual, avivant les crítiques cap al sexisme en la pornografia i la sumissió de la dòna per al plaure de l'home en l'indústria del sexe i la prostitució. Esta filosofia va intensificar les guerres feministes pel sexe (debats feministes entre els anys 1970 i els anys 1980 que varen tractar les postures sobre temes com la pornografia, l'indústria del sexe, la prostitució, l'homosexualitat, la bisexualitat, el transgénero i el BDSM) i va dividir al feminisme en dos ideologies: el feminisme antipornografía que considera a la pornografia com un símbol sexiste de repressió i sumissió de la dòna, i el feminisme prosexo que considera a la pornografia com una representació d'empoderamiento i llibertat sexual autònoma de la dòna.

Davant les noves escenes feministes i la diversitat d'opinions sobre la pornografia, apareix la revista Playgirl en 1973, consagrant-se com la primera revista pornogràfica en enfocament feministe (definint lo que hui es coneix com pornografia feminista o female friendly). Playgirl apareix enfocada a les dònes heterosexuals com una resposta contrasexista a la revista Playboy, puix es va caracterisar per fotografies estil beefcake d'hòmens físicament atractius (raó per la que un percentage considerable dels seus consumidors són hòmens gai) i, ocasionalment, fotografies d'escenes hardcore que eren més sensibles al gust femení, puix emfatisaven l'erotisme i atres elements sensuals que contrastaven en la burda pornografia de publicacions com a Playboy, Hustler i Penthouse.

Pornografia des de 1990-2008

Portada de My First Sex Teacher Vol. 18.

A mitan dels anys 1990, apareix la pornografia en format DVD, permetent una distribució major de material eròtic. Entre 1995 i 2000, vàries empreses productores de pornografia s'incorporen a Internet i òbrin els llocs oficials de les seues marques, tals com la revista Playboy en 1994 i la revista Hustler en 1995. Eixe mateix any, s'incorpora a l'alcanç d'Internet el servici de videoconferència que va fer possible la capitalisació de live cams i servicis de cyber sex. L'anonimat, l'accessibilitat i la asequibilidad varen convertir a Internet en un depòsit incomprable de pornografia a partir dels anys 2000, permetent l'accés als seus usuaris a contingut, videos, fotografies, jocs i servicis com sex cams i hookups, encara que també va permetre un alcanç anònim de pornografia de caràcter illegal. A finals dels anys 1990, l'actriu Jenna Jameson és consagrada com The Queen of Porn (La reina del porno). Jameson es va convertir en l'image de l'indústria de la pornografia en una carrera de quinze anys (1993-2008) que la va colocar com l'actriu pornogràfica més famosa en més de 100 películes que inclouen: Up and Cummers 11 (1994), Flashpoint (1998), Virtual Sex with Jenna Jameson (1999) i Brianna Loves Jenna (2001). La película pornogràfica més venuda de l'història és la sex tape de Pamela Anderson i Tommy Lee.

La pornografia en Internet

Artícul principal → Pornografia en Internet.

Els llocs públics de video host Pornhub, RedTube i YouPorn apareixen en la segona mitat dels anys 2000, actualment marques administrades per la companyia d'inteligència informàtica Manwin Mija (MindGeek). Manwin Mija és la companyia més gran de pornografia en llínea en el món en estudis pornogràfics com Brazzers, Men. com, Digital Playground, Reality Kings, Mofos, JuicyBoys i Tranny Surprise, ademés de pàgines de video sharing que es mencionen avall. Els estudis en llínea de pornografia registren, actualment, les seues vendes en subscripcions i membresías d'accés garantisat, ademés de que la majoria incorporen tendes en llínea que oferixen les produccions pròpies de la companyia en format DVD o Blu-ray, ademés de joguets sexuals, roba, memorabilia, etc. La gran majoria dels estudis pornogràfics incorporen la tecnologia HD per a la filmació de les seues produccions, ademés de publicitarse en llocs de video host i servicis de cites en llínea i hookups. Llocs com Vimeo i Tumblr, pels seus térmens de contingut no tan estrictes, permeten la circulació de pornografia en els seus llocs, a pesar de no ser llocs pornogràfics, lo que denota una nova cultura (Generació XXX) acostumada a la pornografia. La distribució d'estes películes per Internet es va desenrollar a partir, aproximadament, de 2008. Primer per membresía, despuix per venda o lloguer de còpies digitals (archius). Pronte es varen crear plataformes com Pornhub, RedTube, YouPorn i Tube8, entre uns atres.

Tipos de pornografia

Encara que poden realisar-se vàries classificacions segons els participants, la temàtica o les postures, una forma molt estesa d'agrupar els gèneros pornogràfics és de menys a més explícit (ya siguen les postures de pose o les accions representades). D'esta manera estarien:

Softcore

Artícul principal → Porno softcore.

És el gènero pornogràfic en el que les escenes de sexe no es mostren de forma explícita. En el cine i la televisió, en particular, no inclou primers plans de genitals (masculins ni femenins) i tampoc mostra en detalle penetració i felaciones. Els actors o models solen tapar una part dels seus cossos. Este gènero ho han practicat i practiquen moltes dònes i hòmens més o menys famosos, com Demi Moore en la película Striptease. També s'ampra en la publicitat, encara que este us ha segut criticat per organisacions feministes.

Hardcore

Artícul principal → Porno hardcore.

És el gènero pornogràfic més extrem, puix mostra explícitament el acte sexual, ya siga vaginal, anal o oral, o en aparats o qualsevol atre tipo d'utensilis. Este tipo de pornografia es subdivide segons l'orientació sexual: heterosexual, homosexual (masculí o femení) i bisexual. Les primeres películes pornogràfiques i la gran majoria de les películes actuals són heterosexuals; les películes homosexuals són les segones més venudes i produïdes. Existix també la variant del gènero transexual i la zoofilia (actes sexuals en animals).

Mediumcore o pornografia convencional

És aquella a on els models ensenyen la totalitat del cos en postures més o menys provocatives. Les famoses revistes Playboy o Penthouse són potser els eixemples més coneguts d'este tipo de pornografia. Pese a existir classificacions que les coloquen en l'apartat anterior.

Posporno

Artícul principal → Posporno.

El postporno o posporno busca deliberadament subvertir les regles del porno tradicional (i, en això, dels models de sexualitat que ho sustenten) en fins polítics (servir de mig a l'articulació d'atres sexualitat possibles, alienes als cànons hegemònics).

El concepte «postporno» va ser introduït pel fotógraf eròtic Wink van Kempen i popularisat per l'activista, treballadora sexual i artista Annie Sprinkle. Es desenrolla en la década dels 90 en EE. UU. i Canadà conectat en l'activisme queer i el posfeminisme.Segons la sociòloga Sam Bourcier, el postporno comprén una série de discursos que trenquen en el règim hegemònic de representació de la sexualitat i sobre lo que és una image pornogràfica, lo que és el gènero, i tot lo que, en definitiva, es planteja el transfeminisme.

És llabor de la postpornografía fer que atres sexualitat i atres pràctiques sexuals boten al panorama públic i, per tant, polític; el seu discurs crític revisa l'història del porno des del posfeminisme i les lluites homosexuals per a guanyar un espai de representació i consum de la sexualitat i permetre la visibilisació de lo un atre, abans absent en la pornografia. El postporno, comprés com a representació pròpia del moviment queer, alberga en el seu centre dinàmiques d'empoderamiento, en estreta relació en estratègies d'apropiació; és pren de poder en sí mateixa, pero també representació d'apropiació possibles i creador per tant de realitats dissidents del discurs normatiu.

Pornografia infantil

Artícul principal → Pornografia infantil.

Es denomina pornografia infantil a tota representació de menors d'edat de qualsevol sexe en conductes sexualment explícites. Pot tractar-se de representacions visuals, descriptives, com per eixemple en ficció, o inclús sonores.

"Pornografia" és un terme difícil de delimitar, no obstant quan es tracta de pornografia infantil, esta es troba expressament definida en el protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Chiquet de la Organisació de les Nacions Unides en els següents térmens:

Es tipifica com un delicte en totes les llegislacions i és sancionat en penes privatives de llibertat.

Llegalitat

Estat llegal de la pornografia per país, segons el color:

 La pornografia és llegal

 La pornografia és llegal en algunes restriccions

 La pornografia és illegal

 Informació no disponible

La situació llegal de la pornografia depén de cada país i del tipo de material. En alguns països totes les formes de la pornografia són illegals, mentres que uns atres tenen lleis molt lliberals sobre la pornografia d'adults. Els actors que participen en películes pornogràfiques deuen ser majors d'edat.

• En Estats Units, de fet casi tot és llegal menys la pornografia infantil; des de 2000 hi ha hagut un sol cas d'un pornógrafo processat, Max Hardcore (Paulittle), qui va complir tres anys de presó per les seues películes extremes, en que abundaven actrius maltractades, actes sexuals extrems, moltes voltes en orina, i actrius adultes que fingien ser menors. Les restriccions que s'han autoimpuesto les companyies obliguen als actors a sometre's a exàmens mèdics regularment a fi de detectar malties de transmissió sexual, sobretot sida, encara que abunden atres malties com el herpes simple. El comtat d'els Àngeles, centre fins ara (2016) de l'indústria porno nortamericana, ha impost l'us del preservatiu en el rodage de películes pornogràfiques; moltes empreses, que creuen que películes en preservatius es venen mal, parlen de mudar-se. El sexe en animals no es filma, per temor d'un procés; películes en orina o heces provenen de chicotetes companyies especialisades, que no intenten vendre els seus productes al gran públic.
• La pornografia infantil està prohibida en tots els països.^{cita requerida}
• Moltes llegislacions restringixen la pornografia que mostra actes violents o en animals.
• En alguns països islàmics, tot tipo de pornografia és illegal, fins al punt de que pot afectar inclús a billets bancaris (per eixemple, un billet francés que reproduïa el conegut quadre La Llibertat guiant al poble va ser considerat pornogràfic en alguns països integristes, ya que en esta obra el personage central femení mostra un pit descobert).
• En la República Popular China totes les formes de la pornografia són illegals. Aixina com també en Corea del Nort.

Opinions sobre la pornografia

La neutralitat del punt de vista d'este artícul o secció està en disputa.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de fer canvis substancials.

Erro al crear miniatura:

Salman Rushdie defén la pornografia com a indicador de la llibertat d'expressió.

Actualment existix una corrent de pensament que considera a la pornografia com una nova forma d'art, que té per objecte mostrar la bellea de la sexualitat humana^{cita requerida}. Els que sostenen este parecer senyalen que moltes formes d'art en un principi varen ser menyspreades, infravalorades o incomprendidas, com va ocórrer en les obres d'art del Postimpresionisme del pintor neerlandés Vincent Van Gogh, al com mai se li va reconéixer cap valor significatiu a les seues obres durant la seua vida. Tant va ser aixina que inclús una senyora de la seua época va usar un dels seus quadros per a tapar un clot del seu gallinero. Manifesten que el món canvia constantment i sempre ha canviat, que canvien els interessos o apareixen nous interessos, i canvia l'art i apareixen noves formes d'art^{cita requerida}. Algunes persones, com el productor de pornografia Larry Flynt i l'escritor Salman Rushdie, han argumentat que la pornografia és vital per a la llibertat i que una societat lliure i civilisada deu ser jujada en funció de la seua disposició a acceptar la pornografia. Esta teoria es veu reforçada pel fet de que molt pocs règims dictatorials permeten o varen permetre la pornografia; ya siguen estos confessionals, com la Espanya de Francisco Franco, o comunistes, com la Kampuchea Democràtica.^{cita requerida}

Per un atre costat, la seua existència provoca un rebuig en determinades cultures o sectors que posseïxen principis antagónicos a esta mateixa. Algunes objeccions que presenten els opositors a la pornografia són les següents:

• Pot convertir-se en un vici adictiu perniciós per a l'individu.
• Que és degradant per a la dòna. No obstant, este argument ha perdut una miqueta de força des de que s'han començat a fer produccions pornogràfiques especialment pensades per a agradar al públic femení. Ademés, vàries actrius de porno nortamericanes han dit en públic que per a elles no és degradant; per una atra part, es defén que les dònes deuen tindre l'opció de fer alguna cosa degradant, si està ben pagat ^{cita requerida}.
• Que és utilisada en fins comercials.
• Que la pornografia explota la libido, erotizando el cervell.
• Que esta induïx a persones sense criteri format a objetizar al sexe opost.
• Que els individus en pobra formació moral i cultural poden ser induïts per mig de la seua llectura o visualisació, a explorar les seues pròpies fantasies libidinosas transgrediendo valors ètics i considerant-ho ofensiu per a les bones costums.
• Que la pornografia solament és per a individus en criteri format.
• Que desvirtúa l'acte sexual com la màxima manifestació de l'amor.
• Que, sent una manifestació d'oix sexual, causada per la repressió social, desvirtuaría l'acte de tot erotisme en la cotidianidad de la vida en parella, carrejant aixina l'insatisfacció i el desig per noves experiències. Si be la crítica a la pornografia ha segut extrapolada exclusivament cap als sectors conservadors o religiosos, esta falsa idea es pot contraargumentar en base en la publicació de múltiples estudis provinents del món acadèmic, i que durant les últimes décades alguns autors reporten efectes adversos provocats per la pornografia. A la seua volta, certs sectors del feminisme s'han mostrat contraris a la pornografia.

També alguns sectors del pla religiós, tilden a la pornografia d'immoral i consideren que el sexe està reservat per a les parelles casades, i que la proliferació de la pornografia dona lloc a un aument de lo que criden comportaments immorals en la societat^{cita requerida}. Religions en ampli número d'adeptes en tot lo món, com el catolicisme condenen l'existència de la pornografia. Per eixemple, per a esta religió l'acte sexual deu orientar-se a ser una font de felicitat mútua que ajude a unir a una parella heterosexual i que per mig d'este acte ocórrega la procreació. També el islam i el budisme es presenten com a contraris a la pornografia. Alguns crítics feministes consideren que la pornografia degrada a les dònes en utilisar-les com a objectes sexuals per al fruïment dels hòmens, ya que de fet, en la gran majoria de les películes i fotografies l'home té un paper dominant. També la critiquen per estar en la seua immensa majoria dirigida a un públic masculí, generalment heterosexual, i per lo tant oferir una visió molt unilateral de la sexualitat. Sol donar-se un especial rebuig, en relació en la pornografia en el seu alvertent més dur, com pot ser la que explota el sadisme, el sadomasoquisme, la zoofilia, la pedofilia, la coprofilia o la necrofilia. Atres estudis que han resaltat les conseqüències negatives de la pornografia són els següents:

• Els professors Dolf Zillman de la Universitat d'Indiana i Jennings Bryant de l'Universitat d'Houston varen trobar que l'exposició repetida a la pornografia té com resultat una satisfacció disminuïda en la parella, una disminució en la valoració de la fidelitat i un aument major en l'importància del sexe sense compromís.

Jenna Jameson, la Reina del Porno. En més de 200 películes, és l'actriu porno en més èxit de l'història.

• Un estudi realisat pel doctor Reu Christensen de l'Universitat de Miami en Oxford, Ohio, va trobar que la pornografia deixa l'impressió en els espectadors de que el sexe no té relació en l'intimitat; que no està relacionat en l'amor, el compromís o el matrimoni; que formes estranyes del sexe donen la major satisfacció (com zoofilia) i que el sexe irresponsable no té conseqüències adverses.

• Ademés, en una série d'estudis efectuats pels doctors Elizabeth Oddone-Paolucci i Mark Genuis de la Fundació Nacional per a l'Investigació sobre la Família i l'Educació (National Foundation for Family Research and Education), aixina com el doctor Claudio Violato de l'Universitat de Calgary, es varen observar numerosos canvis en les percepcions sobre la sexualitat i la conducta sexual despuix d'expondre repetidament voluntaris a la pornografia (és dir, sis sessions semanals d'1 hora). Estos inclouen la trivialisació de la violació com una ofensa criminal, l'aument de la insensibilidad cap a la sexualitat femenina i el descontent en les relacions sexuals. En canvi, alguns atres estudis han demostrat l'inexistència d'un víncul entre la pornografia i la violència sexual. És el cas de l'estudi sociològic de l'investigador canadenc Simon Louis Lajeunesse, professor associat de la Universitat de Montreal, qui despuix d'investigar el tema durant dos anys va aplegar a la conclusió de que per a la majoria dels usuaris es tracta, més be, de satisfer una fantasia marginal per la seua monosexualidad (expressió original del filòsof francés Michel Foucault) i que seria abusiu extrapolar casos patològics. Les troballes del seu estudi varen ser, en resum, els següents:

• De tots els entrevistats (un total de dos mil estudiants universitaris, sobretot dònes), un grup de 20, tots heterosexuals, varen acceptar parlar dels seus hàbits de vore pornografia.
• Tots els entrevistats varen indicar que buscaven pornografia en Internet.
• Pràcticament tots els varons miren videos pornogràfics, pero això no afecta les seues relacions en les dònes ni tampoc el seu comportament sexual. Per eixemple, els varons que miren pornografia no són, en realitat, més violents sexualment que els qui no els miren.
• Una diferència significativa va ser que els fadrins consumien dos voltes més pornografia (tres sessions de 42 minuts per semana, en promig) que els qui vivien en parella (1.7 sessions de 27 minuts, en promig).
• Fadrins o no, casi tots veuen pornografia en solitari, i no desigen compartir eixe moment íntim en cap atra persona, ni tan sols en la seua parella.
• Alguns dels usuaris de pornografia l'integren en un programa més ampli.
• Un atre dels comportaments freqüents és el de que els varons solen seleccionar les escenes que els agraden i oprimixen el botó de "alvanç ràpit" (FFWW) en les que els disgusten o que no els interessen. Es tracta, en este últim cas, d'escenes de violència o, també, d'eyaculacions colectives, que els usuaris varen considerar moltes voltes "repugnants".
• Els varons busquen en la pornografia fantasies que ya havien tingut quan varen tindre la seua primera trobada sexual, en general al voltant dels 12 anys d'edat. No obstant, el seu "guion" es desvanix en topar-se en la realitat.
• En opinió de l'autor de l'estudi, els varons separen clarament les seues fantasies de la vida real.
• Tant la hipòtesis de l'espill (la suposició de que les persones consumidores de pornografia desijaran portar a terme, en la vida real, lo que varen vore en pantalla) com la hipòtesis de la catarsis (que indica que la pornografia lliura als usuaris d'algunes pulsiones i "purifica" a l'espectador) poden ser objectades. Hui en dia se sol culpar a la falta de regulació dels llocs pornogràfics. Encara que en teoria estan prohibides als menors de 18 anys, les mides de control són molt insuficients. En els països occidentals, fins al 50% dels chicotets entre 11 i 13 anys ha vist pornografia en internet.

Opinions feministes

Aixina com succeïx en la prostitució, el feminisme té opinions dividides sobre la pornografia, dit debat s'emmarca en els debats feministes sobre la sexualitat que comencen en la década del 1980. Una corrent, cridada abolicionista i representada per Catharine Mackinnon i Andrea Dworkin, va a utilisar la pornografia com a model per a explicar l'opressió política i sexual de les dònes. baix l'eslògan de Robin Morgan «la pornografia és la teoria, la violació la pràctica», condenen la representació de la sexualitat femenina portada a terme pels mijos de comunicació com una forma de promoció de la violència de gènero, de la sumissió sexual i política de les dònes. L'atra corrent, denominada prosexo i de la qual Ellen Willis és una de les pioneres, critica la complicitat del feminisme abolicioniste en les estructures patriarcals que reprimixen i controlen el cos de les dònes en la societat heterosexual. Per a Willis, les feministes abolicionistes tornen a l'Estat el poder de regular la representació de la sexualitat, concedint doble poder a una institució ancestral d'orige patriarcal. Els resultats del moviment antipornografía en Canadà varen resultar, segons Beatriz Preciós, en censura contra películes i publicacions procedents de sexualitat minoritàries, especialment les representacions lesbianes (per la presència de consoladors.) i les lesbianes sadomasoquistes (que la comissió estatal considerava vexatòries per a les dònes), mentres que les representacions estereotipades de la dòna en el porno heterosexual no varen resultar censurades.

Reducció de vendes

En anys recents, la producció mundial de pornografia s'ha vist durament afectada pel problema de les copies no autorisades en llínea, que han posat el porno a l'alcanç de molts a un cost extremadament reduït. En llocs de video en llínea com (YouPorn, RedTube), servicis d'estage d'archius (RapidShare, Mega), rets p2p (BitTorrent, MLDonkey), i atres llocs els usuaris poden vore o descarregar tot tipo de films pornos, des de chicotets fragments de 10 minuts de duració, fins a películes completes d'1 hora o més, de forma completament gratuïta, lo que ha ocasionat enormes pèrdues financeres a l'indústria.^{cita requerida}

En Estats Units, el principal productor mundial de porno, les principals empreses han registrat descensos en els seus guanys d'entre 25 % i 40 %. A fins de 2010 corrien rumors de que els estudis més importants s'havien vist obligats a despedir numerosos actors i actrius i a disminuir la seua producció, mentres que els estudis més chicotets havien desaparegut. En Europa la situació sembla ser similar. En Amèrica Llatina, les còpies no autorisades de dits materials ha tingut efectes significatius en Brasil i Argentina, els dos principals països productors del gènero en la regió. En el primer, l'empresa Brasileirinhas va admetre en 2008 que les seues vendes havien caigut considerablement, encara que sense mencionar números, mentres que 100% Vídeo, la principal cadena de videoclubs del país, va decidir retirar els DVD pornos de les seues estanteries, per l'escassea de demanda dels clients. En Argentina, en tant, de les dos empreses productores que existien en 2009, una va cessar les seues activitats i l'atra es troba a punt de tancar. Existixen també atres motius, a banda de les còpies no autorisades, que han provocat la crisis de l'indústria pornogràfica: per una part, la proliferació de chicotets productors, autònoms en alguns casos, i les gravacions de particulars, en escàs o cap ànim de lucre, penjades en internet. Abdós casos estan relacionats en les facilitats de gravació, edició i distribució que permeten els mijos digitals.

Vore també

• Cine pornogràfic en Espanya
• Cine pornogràfic
• Feminisme prosexo
• Tabú
• Hentai
• Moviment prosexo
• Pornografia feminista
• Pornografia infantil
• Pornostar
• Relació sexual
• Zona roja
• Pornografia en Internet
• Antipornografía
• Orgia

Bibliografia

• Díaz‐Benítez, María Elvira: Sexe que ven: economia de la producció de películes porno.
• Hunt, L. (ed.): The Invention of Pornography. Zone Books. New York, 1993. ISBN 0-942299-68-X.
• Hyde, H. M.: A History of Pornography. Heinemann. London, 1964.

Enllaços externs

Pornografia en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pornografia.