Anar al contingut

Orgasme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Orgasme

El orgasme (del grec ὀργασμός, orgasmós)[1] o #clímax sexual és la descàrrega repentina de la tensió sexual acumulada durant el cicle de la resposta sexual, resultant en #contracció musculars rítmiques en la regió pèlvica caracterisades pel plaer sexual.[2][3][4] Experimentats per hòmens i dònes, els orgasmes són controlats pel sistema nerviós involuntari o autònom. A sovint s'associen en atres accions involuntàries, incloent espasmos musculars en múltiples àrees del cos, una sensació d'eufòria en general i, freqüentment, s'exteriorisen moviments del cos i vocalisacions.[3] El periodo despuix de l'orgasme (conegut com periodo refractario) és a sovint una experiència relajante, atribuït a la lliberació de les neurohormonas, oxitocina i prolactina, aixina com les endorfinas.[5]

Els orgasmes humans generalment resulten de l'estimulació sexual física del pene en els hòmens (típicament acompanyant a l'eyaculació), i del clítoris en les dònes.[3][6][7] L'estimulació sexual pot ser per pràctica pròpia (masturbació) o en una parella sexual (relacions sexuals en penetració, relaciones sexuals sense penetració, o una atra activitat sexual).

L'orgasme en els animals s'ha estudiat significativament menys que en els sers humans.

L'arribada a l'orgasme

Es pot aplegar a l'orgasme en una gran varietat d'activitats. En el cas dels hòmens, es pot alcançar la suficient estimulació en el pene per mig del coit vaginal, el sexe anal, la felació o la masturbació. Les dònes poden alcançar-ho per mig del coit, el cunnilingus o la masturbació, i una proporció menor diu poder alcançar-ho en solament l'estimulació dels peçons i unes atres zones erógenas.[8][9][10] Una persona pot experimentar orgasmes múltiples[3][11] o també pot aplegar al mateix per mig de l'us d'algun tipo de joguet sexual.

Ademés de l'estimulació física, es pot alcançar l'orgasme per mig d'únicament excitació sicològica, com per eixemple durant els somis eròtics (polució nocturna d'hòmens o dònes)[12][13] o el control de l'orgasme. Els orgasmes originats únicament per mig d'estimulació sicològica varen ser reportats per primera volta entre persones en lesions de mèdula espinal.[12] Encara que les lesions de mèdula espinal solen carrejar la pèrdua de certes sensacions i altera la percepció d'un mateixa, una persona en estes alteracions conserva la possibilitat d'excitació sexual i els desijos eròtics.[12]


Un orgasme involuntari, com en el cas d'un contacte sexual forçat (durant una violació o una agressió sexual), pot carrejar sentiments de vergonya causats per la internalisació d'actituts alienes com culpar a la víctima.[14][15] L'incidència d'aquells que han tingut una experiència sexual no solicitada i han experimentat un orgasme és molt baixa; possiblement la majoria no es reporten per la vergonya i la turbación. Estos casos es donen indiferentemente del sexe de la víctima.[15]

La lliteratura científica se centra en la psicologia de l'orgasme femení més que en el masculí, en la que «sembla reflectir la suposició de que l'orgasme femení és psicològicament més complex que l'orgasme masculí», pero «l'escassa evidència empírica disponible sugerix que l'orgasme masculí i femení poden tindre més similituts que diferències. En un estudi controlat de Vance i Wagner (1976), els evaluadores independents no podien diferenciar descripcions escrites de les experiències d'orgasme masculí versus femení».[16]

L'orgasme masculí

En els hòmens, la forma més comuna d'aplegar a l'orgasme és per mig de l'estimulació física del pene.[3] Sol estar acompanyat de l'eyaculació, pero és possible tindre orgasmes sense eyaculació, per eyaculació retardada, o eyacular sense aplegar a l'orgasme, en cas d'anorgasmia.[3][16][11]

Model de dos estadis

El punt de vista tradicional és que hi ha dos estadis en els orgasmes masculins: eyaculació i orgasme simultàneus, immediatament seguits per un periodo refractario que impedix que l'home tinga varis orgasmes seguits.[11]

En 1996, Masters i Johnson varen publicar investigacions essencials sobre les fases de l'estimulació sexual.[2][17] El seu treball incloïa hòmens i dònes, i de forma diferent a la d'Alfred Kinsey en 1948 i 1953,[18] varen tractar de determinar els estats fisiològics abans i despuix de l'orgasme. Masters i Johnson defenien que, en el primer estadi, «els òrguens accessoris es contrauen i l'home pot notar la inminencia de l'eyaculació, i dos o tres segons despuix aplega esta, la qual l'home no pot constreñir, retardar o retraure de cap forma». Varen reportar que, contràriament a les dònes, «per als hòmens, la fase de resolució inclou un periodo refractario impost» i afigen que «alguns hòmens menors de 30 anys, encara que no molts, tenen l'habilitat de eyacular freqüentment i tenen curts periodos refractaris durant la fase de resolució». Masters i Jonhson han equiparat l'orgasme masculí i l'eyaculació i mantenen la necessitat d'un periodo refractario entre orgasmes.[11]

Orgasme retardado i orgasme múltiple

En contrast en el model de dos estadis de l'orgasme masculí, Kahn (1939) va igualar l'orgasme i l'eyaculació i va establir que es poden tindre varis orgasmes i que «de fet, alguns hòmens són capaços d'enllaçar un orgasme en un atre i un tercer i quarto».[11] Encara que és rar en hòmens conseguir orgasmes múltiples,[3] l'afirmació de Kahn es recolza en hòmens que han tingut orgasmes múltiples i consecutius reduint el periodo refractario.[11][19] Alguns hòmens es poden masturbar durant hores, aplegant a l'orgasme vàries voltes.[19] Molts hòmens que comencen a masturbarse o tenen les seues primeres activitats sexuals abans de l'adolescència, són capaces de conseguir múltiples orgasmes sense eyaculació. Algunes proves indiquen que els orgasmes dels hòmens abans de la pubertat són cualitativamente similars a l'experiència normal de l'orgasme femení, ya que no hi ha eyaculació ni periodo refractario, lo que sugerix que els canvis hormonals que ocorren durant la pubertat, tenen una forta influència en l'orgasme masculí durant la adultez.[20]


Es creu que un aument de la producció de l'hormona oxitocina durant l'eyaculació és la principal responsable del periodo refractario, i la cantitat en la que esta hormona s'incrementa pot afectar a la duració del periodo refractario.[21] Un atre compost químic considerat el responsable del periodo refractario masculí és la prolactina,[22] que antagoniza la dopamina, responsable de l'excitació sexual.[22] Per això existix un interés experimental en drogues que inhibixen la prolactina, com la cabergolina. Informes anecdòtics sobre la cabergolina sugerixen que pot eliminar el periodo refractario, permetent als hòmens experimentar orgasmes múltiples eyaculatorios en una ràpida successió. A lo manco un estudi científic recolza estes proves,[23] pese a que la cabergolina té molts efectes secundaris potencials, per lo que no s'ha aprovat per a tractar la disfunció eréctil.[23] Una atra raó per a la falta o absència del periodo refractario és un aument en la producció d'oxitocina. Es creu que la cantitat en la que es produïx afecta a la duració de cada periodo refractario.

En els últims anys, s'han escrit llibres en els que s'afirma que l'home pot alcançar orgasmes múltiples. En atres obres s'assegura que, el tractar de refrenar l'eyaculació, dona com resultat un orgasme més intens i plaenter i un estat postorgásmico molt més energètic.[24] Les tècniques inclouen control físic i mental sobre les emissions i la vasocongestión preeyaculatoria, més que el forçar la retenció o les #contracció eyaculatorias.[25] Una tècnica per a retardar l'eyaculació és eixercir pressió en el perineo, a mig camí entre l'ouera i l'ano, just abans de l'eyaculació. No obstant, açò pot dur a eyaculació retrògrada, per eixemple, redirigint el semen a la bufa urinària en lloc d'eixir cap a l'exterior per l'uretra. També pot causar danys a llarc determini per la pressió que s'eixercix en els nervis i gots sanguíneus del perineo, semblant al que tenen alguns hòmens que van en bicicleta en assents estrets durant llarcs periodos de temps.[26] Els hòmens que han segut operats de la próstata o de la bufa, poden experimentar orgasmes secs causats per eyaculació retrògrada.

L'orgasme femení

La majoria de les dònes, 70-80 % en les estadístiques generals, requerix estimulació clitoriana directa (pot ser manual, oral o una atra fricció concentrada contra la part externa del clítoris) per a alcançar l'orgasme,[27][16] encara que l'estimulació clitórica indirecta (per eixemple via penetració vaginal) també pot ser suficient.[28] Açò és aixina perque el glant del clítoris té més de 8000 terminacions nervioses,[29] més que qualsevol part del cos humà.[7] El clítoris i el pene són homòlecs, per lo que abdós òrguens alberguen similar capacitat de produir plaure sexual.[30][31] Masters i Johnson varen afirmar que totes les dònes són potencialment multiorgásmicas i varen declarar que «la dòna és capaç de tornar a l'orgasme immediatament despuix d'una experiència orgásmica, si es torna a estimular ans que les tensions

baixen de la fase de replanell dels nivells de resposta».[11] Despuix de l'orgasme inicial, els orgasmes subsegüents en la dòna poden ser més fortes o més plaenters per l'estimulació acumulada.[32] Encara que s'accepta generalment que les dònes no experimenten periodo refractario (d'ahí que puguen experimentar múltiples orgasmes, ràpidament despuix del primer),[33] algunes fonts declaren que tant hòmens com a dònes tenen periodo refractario, ya que les dònes també tenen un periodo despuix de l'orgasme en el que més estimulació no produïx excitació.[34][35]

Tipos d'orgasme

Encara que la majoria dels investigadors sosté que no té sentit fer distinció entre els «tipos» d'orgasme femení,[36] este es distinguix habitualment en dos categories: orgasme clitoriano i orgasme vaginal.[16][36] L'orige de l'orgasme vaginal és objecte de debat per l'escassea de terminacions nervioses de la major part de la vagina.


La distinció comença en 1905 en Sigmund Freud, qui postulava el concepte de orgasme vaginal com separat del orgasme clitoriano. Freud va declarar que els orgasmes clitóricos són un fenomen purament adolescent i que en aplegar la pubertat, la resposta adequada d'una dòna madura és tendir cap als orgasmes vaginals, és dir, sense cap estimulació del clítoris. Freud no va aportar cap prova per a esta suposició, pero les repercussions d'esta teoria varen ser considerables i encara perduren. Moltes dònes es varen sentir inadequades quan no conseguien aplegar a l'orgasme únicament per via vaginal, incloent poca o cap estimulació clitorial, ya que la teoria de Freud feya de la relació pene-vagina el component central de la satisfacció sexual de la dòna.[37][38] Ladas, Whipple i Perry varen propondre tres categories: el tipo "tenting" provinent de l'estimulació clitoriana, el tipo "A-frame" provinent de l'estimulació vaginal, i un tercer tipo «mesclat» provinent d'abdós. Whipple i Komisaruk varen propondre més tarde que l'estimulació del cérvix induïx un quart tipo d'orgasme,[39] encara que la lliteratura científica no ho recolza.


Alfred Kinsey va ser el primer investigador en criticar durament les idees de Freud sobre la sexualitat i l'orgasme femenins. A través de les seues entrevistes en mils de dònes,[18] Kinsey va descobrir que la majoria de les entrevistades no experimentaven orgasmes vaginals. Posteriorment, tant Masters i Johnson com Shere Hite varen investigar la resposta sexual femenina, i les seues conclusions recolzaven en general els descubrimentos de Kinsey sobre l'orgasme femení i en contra de les suposicions de Freud.[37][40][41] L'investigació es va portar a terme durant la segona ona del feminisme i va inspirar a feministes com Anne Koedt a parlar sobre la falsa distinció entre els orgasmes vaginals i clitorians i a afirmar que la biologia femenina no s'analisava en propietat.[38][42]

Masters i Johnson varen ser els primers investigadors que varen determinar que les estructures clitóricas rodegen i s'estenen a lo llarc i en l'interior dels llavis. Varen observar que la majoria de dònes solament poden tindre orgasmes clitoriales, i varen descobrir que els orgasmes clitóricos i vaginals tenen els mateixos estadis de resposta física. Basant-se en açò, varen argumentar que l'estimulació clitoriana és la base d'abdós orgasmes,[41][43] ya que el clítoris s'estimula durant la penetració per la fricció contra la seua capuchón, encara que esta afirmació ha segut criticada per investigadors com Elisabeth Lloyd.[28]


Shere Hite senyala que el glant del clítoris i els llavis menors, que també són molt sensibles, no reben estimulació directa durant el coit[40] (pero pot corregir-se per mig de certes postures sexuals).[44][45][46]

Una investigació de 2005 de l'uróloga australiana Helen O'Conell sugerix que el teixit clitoriano s'estén a lo llarc de la paret anterior de la vagina, lo que recolza l'orige comú dels orgasmes vaginals i clitóricos.[7] L'us de resonància magnètica va permetre vore en més claritat la relació entre les raïls del clítoris i el teixit eréctil.

Per a algunes dònes, el clítoris és molt sensible despuix del #clímax, fent l'estimulació adicional dolorosa.[32]

Fases de l'orgasme

L'orgasme, tant femení com a masculí, consta de quatre fases: excitació, replanell, resolució orgásmica i periodo refractario.

  • Excitació: el seu periodo és variable, pot anar des d'uns minuts fins a hores. Els canvis que ocorren en la dòna són lubricació, expansió de la vagina i unflament dels llavis majors i menors, clítoris i sens. En l'home es produïx l'erecció del pene, s'engrossa l'ouera i s'eleven els testículs. Ademés, ocorre un aument del ritme cardíac i de la freqüència respiratòria. Esta fase és molt més breu en l'home que en la dòna
  • Replanell: s'accentuen els canvis de la primera fase. Es caracterisa perque el ritme cardíac, la respiració i la pressió sanguínea s'acceleren encara més, de la mateixa manera que la tensió muscular. En la dòna aumenta la lubricació vaginal, s'engrandix la areola dels peçons, el clítoris s'amaga baix el capuchón que formen els llavis exteriors i s'enfosquixen els llavis interiors. En l'home també s'humix la punta del glant i este s'engrandix, conjuntament en els testículs.
  • Resolució orgásmica: és l'etapa més curta, només dura uns segons. En esta etapa, la dòna experimenta una série de #contracció musculars involuntàries del diafragma pèlvic en la vagina i úter que ajuden a l'ascens dels espermatozoides per a la seua trobada en l'òvul. En l'home té lloc l'eyaculació.
  • Periodo refractario: es caracterisa per la tornada a un estat de repòs. En este periodo no es respon a nous estímuls. Esta fase és molt més breu en dònes que en hòmens lo que fa que siga més freqüent trobar dònes multiorgásmicas.

Aspectes fisiològics i teories antropològiques

Centre cerebral de l'orgasme

Una investigació portada a terme en 2013 per Gert Holstege, neurocientífico de l'Universitat de Groningen, sembla haver delimitat en precisió la regió cerebral a on s'origina l'orgasme. En el seu estudi, publicat en Journal of Sexual Medicine, Holstege senyala un lloc del talle cerebral conegut com "tegumento pontino dorsolateral", la part esquerra del qual controlaria tant l'eyaculació com l'orgasme, mentres que la part dreta s'encarregaria de les funcions que permeten orinar. A la llum d'esta nova funció recent descoberta, Holstege propon rebatejar al tegumento pontino dorsolateral com a «Centre d'Estimulació dels Òrguens Pèlvics» (POSC, en les seues sigles en anglés).[47]

Control conscient de l'orgasme

Existixen pràctiques per a experimentar plaure sexual intens sense que l'objectiu principal siga alcançar l'orgasme. Estan relacionades en la capacitat d'autocontrol i en certa mida en l'autoestima. Esperar l'orgasme és considerat com una pressió i un obstàcul per a l'experimentació de plaure.

Els hòmens poden deprendre a controlar l'orgasme a través de l'entrenament. Aixina poden retardar-ho, lo que pot ajudar a aumentar l'intensitat del plaure, tant propi com de la parella. També la parella té possibilitat d'ajudar-li a controlar-ho a través del control en l'intensitat dels estímuls.

L'intensitat de l'orgasme femení pot aumentar-se en algunes tècniques com a #estimulació múltiples (per eixemple, del clítoris i els pits al mateix temps) i una posada en escena de l'acte sexual com a joc, per eixemple jocs de rol en els quals els amants assumixen papers actius, passius o imaginaris.

Les pràctiques es basen en el tantra hindú, en l'interrupció del coit i de l'estimulació en general quan els amants ya han conseguit un nivell d'excitació alvançat combinat en tècniques de respiració per a transformar la vivència de l'orgasme, per eixemple, en un estat d'èxtasis perdurable.

Tant en l'hinduisme com en el budisme, el sexe és vist com un acte espiritual, i l'aument del plaure és solament un producte colateral d'est. El tantra segons la concepció tradicional vol produir una rodalia als deus a través de l'orgasme, sobretot relacionat en la deïtat doble Shiva. L'orgasme és vist com a dissolució dels llímits del Yo, que a través d'este procés es mescla en l'identitat de la deidad. El budisme tántrico Vajrayāna en canvi ho relaciona en una experiència de la unió entre felicitat i vaciedad. Alguns tántricos creuen que esta experiència és un samādhi (estat) especial, que no pot ser alcançat per atres tècniques de meditació. Atres concepcions veuen l'orgasme com a bany del cos en Qì (l'energia de la vida). En totes juga un rol fonamental la capacitat de deixar arrere el Yo.

La colecció de texts eròtics índia Kamasutra prova que ya en l'Antiguetat el ser humà s'ha preocupat per tècniques per a aumentar el plaer sexual. Paradòxicament, hui en l'Índia la moral en qüestions sexuals és prou repressora.

Disfuncions corporals

Anorgasmia

En el terme «anorgasmia» es denomina una disfunció que impedix experimentar l'orgasme de manera temporal o constant, en resposta sexual normal en les fases fòra de l'orgasme.

És més comú en les dònes que els hòmens: solament un terç de les dònes sexualment actives reporta que apleguen a l'orgasme en regularitat, i entre 5 a 10% mai ho han experimentat.cita requerida En el cas dels hòmens, fa falta diferenciar la anorgasmia de la disfunció eréctil i de problemes d'eyaculació.


Una de les causes de anorgasmia són els efectes secundaris d'alguns medicaments, trastorns emocionals, malalties vasculars, o lesions neurològiques. En el cas de la dòna pot ser més difícil pel relatiu desconeiximent de l'anatomia dels seus òrguens sexuals. L'organisació International Society for the Study of Woman’s Sexual Health va ser fundada per a combatre esta situació de desinformació, que freqüentment impedix un tractament adequat de la anorgasmia femenina.

Nous estudis han demostrat que les causes de la anorgasmia són similars en dònes i hòmens.cita requerida Atres estudis han descobert que una possible causa de la anorgasmia femenina és una deficiència en la producció de testosterona.cita requerida Per a compensar açò s'utilisen geles en els que és tractat el clítoris.

En 1951, Terman va trobar que un 30 per cent de les dònes casades estudiades mai aplegaven a l'orgasme o ho conseguien ocasionalment.[48] En 1953 Alfred C. Kinsey va informar d'un 50 per cent de casos.[49] Una teoria originada en el psicoanálisis freudiano sosté que la dòna que no pot aplegar a l'orgasme per mig del coit és perque té problemes sicològics d'inhibició sexual i està greument pertorbada. A la dòna que utilisa l'estimulació manual o oral del clítoris li la considera inmadura, equiparant salut mental en capacitat orgásmica. Una atra teoria es basa en l'ineptitut del companyer sexual masculí, suponent que en un companyer sexual lo prou hàbil i expert per a estimular-la de la manera adequada conseguiria alcançar el #clímax. Cap d'estes teories es recolza en estudis científics, encara que la segona pot semblar correcta, en realitat deuria referir-se a l'experiència d'abdós membres de la parella sexual.[50]

El fet de que les dònes conserven la seua capacitat orgásmica fins a una edat molt alvançada (Alfred C. Kinsey 1953,[49] o Masters i Johnson 1966) fa pensar que els factors hormonals són d'una importància relativa.[51]

No deu equiparar-se orgasme en resposta sexual: capacitat orgásmica i resposta sexual són variables independents. Segons Cheser (1959) existixen dònes que no conseguixen un orgasme pero que no obstant gogen del coit.[52]

Paraplejía

Les persones que sofrixen de paraplejía no tenen sensacions físiques a partir de la part danyada de la mèdula espinal. No obstant, algunes persones poden ser capaces d'alcançar orgasmes normals.

Alguns parapléjicos utilisen un aparat cridat Brindley Stimulator, que a través de contactes baix de la pell pot fer vibrar al abdomen. La funció primària de l'aparat és estimular als intestís i a la bufa per a causar la defecación o la micción. No obstant, també provoca estimulació i excitació sexual i pot dur a estes persones a gojar un orgasme, que segons reportes és altament plaenter.


Un recent estudi alemà del Centre de Lesionats de la Mèdula Espinal en Trobe va revelar que dònes parapléjicas poden percebre una penetració de la vagina aun cuando no tinguen sensacions físiques en esta àrea del cos. Encara no s'ha pogut comprovar si està relacionat en una possible estimulació del úter.[53][54][55][56]

Aspectes històrics

Antiguetat

Els antics grecs li donaven un alt valor a l'orgasme, no important si este s'alcançava a través de la masturbació o del sexe. Els romans reservaven l'orgasme a l'home; no era desijat que les dònes tingueren sentiments agradables en l'acte sexual. Un home que ajudava a la seua esposa a aplegar a l'orgasme en tècniques com el cunnilingus era vist com a impotent.cita requerida No obstant, en vàries cultures —entre elles també la romana— s'ha comprovat l'existència d'objectes que ajudaven a la dòna a aplegar a l'orgasme, la majoria, en forma de falo. Els primers d'ells es varen trobar en Pakistan i daten d'al voltant de 4000 a. C.[57] En Egipte, l'orgasme femení va tindre una gran importància ritual, per eixemple, en la festa d'Isis.

Medievo i Edat Moderna

Els tabús sexuals que es varen difondre en la moral del Medievo i en certs grups culturals que influïxen fins a hui, varen derivar de les religions que varen assumir el Neoplatonisme com a criteri d'interpretació. En eixes ideologies lo corpóreo, material i genital eren lo opost a lo bo, celest i espiritual donant lloc a una idea del sexe com a baix. L'orgasme, sobretot el femení, no era vist com alguna cosa "natural" sino com a material, maligne, corpóreo i per a alguns diabòlic. Fins a époques recents algunes conductes que són vistes hui com "normals" en societats tolerants eren llavors prohibides, aixina per eixemple, en Alemània, fins a 1994 era vigent l'Artícul 175 que penava relacions homosexuals.

A partir de el XV està documentat que els meges europeus es varen valdre de l'ajuda manual per a que les dònes en malalties catalogades com «histerisme» (per eixemple, nerviosisme i mal de cap) pogueren conseguir l'orgasme.

Edat Contemporànea

En el XIX estes pràctiques varen disminuir ya que es varen escomençar a comercialisar els primers vibradors. En el mateix sigle, la lliteratura medicinal mencionava vàries voltes a l'orgasme femení i ho descrivia com a necessari per a una concepció exitosa. En França ya era comú l'expressió la petite mort, la chicoteta mort, per a referir-se a l'orgasme femení.

Els canvis en les concepcions morals, la disminució de l'influència de l'Iglésia i millors métodos científics varen fer possible investigar el fenomen de manera més profunda i varen ajudar a destabuizarlo.

Sigmund Freud i Wilhelm Reich

el psicoanalista Sigmund Freud, un dels pioners del psicoanálisis, va jugar un rol important en l'establiment de la sexualitat com a objecte d'estudi. Segons ell, la tensió sexual (libido) insatisfeta era la responsable de les malalties sicològiques, mentres que per la sublimació d'aquella s'alcançaven els guanys culturals de l'home. No obstant, Freud no li va concedir massa importància a l'orgasme mateix.


A partir de mediats de la década del 1920, Wilhelm Reich, discípul de Freud, va investigar la capacitat d'alcançar l'orgasme. En 1927 va escriure la primera monografia sobre el tema, La funció de l'orgasme. En este treball va propondre utilisar la potència orgásmica com a indicador per a la salut mental, basant-se en la seua experiència. Segons Reich, les malalties neuróticas revelaven l'impossibilitat de viure un orgasme "complet", lo que bloquejava a la libido. Com a meta per a curar estes patologies, va propondre conseguir que el pacient acceptara el "reflex" de l'orgasme. Estos estudis ho varen dur una década més tart cap a la vegetoterapia, que incloïa ment i cos.[58]

En els anys 1950 atres sicòlecs varen desenrollar variants d'este tipo de teràpia, incloent tècniques com el yoga, el qual havia segut desaprovat per Reich ya que este segons ell anava dirigit cap a un major autocontrol, lo que precisament buscava evitar.[59] Un eixemple és el neotantra de Margot Anand, una discípula d'Osho. Un discípul de Reich, Alexander Lowen, va modificar el seu vegetoterapia sense incloure tècniques exòtiques, aplegant al anàlisis bioenergético. Cap d'estos tipos de psicoterapia varen tindre com a meta la recuperació de la "potència orgásmica" de Reich.

Informe de Masters i Johnson

Segons Masters i Johnson (1966) els processos fisiològics que intervenen en l'orgasme femení són anàlecs als observables en l'orgasme masculí, pero la capacitat d'experimentar orgasmes múltiples en un lapsus llimitat és superior en la dòna promig que en el varó promig.

Masters i Johnson varen investigar l'orgasme humà en la década de 1960 i varen crear el terme cicle de la resposta sexual humana. En l'investigació es va recórrer a persones que varen acceptar realisar el coit i atres #estimulació sexuals en condicions de laboratori. Per lo tant és qüestionada la representativitat de l'estudi, ya que es tractava de persones en un alt interés en la sexualitat i poc pudor al respecte. Masters i Johnson varen concloure que existia en l'humà una permanent tensió sexual, que solament devia ser estimulada per a aplegar a l'orgasme. Hui la majoria dels científics ya no concorda en esta tesis, argumentant que la sexualitat humana no es pot reduir al fet d'alcançar l'orgasme.

Estudis recents

Des del conegut informe Kinsey en la década de 1950 han segut numeroses les enquestes i els estudis empírics sobre la conducta sexual en general i la relació de les persones en l'orgasme en particular.

  • En l'any 2004, una enquesta alemana va mostrar que la majoria de les dònes no distinguien orgasmes «clitoriales» d'orgasmes «vaginals», solament mencionaven diferències respecte al tipo d'estimulació, pero no respecte a la vivència de l'orgasme. Açò va en la llínea d'estudis recents, de que tots els orgasmes s'originen en el clítoris.[60]
  • Un estudi publicat l'11 de juny de 2005 en New Scientist va mostrar que, provablement, la capacitat femenina per a alcançar orgasmes està influenciada pels gens. Les enquestades eren mellizas, i es va trobar una important correlació en les parelles de germanes respecte a la seua capacitat d'alcançar orgasmes, tant per mig del sexe com per la masturbació.[61]

Importància cultural

Encara que en vàries societats existixen tabús respecte a l'orgasme, est ha segut tematizado en totes les époques en l'art i també en la religió.

Art i lliteratura

L'art ha tematizado a l'orgasme des de distints punts de vista. En alguns casos és mencionat explícitament, en uns atres, li l'ha ocultat a través de símbols i metàfores. Artistes de diversa índole han tractat tant els aspectes biològics com els sentiments relacionats en ell, aplegant fins al voyeurisme i instruccions tècniques.

Ademés de la lliteratura, que ya des de l'Antiguetat ha tractat el tema, l'orgasme també ha segut tematizado en les arts plàstiques, el teatre i la música. Un eixemple és la peça Bolero de Maurice Ravel que de manera repetitiva aplega a un #clímax.cita requerida

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ 2,0 2,1 Masters, William H. (1966). Human Sexual Response, Little, Brown, p. 366. ISBN 0-316-54987-8,.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 rosenthal (2012), vegen-se les pàgines 133–135 per a informació de l'orgasme, i la pàgina 76 per a obtindre informació sobre la terminació nerviosa vaginal.
  4. ↑ «Orgasm». Health.discovery.com. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2010. Consultat el 21 d'abril de 2010.
  5. ↑ Exton, M. S., Krüger, T. H., Koch, M., et al.(2001).«Coitus-induced orgasm stimulates prolactin secretion in healthy subjects».Psychoneuroendocrinology.26(3)
    287-94.doi:10.1016/S0306-4530(00)00053-6.
  6. ↑ Weiten, Wayne; Dana S. Dunn, Elizabeth Yost Hammer (2011). Psychology Applied to Modern Life: Adjustment in the 21st Century, Cengage Learning, p. 386. ISBN 1-111-18663-4,.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 O'Connell, H. I., Sanjeevan, K. V., Hutson, J. M.(2005).«Anatomy of the clitoris».The Journal of Urology.BBC News.174(4 Pt 1)
    1189-95.doi:10.1097/01.ju.0000173639.38898.cd.
  8. ↑ Otto, Herbert A. (1988) New Orgasm Options: Expanding Sexual Pleasure.
  9. ↑ (2009) The Orgasm Answer Guide, JHU Press, pp. 108–109. ISBN 0-8018-9396-8, 9780801893964.
  10. ↑ Komisaruk, B. R., Wise, N., Frangos, I., Liu, W.-C., Allen, K. i Brody, S.(2011).«Women's Clitoris, Vagina, and Cervix Mapped on the Sensory Cortex: fMRI Evidence».The Journal of Sexual Medicine.doi:10.1111/j.1743-6109.2011.02388.x.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Dunn, M. I., Trost, J. I.(1989).«Male multiple orgasms: a descriptive study».Archives of Sexual Behavior.18(5)
    377-87.doi:10.1007/BF01541970.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 (2005).«Functional MRI of the brain during orgasm in women».Annual review of sex research.16
    62-86.Consultat el 3 de giner de 2012.
  13. ↑ «The Clitoral Truth. Interview with author and sex educator Rebecca Chalker.». About.com. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2016. Consultat el 21 d'abril de 2010.
  14. ↑ [1]
    • Archivat el 19 de juliol de 2018 archivat en Wayback Machine. Anthony, D. John. "Trauma Counseling", Anugraha Publications, Tamil Nadu, Índia, Sep. 2005.
  15. ↑ 15,0 15,1 Levin, R. J., van Berlo, W.(2004).«Sexual arousal and orgasm in subjects who experience forced or senar-consensual sexual stimulation – a review».Journal of Clinical Forensic Medicine.11(2)
    82-8.doi:10.1016/j.jcfm.2003.10.008.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «The nature of human orgasm: a critical review of major trends».Clinical Psychology Review.21(6)
    823-856.doi:10.1016/S0272-7358(00)00069-6.
  17. ↑ «Masters and Johnson». The Discovery Channel. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2006. Consultat el 28 de maig de 2006.
  18. ↑ 18,0 18,1 (2007) Sociology: understanding a diverse society, Cengage Learning, pp. 151 pages. ISBN 0-495-00742-0, 9780495007425.
  19. ↑ 19,0 19,1 Janssen, D. F. (2002). «Volume II: The Sexual Curriculum: The Manufacture and Performance of Pre-Adult Sexualities.», Growing Up Sexually – The Sexual Curriculum.
  20. ↑ «How to make sex better for him». Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2006. Consultat el 2 de novembre de 2006. «Els chics que descobrixen la masturbació abans de la pubertat no poden eyacular, pero poden tindre orgasmes. També poden tindre orgasmes múltiples com les dònes, pero perden esta habilitat quan la pubertat afig l'eyaculació als seus orgasmes.»
  21. ↑ Panksepp, Jaak (2004). Textbook of biological psychiatry. Wiley-IEEE, p. 129.
  22. ↑ 22,0 22,1 (2002).«Absence of orgasm-induced prolactin secretion in a healthy multi-orgasmic male subject».14(2)
    133-135.doi:10.1038/sj/ijir/3900823.Consultat el 30 de juliol de 2007.
  23. ↑ 23,0 23,1 Krüger, T. H., Haake, P., Haverkamp, J., et al.(2003).«Effects of acute prolactin manipulation on sexual drive and function in mals».The Journal of Endocrinology.179(3)
    357-65.doi:10.1677/joe.0.1790357.
  24. ↑ [enllaç trencat]
  25. ↑ Ellis, Havelock. Studies in the Psychology of Sex, vol. vaig vore, p. 552, F. A. Davis Co., 1910, Kindle Edition 2008 ISBN B0016PEMOS
  26. ↑ «NIOSH Update:Bicycle Saddles Without Protruding Noses Reduïx Pressure Associated With Erectile Dysfunction Measure». Consultat el 2 d'abril de 2011. «In a 2002 NIOSH report, perineal pressure was associated with genital numbness in a group of bicycle-patrol police officers, and with a decrease in the amount of clave that the officers had erections during sleep.»
  27. ↑ "The amount of clave of sexual arousal needed to reach orgasm is variable – and usually much longer – in women than in men; thus, only 20–30% of women attain a coital climax. b. Many women (70–80%) require manual clitoral stimulation..." (1993, Digitized 29 October 2010) Psychiatry: #Diagnosis & therapy. A Lange clinical manual, Appleton & Lange (Original from Northwestern University), pp. 544 pages. ISBN 0-8385-1267-4, 9780838512678.
  28. ↑ 28,0 28,1 Elisabeth Anne Lloyd (2005). The Case of the Female Orgasm: Bias In the Science of Evolution, Harvard University Press, pp. 311 pages. ISBN 0-674-01706-4, 9780674017061.
  29. ↑ Carroll, Janell L. (2009). Sexuality Now: Embracing Diversity, Cengage Learning, p. 629. ISBN 978-0-495-60274-3.
  30. ↑ Schünke, Michael; Schulte, Erik; Ross, {{{nom3}}}; Lamperti, {{{nom4}}} (2006). Thieme Atles of Anatomy: General Anatomy and Musculoskeletal System, Volume 1, Thieme Medical Publishers. ISBN 978-3-13-142081-7.
  31. ↑ Francoeur, Robert T. (2000). The Complete Dictionary of Sexology, The Continuum Publishing Company, p. 180. ISBN 0-8264-0672-6.
  32. ↑ 32,0 32,1 Rathus, Spencer A.; Nevid, {{{nom2}}}; Fichner-Rathus, Lois; Herold, {{{nom4}}} (2005). Human Sexuality In A World Of Diversity, Second edició, New Jersey, USA: Pearson Education.
  33. ↑ «The Sexual Response Cycle».University of Califòrnia, Santa Barbara.Consultat el 6 d'agost de 2012.
  34. ↑ (2010) Psychology, Macmillan, p. 336. ISBN 1429237198, 9781429237192.
  35. ↑ (2010) The Corsini Encyclopedia of Psychology, Volume 2, John Wiley & Sons, p. 761. ISBN 0470170263, 9780470170267.
  36. ↑ 36,0 36,1 (2009) Sex and Society, Volume 2, Marshall Cavendish Corporation, p. 590. ISBN 0761479074, 9780761479079.
  37. ↑ 37,0 37,1 (2005) Disorders of desire: sexuality and gender in modern American sexology, Temple University Press, pp. 304 pages. ISBN 1-59213-151-4, 9781592131518.
  38. ↑ 38,0 38,1 «[2]», Chicago Women's Liberation Union (CWLU). Consultat el 12 de decembre de 2011.
  39. ↑ (2009) Human Sexuality: Biological, Psychological, and Cultural Perspectives, Taylor & Francis, pp. 276. ISBN 0-7890-2672-4, 9780789026729.
  40. ↑ 40,0 40,1 Hite, Shere (2003). The Hite Report: A Nationwide Study of Female Sexuality, Nova York, NY: Seven Stories Press, pp. 512 pages. ISBN 1-58322-569-2, 9781583225691.
  41. ↑ 41,0 41,1 (2002) Sex and Gender, Cambridge University Press, pp. 85-88. ISBN 0521635330, 9780521635332.
  42. ↑ Federation of Feminist Women’s Health Centers (1991). A New View of a Woman’s Body, Feminist Heath Press, pp. 46. ISBN 0962994502.
  43. ↑ «Exploring female sexuality». ExpressNews. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2008. Consultat el 21 de decembre de 2011.
  44. ↑ (2006) Sex, Lotus Press, p. 145. ISBN 8189093592, 9788189093594.
  45. ↑ (1988).«The technique of coital alignment and its relation to female orgasmic response and simultaneous orgasm».Journal of Sex & Marital Therapy.'14'(2)
    129-141.doi:10.1080/00926238808403913.
  46. ↑ (1995).«The coital alignment technique and directed masturbation: a comparative study on female orgasm».Journal of Sex & Marital Therapy.'21'(1)
    21-29.doi:10.1080/00926239508405968.
  47. ↑ Nuño Domínguez. «Un estudi desvela l'epicentre de l'orgasme». Archivat des d'el original, el 18 de novembre de 2018. Consultat el 1 d'abril de 2014.
  48. ↑ Terman, L. M (1951). Correlates of Orgasm Adequacy in a Group of 556 Wives, Journal of Psichology, 32, 115-172.
  49. ↑ 49,0 49,1 Kinsey, A. C. (1953). Sexual Behavior in the Human female, Filadèlfia, Saunders.
  50. ↑ Fisher, Seymour (1978). Estudie sobre l'orgasme femení, Barcelona, Grijalbo. ISBN 84-253-1024-5.
  51. ↑ Masters i Johnson (1966). Human sexual reponse, Boston, Little Brown.
  52. ↑ Cheser, Eustace (1957). The sexual marital and family relationship of the English women, Nova York, Roy Publishers.
  53. ↑ Text sobre l'entrenament de l'orgasme femení (alemà)
  54. ↑ Orgasme i paraplejia (en alemà)
  55. ↑ L'orgasme femení i la paraplejia [3] archivat en Wayback Machine. (alemà)
  56. ↑ Paritaet.org (alemà)
  57. ↑ Troballes arqueològiques dels primers objectes per a alcançar l'orgasme (alemà)
  58. ↑ Descripció d'un dels primers experiments (1928)
  59. ↑ Reich, Wilhelm: La funció de l'orgasme (1942). Colónia: Kiepenheuer & Witsch 1969, pp. 266, 308, 176, 191.
  60. ↑ Estudi sobre l'orgasme vaginal (alemà)
  61. ↑ Estudi sobre orgasme i genètica [4] archivat en Wayback Machine., wissenschaft.de (alemà)

Bibliografia

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Orgasme&oldid=1406136»