Tantra
El tantra o tantrisme, (el significat lliteral del qual és teler, trama, teixir, deformar') que en les tradicions índies, també significa qualsevol "text, teoria, sistema, método, instrument, tècnica o pràctica" sistemàtic i àmpliament aplicable, és un conjunt de tècniques tradicionals en característiques esotèriques utilisades per a centrar-se corporalmente sobre alguna disciplina concreta. El cos és utilisat com potenciador espiritual. Existixen en variants hinduistas, budistes, yainas i bon. Tantra és compatible en totes aquelles religions que no posseïxquen un sentit del pecat del cos. El tantra, en les seues variades formes, existix en països com Bhutan, Coreja, China, Tibet, Índia, Indonèsia, Japó, Mongòlia o Nepal. Com qualsevol ferramenta o disciplina poden ser usats tant per a fins benèfics o maléficos. Aixina, alguns tantras que transgreden la normes morals i la llei: estan prohibides en occident (o apleguen atenuades). Quan és utilisat en fins malignos s'associa en les pràctiques de bruixeria o fetilleria. Igualment la popularitat del concepte occidental del Neotantra (o yoga sexual) de la nova era ha dut en occident a distorsionar el concepte real del tantra, a alguna cosa principal o purament sexual.
Nom
En escritura devánagari s'escriu तन्त्र. i en sánscrito significa ‘teixit’ (aixina com ‘teler, urdimbre, la part essencial, la traça característica, doctrina, regla”, etc.). L'equivalent tibetà, rgyud, té el sentit de 'continuïtat', i lloc que en el budisme s'associen els térmens tantra i prabhanda, el terme tibetà es pot entendre en el sentit de 'continuïtat de la lluminositat'.
Història
Esta doctrina es basa en un conjunt d'escrits cridats Tantra que ―segons una tradició budista― varen ser escrits per Buda (480-400 a. C.). No obstant, l'escola Ñingmapa del budisme tibetà, encara que afirma que els tantras provenen del budisme, senyala que no varen ser escrits pel propi Buda, sino per mahasiddhas (grans mestres) posteriors, que els varen rebre del dharma-kaia a través del sambhoga-kaia (de modo que provenen del propi Buda, en la mida en que el dharma-kaia i el sambhoga-kaia són dos dels cossos del Buda en quant budeidad). Uns atres afirmen que en el cas del budisme tántrico, ademés de l'influència de les pràctiques tántricas hinduistas, les bases de la religió tántrica i el metachamanisme tántrico ya existien abans també fòra de l'Índia, possiblement en pràctiques relacionades en la religió bon (del Tibet) i en les llavors del taoisme (que va aparéixer en China); lo que va dur a través del sincretisme a formar també partix d'algunes pràctiques i tradicions budistes.
Tantra en el hinduisme
En el hinduisme existixen dos tantras: la sendera de la mà dreta (dakshina marga) i el de la mà esquerra (vama marga).[1] Este últim inclou tècniques de meditació i ritualisació a través de l'acte sexual. En el hinduisme, a sovint estan redactats com un diàlec en el que el deu Shivá respon a les preguntes de la seua esposa Devī en els papers de mestre i discípula en l'objectiu d'alcançar el Moksha. En dita tradició habitualment estan estructurats en quatre apartats:
- jñana (‘coneiximent’).
- yoga (‘pràctica’).
- kriya (‘acció’).
- charya (‘conducta’, cult). Un dels grans divulgadores del tantrisme hinduista (en particular Shakta) en Occident va ser el juge britànic John Woodroffe, qui a principis d'el XX va escriure numerosos llibres sobre dita doctrina, molts dels quals encara hui s'utilisen com a referència bibliogràfica. L'objectiu del tantra és el reintegrament de l'individu en la pura consciència primordial (que en el hinduisme tántrico seria Shivá o Púrusha, la font original). Per a alcançar eixe objectiu és necessari recórrer, en sentit invers, la sendera de la manifestació. I en la mateixa tradició Śakti, l'energia que dona orige a la matèria o Prakriti, és la Deví i el vehícul per mig del quala consciència individual s'unix en la consciència pura o divinitat. El final del camí de tornada és conegut com el despertar, un estat de «superconciencia». El método per a aplegar a este despertar es conta en el Vigyan Bhairav Tantra, una conversació entre la deesa Devi, i el seu espós Shiva, qui li demana que li revele l'essència del camí a la realisació de la realitat més elevada. En resposta, Shiva descriu 112 maneres d'ingressar a l'universal i transcendental estat de consciència.
Tantra en el budisme
- Artícul principal → Tantras (budisme).
En el budisme, el tantrisme es coneix com «la via ràpida» o «el vehícul del resultat», ya que un practicant de tantra deprén a parlar, sentir i conduir-se com si ya fora un Buda que va alcançar l'allumenament (nirvana). Este enfocament és radicalment diferent al restant dels camins del yoga. Els texts budistes que arrepleguen les ensenyances del tantra (cridats Tantras) estan escrits en clau simbòlica, en forma de poemes, lo que dificulta la seua comprensió sense l'ajuda adequada. Relacionada en la pràctica del tantra en el budisme, es troba la pràctica del Dzogchen; que si be es presenta com alguna cosa distint o més allà del tantra, ha incorporat igualment molts conceptes i pràctiques tántricas. Hui en dia existix una extensa lliteratura sobre el budisme tántrico, que s'ha conservat en el Tibet; una gran cantitat de mestres tibetans i occidentals (incloent al dalái llepe) ensenya estes doctrines en Occident.
Neotantra o yoga sexual
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
La filosofia tántrica en els seus símbols
Un concepte de la filosofia tántrica consistix en admetre vies alternes per a propiciar l'emancipació espiritual.
“Pels mateixos actes que fan que molts hòmens es cremen en l'infern durant millons d'anys, el yoguin obté la salvació”.[2]
La distinció entre actes prohibits i actes permesos és considerada en el tantrisme com a contrària al desenroll espiritual, de tal manera que relativiza o manté una relació més lliure en tal distinció. Un mestre tántrico sap aprofitar els errors, vicis o defectes del discípul per a propiciar l'elevació de la seua consciència, en lloc de simplement negar-els o castigar-els. Per eixemple, si un discípul és lladre, el mestre tántrico sabrà aprofitar eixa conducta per a propiciar el desenroll espiritual de l'adepte.
L'energia femenina, La Deesa Kali i l'energia masculina, el Deu Shiva
La filosofia tántrica es distinguix, entre atres coses, per la simbologia que ampra. En este sentit per eixemple, una parella d'amants representa la separació o la dispersió de l'unitat primigènia; sent l'acte sexuala representació de l'unió o reabsorción dels que eren individus separats, aixina com la complementación i interacció entre pols oposts (de forma equivalent al concepte del Yin i yang en el Taoisme). Aixina, una atra característica distintiva en el cas de la filosofia tántrica Hindú és el seu enfocament en l'energia femenina; sent la Deesa Kali, “La creadora i destructora front a la passivitat aïllada de Shiva. Aixina és coneguda o associada igualment a Shakti (l'energia) o a Prakriti (la que dona orige a la matèria); i per això és també la representació de l'energia creadora del deu, la productora, la mare. Pero tota creació implica destrucció i mort, tot lo que naix té que morir i la mare en donar-nos la vida nos dona també la mort; mentres que lo masculí seria Púrusha (la consciència) present en el tot."[3]
En l'image de Kali, que acompanya este text es poden trobar simbolisació d'idees tántricas, per eixemple:
- La falda de mans representa el moviment, l'acció.
- El collar de cràneus; la multiplicitat i el devindre del món fenoménico.
- La daga en la que es talla el determini assignat a cada ent, marcant la temporalitat. Mentres que el ball sobre Shiva és el fi de la passivitat i el caos solament com a inici de tot; el moviment és la renovació.
Vore també
- Siddhi
- Rasavātam
- Ástika i nástika
- Camí de la Mà Esquerra i Camí de la Mà Dreta
- Meditació i Yoga
- Sis yoges de Naropa
- Dzogchen
- Neidan
- Qi
- Zen
- Swadistana
Referències
- ↑ «La sendera de la mà esquerra», artícul en elloc web Círcul Dorat.
- ↑ Eliade, Mircea (1972). «El yoga i el tantrisme», FCE (ed.). El Yoga (en espanyol), Mèxic: FCE, p. 194.
- ↑ «El Hinduisme».Revista.
Bibliografia adicional
- Alemany Bolufer, José (traducció): Panchatantra. Buenos Aires: Partenón, 1949. Text gratuït en llínea.
- Fremantle, Francesca (1971): A critical study of the “Guhyasamaja Tantra”. Ficha bibliogràfica.
- Jiménez Roda, Juliol (1945): orígens del tantrisme en Mèxic cap a l'any 1600», artícul basat en l'ensaig publicat en el tom XVI, numeral 1 del Bolletí de l'Archiu General de la Nació de Mèxic, 1945.
- Pandit, Madhav Pundalik (1965): Kulārṇava tantra. Delhi: Motil Banarsidass, 1980. Ficha bibliogràfica.
- Kularnava tantra. El rito de les cinc coses prohibides. Traduït de l'anglés per Govinda. Madrit (Espanya): Eyras, 1980. ISBN 84-85269-16-0.
- Yeshe, Thubten: Introducció al tantra. Una visió de la totalitat.
- yoga, qué és i cóm es practica de María Sitaara.
Enllaços externs
- Dr. Roberto I. García, Tantra budiste
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tantra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.