Anar al contingut

Meditació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Meditació» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 30 de octubre de 2014.
Meditació, de Vela Vincenzo.
Esquema dels chakras o distribució energètica principal del ser humà, segons la tradició oriental de l'Índia.
Naiximent del nou ser en l'espai de la força, segona etapa de meditació en l'alquímia interna taoísta. (Tai Yi Jin Hua Zong Zhi).

La meditació és una pràctica en la qual'individu entrena la ment o induïx un modo de consciència, ya siga per a conseguir algun benefici específic o be per a reconéixer mentalment un contingut sense sentir-se identificat en eixe contingut,[1] o com un fi en sí mateixa.[2] El terme es referix a un ampli espectre de pràctiques que inclouen tècniques dissenyades per a promoure des de la relaixació, fins a construir una energia interna o força de vida (Qì, ki, chi, prāṇa, etcétera) i desenrollar pau interior i compassió,[3] aixina com també amor, paciència, generositat i perdó. Una forma de meditació té com a fi conseguir sostindre la concentració en un punt sense esforç,[4] enfocat a habilitar en el seu practicant un estat de benestar en qualsevol activitat de la vida, o igualment per a ser utilisat en la pràctica del budisme o l'hinduisme com Sadhana, en l'objectiu final d'aplegar a un estat d'allumenament espiritual denominat Samadhi, Kenshō, etc; o en el cas del Taoisme, per a alcancen l'immortalitat espiritual per mig de tècniques com la "alquímia interna" (Neidan); que en estes religions orientals, seria un dels camins que duria a l'objectiu final del Moksha o Nirvana en les religions Dharmicas, o l'Immortalitat espiritual en el Taoisme. La meditació pren diferents significats en diferents contexts; esta s'ha practicat des de l'antiguetat com un component de numeroses religions i creències,[5] pero no constituïx una religió en sí mateixa. La meditació sol implicar un esforç conscient per dirigir i calmar la ment.

Definicions

En la cultura occidental la paraula meditació ve dellatí meditatĭo que originalment indicava un tipo d'eixercici intelectual; mentres que la paraula contemplació es reservava per a un us més religiós o espiritual. Aparte del seu us històric, la paraula meditació és amprada en la traducció de conceptes provinents de pràctiques espirituals asiàtiques com el dhyana. D'eixa manera, la paraula meditació va adquirir una nova definició que la fa similar a la contemplació.[6]

En el XIX els teósofos varen adoptar la paraula «meditació» per a referir-se a les diverses pràctiques de recolliment interior o contemplació pròpies del hinduisme, budisme, taoisme i atres religions orientals. No obstant, cal notar que este tipo de pràctica no és aliena a l'història d'Occident, com mostren descobriments de vasijas celtas en figures en postura yóguica.[7]

per a Rudolf Steiner, fundador de l'antroposofía, la meditació és el camí per al coneiximent del món espiritual i requerix eixercicis especials, segons lo explicat i descrit en Wie erlangt man Erkenntnisse dones hoheren Welten? (¿Cóm s'alcança el coneiximent dels móns superiors?).[8]

Característiques

La meditació es caracterisa normalment per tindre alguns d'estes traces:

  • Un estat de concentració sobre la realitat del moment present
  • Un estat experimentat quan la ment es dissol i és lliure dels seus propis pensaments
  • Una concentració en la qual'atenció és lliberada de la seua activitat comuna i és focalizada en Deu (propi de les religions teistes)
  • Una focalisació de la ment en un únic objecte de percepció, com per eixemple la respiració o la recitació constant d'un vocablo o d'una successió d'ells (eixemple de recitació constant i ritmada de vocablos és la recitació de mantras en el yoga, el més célebre dels mantran o mantras és el que es pronuncia «Oṃ»).

Meditació religiosa o espiritual

Budisme

Artícul principal → Meditació budista.
Vore també: Zazen

La meditació és bàsica dins del budisme. Cada escola té diferents maneres i tècniques específiques. Per a algunes és la forma per mig de la quala ment conseguix alcançar un pla de realitat i enteniment que va més allà de lo deprés, i té que vore més en lo sensorial. També es pot ampliar o controlar l'espectre de motivacions de la personalitat. Segons el zen, meditar és la condició natural de la consciència humana, capaç de comprendre per sí sola el significat de la seua existència, encara si açò ocorre a nivell de l'inconscient. Esta percepció s'interromp per l'agitació o l'interés en els assunts particulars que absorbixen la nostra atenció. La pràctica d'un sistema o rutina de meditació tornaria a la ment a eixe estat bàsic i primordial. Alguns mestres zen diuen que meditar és «tocar el cor» del ser humà.[9]

En el Theravādona, la meditació involucra tant tècniques com samādhi, mettā i vipassana, com el desenroll de la bondat i el «coneiximent superior». En el Mahāiāna les pràctiques meditatives són les visualisacions, oracions i vores.

Cristianisme

Artícul principal → Meditació cristiana.
Vore també: Hesicasmo i Peter Deunov

En el cristianisme, la meditació té un enfocament cristològic. El cristià tracta de dirigir el seu pensament a Deu, a La seua paraula i a La seua obra.[10][11] La meditació és una expressió de l'oració cristiana.[10] Es fa en ajuda d'algun llibre o escrit com la Bíblia, els texts llitúrgics del dia, escrits dels pares de l'Iglésia o dels sants, etc.[10][11]

Hinduisme

Artícul principal → Yoga.

En el hinduisme, en les escoles de yoga i vejauānta, la meditació és part de dos de les sis branques de la filosofia hindú. La meditació en el hinduisme és una pràctica diversa que inclou tècniques com pranayama, japa i dhyana, a on es busca la pau interior, la autoconciencia i la conexió divina. Aixina, per mig de la meditació en el hinduisme es busca la lliberació (Moksha) de les lligaces de l'ànima en la matèria a través de la conexió en lo que és etern més allà de l'ilusió material de Maya, esta realitat temporal i peridora, que els sentits humans perceben i després interpreten d'acort a les seues pròpies estructures de creències adquirides a lo llarc de les seues vides. Per a això, el procés de meditació en les diferents disciplines hindús busca trencar este cicle que nos unix a Maya, al aquietar els vṛtti (tendències mentals), purificar els saṃskara (impressions mentals), cremar les bija (llavors causals) i transcendir els klesa (estats mentals); per a dur a l'individu cap a l'objectiu final de la lliberació (mokṣa). En el hinduisme la meditació és essencial per a alcançar la lliberació espiritual (moksha), i es practica en rituals religiosos i com a disciplina personal. Es pràctica baix la guia de mestres espirituals. Aixina, dins de les diferents corrents hindús, la meditació és considerada una ferramenta poderosa i essencial per al creiximent personal i la busca de la realisació espiritual.[12]

Islamisme

En el sufisme s'ampren diverses tècniques meditatives. La meditació en l'islamisme s'enfoca en pràctiques com el dhikr, que consistix en recordar i glorificar a Deu per mig de la repetició de noms sagrats o versos del Corán; i la muraqabah, que implica l'introspecció espiritual i la busca de la presència divina. Estes pràctiques són fonamentals en el sufisme, una branca mística de l'islam.[13]

Paganisme

En la majoria de les religions basades en el paganisme i el neopaganisme, com són la Wicca i el druidisme, la meditació és un pilar fonamental per a mantindre una conexió en la divinitat. Comprén una varietat de pràctiques que reflectixen la diversitat de tradicions i creències dins d'esta categoria religiosa. Se centra en la conexió en la naturalea, l'adoració de deïtats i la celebració de cicles estacionals i festivals. Ademés, inclou tècniques de trance i viages espirituals, aixina com la autoexploració i el desenroll personal.

Taoisme

Artícul principal → Meditació taoísta.


Dins de les tradicionals associades en la filosofia chinenca i la religió del taoisme, podem trobar igualment pràctiques de meditació dins de les seues doctrines; conegudes com a pràctiques de meditació taoísta (o meditació Daoísta). Esta enfocada en harmonisar el cos, la ment i l'esperit en el Tao (el "Camí" o principi universal). A diferència d'atres formes de meditació més conegudes, integra tècniques específiques per a cultivar l'energia vital (qi), purificar el cos i alcançar estats de longevitat i claritat (per mig de les pràctiques de ”‘habilitats internes” de Neigong, els eixercicis de respiració de Qigong, entre atres); o inclús immortalitat espiritual (a través de les tècniques de “alquímia interna” del Neidan).

Tècniques de meditació

D'acort en Jeremy Holmes i Alberto Pérez Albéniz (2000), sembla ser que les diferents tècniques de meditació poden ser classificades d'acort al seu enfocament. Algunes s'enfoquen en el camp de la percepció i l'experiència, també cridada de consciència plena (mindfulness en anglés). Unes atres s'enfoquen en un objecte determinat, i són cridades de «concentració». Hi ha també tècniques que intercanvien el camp i l'objecte de la meditació. Les tècniques d'aproximació a la meditació varien des de les que es basen en observar la respiració, en visualisar algun pensament positiu o image inspiradora, enfocar algun objecte o image (com un mandala), les invocacions, fins a les que es basen en tipos de complexa «alquímia espiritual». També existixen les meditacions sense objecte, desenfocando la tensió mental. Ademés de lo descrit abans sobre el pensament en la meditació, durant esta es pot deixar fluir lliurement les imàgens mentals, siguen clares o confuses, com quan s'està a punt de conciliar el somi. També es pot deixar fluir les sensacions, emocions, impulsos i energies corporals, normalment sense intervindre en elles, pero tampoc deixant-se dur o enredrar, de manera que mostren finalment una tendència a reordenarse per sí soles; encara que existixen métodos de reflexió i tècniques de concentració en que la consciència les pot manejar.

Estudis

Artícul principal → Efectes de la meditació.


Efectes a nivell físic

Una investigació en Massachusetts en 2006 va evaluar si la pràctica de la meditació podria estar associada en canvis en l'estructura física del cervell. La metodologia va consistir en seleccionar a 20 meditadores en experiència i a 15 persones sense experiència com grup de control. Els participants de meditació i en el grup de control varen ser emparellats per sexe (meditadores 65% hòmens, controls 67%), edat (meditadores 38.2 anys, controls 36.8 anys), raça (abdós grups 100% caucásicos) i anys d'educació (meditadores 17.3 anys, controls 17,4 anys). Tots els participants eren física i psicològicament saludables. A través d'imàgens per resonància magnètica (IRM) es va medir la gruixa de la corfa cerebral. Es va evidenciar que les regions cerebrals associades en l'atenció, l'interocepción i el processament sensorial varen ser més espesses en els participants de meditació que en els controls emparellats, inclosa la corfa prefrontal i l'ínsula anterior dreta. L'estudi conclou que la meditació pot estar associada en canvis estructurals en àrees del cervell que són importants per al processament sensorial, cognitiu i emocional. Les senyes sugerixen ademés que la meditació pot mitigar la reducció de l'estructura cortical associada al envelliment.[14]

Efectes en la reducció de l'estrés

Algunes tècniques de meditació semblen ajudar a mantindre la concentració i reduir les conseqüències de l'estrés.[15][16]

Existixen indicis que mostren que a lo manco dos tipos de meditació produïxen canvis en l'hipocamp o la ínsula. Estos mecanismes podrien ajudar a millorar la memòria.[15][17]

En analisar l'activitat cerebral durant la meditació, usant un electroencefalograma, es pot apreciar que es passa de les ones beta (activitat normal, conscient i alerta, de 15-30 Hz) a ones alfa (relaixació, calma, creativitat, 9-14 Hz). En la meditació més profunda es poden registrar ones theta (relaixació profunda, solució de problemes, 4-8 Hz) i en meditacions alvançades es pot detectar la presència d'ones delta (somi profunt sense dormir, 1-3 Hz).[18]

Contraindicació, riscs i precaucions

S'han reportat numerosos efectes adversos de la meditació, especialment quan esta es dirigix a persones en malties mentals. Les persones en depressió, trastorns d'ansietat o trastorn per dèficit d'atenció són les que reporten la major cantitat d'efectes negatius.[19] Els més habituals són mania, despersonalisació, ansietat, pànic, i la reexperimentación d'events traumàtics.[20][21][22][23][24] Els efectes adversos són menys freqüents en les dònes i en persones que mediten per motius religiosos.[25]

Segons un estudi de 2020 en base en la revisió de 83 publicacions acadèmiques seleccionades d'un total de 5276, l'aparició d'efectes adversos durant o despuix de les pràctiques de meditació —principalment mindfulness i meditació transcendental— no és infreqüent (es va observar en al voltant d'un 8 % dels participants) i pot ocórrer en persones sense antecedents de problemes de salut mental. Segons els autors, açò pot deure's a practicar les tècniques de meditació d'una forma incorrecta o a no ser guiada de la manera adequada. Segons l'investigació, els efectes adversos experimentats pels individus despuix de practicar meditació varen ser depressió, ansietat o anomalies cognitives. Ademés es varen reportar, encara que en menor mida, efectes secundaris com a aparició de conductes suïcides i problemes gastrointestinals.[26]

Vore també

Referències

  1. ↑ Lutz et. a el(2008).«Attention regulation and monitoring in meditation».Trends in cognitive sciences.12(4)
    163–9.doi:10.1016/j. tics.2008.01.005.
  2. ↑ Watts, Alan. "11 _10-4-1 Meditation". Eastern Wisdom: Zen in the West & Meditations. The Alan Watts Foundation. 2009. MP3 CD. 4:45
  3. ↑ University of Wisconsin-Madison (2008, March 27). Compassion Meditation Changes The Brain. ScienceDaily. Retrieved November 1, 2012, from https://www. sciencedaily. com/releases/2008/03/080326204236. htm
  4. ↑ Gen. Lamrimpa (author); "Calming the Mind." Snow Lion Publications. 1995. Book on Buddhist methods for developing single pointed concentration.
  5. ↑ «Meditation». vitalwarrior. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2013. Consultat el 24 de juliol de 2013.
  6. ↑ «¿Qué és la meditació? - Escola Yùyán®».
  7. ↑ Història de les Religions de l'Europa Antiga, Ed. Catedra, 1994.
  8. ↑ ¿Cóm s'adquirix el coneiximent dels móns superiors?. Buenos Aires: Dédalo.
  9. ↑ «¿Qué és la meditació Zen?». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2014. Consultat el 30 d'octubre de 2014.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Catecisme de l'Iglésia catòlica. Consultat el 21 d'abril de 2015.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Meditation» (en anglés). Consultat el 21 d'abril de 2015.
  12. ↑ Shattuck, Cybelle (2002-07-03). Hinduisme (en és), Edicions AKAL. ISBN 978-84-460-1301-3.
  13. ↑ «Meditant sobre el yihad: una aproximació històrica a una realitat actuallinages=Iman Bakkali Tahiri».bie3: Bolletí IEEE.(10)
    854–870.ISSN 2530-125X.Consultat el 2024-03-08.
  14. ↑ «Meditation experience is associated with increased cortical thickness».Neuroreport.16(17)
    1893–1897.ISSN 0959-4965.Consultat el 10 de maig de 2020.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Meditation and the Startle Response: A Case Study».NIH public acces.
  16. ↑ «A Randomized, Controlled Trial of Meditation for Work Stress, Anxiety and Depressed Mood in Full-Clave Workers» (en anglés).
  17. ↑ Communicated by Burton H. Singer, Princeton University, Princeton, NJ, October 6, 2004 (received for review August 26, 2004).
  18. ↑ «15 Minuts De Manifestació». Consultat el 6 d'octubre de 2018.
  19. ↑ «The effect of mindfulness-based therapy on anxiety and depression: A meta-analytic review.».Journal of Consulting and Clinical Psychology.78(2)
    169–183.doi:10.1037/a0018555.
  20. ↑ «Mind the Hype: A Critical Evaluation and Prescriptive Agenda for Research on Mindfulness and Meditation».Perspectives on Psychological Science.13(1)
    36–61.doi:10.1177/1745691617709589.
  21. ↑ «Does meditation carry a risk of harmful side effects?». Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2021. Consultat el 21 de decembre de 2019.
  22. ↑ «Dangers of Meditation».
  23. ↑ «Seriously... – Seriously... – Is Mindfulness Meditation Dangerous?».
  24. ↑ Meditation is touted as a cure for mental instability but ca it actually be bad for you?.
  25. ↑ «Unpleasant meditation-related experiences in regular meditators: Prevalence, predictors, and conceptual considerations».PLOS ONE.14(5)
    i0216643.doi:10.1371/journal. posa.0216643.
  26. ↑ «Adverse events in meditation practices and meditation-based therapies: a systematic review».Acta Psychiatrica Scandinavica.142(5)
    374–393.ISSN 1600-0447.doi:10.1111/acps.13225.Consultat el 2021-03-17.

Bibliografia

Enllaços externs

Meditació en Viquidites. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Meditació en el Viccionari.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Meditació&oldid=1535075»