Anar al contingut

Cultura occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Home de Vitruvio de Leonardo dona Vinci. Basat en les correlació de proporcions humanes ideals en la geometria, descrites per l'antic arquitecte romà Vitruvio en ellibre III del seu tractat d'architectura.
la notació musical i la música clàssica són producte de la cultura occidental.
Buzz Aldrin saluda a la bandera d'Estats Units en la Lluna.

En els térmens cultura occidental, civilisació occidental, món occidental, societat occidental, civilisació europea o civilisació cristiana es fa referència al següent conjunt: normes socials, valors ètics, costums, tradicions, creències religioses, formes d'Estat, sistemes polítics, artefactes o tecnologias d'Occident que tenen el seu orige i estan associats a Europa. No obstant, el terme també es referix a espais extraeuropeos, en concret, a aquells territoris l'història dels quals està fortament conectada a Europa per la colonisació, la qual va comportar a una subsecuente influència cultural per mig de l'immigració; aixina, determinats països d'Amèrica i d'Oceania es consideren part de la cultura occidental. Les bases de la cultura occidental són l'art, la filosofia, la lliteratura i els sistemes i tradicions polític-llegals que s'han desenrollat en el seu sen. En concret, els pobles grecolatinos, celtas, germànics i eslaus han tingut una influència decisiva en la configuració de la cultura occidental, aixina com el cristianisme, especialment, l'Iglésia catòlica i,[1][2][3] posteriorment, l'Iglésia protestant,[4][5] pero també l'Iglésia ortodoxa.[6][7]

Una de les bases del pensament occidental, que té els seus orígens en l'Antiga Grècia, i que s'ha aplicat durant tota l'història de la civilisació occidental, és la del racionalisme en tots els aspectes de la vida. Alguns eixemples històrics d'això són la filosofia helenística, l'escolàstica, l'humanisme, l'Ilustració i els seus productes. Aixina mateix, l'Iglésia catòlica, durant sigles, va contribuir al desenroll dels valors, idees, ciència, lleis i institucions que constituïxen l'actual civilisació occidental.[8][9]

El sistema polític-llegal d'Occident, en base en el dret romà, es basa en l'ocupació d'arguments racionals, favorint el lliure pensament. Conceptes com els drets humans, la democràcia i l'igualtat, tal i com són hui entesos en tot el planeta, tenen el seu orige en la civilisació occidental.[10] Tradicionalment es considera que la cultura occidental naix en l'Antiga Grècia. Les seues majors contribucions varen ser en els àmbits de la filosofia, les matemàtiques i la ciència. A Grècia li seguix l'Antiga Roma, les principals contribucions de la qual estan relacionades en l'ingenieria, l'estratègia militar, el dret i l'organisació de l'Estat en generals aportacions del qual es varen consolidar en la filosofia política i del dret. És també en l'antiga Roma quan gran part d'Europa adopta el cristianisme com a religió.[11]

Esta cristianisació es va accentuar durant l'Edat Mija, en el sí de l'Iglésia es varen crear en Occident les primeres universitats i l'Iglésia es va preocupar per la conservació de numeroses obres i coneiximents de l'Antiguetat que d'una atra forma s'haurien perdut.[12][13] També s'atribuïxen a l'Iglésia la creació dels primers hospitals[14] i dels drets mercantil i internacional.[15] L'ascens de l'Iglésia i la doctrina cristiana varen supondre una dràstica reducció del número de persones someses a esclavitut, aixina com la desaparició de la poligàmia, els sacrificis humans i l'infanticidi en Europa.[16]

Vore també

Referències

  1. ↑ J. Spielvogel, Jackson (2016). Western Civilization: A Brief History, Volume I: To 1715, Cengage Learning edició, p. [1]. ISBN 9781305633476.
  2. ↑ Neill, Thomas Patrick (1957). Readings in the History of Western Civilization, Volume 2, Newman Press edició, p. 224.
  3. ↑ O'Collins, Gerald (2003). Catholicism: The Story of Catholic Christianity, Oxford University Press edició, p. v (preface). ISBN 978-0-19-925995-3.
  4. ↑ Karl Heussi, Kompendium der Kirchengeschichte, 11. Auflage (1956), Tübingen (Germany), pp. 317–319, 325–326
  5. ↑ Protestant Heritage, Britannica
  6. ↑ H. McNeill, William (2010). History of Western Civilization: A Handbook, University of Chicago Press edició, p. 204. ISBN 0226561623.
  7. ↑ Faltin, Lucia (2007). The Religious Roots of Contemporary European Identity, A&C Black edició, p. [2]. ISBN 9780826494825.
  8. ↑ Woods, Thomas I. (2005). How the Catholic Church Built Western Civilization, Washington, DC: Regency Publishing. ISBN 0-89526-038-7.
  9. ↑ «Review of How the Catholic Church Built Western Civilization by Thomas Woods, Jr.». National Review Book Service. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2006. Consultat el 16 de setembre de 2006.
  10. ↑ Thomas I. Woods and Antonio Canizares, 2012, "How the Catholic Church Built Western Civilization," Reprint edn., Washington, D. C.: Regnery History, ISBN 1596983280, see December 2014. p. 1: "Western civilization owes far more to Catholic Church than most people—Catholic included—often realize. The Church in fact built Western civilization."
  11. ↑ Jonathan Daly. The Rise of Western Power: A Comparative History of Western Civilization, A&C Black, pp. 7–9. ISBN 978-1-4411-1851-6.
  12. ↑ Rüegg, Walter: "Foreword. The University as a European Institution", in: A History of the University in Europe. Vol. 1: Universities in the Middle Ages, Cambridge University Press, 1992, ISBN 0-521-36105-2, pp. xix–xx
  13. ↑ Plantilla:Harnvb
  14. ↑ Risse, Guenter B. Mending Bodies, Saving Souls: A History of Hospitals, Oxford University Press, p. [3]. ISBN 0-19-505523-3.
  15. ↑ Cf. Jeremy Waldron (2002), God, Locke, and Equality: Christian Foundations in Locke's Political Thought, Cambridge University Press, Cambridge (UK), ISBN 978-0-521-89057-1, pp. 189, 208
  16. ↑ Hastings, p. 309.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_occidental&oldid=1401194»