Món grecorromano
_(30776483926).jpg){kind=link}
El terme món grecorromano o món grecolatino (Ελληνορωμαϊκός πολιτισμός), entés per acadèmics antics i moderns, geógrafos i escritors de tot tipo, es referix al espai geogràfic ocupat per la civilisació clàssica; els països que varen estar directa, prolongada i íntimament influenciats per la llengua, cultura, religió, economia, govern, institucions socials, militars i polítiques dels antics grecs i romans. L'àrea se circumscriu al món mediterràneu, l'extensió del qual coincidix en llínees generals en les conques del mar Mediterrànea i del mar Negra (llevat les estepas russes) i àmplies zones del Próximo Oriente (en presència difusa i distinta segons el moment, fins a Àsia Central i l'Índia) i Europa Occidental (fins al Rin); a on les seues percepcions culturals, idees i sensibilitats eren dominants.
Significat del terme
[editar | editar còdic]A este terme, més be ampli en una significació superficial, se li otorga un significat més precís, històric i determinat en un enteniment de l'evolució cultural i política de l'història antiga. Històricament, l'expansió total per mar i terra entre les Columnes de Hércules (l'estret de Gibraltar) i el riu Indo (excloent la península aràbiga) varen estar subordinats o be a l'autoritat dels grecs o a la dels romans, depenent del moment. Aquelles regions que varen estar breu o solament nominalment subyugadas a les civilisacions d'estos dos preceptores culturals, i.i., Àsia entre el Tigris i el riu Indo per als grecs que varen seguir les conquistes d'Alejandro Magne, i Alemània entre el Rin i el riu Elba per les armes d'Octavio Augusto, no són normalment preses en conte per este motiu. Encara que, per supost, existixen chicotetes excepcions a esta regla. La mal definida, pero fortament característica regió asiàtica de Bactria va ser una de les poques antigues satrapías perses més allà del Tigris a on la civilisació helenística va ser tan devotament abraçada pels natius, com lo va ser en la regió de Panyab, que la cultura i el pensament varen sobreviure la minva i final desaparició de l'administració dels successors d'Alejandro (els Diádocos). En abdós àrees, molt despuix que les comunicacions directes en els centres del món Helenístico tradicional en Egipte, Síria, Mesopotamia, Àsia Menor i Macedònia varen haver cessat per l'interposició dels bàrbars (és dir, parts), el Helenisme no solament va florir sino que els regnes indígenes li varen donar una expressió vibrant i poderosa. És més, estes excepcions a sovint, inclús despuix que els establiments hagueren segut subvertidos i destruïts, encara transmetien el coneiximent del Helenisme com a intermediaris als nous estats.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Smith, William (editor), Dictionary of Greek and Roman Geography, Spottiswoode and Co;, London, 1873
- (2003) Oxford Classical Dictionary (en anglés), Oxford University Press. ISBN 0-19-866172-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mundo grecorromano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.