El espai geogràfic és l'entorn en el que es desenvuelven els grups dels sers humans en la seua interrelació en el mig ambient. És l'espai que usen els sers humans per a la seua existència, pels mateixos i gràcies a ells, este es forma i evoluciona. És aquell en el que es interrelacionan el home en els components naturals i físics del territori en el qual, a la seua volta, ocorren fenomens i es desenrollen processos.[1]

L'espai geogràfic és un concepte de paisage en les seues distintes manifestacions (paisage natural, paisage agrari, paisage industrial, paisage urbà, etc). També s'ampra el terme territori. Com a punt de vista per a l'estudi de l'organisació de la societat, el terme de l'espai geogràfic, fa referència a l'organisació econòmica,urbana i cultural de la societat observada des d'un punt de vista geomètric com un conjunt de nodos (ciutats, fites), llínees (infraestructures de transport i comunicació), àrees (usos del sol, llocs), fluix (intercanvis d'informació, mercaderies), jerarquia (ranc de ciutats i llocs) i difusió.

Esta definició agruparia tres de les principals tradicions d'investigació geogràfiques: la d'anàlisis espacial, la paisagística i l'ecològic-ambiental.

Espai geogràfic com un conjunt de: A) Fluix, B) Llínea o Canal, C) Nodos, D) Jeràrquiques, I) Superfícies i F) Difusió

En moltes regions i en antigues ciutats se superponen els territoris organisats per les societats que es varen succeir en els successius periodos històrics (prehistòriques, antigues, migevals, modernes o contemporànees, del Antic Règim o de l'era industrial

Definicions

Segons Milton Sants

Tenint en conte les múltiples perspectives en que es poden analisar l'espai geogràfic, el geógrafo brasiler Milton Sants (1996) ho definix de la següent manera: "L'espai [geogràfic] deu considerar-se com un conjunt de relacions realisades per mig de les funcions i de les formes que es presenten com a testimonis d'una història escrita per als processos del passat i del present. És dir, l'espai es definix com un conjunt de formes representatives de les relacions que ocorren davant els nostres ulls i que es manifesten per mig dels processos i funcions. L'espai és llavors un verdader camp de forces l'acceleració de les quals és desigual. Esta és la raó de que l'evolució espacial no es realise de forma idèntica en tots els llocs.[2]

Propietats de l'espai geogràfic

L'espai geogràfic és localisable o localisat i té una extensió. Este es caracterisa per la distribució i el tipo de correlació causals existents entre els distints elements que li constituïxen. Té un referent territorial en una ubicació. Té una posició que dona una ubicació relativa, no ya respecte al sistema hui universalment acceptat de coordenades terrestres, sino en relació a atres localisacions que siguen per al significantes. La posició du a l'evaluació d'una atra escala, que remet a espais exteriors a llocs pròxims o lluntans. Per eixemple, Buenos Aires, punt de contacte entre mar i terra, rutes marítimes i terrestres transcontinentales, posició fronteriça, zona ecuménica, servix a l'eixida de la producció pampeana d'exportació, etcétera. cal destacar, que la posició canvia històricament per l'acció terrestre o la valoració social.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Geografia del conflicte i l'accés a l'aigua potable com a dret humà».Revista de l'Escola Superior de Guerra. 2021, Edició Especial.ISSN 0327-1137.Consultat el 2022-12-05.
  2. ↑ Autors: Chiozza & Carballo - Introducció a la geografia "Universitat Nacional de Quilmes, Argentina", pàgina 50.
  3. ↑ Autors: Chiozza & Carballo - Introducció a la geografia "Universitat Ncaional de Quilmes, Argentina", pàgina 51.


Referències