Costum
Costum és un hàbit o tendència adquirida per la pràctica freqüent d'un acte. Les costums de la vida quotidiana són distintes en cada grup social conformant el seu idiosincràsia distintiva, que, en el cas de grups definits localment, conformen un determinat caràcter nacional, regional o comercial.[1]
Les costums són formes de comportament particular que assumix tota una comunitat i que la distinguixen d'atres comunitats; com els seus danses, festas, menjades, idioma o artesania.
Estes costums es van transmetent d'una generació a una atra, ya siga en forma de tradició oral o representativa, com institucions o be en forma de regles no escrites. En el temps, estes costums es convertixen en tradicions.
Generalment es distinguix entre les que conten en aprovació social (bones costums), i les considerades "males costums", que són relativament comuns i associades als vicis, pero que no conten en l'aprovació social, i solen promulgar-se lleis per a tractar de modificar les costums.
Orige etimològic
[editar | editar còdic]La paraula grega ethos (ἔθος) i la llatina mores designen el mateix concepte.[2] De la primera deriven térmens com "ètica" i "etologia" i de la segona "moral".
O tempora, o mores ("¡oh temps, oh costums!") és un tòpic lliterari que prové de les Catilinarias de Cicerón, per a referir-se a la corrupció de les costums del seu temps.
La paraula costum deriva del llatí consuetudo, que ya era usada en el dret romà, i deriva del verp que significa "prendre globalment l'hàbit o la pràctica d'alguna cosa".
Entre els sinònims de costum es pot trobar: hàbit, tradició, rutina, usanza.
La costum com alguna cosa impost des de l'exterior
[editar | editar còdic]Para Aristóteles els hàbits corresponents són principalment alguna cosa atinente a la voluntat i alguna cosa moral ya que la virtut és el conjunt d'hàbits voluntaris bons en canvi el vici es deu al conjunt de voluntaris mals hàbits.
David Hume considera que la costum és equiparable al hàbit no obstant a diferència d'Aristóteles qui considera que la costum es deu a la moral, Hume considera que les costums s'originen en repeticions que servixen per a explicar "les nostres" creèncias en l'existència del món exterior o en les relacions causals. Aixina és que, segons Hume, les costums servixen per a explicar al món.[3]
La costum com a font del dret
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dret consuetudinari.
Costum en Dret és:
La qual cosa està formada pels valors universalment acceptats, i també la moral, sent esta última particularment acceptada en els seus respectius canvis en el temps i lloc, per determinats grups socials.
Usualment les lleiés són codificades de manera que concorden en les costums de les societats que rigen i, en defecto de llei, la costum pot constituir una font del dret. No obstant, en alguns territoris, com els espanyols de dret foral (Navarra), i atres països, la costum és font de dret primària i com tal s'aplica abans (o al mateix temps) que la llei.
En el Dret penal no funciona la costum com una norma perque es comprén més a les Lleis, en a on les costums no poden ser contràries a la llei és vàlida i pot ser alegada, i en tal cas es deu provar conforme ho dispon el còdic general del procés:
Costum en el dret internacional
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dret internacional consuetudinari.
En Dret internacional, la costum és una pràctica generalisada i repetitiva dels Estats i d'uns atres subjectes de dret internacional, acceptada com norma i obligatòria a través de lo denominat com expectativa de dret. Té tanta validea com els tractats internacionals, i no existix cap prelació de fonts entre elles.
No obstant, cal tindre en conte els fets que duen a una pràctica general i uniforme a ser considerada dret pels subjectes del Dret internacional. Per a que cristalice la opinio iuris o element subjectiu, resulten de vital importància les accions o omissions que realisen Estats que són significatius de la comunitat internacional.
La costum en sociologia i antropologia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Convenció (norma).
En sociologia i antropologia s'estudien els "usos i costums" (José Ortega i Gasset),[4] que són components de la cultura en els sistemes d'acció, com a adaptació instrumental i, per tant, part de l'estructura social en el funcionalisme. També és assimilable per similitut en conductes en psicologia social i en la teoria sistémica. Com a component de noves lleis impostes a una comunitat, és la resistència popular més important contra el canvi.
Les costums en historiografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de la vida quotidiana.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estereotip ètnic i estudi del caràcter nacional. Terracciano A, Abdel-Khalek AM, Adám N, et al. (Oct 2005). "National character does not reflect pixen personality trait levels in 49 cultures". Science 310 (5745): 96–100. Font citada en Ethnic stereotype i en National character studies
-
Estereotips ètnics: europeus i africans.
-
Estereotips ètnics: holandesos i chinencs.
-
- ↑ També la paraula anglesa folkways (William Graham Sumner, 1906). Macionis and Gerber, Sociology 7th ed. (Pearson Canada 2010), p. 65. Font citada en Mores
- ↑ [1]
- ↑ Alejandro d'Haro, Antropologia dels usos socials com a constitutius de la 'gent'. Un estudi des d'Ortega: "La seua metafísica de la vida humana recorda constantment lo següent: "Yo soc yo i la meua circumstància i si no la salve a ella no em salve yo". Dos són els ingredients de tota humana vida: el yo que cada cual és i la circumstància o món d'usos i costums en que eixe yo desplega la seua social existència. Els usos socials com a constitutius de la "gent" constituïxen aixina mateix el gros de les preocupacions sociològiques i antropològiques d'Ortega, que concep lo social en general com lo humà sense ànima, lo humà deshumanizado o mecanisat."
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Costum en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «costumbre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.