Tao
La paraula tao (en chino, 道; pinyin, dào; literalmente, ‘camine’) pot traduir-se lliteralment per ‘el camí’, ‘la via’, o també per ‘el método’ o ‘la doctrina’. En el taoisme es referix a l'essència primordial o a l'aspecte fonamental de l'univers i el ser humà; és l'orde natural de l'existència, que en realitat no pot ser nomenat, en contrast en les incontables coses "nombrables" en les que es manifesta.
El tao també s'usa en el confucianisme, el budisme chan (zen en japonés) i en la religió chinenca, en matisos distints en cada cas. En japonés se li crida dō.
Fundamentación
[editar | editar còdic]Esta paraula tenia un significat espiritual i filosòfic de «camí de la naturalea» o «camí dels cels». Les ensenyances de sabio com Lao-Tsé i Confucio predicaven l'abandó del nostre propi camí per a seguir, en el seu lloc, el «gran camí».
El significat del tao depén del context i pot usar-se com a terme filosòfic, cosmológico, religiós o moral.
El sinograma que representa al tao és un ideograma que consta de dos parts:
- 首 (shǒo), ‘cap’ i
- 辶 (辵 chuò), ‘caminar’
En efecte, la part superior representa a un rostre o cap i la part inferior representa a un ser humà corrent, en conjunt tal associació ha significat camí o marcha (iter). En chinenc antic, que sonava molt diferent al modern chinenc estàndar, s'ha reconstruït el sò del caràcter com a /l'oːʔ/ (Zhengzhang) o /*(kə).lˤoʔ/ (Baxter–Sagart).
El tao és el tema principal del taoisme, pero el confucionisme també ho ampra com ‘el camí’ o ‘noble camí’ de conducta, pero d'un modo diferent; tenint una "equivalència" igualment en el budisme a través del Noble camí óctuple, o més generalment a través del Dharma.
Tant el seu significat religiós com a filosòfic poden vore's des de dos punts de vista:
- doctrinal o de discurs: manera coloquial de cridar a l'ideologia del tao basada netament en els diferents texts taoístas, sent el principal d'estos el Tao Et King de Lao-Tsé.
- el gran tao, font d'orientació de tot procés de l'univers més allà de que existix i no existix i anterior al espai i el temps. El tao és el principi que ordena despuix de l'incessant fluix de canvi, sent aixina l'orige de tot. Per açò, també és la constant que comprén tots els aspectes de la realitat, per lo que en este sentit li'l pot comparar en el concepte de Totalitat de la filosofia occidental, encara que en occident li el ha personificado en representacions teistes com deu (inclús referent a la Santíssima Trinitat), o en el concepte grec del logos o el hindú de Dharma.
En abdós casos, el concepte totalizador del tao resulta servir per a definir el cridat «orde natural» que el taoisme propon com el funcionament harmònic de la naturalea, sent aixina el tao l'eixemple a seguir que els taoístas prenen per a aplicar-ho als diferents aspectes de la vida.
La primera referència al tao apareix en el Tao et ching de Lao-Tsé, en el que no es definix concretament lo que és i el caràcter metafísic del qual va ser únic en la China de llavors. Les seues ensenyances, i les del seu successor Chuang-Tsé, constituïxen el taoisme.
Característiques del tao
[editar | editar còdic]Hi ha un fluix en l'univers que es diu tao. El tao fluïx llentament, pero mai para, mantenint les coses de l'univers en orde i equilibri. Es manifesta a través de canvis d'estacions, cicles vitals o mutacions de poder o orde. El tao és la llei de tot. El que seguix al tao es fa un en el tao. Ademés, convé comprendre el chi (terme chinenc per a ‘vapor, alé o energia’), perque el chi i el tao van de la mà, ya que el chi és l'energia que circula en l'univers, per lo que es pot dir que el tao és fluix de chi.
El concepte del tao es basa en acceptar que l'única constant en l'univers és el canvi i que devem acceptar este fet i estar en harmonia en això. El canvi és el fluix constant del ser al no ser, de lo possible a lo real, yin a yang, femení a masculí. El símbol del tao, cridat Taijitu, està constituït pel yin i el yang confluint en un círcul.
El Tao és el fonament i orige dels sers de l'Univers. És un ent (ser) metafísic etern, absolut; transcendix la diferència entre objectivitat i subjetivitat, i també les categories de l'experiència: el temps, l'espai, el canvi i la causalitat; és un ent absolut que no es pot vore, ni sentir, ni expressar ni imaginar. El Tao en sí és una realitat abstracta que no es pot descriure, no té cap atribut. El Tao és per tant una realitat metafísica, no és un ent aïllat i independent, separat completament del món; el Tao és una «cosa en sí» infinita que transcendix l'espai, el temps i tot lo demés; res cal no comprenga, res a on no estiga, es manifesta en totes i cada una de les coses.[1]
Tao en el Tao Et Ching
[editar | editar còdic]El concepte o essència del Tao ho podem trobar reflectida en el text Tao Et Ching. Existixen a lo manco cinc traduccions directes d'esta obra del chinenc: la d'Onorio Ferrero, la de Carmelo Elorduy en Tecnos, la d'Iñaki Preciós Idoeta en Trotta, la d'Anne-Hélène Suárez en Siruela i, la més recent, la de Gabriel García-Noblejas per al Llibre de Bojaca d'Aliança Editorial.
La que se cita a continuació és la d'Iñaki Preciós:[2]
Cap atre llibre ha segut traduït tantes voltes i en tanta freqüència com el ___protected_title_2___ de Lao Tse, i cap atre llibre, llevat la Bíblia, conta en tantes traduccions a l'anglés. En data de 1955, existien en el món 100 versions distintes impreses, 90 d'elles en llengües occidentals, 36 només en anglés.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Iñaki Preciós Idoeta, La ruta del silenci. Viage pels llibres del Tao, pàgina: 193, Editorial Trotta, 2018, ISBN 978-84-9879-746-6.
- ↑ Lao Tse (2006). Tao Et Ching. Els llibres del Tao, Madrit: Editorial Trotta, pp. 383. ISBN 978-84-8164-835-5.
- ↑ Reid, Daniel (1989). «Introducció», El tao de la salut, el sexe i la llarga vida (en Espanyol), Barcelona: URANO, p. 1. ISBN 84-86344-78-6.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.