Cabergolina
La cabergolina és un derivat sintètic de l'ergolina que actua com agonista dopaminérgico en alta afinitat pels receptors de dopamina tipo D2 en cèlules lactotropas de l'hipòfisis i del receptor 5-HT2B de serotonina.[1] S'administra per via oral i està indicada per a disminuir les concentracions de prolactina en hiperprolactinemia fisiològica o patològica.[2] També està indicat per a acromegalia, en combinació en anàlecs de la somatostatina per a normalisar concentracions del hormona de creiximent i factor de creiximent similar a l'insulina tipo 1 (IGF-1).[3][4]
També s'unix als receptors D2 del cos estriado imitant les accions de la dopamina en el control motor.[5]
Història
La cabergolina va ser desenrollada per investigadors de la companyia italiana Farmitalia-Carbo Spa en Milà entre els anys 1981 i 1982, els qui varen experimentar en alcaloide derivats de l'ergot. El seu desenroll es va basar en l'estructura química i les propietats farmacològiques d'un compost anterior cridat ergotamina. L'ergotamina es deriva d'un fongo paràsit conegut com Claviceps purpurea, que infecta varietat de herbes i cereals, especialment els grans del centeno.[6]
Descripció
Derivada de l'ergot, és un agonista dopaminérgico en acció en receptors tipo D2. Es prescriu en casos d'hiperprolactinemia fisiològica per a interrompre l'alletament en pacients que no puguen o tinguen contraindicació per a alimentar al recent naixcut;[7] o patològica, com pot ser la presència de adenoma hipofisaris secretores de prolactina (micro i macroprolactinomas), hiperprolactinemia idiopática o síndrome de la cadira turca buida associat en hiperprolactinemia. També està indicada en acromegalia, en combinació en anàlecs de la somatostatina per a disminuir la secreció i producció del hormona de creiximent i del factor de creiximent similar a l'insulina Tipo 1 (IGF-1).[3][4]
Referències
- ↑ (2012) Bases farmacològiques de la terapèutica, McGraw-Hill Interamericana.
- ↑ «Trastorns de la prolactina». www.intramed.net. Consultat el 2023-07-11.
- ↑ 3,0 3,1 «Cabergoline in acromegaly».Pituitary.20(1)
- 121–128.ISSN 1386-341X.doi:10.1007/s11102-016-0782-6.Consultat el 2023-07-11.
- ↑ 4,0 4,1 «Octreotide-Resistant Acromegaly: Challenges and Solutions».Therapeutics and Clinical Risk Management.16
- 379–391.doi:10.2147/TCRM.S183360.Consultat el 2023-07-11.
- ↑ «NCI Thesaurus». ncit.nci.nih.gov. Consultat el 2023-07-11.
- ↑ «Historical context of dopaminergic agonists».Revista Mexicana de Neurociencia.19(3)
- 74–84.ISSN 1665-5044.doi:10.31190/rmn.2018.19.3.74.84.Consultat el 2023-07-11.
- ↑ «Guia clínica del maneig del prolactinoma i atres estats de hiperprolactinemia».Endocrinologia i Nutrició.52(1)
- 9–17.ISSN 1575-0922.doi:10.1016/s1575-0922(05)70971-2.Consultat el 2023-07-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabergolina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.