Anar al contingut

Cabergolina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La cabergolina és un derivat sintètic de l'ergolina que actua com agonista dopaminérgico en alta afinitat pels receptors de dopamina tipo D2 en cèlules lactotropas de l'hipòfisis i del receptor 5-HT2B de serotonina.[1] S'administra per via oral i està indicada per a disminuir les concentracions de prolactina en hiperprolactinemia fisiològica o patològica.[2] També està indicat per a acromegalia, en combinació en anàlecs de la somatostatina per a normalisar concentracions del hormona de creiximent i factor de creiximent similar a l'insulina tipo 1 (IGF-1).[3][4]

També s'unix als receptors D2 del cos estriado imitant les accions de la dopamina en el control motor.[5]

Història

La cabergolina va ser desenrollada per investigadors de la companyia italiana Farmitalia-Carbo Spa en Milà entre els anys 1981 i 1982, els qui varen experimentar en alcaloide derivats de l'ergot. El seu desenroll es va basar en l'estructura química i les propietats farmacològiques d'un compost anterior cridat ergotamina. L'ergotamina es deriva d'un fongo paràsit conegut com Claviceps purpurea, que infecta varietat de herbes i cereals, especialment els grans del centeno.[6]

Descripció

Derivada de l'ergot, és un agonista dopaminérgico en acció en receptors tipo D2. Es prescriu en casos d'hiperprolactinemia fisiològica per a interrompre l'alletament en pacients que no puguen o tinguen contraindicació per a alimentar al recent naixcut;[7] o patològica, com pot ser la presència de adenoma hipofisaris secretores de prolactina (micro i macroprolactinomas), hiperprolactinemia idiopática o síndrome de la cadira turca buida associat en hiperprolactinemia. També està indicada en acromegalia, en combinació en anàlecs de la somatostatina per a disminuir la secreció i producció del hormona de creiximent i del factor de creiximent similar a l'insulina Tipo 1 (IGF-1).[3][4]

Referències

  1. ↑ (2012) Bases farmacològiques de la terapèutica, McGraw-Hill Interamericana.
  2. ↑ «Trastorns de la prolactina». www.intramed.net. Consultat el 2023-07-11.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Cabergoline in acromegaly».Pituitary.20(1)
    121–128.ISSN 1386-341X.doi:10.1007/s11102-016-0782-6.Consultat el 2023-07-11.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Octreotide-Resistant Acromegaly: Challenges and Solutions».Therapeutics and Clinical Risk Management.16
    379–391.doi:10.2147/TCRM.S183360.Consultat el 2023-07-11.
  5. ↑ «NCI Thesaurus». ncit.nci.nih.gov. Consultat el 2023-07-11.
  6. ↑ «Historical context of dopaminergic agonists».Revista Mexicana de Neurociencia.19(3)
    74–84.ISSN 1665-5044.doi:10.31190/rmn.2018.19.3.74.84.Consultat el 2023-07-11.
  7. ↑ «Guia clínica del maneig del prolactinoma i atres estats de hiperprolactinemia».Endocrinologia i Nutrició.52(1)
    9–17.ISSN 1575-0922.doi:10.1016/s1575-0922(05)70971-2.Consultat el 2023-07-11.