Serotonina
La 5-hidroxitriptamina (5-HT) o serotonina és un neurotransmissor que se sintetisa a partir de la transformació de l'aminoàcit triptófano. Es troba en plantes i animals intervenint en molts processos fisiològics. El seu fòrmula química és C10H12N2O.
En el ser humà la serotonina se sintetisa en els intestins i en el cervell, especialment en els núcleus del rafe del tronc encefálico. El 90 % del total de la serotonina present en el cos humà es troba en el tracto gastrointestinal i en les plaquetes de la sanc. El restant residix en les neurones del sistema nerviós.
És un neuromodulador fonamental en la regulació dels estats d'ànim, les funcions fisiològiques i les conductes dels animals, inclós el ser humà; en els mamífers participa en la regulació de la conducta social, les conductes alimentàries, el somi, els ritmes circadianos, l'atenció, l'ansietat, la conducta sexual i la generació de patrons motors rítmics com la masticació, la locomoció o la respiració.[1]
En els humans les alteracions en el sistema serotonérgico es relacionen en trastorns conductuales i neurològics que inclouen els alimentaris, la depressió, l'epilèpsia, l'esquizofrènia i l'ansietat.[1] La seua concentració es reduïx en l'estrés.
Història
[editar | editar còdic]En 1935 l'investigador italià Vittorio Erspamer havia demostrat que una substància fins a llavors desconeguda, a la que va cridar enteramina, produïda per les cèlules enterocromafines de l'intestí, estimulava la contracció intestinal.[2] El nom serotonina reflectix únicament les circumstàncies en les que es va descobrir el compost. Va ser inicialment identificada com una substància vasoconstrictora en el plasma sanguíneu o serum, d'ahí el seu nom: serotonina, un agent del serum que aumenta el to vascular.[3]
A finals dels anys 1940 varen aïllar i varen nomenar la serotonina: Maurice M. Rapport, Ardixca Green i Irvine Page, de la Clínica de Cleveland,[4] Este agent va ser identificat llavors químicament com la 5-hidroxitriptamina (5-HT) per Rapport i des de llavors se li han associat una àmplia gama de propietats fisiològiques. El de 5-HT ha segut el nom més adoptat per l'indústria farmacèutica.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]La 5-HT és una molècula que s'inclou dins del grup de les monoaminas sintetisada en este cas, a partir de l'aminoàcit Triptófano.
Aproximadament el 90 % del total de la serotonina (5-HT) present en el cos humà es troba en el tracto gastrointestinal. Les cèlules enterocromafines i les neurones serotoninérgicas del plexe mientérico sintetisen, almagasenen i secretan serotonina, que funciona com a reguladora de la secreció, de la motilitat i de la sensació de l'intestí.[6]
Després de lliberada des de l'intestí, la serotonina pot ser trobada en les plaquetes de la sanc, que la capten del sèrum i la distribuïxen. La recaptaació de serotonina (5-HT), per mig de la proteïna transmembrana de transport la 5-HTT, representa el mecanisme principal del aclaramiento de 5-HT del plasma sanguíneu. En aplegar a la lesió d'un got, la plaqueta llibera la serotonina que actua com vasoconstrictor, funcionant aixina com modulador de la coagulació.[7]
Un percentage de la serotonina és sintetisat en neurones serotoninérgicas del sistema nerviós central. Les neurones serotoninérgicas residixen principalment en els núcleus del rafe dorsal, mijà i cabal del tronc cerebral. Estos núcleus proyecten a casi totes les parts del cervell.[8]
Com a neurotransmissor la serotonina transmet senyals entre les neurones regulant l'intensitat de la seua descàrrega.
Durant el desenroll prenatal és un factor trófico en el desenroll cerebral, i presenta distints patrons d'expressió durant el desenroll embrionari i fetal.[9]
Es produïx dins del cervell, i no creua la barrera hematoencefálica.
La serotonina és metabolizada a àcit 5-Hidroxindolacético, principalment pel fege, i es excreta pels renyons en la seua fase final.
La serotonina influïx en una varietat de funcions corporals i sicològiques; per eixemple, es relaciona en el metabolisme de l'os, la producció de llet materna, la regeneració hepàtica i la divisió celular.
Estimula el centre de bossada en el cervell, causant nàusees. Pot haver un aument en l'osteoporosis. Sobre la sexualitat s'ha demostrat que un percentage de les persones que prenen medicaments ISRS tenen una reducció del desig i de la seua funció sexual com a efecte secundari de la droga.
No obstant, el paper de la 5-HT en el comportament seguix sent poc conegut per la falta de métodos per a enfocar el cervell i la síntesis en adults.Plantilla:CR
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Citlali Trueta(2012).Salut Mental.35(5)
- 435-443.Consultat el 15 d'abril de 2021.
- ↑ Negri L(2006).Med Secoli.18(1)
- 97–113.
- ↑ Whitaker-Azmitia, P. (1999). The discovery of serotonin and its role in neuroscience. Neuropsychopharmacology, 21 (Suppl 1), 2-8 https://doi.org/10.1016/S0893-133X(99)00031-7
- ↑ Maurice M. Rapport(1948).J. Biol. Chem..176(3)
- 1243–1252.
- ↑ Prim, C. (2004). Introducció a la química terapèutica. Edicions Díaz de Sants; pp. 152-156.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada´´Gershon,2007´´ - ↑ (2014).PLoS ONE.9(1)Consultat el 4 de febrer de 2019.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada´´Kawai,2010´´ - ↑ Lambe, EK;(2011).journal.posa.PLOSONE.6(7)Consultat el 3 de febrer de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Serotonina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.