Atenció
La atenció és el procés conductual i cognitiu de concentració selectiva en un aspecte discret de l'informació, ya siga considerada subjectiva o objectiva, mentres que s'ignoren atres aspectes perceptibles. L'atenció també ha segut denominada com l'assignació de recursos de processament llimitats.[1]
Pràcticament l'atenció es pot definir com la capacitat que tenen les persones per a seleccionar, mantindre o dirigir l'informació rellevant. És dir, l'atenció és un procés cognitiu que permet orientar-nos cap a aquells estímuls que són rellevants donant-los prioritat i ignorant els que no ho són. En resum es pot dir que l'atenció nos servix per a guiar, elegir, mantindre i processar correctament l'informació important.
Des del punt de vista de la psicologia, l'atenció no és un concepte únic, sino el nom atribuït a una varietat de fenomens. Tradicionalment, s'ha considerat de dos maneres distintes, encara que relacionades. Per una part, l'atenció com una qualitat de la percepció fa referència a la funció de l'atenció com a filtre dels estímuls ambientals, decidint quins són els estímuls més rellevants i donant-los prioritat per mig de la concentració de l'activitat psíquica sobre l'objectiu, per a un processament més profunt en la consciència.[2] Per un atre costat, l'atenció és entesa com el mecanisme que controla i regula els processos cognitius; des de l'aprenentage per condicionamiento fins al raonament complex.
Característiques de l'atenció
[editar | editar còdic]Podríem destacar les següents característiques de l'atenció com les més importants:
- Amplitut
Fa referència a la cantitat d'informació a la que podem atendre al mateix temps i al número de tasques que podem realisar simultàneament.
- Intensitat
És innegable que tots sentim alguna volta la sensació d'estar més o menys atents, a açò se li denomina intensitat de l'atenció o to atencional. Pot definir-se llavors com la cantitat d'atenció que li prestem a un objecte o tasca i està directament relacionada en el nivell de vigília i alerta d'un individu. Poden produir-se variacions en l'intensitat denominades com a fluctuacions de l'atenció al descens de l'intensitat de l'atenció se li denomina “lapsus d'atenció”. Els canvis d'atenció poden ser curts i transitoris denominant-se “canvis fásicos”, quan són llarcs i relativament permanents es denominen canvis tònics.
- Oscilamiento o desplaçament de l'atenció
L'atenció canvia i oscila contínuament, ya siga perque processem dos o més fonts d'informació (estímuls atesos) o be perque nos trobem realisant dos tasques i l'atenció es va dirigint alternativament d'una a una atra (shifting). El temps de les oscilacions de l'atenció pot ser variable.
- Control
Supon dirigir l'atenció i posar en marcha els seus mecanismes de funcionament en funció de les demandes de l'ambient i de la tasca que anem a realisar, en este cas parlem d'atenció controlada. L'atenció controlada a diferència de la no controlada requerix un esforç per part del subjecte per a mantindre-la. Molts autors afirmen que és esta, la característica més important de l'atenció.
Factors que influïxen en l'atenció
[editar | editar còdic]Determinant externs
[editar | editar còdic]Els determinants externs són els que procedixen del mig i possibiliten que l'individu mantinga l'atenció cap als estímuls que se li proponen, és dir, depén del mig ambient.
- Potència de l'estímul. És evident que un sò de gran intensitat és capaç d'atraure la nostra atenció. Lo mateixa succeïx en els colors intensos sobre els tons més suaus.
- Canvi. Sempre que es presenta un canvi que modifica el nostre camp de percepció, la nostra ment és atrapada pels estímuls que modifiquen la situació d'estabilitat.
- Tamany. La publicitat ampra en gran eficàcia este principi. No obstant, s'ha conseguit descobrir que el tamany posseïx menys atractiu que el canvi o que la potència de l'estímul.
- Repetició. Un estímul dèbil, pero que es repetix constantment, pot aplegar a tindre un impacte de gran força en l'atenció. És molt utilisat en anuncis comercials.
- Moviment. El desplaçament de l'image (real o aparent) provoca reacció i té un gran poder per a l'atenció
- Contrast. Quan un estímul contrasta en els que li rodegen, flama més l'atenció. Pot haver dos situacions: El contrast per aparició, en la que l'estímul contrasta perque no estava present fins a eixe moment, i el contrast per extinció, a on el contrast ho provoca el fet de donar-se conte de que ya no està.
- Organisació estructural. Els estímuls que es presenten deuen estar organisats i jerarquizados, de manera que possibiliten rebre correctament l'informació.
Determinants interns
[editar | editar còdic]Els determinants interns o propis de la persona, són els que depenen de l'individu, i condicionen encara més, no solament la capacitat i desenroll de l'atenció, sino també el seu rendiment.
- Emoció. Els estímuls que provoquen emocions de major intensitat tendixen a atraure l'atenció del subjecte que els percep. Açò depén també del nivell intern d'activació emocional de la persona, també cridat arousal.[3]
- Estat orgànic o estadi orgànic. Este factor es relaciona en les pulsiones que experimenta l'individu al moment de rebre l'estimulació (per eixemple, si una persona es troba sedienta, és segur que li atrauran més intensament els estímuls relacionats en la satisfacció de la seua necessitat). Té que vore també en la disposició estable orientada a la supervivència.
- Interessos. Açò es referix a allò que atrau l'atenció en funció dels interessos que es tinguen. Per eixemple, un aficionat a l'alpinisme se sentirà fortament atret per una vista de montanyes nevades, mentres que un biòlec serà atrapat per l'image d'una espècie en perill d'extinció.
- Evaluació d'esforç que requerix la tasca. L'evaluació que una persona porta a terme sobre l'esforç que pot supondre-li una tasca determinada pot produir un major o menor grau d'activació de l'atenció en la seua eixercite.[3]
- Distracció. Relacionada en part en l'orientació a objectius transitoris dependents de les necessitats del moment.[3] La distracció també pot fer referència a la concentració excessiva del subjecte en el seu món interior, ordinàriament cridada "embegudeig".
- Sugestió social. Pot aplegar a atraure l'atenció d'atres persones per invitació, que és més que per simple imitació.
- Curs del pensament. Independentment de les pulsiones o dels interessos de l'individu, si el curs del seu pensament es troba seguint certes idees i un estímul relacionat se li presenta en eixe moment, este últim captarà la seua atenció en forma immediata.
Classificació
[editar | editar còdic]Segons l'implicació del subjecte
[editar | editar còdic]Depenent de l'implicació del subjecte a l'hora de gestionar la seua pròpia atenció, podem parlar de tres tipos:
- Activa i voluntària (delliberada) quan s'orienta i proyecta per mig d'un acte conscient, en un fi d'utilitat pràctica i en la seua aplicació busquem aclarir o distinguir alguna cosa. La motivació activa la nostra atenció cap a eixe objecte. Eixemples:
- Quan atenem a un estímul perque hi ha un interés subjacent, no per la potència de l'estímul en sí mateixa.
- Quan mantenim l'atenció en situacions que nos interessen pero al mateix temps nos fatiguen.
- Activa i involuntària: És l'orientada per una percepció.
- Passiva: és atreta sense esforç. Com el simple moviment d'un full nos crida l'atenció.
Segons l'objecte i el grau d'activació sicològica
[editar | editar còdic]Atenció selectiva
[editar | editar còdic]És la capacitat d'un organisme per a concentrar-se en una sola font d'informació, rebujant atres estímuls que puguen interferir.[3] Per tant, implica no solament seleccionar l'informació rellevant, sino també inhibir activament l'informació irrellevant.[4]
Es reforça quan les disposicions del subjecte permeten anticipar el cicle perceptual, que inclou els esquemes anticipatorios. Donald Broadbent va desenrollar un model, conegut com "metàfora del filtre" o "coll de botella", per a explicar l'atenció selectiva.
Atenció dividida
[editar | editar còdic]Consistix en els processos que un subjecte posa en funcionament per a atendre, de modo simultàneu, vàries demandes de l'ambient que se li presenten al mateix temps en un moment o tasca donades, distribuint els recursos atencionales entre les activitats o estímuls.[3] En estos casos, les tasques que menys recursos demanden són les altament automatisades pel subjecte (per eixemple, en el cas de la conducció). Estos processos depenen d'un processador central eixecutiu que gestiona els recursos atencionales.
Atenció sostinguda
[editar | editar còdic]Fa referència a la persistència de l'atenció en el temps per a concentrar-se en una tasca ans que escomence a cometre errors. Resulta fonamental en les activitats escolars i laborals.[3]
Atenció multitarea i dividida
[editar | editar còdic]La multitarea pot definir-se com l'intent de realisar dos o més tasques simultàneament; no obstant, les investigacions demostren que quan es realisa una multitarea, les persones cometen més errors o realisen les seues tasques en més llentitut.[5] L'atenció deu dividir-se entre totes les tasques components per a realisar-les. En l'atenció dividida, els individus atenen o presten atenció a múltiples fonts d'informació al mateix temps o realisen més d'una tasca al mateix temps.[6]
En investigacions més antigues es varen estudiar els llímits de les persones que realisaven tasques simultànees, com llegir contes, mentres escoltaven i escrivien una atra cosa,[7] o escoltar dos mensages separats a través d'oïts diferents (és dir, escolta dicótica). En general, l'investigació clàssica sobre l'atenció va investigar la capacitat de les persones per a deprendre nova informació quan hi havia múltiples tasques que realisar, o per a sondejar els llímits de la nostra percepció (c.f. Donald Broadbent). També existix lliteratura més antiga sobre el rendiment de les persones en múltiples tasques realisades simultàneament, com conduir un coche mentres es sintoniza una ràdio[8] o conduir mentres es parla per teléfon.[9]
La gran majoria de les investigacions actuals sobre la multitarea humana es basen en la realisació de dos tasques simultàneament,[5] lo que sol implicar conduir mentres es realisa una atra tasca, com enviar mensages de text, menjar o inclús parlar en els passagers del vehícul o en un amic pel mòvil. Esta investigació revela que el sistema atencional humà té llímits sobre lo que pot processar: el rendiment al volant és pijor mentres es realisen atres tasques; els conductors cometen més errors, frenen més fort i més vesprada, sofrixen més accidents, es desvien cap a atres carrils i/o són menys conscients del seu entorn quan realisen les tasques mencionades anteriorment.[10][11][12]
S'ha trobat poca diferència entre parlar per un mòvil mans lliures o per un mòvil de mà,[13][14] lo que sugerix que és la tensió del sistema atencional lo que causa problemes, més que lo que el conductor estiga fent en les mans. Encara que parlar en un passager és tan exigent des del punt de vista cognitiu com parlar en un amic per teléfon,[15] passagers poden canviar la conversació en funció de les necessitats del conductor. Per eixemple, si el tràfic s'intensifica, un passager pot deixar de parlar per a permetre que el conductor navegue per la calçada cada volta més difícil; un interlocutor per teléfon no seria conscient del canvi d'entorn.
Hi ha hagut múltiples teories sobre l'atenció dividida. Una, concebuda per Kahneman,[16] explica que existix un únic conjunt de recursos atencionales que poden dividir-se lliurement entre múltiples tasques. No obstant, este model sembla excessivament simplificat per les diferents modalitats (per eixemple, visuals, auditives, verbals) que es perceben. [17] Quan les dos tasques simultànees utilisen la mateixa modalitat, com escoltar una emissora de radi i escriure un treball, és molt més difícil concentrar-se en abdós perque és provable que les tasques interferixquen entre sí. El model de modalitat específica va ser teorizado per Navon i Gopher en 1979. No obstant, investigacions més recents que utilisen paradigmes de doble tasca ben controlats apunten a l'importància de les tasques.[18]
Com a alternativa, s'ha propost la teoria dels recursos com una metàfora més precisa per a explicar l'atenció dividida en tasques complexes. La teoria dels recursos afirma que, a mida que s'automatisa cada tasca complexa, la realisació d'eixa tasca requerix menys recursos atencionales de la capacitat llimitada de l'individu.[17] En la nostra capacitat per a prestar atenció i concentrar-nos en moltes tasques al mateix temps intervenen atres variables. Entre elles s'inclouen l'ansietat, l'excitació, la dificultat de la tasca i les habilitats.[17]
Patologies
[editar | editar còdic]Els #destorbament de l'atenció es coneixen com "disprosexias" i són fonamentalment d'orde quantitatiu:
Alteracions quantitatives
[editar | editar còdic]- Hiperprosexia: hiperactivitat de l'atenció, característica de trastorns en idees delirants.
- Hipoprosexia: disminució de la capacitat de l'atenció, inclús per a estímuls rellevants.
- Aprosexia: és la pèrdua total de l'atenció.
Alteracions qualitatives
[editar | editar còdic]- Pseudoaprosexia: atenció centrada en estímuls interns i desatenent als estímuls externs.
- Paraprosexia: inestabilitat d'atenció, característica de trastorns maníacos.
Trastorn per dèficit d'atenció en hiperactivitat (TDAH)
[editar | editar còdic]El trastorn per dèficit d'atenció en hiperactivitat es tracta d'un quadro diagnòstic en el que hi ha implicats atres síntomes que afecten a l'activitat, les relacions i la vida diària de la persona. Es considera una condició permanent del desenroll neuropsiquiátrico. Es classifica en tres subcategoría diagnòstiques:[19]
- TDAH predominantment hiperactivo/impulsiu.
- TDAH predominantment inatento.
- TDAH combinat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson (2004). Cognitive psychology and its implications (6th ed.), Worth Publishers, p. 519. ISBN 978-0-7167-0110-1.
- ↑ Philosophica: Enciclopèdia filosòfica on line.Consultat el 2022-08-18.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «TDA-H i tipos d'atenció.». fundacioncadah. Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ (2015) Atenció: teoria i pràctica., UNED, Madrit.
- ↑ 5,0 5,1 Matlin MW (2013). Cognition, 8th edició, Wiley. ISBN 978-1-118-14896-9.
- ↑ Gopher D, Iani C. «Attention», Nadel L (ed.). Encyclopedia of Cognitive Science, London: Nature Publishing Company. ISBN 978-0-333-79261-2.
- ↑ Spelke I, Hirst W, Neisser O (1976). “Habilitats de l'atenció dividida”. Cognition 4 (3): 215-230. doi:.
- ↑ Brown ANEU. “Effect of a car ràdio on driving in traffic”. Ergonomics 8 (4): 475-9. doi:. PMID 5854152.
- ↑ Brown ANEU, Tickner AH, Simmonds DC. “Interference between concurrent tasks of driving and telephoning”. The Journal of Applied Psychology 53 (5): 419-24. doi:. PMID 5366314.
- ↑ Strayer DL, Drews FA (2007). «Multitasking in the automobile», Kramer AF, Wiegmann DONA, Kirlik A (ed.). Attention: From Theory to Practice, New York: Oxford University Press, pp. 121–33. ISBN 978-0-19-530572-2.
- ↑ Salvucci DD, Taatgen NA. “Threaded cognition: an integrated theory of concurrent multitasking”. Psychological Review 115 (1): 101–30. doi:. PMID 18211187.
- ↑ Collet C, Clarion A, Morel M, Chapon A, Petit C. “Physiological and behavioural changes associated to the management of secondary tasks while driving”. Applied Ergonomics 40 (6): 1041–6. doi:. PMID 19249012.
- ↑ Chabris CF, Simons DJ (2010). org/details/invisiblegorilla0000chab El gorila invisible i atres formes en que nostres intuïcions nos enganyen, New York: Crown.
- ↑ Folk CL (2010). «Atenció: Dividida», Goldstein EB (ed.). Enciclopèdia de la percepció, Thousand Oaks, CA: Sage, pp. 84-7. ISBN 9781412940818.
- ↑ Strayer DL, Cooper JM, Turrill J, Coleman J, Medeiros-Ward N, Biondi F. «pdf Medició de la distracció cognitiva en l'automòvil». AAA.
- ↑ Kahneman D (1973). princeton.edu/kahneman/docs/attention_and_effort/Attention_lo_quality.pdf Atenció i esforç, Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Sternberg RJ, Sternberg K (2012). Psicologia cognitiva, Cengage Learning. ISBN 978-1133313915.
- ↑ Wahn B, König P (2017). “Is Attentional Resource Allocation Across Sensory Modalities Task-Dependent?”. Advances in Cognitive Psychology 13 (1): 83–96. doi:. PMID 28450975.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaReinhardtReinhardt
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Atenció en Viquidites.
- Lombo, José Ángel — Giménez Amaya, José Manuel, Atenció, en Fernández Labastida, Francisco – Mercat, Juan Andrés (editors), Philosophica: Enciclopèdia filosòfica on line
- a-funcions-cognitives/activitats-de-atencion/que-és-la-atencion-definicion-problemes-i-activitats-per a-treballar-la/ ¿Qué és l'atenció? Definició, problemes i activitats per a treballar-la, per NeuronUP.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Atención» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.