Plasma sanguíneu

El plasma és la fracció acelar de la sanc. S'obté en deixar a la sanc desprovista de cèles com els glòbuls rojos i els glòbuls blancs. Està compost per un 90 % d'aigua, un 7 % de proteïnas, i el 3 % restant per grassa, glucosa, vitaminas, hormonas, oxigen i diòxit de carbono, ademés de productes de rebuig del metabolisme com l'àcit úrico. A estos se'ls poden afegir atres composts com les sals i l'urea. És el component majoritari de la sanc, representant aproximadament el 55% del volum sanguíneu total, mentres que el 45 % restant correspon als elements formes (tal magnitut està relacionada en el hematocrito). el sèrum és el remanente del plasma sanguíneu una volta consumits els factors hemostáticos per la coagulació de la sanc.

• El plasma és salat, arenenc i de color groguenc traslúcido.

Erro al crear miniatura:

Components del teixit sanguíneu

• Ademés de poder transportar els elements formes, manté diferents substàncies en solució, la majoria de les quals són productes del metabolisme celar.
• la viscosidad del plasma sanguíneu és 1,5 voltes la del aigua.
• El plasma és una de les reserves líquides corporals. El total delíquit corporal (60 % del pes corporal; 42 L per a un adult de 70 kg) està distribuït en tres reserves principals: el líquit intracelar (21-25 L), el líquit intersticial (10-13 L) i el plasma (3-4 L). El plasma i elíquit intersticial en conjunt fan al volum del líquit extra celar (14-17 L).

Composició

Una bossa en una unitat de plasma fresca congelada.

El plasma és un decorregut coloidal de composició complexa que conté numerosos components. Comprén el 55% del volum sanguíneu. Està compost per un 91,5 % d'aigua, ademés de numeroses substàncies inorgàniques i orgàniques (soluts del plasma), distribuïdes de la següent forma:

• l, HDL, protrombina, transferrina.
• Metabòlits orgànics (no electrolítics) i composts de rebuig (20 %), fosfolípits (280 mg/dL), colesterol (150 mg/dL), triaciliceroles (125 mg/dL), glucosa (100 mg/dL), urea (15 mg/dL), àcit làctic (10 mg/dL), àcit úrico (3 mg/dL), creatinina (1,5 mg/dL), bilirrubina (0,5 mg/dL) i sals biliars (traces).

Components inorgànics

• Components inorgànics (10 %)
  • Clorur de sodi (NaCl)
  • Bicarbonato de sodi (NaHCO3)

• • Clorur de calcio (CaCl₂)
  • Clorur de magnesi (MgCl₂)
  • Clorur de potassi (KCl)
  • sulfat de sodi (Na₂BAIX₄)

Components proteics

Funcions de conjunt de les proteïnes plasmáticas:

• Funció oncótica mantenint el volum plasmático i la volemia.
• Funció tampó o buffer colaborant en l'estabilitat del pH sanguíneu.
• Funció reològica per la seua participació en la viscosidad de la sanc, i per ahí, mínimament contribuïxen en la resistència vascular perifèrica i la pressió vascular (tensió arterial).
• Funció electroquímica, intervenint en l'equilibri electroquímic de concentració de (Efecte Donnan). Les proteïnes plasmáticas es classifiquen en:
• Albúmina: intervenen en el control del nivell d'aigua en el plasma sanguíneu, i en el transport de lípits per la sanc.
• Globulinas: relacionades fonamentalment en mecanismes de defensa de l'organisme.
• Fibrinógeno: proteïna essencial per a que es realise la coagulació sanguínea.

Atres soluts

Atres soluts 1,5 %

• Sals minerals
• Nutrients
• Gasos dissolts
• Substàncies reguladores
• Vitaminas
• Productes de rebuig

Orige

Els components del plasma es formen en vàries parts de l'organisme:

• En el fege se sintetisen totes les proteïnas plasmáticas llevat les immunoglobulines, que són producte de síntesis de les cèles plasmáticas.
• Les glándulas endocrinas secretan les seues hormonas corresponents cap a la sanc.
• el renyó manté constant la concentració d'aigua i soluts salinos.
• Els lípits són aportats pels colectors limfàtics.
• Atres substàncies són introduïdes per absorció intestinal.