Decorregut

Un decorat teatral.

Decorat en les arts escèniques i de l'espectàcul (més allà de la decoració relativa a la arquitectura o el interiorisme), comprén els aspectes físics de la obra escènica (siga teatral, operística, en la dansa o en el cine), que conformen junt en la allumenament i els efectes de sò, el treball d'ambientació de les escenes. Ho constituïx el conjunt de mobles, telons pintats i distints tipos d'accessoris de la tramoya, i en el seu cas, la part dels efectes especials que impliquen el seu desplaçament o alteració. Quan estos són molt espectaculars, poden alcançar o inclús superar en protagonisme al text o la acció.

Decorats escenogràfics

Artícul principal → Escenografia.

Alguns artistes de gran importància han treballat en decorats escenogràfics, començant en el Renaixença italiana: Leonardo dona Vinci en la cort de Ludovico Sforza de Milà; Palladio, que va construir el Teatre Olímpic de Vicenza, etc. El teatre barroc es va caracterisar per l'enorme importància que es donava als decorats (a voltes simultàneus), a la arquitectura efímera, que convertia parts sanceres de la ciutat en un escenari teatral (vejau Pintura barroca espanyola) i l'organisació de tot tipo de festa]s, inclosos els convits (François Vatel). En el XX, pintors com Picasso o Matisse varen treballar per als ballet russos de Sergéi Diágilev. Salvador Dalí també va fer escenografies teatrals (Mariana Pineda, El capell de tres picos) i per al cine (Spellbound, d'Alfred Hitchcock).

Decorats cinematogràfics

En el moment de la llectura del guion, l'argument sugerix imàgens i escenes. Algunes voltes, el guion descriu clarament el tipo de decorats i localisacions que es necessitaran. Aixina, es pot aplegar inclús a especificar localisacions concretes i fàcils de trobar. El guion pot descriure també els personages en prou exactitut. És tasca del decorador o director artístic subrallar determinats traces dels personages per a fer-els més creibles. Durant la primera llectura del guion, comença una interpretació visual de lo que seran els esbossos definitius. En el transcurs d'esta primera llectura se situa ya als personages en el seu context. Com a primera funció, és indispensable realisar una série d'esbossos sobre pla o una planta de cambra per a definir les necessitats del guion d'acort en el productor. Estos esbossos, una volta aprovats, deuen dibuixar-se a escala contemplant no solament les mides, sino també el tipo de materials que s'ampraran (fustes, pintures, mòles, etc.) en la finalitat d'acostar-se lo màxim possible per a la realisació del presupost. És important detallar prèviament sobre pla l'implantació del decorat en el plató o en l'espai de l'escenari. A partir d'ací es dibuixarà una planta en el sol sobre la que s'alçarà una estructura de bastidors. Es construiran les parets, teulades, portes i finestres i es terminaran en un criteri de consecució del màxim aforro possible. No caldrà acabar aquelles parts del decorat que no vagen a aparéixer en pantalla com, per eixemple, els sostres, que a la seua volta permetran l'accessibilitat de focs, material elèctric i perches de sò. En algunes ocasions, s'ampraran fondos pintats que simulen un paisage o un carrer, fondos plans de diferents colors (adequats per a claus de croma) o neutres, ampliacions fotogràfiques o proyeccions. L'us de cicloramas penjats al fondo de l'escenari, convenientment allumenats, és un recurs molt amprat en la decoració d'escenaris. Una volta construït el decorat es procedix a una de les llabors més importants per a transmetre veracitat, parlem de l'ambientació. L'equip d'art, junt a direcció i fotografia deuen marcar els acabaments necessaris que, sense dubte, traslladaran a l'espectador a l'història que està sent narrada. Aixina, s'imitaran tot tipo d'acabaments sobre materials efímers, aixina un simple tauler de fibres de fusta, despuix del seu tractament, semblarà una paret de pedra envellida pel pas del temps. La llabor d'ambientació és tot un art.

Vore també

• Escenari
• Posada en escena

Referències

com/ambientacion-en-cine-tv-publicidad/ L'importància de l'ambientació en els decorats cinematogràfics

Bibliografia

• (1999) Història dels espectàculs en Espanya. ISBN 84-7039-825-3.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPavis1996">Pavis (1996). Diccionari de teatre, Barcelona, Paidós Ibèrica. ISBN 8449306361.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Decorregut.

Erro al crear miniatura: Decorregut en el Viccionari.