Anar al contingut

Bicarbonato de sodi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sodium bicarbonate.jpg
Bicarbonato de sodi



El bicarbonat de sodi (també cridat bicarbonat sòdic, hidrogenocarbonato de sodi,[1] carbonat àcit de sodi o bicarbonat de soda) és un compost sòlit cristalí de color blanc soluble en aigua, en un llauger sabor alcalino semblat al del carbonat de sodi (encara que menys fort i més salat que este últim), de fòrmula NaHCO3. Es pot trobar com mineral en la naturalea o es pot produir artificialment.[2] La forma mineral natural és nahcolita. És un component del mineral natrón i es troba dissolt en molts manantiales minerals.[3]

Quan s'expon a un àcit fort o moderadament fort es descompon produint diòxit de carbono i aigua, en una característica efervescència. La reacció és la següent:

  • ___CHEM_0___
  • ___CHEM_1___

Per la capacitat del bicarbonat de sodi de lliberar diòxit de carbono s'usa junt en composts acídics com aditiu leudante en forn i en la producció de gaseosas. Algunes rent panarias contenen bicarbonat de sodi. Antigament s'usava com a font de diòxit de carbono per a la gaseosa Coca Coa.

És el component fonamental de les pols extintors d'incendis o pols BC.

Nomenclatura

[editar | editar còdic]

Degut a que es coneix des de fa molt temps i s'usa àmpliament, la sal té molts noms diferents, com bicarbonat de soda, bicarbonat sòdic, hidrogenocarbonato de sodi, etc., i a sovint es pot trobar prop del pols de hornear en les tendes. "Baking soda" és més comú en els Estats Units, mentres que "bicarbonate of soda" és més comú en Austràlia, Regne Unit i Irlanda,[4] i en molts països del nort/centre d'Europa se li crida Natrón.[5]

La paraula saleratus, del Llatí ix æratus (que significa "sal airejada"), es va usar àmpliament en el XIX tant per al bicarbonat de sodi com per al bicarbonat de potassi.[6]

El seu número I com a còdic d'aditiu alimentari és E500.[7]


El prefix bi en bicarbonat prové d'un sistema de nomenclatura obsolet anterior al coneiximent molecular. Es basa en l'observació de que hi ha el doble de carbonat (Plantilla:Chem2) per àtom de sodi en el bicarbonat de sodi (NaHCO3) que en el carbonat de sodi (Na2CO3).[8] Les fòrmules químiques modernes d'estos composts ara expressen les seues composicions químiques precises que es desconeixien quan es va falcar el nom "bicarbonat de potasa" (vejau també: bicarbonat).

En 1791, el químic francés Nicolas Leblanc (1742-1806) va produir carbonat sòdic (també conegut com a cendra de moixa).

A partir del carbonat sòdic, el farmacèutic alemà Valentin Rose el Jove[9] va descobrir el bicarbonat sòdic en 1801, en Berlín.

En 1846, dos panaders nortamericans, Austin Church i John Dwight, varen crear la primera fàbrica en Estats Units que produïa bicarbonat sòdic a partir de carbonat sòdic i diòxit de carbono.

En la novela Capitans intrèpits (1897), de Rudyard Kipling (1865-1936), es menciona el salerato (bicarbonat sòdic) com un producte molt utilisat en el XIX en la peixca comercial per a evitar que el peix recent capturat s'estropejara.

En 1919, el senador nortamericà Llig Overman va declarar que el bicarbonat de sodi podia curar la grip espanyola. En ple debat, el 26 de giner de 1919, va interrompre la discussió per a anunciar el descobriment de la cura. La suposta cura implicava una crítica infundada a la ciència moderna i un aprecie irracional pel saber simple de la gent senzilla:

Vullc dir, en benefici dels que estan fent esta investigació, que un juge en el país montanyós de Carolina del Nort em va dir que han descobert un remei per a esta malaltia.
Diuen que el bicarbonat de sodi comú cura la malaltia, que l'han curat en ell, que no tenen cap mort allà dalt; usen bicarbonat de sodi comú, que cura la malaltia.

Obtenció

[editar | editar còdic]

Per mig del procés Solvay. Encara que és utilisat per a obtindre Na2CO3, és possible obtindre en una de les reaccions intermiges bicarbonat sòdic. El procés consistix en la següent reacció:

___CHEM_2___
clorur de sodi (NaCl) +
amoníac (NH3) +
diòxit de carbono (CO2) +
aigua (H2O)

En la qual precipita el bicarbonat de sodi.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. Full de seguritat elaborada per Química Bàsica, S.A.
  3. «Mineral Springs – an overview &#; ScienceDirect Topics».
  4. «What's the difference between bicarbonate of soda, baking soda and baking powder?». ThatsLife! Pacific Network.
  5. «Sodium bicarbonate» (en en). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. Consultat el 2021-01-25.
  6. «Definition of SALERATUS» (en en). www.merriam-webster.com. Consultat el 2020-12-06.
  7. «Approved additives and I numbers» (en en). Food Standards Agency. Consultat el 2020-12-07.
  8. Philosophical Transactions of the Royal Society of London.104
    1–22.doi:10.1098/rstl.1814.0001.
  9. Valentin Rose el Jove (Berlín, 30 d'octubre de 1762 - Berlín, 9 d'agost de 1807) va ser un farmacólogo alemà del margraviato de Brandeburgo. Fill de Valentin Rose el Vell (1736-1771).
    Se li atribuïxen els descobriments del bicarbonat sòdic (1801) i l'inulina (1807, a partir de la raïl de l'elecampana).
    També va desenrollar un método per a la detecció del arsènic per al seu us en investigacions criminals.
    Va tindre dos fills, abdós mineralogistas famosos: Heinrich Rose (Berlín, 1795-1864) i Gustav Rose (Berlín, 1798-1873).
    El clasicista* i crític lliterari Valentin Rose (Berlín, 1829-1916) i el cirugià Edmund Rose (Berlín, 1836-1914) varen ser fills de Gustav Rose.
    * Es diu clasicista a qui estudia els texts en grec antic i llatí dels escritors de l'Antiguetat grecorromana.