Transferrina

La transferrina és la proteïna transportadora específica del ferro en el plasma dels mamífers. També és coneguda com siderofilina.
Descripció
Es tracta d'una beta 1 globulina, de forma elipsoidal i en un pes molecular que varia entre els 70000 i els 95000 daltons. Consistix en una glucoproteína formada per una cadena simple de polipèptits que té dos llocs actius d'unió per al ferro; estudis recents han demostrat que existixen tres pools de ferro plasmático segons estiguen o no ocupats els llocs d'unió pel ferro.
Un pool conformat per la cridada transferrina monoférrica i un atre pool conformat per la cridada transferrina diférrica; cada u d'estos pools comportant-se en forma diferent i en diferent taxa de recanvi. L'atre està format per molècules de la transferrina sense ferro: l'apotransferrina o transferrina apoférrica. L'unió del ferro a la transferrina ocorre a l'encert, no obstant la forma monoférrica és molt manco efectiva que la diférrica per a donar el ferro als teixits.
Funcions
La funció principal de la transferrina, com ya es va dir, és la d'unir estretament el ferro en forma fèrrica, ademés d'unir a atres metals. La transferrina és sintetisada en el sistema retícul endotelial (S.R.E.), pero principalment en el fege. Té una vida mija de 8 a 10 dies i es troba en el plasma saturada en ferro en una tercera part normalment.
El ferro que s'absorbix en els aliments, és transportat en la sanc per la transferrina i almagasenat en ferritina, per a ser utilisat en la síntesis de citocromos, d'enzimas i atres proteïnes que contenen ferro com la mioglobina i l'hemoglobina i utilisada per la medula òssea per a l'eritropoyesis.
Notes i referències
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transferrina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.