Anar al contingut

Transferrina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Transferrina

La transferrina és la proteïna transportadora específica del ferro en el plasma dels mamífers. També és coneguda com siderofilina.

Descripció

Es tracta d'una beta 1 globulina, de forma elipsoidal i en un pes molecular que varia entre els 70000 i els 95000 daltons. Consistix en una glucoproteína formada per una cadena simple de polipèptits que té dos llocs actius d'unió per al ferro; estudis recents han demostrat que existixen tres pools de ferro plasmático segons estiguen o no ocupats els llocs d'unió pel ferro.

Un pool conformat per la cridada transferrina monoférrica i un atre pool conformat per la cridada transferrina diférrica; cada u d'estos pools comportant-se en forma diferent i en diferent taxa de recanvi. L'atre està format per molècules de la transferrina sense ferro: l'apotransferrina o transferrina apoférrica. L'unió del ferro a la transferrina ocorre a l'encert, no obstant la forma monoférrica és molt manco efectiva que la diférrica per a donar el ferro als teixits.

Funcions

La funció principal de la transferrina, com ya es va dir, és la d'unir estretament el ferro en forma fèrrica, ademés d'unir a atres metals. La transferrina és sintetisada en el sistema retícul endotelial (S.R.E.), pero principalment en el fege. Té una vida mija de 8 a 10 dies i es troba en el plasma saturada en ferro en una tercera part normalment.

El ferro que s'absorbix en els aliments, és transportat en la sanc per la transferrina i almagasenat en ferritina, per a ser utilisat en la síntesis de citocromos, d'enzimas i atres proteïnes que contenen ferro com la mioglobina i l'hemoglobina i utilisada per la medula òssea per a l'eritropoyesis.

Notes i referències

Bibliografia