Dopamina
La dopamina (C6H3(OH)2-CH2-CH2-NH2) és un neurotransmissor produït en una àmplia varietat d'animals, tant vertebrats com invertebrats. Segons la seua estructura química, la dopamina és una feniletilamina, una catecolamina que complix funcions de neurotransmissor en el sistema nerviós central, activant els cinc tipos de receptors celulars de dopamina: D1 (relacionat en un efecte activador), D2 (relacionat en un efecte inhibidor), D3, D4 i D5, i les seues variants. La dopamina es produïx principalment en les neurones dopaminérgicas de l'àrea tegmental ventral i la substància negra, en el troncoencéfalo. La dopamina és també una neurohormona lliberada pel hipotàlem, a on la seua funció principal és inhibir la lliberació de prolactina del lòbul anterior de l'hipòfisis.
En el cervell de pacients en malaltia de Parkinson degeneran i moren les neurones dopaminérgicas de la substància negra, les quals proyecten cap al putamen i núcleu caudado de l'estriado, abdós partix dels ganglis basals i implicats en la regulació del moviment voluntari. La reducció d'activitat dopaminérgica a este nivell provoca la pèrdua de control dels moviments voluntaris. El tractament per a esta malaltia és restaurativo, ya que intentar compensar la pèrdua de dopamina que es produïx per la mort neuronal dopaminérgica. No obstant, per a poder fer aplegar la dopamina fins al cervell i compensar el seu dèficit, s'administra el seu precursor, la L-Dopa (levodopa), normalment junt a la carbidopa per a evitar la degradació de la L-Dopa en plasma i aumentar la cantitat de precursor que aplega al cervell. Una volta travessada la barrera hematoencefálica, la L-Dopa és metabolizada fins a dopamina gràcies a la dopa descarboxilasa.
Història
La dopamina va ser sintetisada artificialment per primera volta en 1910 per George Barger i James Ewens en els Laboratoris Wellcome, en Londres, Anglaterra. Es va denominar dopamina perque és una monoamina, i el seu precursor sintètic és la 3,4-dihidroxifenilalanina (L-Dopa). En 1952 Arvid Carlsson i Nils-Åke Hillarp, del Laboratori de Farmacologia Química de l'Institut Nacional del Cor, en Suècia, varen posar de manifest el seu important paper com a neurotransmissor. Este i atres guanys en transducció de senyals en el sistema nerviós li varen valdre a Carlsson el Premie Nobel en Fisiologia o Medicina, en el 2000.[1][2]
Bioquímica
Nom i família
La dopamina té la fòrmula química C6H3(OH)2-CH2-CH2-NH2. El seu nom químic és "4-(2-aminoetil)benceno-1,2-diol" i la seua abreviatura és “DA”.
Com a membre de la família de les catecolamines, la dopamina és un precursor de la norepinefrina (noradrenalina), despuix epinefrina (adrenalina) en les vies de biosíntesis d'estos neurotransmissors.
Biosíntesis
La dopamina es biosintetiza tant en certes neurones de l'encéfal com en la mèdula de les glándulas suprarrenals primer per l'hidroxilaació dels aminoàcits L-tirosina a L-Dopa per mig de l'enzima tirosina 3-monooxigenasa, també coneguda com tirosina hidroxilasa, i despuix per la descarboxilaació de la L-DOPA per mig de l'enzima dopa-descarboxilasa.[3] En algunes neurones, la dopamina és transformada en norepinefrina per la dopamina beta-hidroxilasa.
En les neurones, la síntesis es dona en els terminals axónicos per mig d'enzimes transportades pel axón, la dopamina s'empaqueta en vesícules, que es lliberen en la sinapsis en resposta a un impuls elèctric presináptico.
Inactivación i degradació
La dopamina és inactivada principalment pel reingrés per mig del transportador de dopamina, despuix és clivada (destruïda) enzimáticament per la catecol O-metiltransferasa (COMT) i la monoamino oxidasa (MAO). La dopamina que no és clivada per les enzimes és reempacada en vesícules per a la seua reutilisació.
La dopamina també és capaç de fer difusió simple en la sinapsis i de regular la pressió sanguínea.
Vore també
Referències
- ↑ Benes, F.M.«Carlsson and the discovery of dopamine».Trends in Pharmacological Sciences.Volume 22(Issue 1)
- 46-47.
- ↑ Fahn, Stanley«The History of Levodopa as it Pertains to Parkinson’s Disease».10th International Congress of Parkinson’s Disease and Movement Disorders.Kyoto, Japó:Consultat el 15 de decembre de 2007.
- ↑ Zhen Qi, Gary W. Miller, Eberhard O. Voit (2008). Computational Systems Analysis of Dopamine Metabolism (artícul complet disponible en anglés). PLoS ONE 3(6): i2444. doi:10.1371/journal.posa.0002444 Últim accés: 26 de juny de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dopamina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.