Levodopa
La levodopa (L-DOPA, L-3,4 dihidroxifenilalanina), també conegut com L-DOPA, el precursor metabòlic de la dopamina, és el medicament aïllat més eficaç en el tractament de la malaltia de Parkinson;[1] els efectes terapèutics i adversos de la levodopa resulten de la seua descarboxilaació en dopamina per mig de l'enzima descarboxilasa. S'administra L-DOPA en lloc de dopamina, perque la dopamina no pot travessar la barrera hematoencefálica (la que formen les meninges entre els gots sanguíneus i el líquit cefalorraquídeo); en canvi, la levodopa sí pot travessar-la per transport facilitat.
Característiques
La levodopa oral s'absorbix ràpidament en l'intestí prim a través del sistema de transport per a aminoàcits aromàtics. Els aminoàcits de la dieta poden alterar la seua absorció. Les concentracions màximes del fàrmac en plasma solen ocórrer entre 1/2 i 2 hores despuix d'una dosis oral. La semivida en plasma és d'1 a 3 hores.
Un transportador de membrana d'aminoàcits aromàtics facilita l'entrada del fàrmac en el Sistema Nerviós Central (SNC), en este lloc pot existir competència entre les proteïnes dietètiques i la levodopa. En l'encéfal, la levodopa és convertida en dopamina, principalment dins de terminals presinápticas de neurones dopaminérgiques en el cos estriado. Despuix de lliberar-se, la dopamina es transporta a l'interior de terminals dopaminérgicas o cèlules postsinápticas, en a on pot almagasenar-se de nou en grànuls (neurones) o metabolizarse per MAO o COMT (neurones i no neurones).
La levodopa sol administrar-se en un inhibidor de la descarboxilasa de L-aminoàcits aromàtics (AAD) d'acció perifèrica (p. eix., carbidopa) que no penetre be en el SNC. Quan no s'inhibix esta enzima, la levodopa es descarboxila en la perifèria, i menys del 1% penetra el SNC. En l'inhibició perifèrica de la descarboxilasa aumenta notablement la fracció de levodopa que permaneix sense metabolizarse i disponible per a creuar la barrera hematoencefálica.
Farmacocinética
Vies d'administració
En la pràctica clínica casi sempre s'administra la levodopa per via oral en combinació en un inhibidor d'acció perifèrica, de la descarboxilasa, DL-aminoàcit aromàtic com carbidopa o benserazida (es distribuïx fòra d'Estats Units), fàrmacs que no penetren satisfactòriament en el SNC. Si s'administra levodopa sola, serà descarboxilada a dopamina predominantment per les enzimes de la mucosa intestinal i atres llocs perifèrics gràcies a l'acció de la bactèria Eggerthella llenta, de tal forma que una cantitat relativament chicoteta i sense canvis aplegarà a la circulació cerebral i provablement menys de 1% penetrarà en el SNC. Ademés, la lliberació de dopamina en la circulació per conversió perifèrica de la levodopa causa efectes adversos, en particular nàusea. L'inhibició de la descarboxilasa perifèrica incrementa en grau extraordinari la fracció de levodopa administrada que subsistix sense metabolizar i que pot creuar la barrera hematoencefálica i disminuir l'incidència d'efectes adversos en el tubo digestiu.[2]
Absorció
Despuix d'ingerida la levodopa s'absorbix ràpidament en l'intestí prim pel sistema de transport d'aminoàcits aromàtics.
La rapidea i magnitut de l'absorció de la levodopa depenen de la velocitat de buidament de l'estòmec, el pH del suc gàstric i el temps en que el fàrmac està expost a les enzimes encarregades de la degradació en la mucosa gàstrica i intestinal. La competència pels llocs d'absorció en l'intestí prim, que activen els aminoàcits d'aliments també poguera tindre un efecte intens en l'absorció de levodopa, i si s'administra esta última en menjars en abundant proteïna, l'absorció es retarda i disminuïxen les concentracions plasmáticas màximes.[2]
Distribució
La penetració del fàrmac en el SNC per mig de la barrera hematoencefálica també és mediada per un transportador de membrana per a aminoàcits aromàtics i en eixe nivell poguera sorgir competència entre les proteïnes de l'alimentació i la levodopa.[2]
Metabolisme
En l'encéfal la levodopa és convertida en dopamina per descarboxilaació més be dins de les terminacions presinápticas de les neurones dopaminérgicas en el cos estriado. La dopamina produïda és la causant de l'eficàcia terapèutica del fàrmac en el mal de Parkinson; despuix de lliberada és transportada de nou a les terminacions dopaminérgicas pel mecanisme de captació presináptica o metabolizada per les accions de MAO i de catecol-O-metiltransferasa (COMT, catechol-O-methyltransferase).[2]
Vore també
Referències
- Waite, J. Herbert, et al.(2005).«Mussel Adhesion: Finding the Tricks Worth Mimicking».J Adhesion.81: 1-21.
- Messersmith, Phillip B., et al.(2006).«Rapid Gel Formation and Adhesion in Photocurable and Biodegradable Block Copolymers with High DOPA Content».Macromolecules.39: 1740-1748.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Levodopa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.