Anar al contingut

Meninges

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les meninges (del grec μῆνιγξ mēninx, ‘membrana’) són les membranes de teixit conectivo que cobrixen tot el sistema nerviós central, afegint-li una protecció blana que complementa a la dura de les estructures òssees. En els mamífers es distinguixen tres capes en dos espais intermijos, de dins cap a fòra:

Ilustració per a la revisió del treball d'Antonio Pacchioni Disquisitio anatomicae de durae meningis ... publicat en Acta Eruditorum, 1703.

La regió externa llimita en el periostio en l'encéfal i en l'espai epidural en el tubo neural. A pesar d'estar en estret contacte sempre s'interpon una capa de processos gliales.

Funció

Les meninges actuen com una barrera selectiva:

  • Atac químic: impedix, a modo de filtre, l'entrada de substàncies i micropartículas perjudicials per al nostre sistema nerviós, lo que nos protegix d'infeccions com l'encefalitis o la meningitis i del dany neurològic generat per algunes substàncies.
  • Protecció mecànica: el líquit cefalorraquídeo (LCR) és un líquit transparent que circula en l'espai subaracnoideo, amortiguando colps, lubricando i nutrint als fas de mielina que recobrixen el SNC. Complix una importantíssima funció en permetre que chicotets colps en el cap no suponguen un greu perill per a la vida del ser humà o animal.

Rellevància mèdica

Quan les meninges o el líquit cefalomedular són atacats per cèlules (bactèrias, virus, etc.) o substàncies químiques (normalment per inoculació despuix d'accidents greus), es produïx un dany, que pot ser de tipo inflamatorio o infecciós. Açò pot provocar la meningitis, que precisa d'un diagnòstic ràpit i precís per a actuar en conseqüència, ya que si no, la vida del subjecte es pot vore sériament compromesa.