Suc gàstric

El suc gàstric és una secreció líquida de la mucosa gàstrica, que conté una mescla heterogénea de líquit clar i moc transparent en grums. Prové de secrecions de vàries cèlules epiteliales especialisades, tant superficials com de les glándulas gàstriques. La seua composició química consistix en aigua, àcit clorhídric, traces de clorur de potassi, clorur de sodi, bicarbonat i enzimes. Per mig de l'acció del suc gàstric, el birla alimentícia pansa a formar una substància pastosa denominada quimo que passa al duodeno.

Composició química principal

Adaptació imaginària del mecanisme possible de formació d'àcit clorhídric dins d'una cèlula parietal.

El «suc gàstric» més correctament la secreció gàstrica, és una mescla de les secrecions de varis tipos de cèlules epiteliales especialisades dins de l'estòmec.

En estat basal (dejuni), el suc gàstric és bàsicament una solució de NaCl en chicotetes cantitats d'H+ i K+. En l'ingestió d'aliments la concentració d'H+ aumenta considerablement i disminuïx la de Na+ en proporcions equivalents i s'apleguen a produir fins a 2 litros de HCI per dia, en un pH tan baix com 1. La concentració d'H+ és 3 millons de voltes més baix que en sanc, i la secreció de clorur es fa tant contra el gradient de concentració com el gradient elèctric. Aixina la capacitat de les cèlules parietals per a secretar àcit depenen del transport actiu. La secreció gàstrica és la fase més rellevant de la digestió puix en entrar l'aliment en contacte en un pH baix i en les enzimas líticas, este lo disocia en fibres de colágeno i desnaturaliza (proteólisis) les proteïnas presents. Constituint la fase química de la digestió a la parell que es realisa l'acció mecànica per les contracció de l'estòmec.

Mucus i HCO₃^-

El moc és un gel viscós i esvarós que recobrix les superfícies mucoses del tracto gastrointestinal. Les seues característiques es deuen a glicoproteínas que formen geles denominats mucinas. Les mucina són el producte orgànic principal secretado per les cèlules de la superfície epitelial. Els monòmers de la mucina són glicoproteína en una massa molecular d'aproximadament 50 kDa; altament glicosidados en sol al voltant d'un 15%-20% de la seua massa constituïda pel núcleu de proteïna. Uns 100-200 oligosacàrits estan units a lo llarc del núcleu de proteïna via grups hidroxilo (glicosidación d'enllaç-O) a residus de serina i treonina.

Ademés del moc térbol visible, les cèlules superficials secretan un decorregut ric en NaHCO₃, el qual actua com un mig de protecció al baix pH i les condicions pépticas del lumen gàstric.

Pepsina

La principal enzima del suc gàstric és la pepsina, si be existixen atres enzimes importants per a funcions específiques, pero en cantitats molt menors, tals com la lipasa gàstrica, que és la més efectiva contra els triglicèrits en àcit grassos de cadena curta i gelatinosa, totes derivades de les cèlules principals o cèlules zimógenas.

La pepsina gàstrica és en realitat un conjunt heterogéneu de proteïna responsables de l'activitat proteolítica del suc gàstric. Estes són secretadas en forma de precursors zimógenos inactius cridats pepsigénos, el pepsigéno I (PGI) i el pepsigéno II (PGII), abdós variants moleculars que es diferencien en càrrega neta i/o pes molecular (isozimas).

L'activitat catalítica de la pepsina és la d'una endoproteasa, que trenca preferentment els enllaços peptídicos que involucren aminoàcits aromàtics (p.ej. phe, try, tyr) i un aminoàcit adjacent, generant productes de digestió fragmentats de molt diversos tamanys.

Àcit clorhídric

l'àcit clorhídric representa el component exclusivament químic i corroent contingut en el suc gàstric. L'acidea i la composició iònica del producte final de secreció gàstrica no és constant, i varia en la velocitat de secreció. En un estòmec adult promig es secretan 1.5 litros de suc gàstric al dia, pero solament una fracció d'eixe volum correspon al àcit gàstric. Habitualment no provoca dany a la mucosa, sempre que no se li agregue una ingesta en grans dosis d'àcits externs.
En l'estòmec en repòs i en dejunes, la secreció àcida basal té un patró diürn i la seua proporció varia àmpliament entre persones normals. El pH gàstric normal es troba entre 1.2-2.0. La secreció àcida basal és de 1 meq/h en subjectes normals i de 2-4 mEq/h en pacients ulcerosos.

Factor intrínsec

És una glicoproteína de 55000 Dona, secretada en els humans per les cèlules parietals junt en el HCl. Este factor s'unix a la vitamina B12 formant un complex que és resistent a la digestió i s'unix als receptors en l'íleo per a promoure l'absorció de la vitamina B12.

Fisiologia de la seua formació

Dibuix d'un plec del estòmec humà, mostrant la distribució de les cèlules que segreguen components al suc gàstric.

A continuació es llisten els components del suc gàstric, el seu orige i la seua funció de manera resumida.

Components inórgánicos

1. Aigua: component principal de la solució.
2. Àcit clorhídric (HCl): segregat per les cèlules parietals o oxínticas. Realisa la funció de desnaturalización de les proteïnes, actua com a mig esterilizador de bactèrias. Activa el pepsinogeno per a tornar-ho pepsina i complixca la seua funció lítica.
3. Ion bicarbonat (HCO₃^-) i moc: es formen en les cèlules epiteliales, complixen una funció de protecció contra la disminució del pH i la pepsina respectivament.
4. Clorur de sodi i clorur de potassi: reguladors de la bomba de protones.

Components orgànics

1. Factor intrínsec: es forma de la mateixa manera que el HCl en les cèlules parietals, forma un complex en la vitamina B12 que impedix que esta siga digerida, transportant-la al íleo a on és absorbida.
2. Pepsinógeno: es forma en les cèlules principals o cèlules zimogénicas. És l'enzima primordial en la proteólisis.
3. Factors trefoil: es formen en les cèlules epiteliales, complixen una funció protectora.

1. Histamina: es genera en les cèlules enterocromafín de regulació en la secreció àcida
2. Gastrina: es forma en les cèlules G. Regula la secreció d'àcit.
3. Somatostatina: es forma en les cèlules D i regula també la secreció àcida.
4. Rennina o Quimosina: és una enzima que solament es troba en els beus, fins que inicia la generació de suc gàstric.