Moc
El moc (del llatí mucus) és una substància complexa, viscosa i adherente d'orige biològic, produïda per les cèlules caliciformes del epiteli cilíndric que cobrix la superfície dels òrguens exposts a l'ambient extern com a método de protecció. Es produïx en el tracto respiratori, digestiu, reproductor, ocular, nassal, ótico i laríngeo.[1]
Protegix contra el hidratació (pulmó), dany bioquímic (mucositat del estòmec), atac bacteriològic (mucositat respiratòria) o simplement com a lubrificant (esòfec, còlon). El moc (o mucositat) és produït per un tipo especialisat de cèlules, les cèlules caliciformes, en el retícul endoplasmático i en l'aparat de Golgi. Segregat per les membranes mucoses, està compost per una mescla de glicoproteínas i de proteoglicanos, té altes concentracions d'anticòss i vàries funcions protectores en l'organisme. El moc una volta produït, és secretado a la llum del túbul en qüestió per exocitosis i diluït en aigua en la finalitat de revestir l'epiteli expost a accions nocives presents en els tubos digestius o respiratoris.[2] Una de les seues funcions més importants consistix en mantindre humit l'epiteli (en particular el de les vies aérees) i evitar la seua dessecació.
Entre els varis tipos de secreció vaginal, està el moc cervical. La classe de moc que produïx el cérvix o coll uterí proporciona un coneiximent de la fertilitat: es torna més aguado, llauger i translúcido durant la fase de l'ovulació.
Entre els trastorns conductuales existix la cridada mucofagia, que és l'ingestió del propi moc (sobretot el moc nassal). El Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV)[3] no ho inclou explícitament entre els trastorns de l'alimentació (pica), ni tampoc com un dels tipos de trastorn obsessiu-compulsivo (TOC).
Composició
[editar | editar còdic]El moc es compon principalment d'aigua (95%). Conté sals, lípits (àcit grassos, fosfolípits i colesterol) i proteïnas (lisozimas, immunoglobulinas, defensinas, factors de creiximent i factors trefoil). El seu viscositat es deu a la proteïna mucina.[1]
Atres tipos
[editar | editar còdic]- Diversos vegetals i algues produïxen mucílacs externs i interns. Este tipo de moc consistix principalment de polisacàrits i conté poca proteïna.
- En el món animal, els caragols, les bavosas i atres espècies (alguns peixos i invertebrats, com corals),[4] produïxen moc en funcions de protecció externa i, a voltes, en la finalitat de facilitar el seu moviment o comunicació (per eixemple, els restants de moc deixats per les bavoses).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBansil2006 - ↑ Laboratori de Biologia - IFSC.
- ↑ American Psychiatric Association (APA), M. B. First, A. Frances & H. A. Pincus/Juan José López-Ibor Aliñar i Manuel Valdés Miyar. (2001). Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals. 4a. ed. text revisat. Elsevier/Masson: Espanya. ISBN 978-84-458-1087-3. http://www.eutimia.com/dsm4/
- ↑ Cole, A.J., Pratchett, M.S. and Jones, G.P. 2008. Diversity and functional importance of coral-feeding fishes on tropical coral reefs. Fish and Fisheries 9: 286-307.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Moco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.