Anar al contingut

Fossa nassal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fossa nassal

Les fosses nassals són dos cavitats òssees separades per un prim tabic nassal sagital, comunicades en l'exterior pels orificis nassals o narius, i situades per damunt de la cavitat bucal. Constituïxen el tram inicial del aparat respiratori, servixen per a l'entrada i l'eixida d'aire i ademés formen part del sentit del olfat i el sistema olfatori.

La mucosa que la recobrix, complix vàries funcions entre elles: la filtració de les partícules contaminants, l'acondicionament de l'aire de l'exterior i com a barrera primària del sistema immune.

Característiques

En aus i mamífers, les fosses nassals contenen ossos ramificats o cartílecs la funció dels quals és calfar l'aire durant l'inhalació i retindre l'humitat en l'exhalació.

Alguns mamífers aquàtics, com les ballenes o els delfins, tenen les fosses nassals situades en la part superior del cràneu en lloc d'en la nas, facilitant aixina la respiració quan ascendixen a la superfície.

Els Procellariiformes es distinguixen d'atres pardals per tindre extensions tubulars dels seus narius.

Mucosa

L'interior de les fosses nassals està tapizado per una membrana mucosa, que es dividix en mucosa respiratòria i mucosa olfativa.

  • La mucosa respiratòria (antigament pituïtària roja) recobrix la major part de la fossa nassal i conté cèlules ciliadas i cèlules caliciformes que secretan moc. El moc forma una capa superficial a on queden atrapades les partícules estranyes, que són arrastrades pel moviment dels cilios cap a la faringe per a ser eliminades. Ademés esta mucosa servix per a humir i calfar l'aire respirat.

Vore també

Referències

  1. ↑ Ross M.H. (2007). «19:Aparat respiratori, Cavitats nassals», Histologia: Text i Atles, 5a. edició, pp. 664-665.