Retícul endoplasmático
El retícul endoplasmático (també retícul endoplásmico) (RE)[1] és un orgànul que es troba en el citoplasma de la cèlula eucariota, el qual es presenta com una complexa ret disposta en forma de túbuls, sacs aplanados i cisternes interconectadas entre sí, en una organisació variada en els diferents tipos celulars.
El retícul mostra les seues membranes organisades en regions, les que realisen diferents funcions. Existixen dos regions extenses i permanents: el retícul endoplasmático rugoso, les membranes del qual formen túbuls més o menys rectes, sacs aplanados o cisternes, en numerosos ribosoma associats, i el retícul endoplasmático pla, sense ribosoma associats i en membranes organisades formant túbuls molt curvats i irregulars i cisternes.[2]
El retícul endoplasmático (RE) intervé en funcions relacionades en la síntesis proteica, el metabolisme de lípits i alguns esteroides, aixina com el transport intracelular, el metabolisme de carbohidrats, l'almagasenament de calcio i la metabolizaació de toxines.
El retícul és multifuncional i necessita gran coordinació en el mig intracelular i una resposta ràpida als canvis (estrés) en el mig intrarreticular. Front a l'estrés, el RE manté el seu homeostasis per mig de l'activació de les vies de resposta metabòliques. L'activació prolongada de la vies de resposta a l'estrés en el RE és habitual en la diabetis, la malaltia inflamatoria intestinal i varis càncers.[3]
Característiques generals
El retícul endoplasmático (RE), és un complex sistema de membranes, que establix dos compartiment un d'extern (citoplasmàtic) i un atre intern intraluminal (intratubular o intracisternal).[4]
El RE és característic de la cèlula eucariota en núcleu verdader, ya siguen organismes unicelulars o ben organismes multicelulares.
La cantitat de retícul endoplasmático que es troba present en una cèlula varia, depenent de l'estat metabòlic de la mateixa.[5]
El retícul endoplásmico (RE), forma una extensa ret de cisternes i túbuls. És una ret dinàmica en constant canvi i adaptació a les necessitats funcionals de la cèlula. El RE s'ha mostrat com un centre de ret i forma conexions físiques en casi tots els orgànuls units a la seua membrana.
El concepte de retícul endoplásmico com compartimientos aïllats, pròpia de llibres de text de el XX, ha canviat. S'entén ara al RE com a estructures que es comuniquen en atres orgànuls, permetent la transferència de lípits i ions, la senyalisació i la segmentaació d'orgànuls per mig dels seus llocs de contacte de membrana (Membrane contact site (MCS) en anglés).
El RE regula una àmplia varietat de funcions clau, per mig de gran cantitat de processos celulars a través dels seus MCS en varis orgànuls i en la membrana plasmática. Els llocs de contacte del retícul endoplásmico regulen la dinàmica d'atres orgànuls.
Història
Per mig de la microscopía òptica es podia identificar dins de les cèlules secretoras, teñir en hematoxilina o en blava de toluidina, un 'component basófilo' o cromófilo en el sector basal infranuclear.
Una estructura o component d'aspecte filamentoso estriado, en el sector basal de les cèlules secretoras, havia segut notada per varis investigadors, entre ells: Pflüger en 1875, Heidenhain en 1875, i Ebertih et Muller en 1892.
En 1894 l'investigador alemà Solger, va descriure una estructura basal d'aspecte filamentoso, en les cèlules secretoras de les glàndules salivals. Per extensió, la denominació de 'filaments de Solger' es va aplicar en totes les cèlules secretoras.[8][9][10][11]
Entre 1897 i 1900 Garnier va denominar a eixe component basófilo com 'ergastoplasma' (del grec ergastés: treball, funció) per la seua activitat funcional, associada a la síntesis. També va descriure que el ergastoplasma, vist a través del seu microscopi, mostrava un aspecte fibrilar i que era observable en el pol basal de les cèlules en l'etapa presecretora.[12][13][14][9]
En 1951 Bernhard va plantejar l'estructura fibrilar del Ergastoplasma en els hepatòcits en el microscopi electrònic.[15]
En 1953 Porter va aclarir per mig de microscopía electrònica, que el component conegut com 'ergastoplasma', que mostrava en la citoquímica un alt contingut d'ARN i per tant basófilo, era una ret complexa de bri, que va cridar retícul endoplásmico.[16]
En 1954 Palade i Porter, sobre cèlules d'aus cultivades in vitro, establien que el 'retícul endoplásmico' era una ret de cavitats. Que estes podien engrandir-se fins a convertir-se en vesícules aplanadas relativament vastes, que varen denominar 'cisternes'.
En 1955 Palade plantejava que la membrana que llimitava les cavitats del retícul endoplásmico, semblava ser contínua en la membrana celular i en les membranes nuclears.
Vore també
Referències
- ↑ OMS,OPS (ed.): «Retícul endoplásmico». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca virtual de salut.
- ↑ Megías M.. «Atles de histologia vegetal i animal.». Departament de Biologia Funcional i Ciències de la Salut, Facultat de Biologia, Universitat de Vigo.
- ↑ Dianne S. Schwarz(2016).«The endoplasmic reticulum: structure, function and response to cellular signaling.».Cellular and Molecular Life Sciences.73
- 79–94.Consultat el 12 de juliol de 2021.
- ↑ «The Endoplasmic Reticulum». The Cell: A Molecular Approach. Sinauer Associates, Inc. Consultat el més de juliol de 2021.
- ↑ Welsch U. (2009). «2: La cèlula», el+RER+Welsch&source=bl&ots=QKnxsQHsLE&sig=ACfU3U2A2-9iJU1OOUcCcElr_xtUFNyPYA&hl=és-419&sa=X&vore=2ahUKEwi-6enj_ODxAhWIqZUCHUp7CG0Q6AEwE3oECC0QAg#v=onepage&q=Ret%C3%ADculo%20endoplasm%C3%A1tico%20rugoso%20Les%20prote%C3%ADnas%20sintetisades%20per%20els%20ribosoma%20de el%20RER%20Welsch&f=false Histologia de Sobotta, Mèdica Panamericana, pp. 45-46.
- ↑ Lee J.E.(2020).«Endoplasmic reticulum contact sites regulate the dynamics of membraneless Organelles».Science.367(6477)doi:10.1126/science.aay7108.Consultat el 14 de juliol de 2021.
- ↑ Scorrano, L.(2019).«Coming together to definix membrane contact sites.».Nat Commun.10(1287)Consultat el 17 de juliol de 2021.
- ↑ Santiago Ramón i Cajal (1897). «XII:Teixits compost. Teixit glandular.», Elements de histologia normal i de tècnica micrográfica per a us d'estudiants., Nicolás Moya, p. 454.
- ↑ 9,0 9,1 Georges Grignon(1989).«Charles Garnier et la découverte de l'ergastoplasme.».Société Française de Histoire de la Médecine..Vaig facultar B de médecine de Nancy.
- 205-209.
- ↑ Crespo Ferrer P.V.«Biologia i Teràpia Celular. Mits i Realitats».Real Acadèmia de Medicina i Cirugia de Granada.
- ↑ Georges Grignon. «A Nancy, unix découverte prophetique, un nom oublié: Charles Garnier (1875-1958)» (en francés).
- ↑ (1897).«Els filaments basaux dones cellules glandulaires. Note préliminaire.».Bibliographie anatomique..5
- 278–289.
- ↑ (1900).«Contribution à l’étude de la structure et du fonctionnement dones cellules glandulaires (du rôle de l’ergastoplasme dans la sécrétion).».J. anat. et physiol..36(22)
- ↑
- ↑ Bernhard W.(1951).«Fibrillary Elements of Provable Ergastoplasmic Nature in Cytoplasm of Hepatic Cells Revealed by Electron Microscopy».Comptes rendus dones seances de la Societe de biologie et de ses filials.145(7-8)
- 566-569.
- ↑ Porter K.R.(1953).«Observations on a submicroscopic basophilic component of Cytoplasm».J Exp Med.97(5)
- 727-750.doi:10.1084/jem.97.5.727.Consultat el 27 de juny de 2021.
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Retículo endoplasmático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.