Citoquímica
La citoquímica és una branca de la biologia celular enfocada en l'estudi de la composició química de les cèlules i les seues processos biològics moleculars per mig d'anàlisis químics i quimicofísicos que permeten la seua observació. Es considera com un nexe d'unió entre la morfologia i la bioquímica.
La citoquímica estudia la composició química de la cèlula i permet detectar la localisació topogràfica d'alguns substàncies: enzimes, metals pesats, substàncies orgàniques molècules de depòsit i atres substàncies.[1]
Història
[editar | editar còdic]Entre els anys 1954-1963 la histoquímica va ser aplicada per a propòsits descriptivos, com comparar teixits normals i patològics. Un atre us va ser per a obtindre una evidència química in situ, per a estudis comparatius en teixits d'organismes adults o en desenroll.[2] Les revistes de citoquímica, es varen dedicar a presentar el desenroll de métodos i tècniques per a detectar i rastrejar molècules específiques.[1]
Classificació de les tècniques citoquímiques
[editar | editar còdic]- Citoquímica clàssica: Es fonamenta en reaccions coloreadas que poden observar-se i interpretar-se en el microscopi òptic comú.
- Esta tècnica conseguix l'identificació i localisació dels composts químics i macromolécula dins de les cèlules, basant-se en métodos de reaccions colorimètriques, com la reacció de Feulgen, verda janus B, roig oleoso, Sudan roig, tècnica de Schiff, entre uns atres.
- Citoquímica electrònica: Es caracterisa per ser una metodologia d'elevada sensibilitat
- Citoquímica fluorescent: pot o no ser inmunofluorescencia, es fixen molècules sobre distintes estructures de les cèlules i en ser excitades per llum UV produïxen fluorescència de distints colors.[3]
- Conceptes sobre inmunofluorescencia
- El terme inmunofluorescencia s'usa per a descriure les tècniques en que s'ampra un fluorocromo per a marcar un anticòs. Ya en 1941, Coons va informar de l'aplicació d'esta tècnica per a localisar antígenos i anticossos en seccions de teixit. El descobriment dels anticossos monoclonales per Kohler i Milstein en 1975, va incrementar dramàticament l'us de la inmunofluorescencia per a l'identificació de antígenos de superfície celular.
- La fluorescència ha segut usada per a visualisar certes molèculas i estructures per mig de la microscopia òptica durant molts anys. Esta ha trobat una extensa àrea d'aplicació en la citometría de fluix. La capacitat per a detectar simultàneament la fluorescència de dos, tres, quatre o actualment fins a 13 fluorocromos de diferents llongituts d'ona, obri completament el camp de l'anàlisis multiparamétrico.
- Quan una molècula absorbix llum, i per tant energia, alguns de les seues electrons poden alcançar una òrbita de major energia. Es diu llavors que la molècula ha alcançat un estat d'excitació, i pot tornar al seu estat basal quan estos electrons tornen a la seua òrbita de menor energia. En alguns composts l'electró excitat cau ràpidament, usualment en nanosegundos, a l'estat basal, emetent un quant de llum o fotó i desprenent energia. Esta transició radiant es denomina fluorescència . A este tipo de composts se'ls denomina fluorescents o fluorocromos.
- Inmunocitoquímica no fluorescent: Es basa en anticossos marcats en substàncies que donen reaccions intensament coloreadas, que permeten revelar l'existència i localisació dels productes que s'estan investigant.
- Físic-citoquímíca electroforética Permet reconéixer determinats components de les organelas celulars obtingudes en solució per mig de la lisis de la mateixa. Per mig de electroforesis en un camp elèctric i l'identificació per reaccions citoquímicas, permet identificar complexos isoenzimáticos, mentres que els métodos citoquímicos simples revelen una enzima en bloc.
- Citoquímica automatizado: És el fonament de la CMF que utilisa la citoquímica fluorescent
Reconeiximent de principis no enzimàtics:
- Hidrats de carbono: PAS
- Fe hemosiderínico: PERLS
- Lípits: Ret Oíl/Suen Black
- Hemoglobina fetal: elución àcida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2019).Eur J Histochem..63(4)doi:10.4081/ejh.2019.3106.Consultat el 25 de giner de 2020.
- ↑ Pellicciari C.(2010).European Journal of Histochemistry.54(i51)doi:10.4081/ejh.2010.i51.Consultat el 25 de giner de 2020.
- ↑ Michael H. Ross, Wojciech Pawlina (2007). «cap.1: Tècnica histológica i microscopia», Histologia: text i atles color en biologia celular i molecular, 5.a edició, Mèdica Panamericana, pp. 9-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Citoquímica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.