Cèlula eucariota

Les cèlules eucariota (del grec eu, 'bon', i karyon, 'anou', en referència al núcleu) són les cèlules que es caracterisen per tindre un núcleu celular definit, cobert per una envoltura nuclear de doble membrana. Este núcleu celular conté l'àcit desoxirribonucleico —conegut per les sigles ADN— que constituïx el material genètic necessari per al desenroll, funcionament i reproducció de l'organisme. Les cèlules eucariota es distinguixen aixina de les cèlules procariota, que carixen de núcleu definit i el material genètic del qual es troba dispers en el citoplasma.

Les cèlules eucariota formen organismes denominats eucarionte, que constituïxen un dels dos o tres grans dominis utilisats com categories taxonòmicas en la taxonomia biològica.

L'aparició de cèlules eucariota a partir de procariota va significar el gran bot en complexitat de la vida i el més important despuix del orige de la vida. Sense la complexitat que varen adquirir les cèlules eucariota, no haurien segut possibles fenomens posteriors com l'aparició dels organismes pluricelulares; la vida, provablement, s'hauria llimitat a constituir-se en un conglomerat de bactèries. De fet, a excepció de procarionte (del que procedixen), els quatre regnes restants (animals, plantes, foncs i protistas) són el resultat d'eixe bot qualitatiu. L'èxit d'estes cèlules eucariota va possibilitar les posteriors radiacions adaptatives de la vida, que han desembocat en la gran varietat d'espècies que existixen en l'actualitat.

Organisació

Artícul principal → Citoplasma.

Diagrama de brot estilisat d'una cèlula animal (en flagelos)

Les cèlules eucariota presenten una citoplasma organisada en compartiment separats, en orgànuls (semimembranosos) separats o interconectados, llimitats per membranes biològiques que tenen la mateixa naturalea que la membrana plasmática. El núcleu és el més notable i característic dels compartiment en que es dividix el protoplasma, és dir, la part activa de la cèlula. En el núcleu es troba el material genètic, l'ADN. L'ADN es troba distribuït en múltiples cromosomes i unit a proteïnes, principalment a proteïnes cromosòmiques cridades histona i porta tota l'informació necessària per a que es porten a terme tots els processos tant intracelulars com fòra de la cèlula, és dir, en l'organisme en sí.

En el protoplasma es distinguixen tres components principals a conéixer: la membrana plasmática, el núcleu celular i el citoplasma, constituït per tot lo demés. Les cèlules eucariota estan dotades en la seua citoplasma d'un citoesquelet complex, molt estructurat i dinàmic, format per microtúbuls i diversos filaments proteics. Ademés pot haver paret celular, que és lo típic de plantes, foncs i protistes pluricelulares, o algun atre tipo de recobriment extern al protoplasma.

Per a la seua comparació en la cèlula procariota, vore la Taula comparativa

Fisiologia

Artícul principal → Transporte celular.

Encara que les cèlules eucariota demostren una diversitat increible en la seua forma, compartixen les característiques fonamentals de la seua organisació celular, dalt resumides, i una gran catálisis homogénea en lo relatiu a la seua bioquímica (composició), i metabolisme, que contrasta en l'immensa heterogeneïtat que en este terreny presenten els procarionte (bactèria en sentit ampli).

Les cèlules eucariota contenen en principi mitocondries, orgànuls que haurien adquirit per endosimbiosis de certes bactèries primitives, lo que els dota de la capacitat de desenrollar un metabolisme aerobio. No obstant, en algunes eucariota del regne protistes les mitocondrias han desaparegut secundariamente en el curs de l'evolució, en general derivant a atres orgànuls, com els hidrogenosomes.

Alguns eucarionte realisen la fotosíntesis, a diferència de la cèlula animal, gràcies a la presència en la seua citoplasma d'orgànuls cridats plasts, els quals deriven per endosimbiosis de bactèries del grup denominat cianobacterias (algues blaves).

Orige de la cèlula eucariota

Artícul principal → Eucariogénesis.

L'orige dels eucarionte és un complex procés que té un orige procariota. Si be hi ha vàries teories que expliquen este procés, segons la majoria d'estudis es va produir per endosimbiosis entre varis organismes procariota, en a on el ancestro principal protoeucariota és de tipo arqueano i les mitocondries i cloroplastos són d'orige bactèriano. És discutible l'incorporació d'atres organismes procariota. La teoria més difosa al respecte és l'endosimbiosis seriada, postulada per Lynn Margulis. La teoria endosimbiótica (endo significa intern i simbionte es referix a la relació de benefici mutu entre dos organismes). Esta interpretació no és extensiva a l'orige de la membrana nuclear, la qual s'hauria establit a partir d'una invaginació de la membrana celular.

Organismes eucariota

Els organismes eucariota formen el domini Eukaryota que inclou als organismes més coneguts, repartits en quatre regnes: Animalia (animals), Plantae (plantes), Fungi (Foncs) i Protista (que no poden classificar-se dins dels tres primers regnes). Inclouen a la gran majoria dels organismes extints morfològicament reconeixibles que estudien els paleontòlecs. Els eixemples de la disparitat eucariótica van des d'un dinoflagelado (un protista unicelular fotosintetizador), un arbre com la sequoia, un calamar, o una arracada de bolets (òrguens reproductius de foncs), cada u en cèlules distintes i, en el cas dels pluricelulares, a sovint molt variades. En resum, Eukaryota inclou als organismes pluricelulares repartits en els regnes: Animalia, Plantae i Fungi, i també es troben els organisme unicelulars (microscòpics), entre els que estan microsporidios, protozous (ameboides, flagellats, ciliats), #rent, alguns foncs i verdets.

Diferències entre cèlules eucariota

Existixen diversos tipos de cèlules eucariota entre les que destaquen les cèlules d'animals i plantes. Els foncs i molts protistas tenen, no obstant, algunes diferències substancials.

Cèlules animals

Artícul principal → Cèlula animal.

Les cèlules animals componen els teixits dels animals i es distinguixen de les cèlules vegetals en que carixen de parets celulars i de cloroplastos i posseïxen centríols i vacuoles més chicotetes i, generalment, més abundants. Per la carència de paret celular rígida, les cèlules animals poden adoptar varietat de formes i inclús poden fagocitar atres estructures.

Cèlules vegetals

Artícul principal → Cèlula vegetal.

Les característiques distintives de les cèlules de les plantes són:

• Una vacuola central gran (delimitada per una membrana, el tonoplasto), que manté la forma de la cèlula i controla el moviment de molècules entre citosol i llacor.

• Una paret celular composta de celulosa , i en molts casos, lignina, que és depositada pel protoplasto en l'exterior de la membrana celular. Açò contrasta en les parets celulars dels foncs, que estan fetes de quitina, i la dels procarionte, que estan fetes de peptidoglicano.
• Els plasmodesmos, poros d'enllaç en la paret celular que permeten que les cèlules de les plantes es comuniquen en les cèlules adjacents. Açò és diferent a la ret d'hifes usada pels foncs.
• Els plasts, especialment cloroplastos que contenen clorofila, el pigment que dona a les plantes el seu color vert i que permet que realisen la fotosíntesis.
• Els grups de plantes sense flagelos (incloses coníferes i plantes en flor) també carixen dels centríols que estan presents en les cèlules animals. Estos també es poden trobar en els animals de tots els tipos és dir en un mamífer en un au o en un reptil.

Cèlules dels foncs

Les cèlules dels foncs, en la seua major part, són similars a les cèlules animals, en les excepcions següents:

• Una paret celular feta de quitina.
• Menor definició entre cèlules. Les cèlules dels foncs superiors tenen separacions porosas cridats septos que permeten el pas de citoplasma, orgànuls, i a voltes, núcleus. Els foncs primitius no tenen tals divisions, i cada organisme és essencialment una supercélula jaganta. Estos foncs es coneixen com cenocíticos.
• Solament els foncs més primitius, Chytridiomycota, tenen flagelos.

Cèlules d'organismes protistas

Alguns organismes protistes, són conformats per una única cèlula que poden alcançar tamanys macroscòpics (l'organisme unicelular Syringammina fragilissima alcança els 20 cm de diàmetro).

Reproducció

Les cèlules eucariota es poden reproduir de tres maneres distintes, principalment:

• Bipartición: El núcleu es dividix en dos i despuix la cèlula es dividix en dos del mateix tamany.
• Gemació: El núcleu es dividix en dos, un es desplaça fins a la membrana i forma un ull que se separa. Formant dos cèlules de distint tamany.
• Esporulación: El núcleu es dividix repetidament i es rodegen de membrana formant cèlules anomenades espores.

Vore també

• Cèlula

• Organisme unicelular

Bibliografia

• Margulis, Lynn, (2003) Una Revolució en l'Evolució (escrits seleccionats) Colecció Honoris causa, Universitat de Valéncia.
• Michel I. N. Majerus, 1991, Simbiontes hereditaris causants d'efectes deletéreos en els antropos.
• Curtis, Elena (2013). Curtis Biologia. Editorial: Mèdica Panamericana. Buenos Aires.
• Tortora, G. J., Funke, B. R., & Case, C. L. (2007). Introducció a la microbiologia. Ed. Mèdica Panamericana.

Enllaços externs

• Cèlula Eucariota: orgànuls. Universitat Nacional del Nordest.