Cromoplasto

Fotografia en microscopi òptic de cromoplastos en licopeno en cèlula de tomata

Els cromoplastos són un tipo de plasts, orgànuls propis de la cèlula vegetal, que almagasenen els pigments als que es deuen els colors, anaranjados o rojos, de flors, raïls o fruts. Quan són rojos es denominen "licopeno", quan són grocs "xantofilas", quan són anaranjados "caroteno" i quan són verts "clorofila".

Les plantes terrestres no angiospérmicas són bàsicament verdes; en les angiospermes apareix un canvi evolutiu cridaner, l'aparició dels cromoplastos, en la propietat d'almagasenar grans cantitats de pigments carotenoides.

Ocorre normalment en la maduració de fruts com el tomata i la taronja. La diferenciació d'un cromoplasto no és un fenomen irreversible, en la part superior de les raïls de carlota, expostes a la llum, els cromoplastos poden diferenciar-se en cloroplastos perdent els pigments i desenrollant tilacoides.

Les seues funcions són les següents:

• Participació en diferents processos biosintéticos

• Generar coloració particulars que favorixquen la polinisació entomófila, açò és, per mig de l'acció d'insectes polinisadors.

Hi ha quatre categories de cromoplastos segons la seua estructura:

• Globulosos: els pigments s'acumulen en gotes junt en lípits: Citrus, Tulipa.
• Fibrilares o tubulosos: els pigments s'associen en fibrillas proteiques: Rosa, Capsicum annuum.
• Cristalosos: els pigments es depositen com cristaloides associats en les membranes tilacoides: tomata, carlota.
• Membranosos: membranes enrollades helicoidalment: Narcissus

Orige Des del Proplasto i Diferenciació

Tipos de plasts.

Proplastidios

• Plastidios
  • Cloroplasto i etioplasto
  • Cromoplastos
  • Leucoplastos
    • Amiloplastos
      • Estatolito
    • Oleoplastos

Referències

• Henri Camefort, Morphologie dones végétaux vasculaires : cytologie.anatomie.adaptations, Doin, 1996, 2 éd. (7 tirage), 432 p., p.32-49 ISBN 2-7040-0395-5
• (PDF) cours de DEUG en ligne.

Vore també

• Pigment
  • Caroteno
  • Antocianina
  • Xantofila