Rent

Rent

Rent és un musical roc en llibret, música i lletres de Jonathan Larson, basat en l'òpera La bohème de Giacomo Puccini, Luigi Illica i Giuseppe Giacosa. La seua trama central gira entorn a un grup de jóvens bohemio que lluiten per eixir avant en l'Alphabet City neoyorquí de principis dels 90, baix la constant amenaça del VIH/sida. L'espectàcul va ser presentat per primera volta en 1994 com un taller teatral del New York Theatre Workshop, el mateix escenari a on despuix s'estrenaria el 13 de febrer de 1996. Larson mai va aplegar a conéixer l'èxit de la seua obra. La matinada del 25 de giner de 1996, el mateix dia en que començaven les representacions, el jove compositor va fallir en la seua casa per una dissecció aòrtica causada possiblement per un síndrome de Marfan no diagnosticat. Despuix del bo acolliment en el circuit alternatiu, Rent va donar el bot al Nederlander Theatre de Broadway, a on va debutar el 29 d'abril de 1996 i va permanéixer en cartell durant dotze anys, rebent diferents premis entre els que s'inclouen el Pulitzer i Tony al millor musical.

Des de la seua estrena en Nova York, Rent ha pogut vore's en numerosos països a lo llarc de tot lo món i ha segut traduït a multitut d'idiomes. En 2005 va ser dut a la gran pantalla baix la direcció de Chris Columbus i protagonisat per varis membres del repartiment original de Broadway.

Argumente

Acte I

Nochebuena en Nova York. L'acció se situa en un loft industrial del Alphabet City. Mark Cohen, un aspirant a cineaste i narrador de l'història, es dispon a rodar un documental sobre els seus amics, mentres el seu companyer d'apartament Roger Davis, un músic recent eixit de desintoxicació, tracta d'afinar la guitarra que no ha tocat en un any («Tune Up #1»). El teléfon sona i la mare de Mark deixa un mensage en el contestador automàtic consolant al seu fill perque la seua nóvia Maureen Johnson ho acaba de deixar per una dòna («Voice Mail #1»). Avall en el carrer, el seu amic Tom Collins, un professor de filosofia del MIT que retorna a Nova York despuix d'haver segut expedientat per les seues teories radicals, és colpejat i assaltat per uns lladres que ho deixen malferit en el sol. El teléfon torna a sonar i esta volta és Benjamin Coffin III, antic companyer d'apartament de Mark, Roger, Collins i Maureen, qui es va casar en la rica hereua Allison Grey i actualment és el propietari de l'edifici. Benny amenaça en desestajar-els si no paguen elloguer, trencant la promesa que els va fer temps arrere de que podrien quedar-se en el loft gratuïtament («Tune Up #2»). De sobte es talla l'electricitat en tot l'edifici i Mark i Roger expressen les seues frustracions davant la falta de diners i la dificultat per a trobar l'inspiració. Mentrestant, la nova parella de Maureen, Joanne Jefferson, una advocada graduada en Harvard, està montant l'equip de sò per a la performance que la seua nóvia va a estrenar eixa mateixa nit. En la seua actuació, Maureen pretén protestar contra el pla de Benny de desestajar als indigents del solar del costat per a construir un estudi cridat Cyberarts. Joanne no conseguix que l'equip de sò funcione, aixina que Maureen decidix demanar ajuda a Mark a pesar de l'oposició de la seua nóvia. Mark i Roger es rebelen contra Benny i es reafirmen en la seua negativa a pagar elloguer («Rent»). En el carrer, Angel Dumott Schunard, un jove percusionista i drag queen, troba a Collins i li presta ajuda. Els dos se senten atrets a l'instant, i més quan descobrixen que abdós són malts de sida. («You Okay, Honey?»). En el loft, Mark es dispon a marchar-se per a tirar una mà a Maureen, pero abans anima a Roger a que ixca al carrer i assistixca a la performance. També li recorda que prenga la seua dosis d'AZT, desvelant que Roger és VIH positiu. El jove músic viu atormentat pel recort de la seua nóvia April, també drogadicta, qui es va suïcidar i li va deixar una nota dient «Tenim sida» («Tune Up #3»). Mark es va i Roger expressa la seua necessitat desesperada d'escriure una gran cançó per la que ser recordat quan muiga («One Song Glory»). De sobte, algú crida a la porta. És Mimi, la veïna d'avall, qui ve a demanar-li fòc per a encendre una vela perque seguixen sense electricitat. Mimi coquetea en Roger i revela que treballa com a ballarina en un club de striptease i és adicta a l'heroïna. L'atracció és mútua, pero Roger té dubtes perque és la primera volta que li agrada algú des de la mort d'April («Light My Candle»). En el loft de Maureen i Joanne, els pares d'esta última deixen un mensage en el contestador automàtic per a parlar de treball, pero ella no està en casa per a escoltar-ho («Voice Mail #2»). Collins finalment aplega a l'apartament de Roger i Mark acompanyat d'Angel. Duen regals per a tots i un montó de diners que Angel ha guanyat treballant per a una senyora rica. La dòna li va pagar per tocar els seus tambors en la porta de l'edifici dels seus veïns (Benny i Allison, com a més vesprada es revela) i aixina provocar que la seua molesta perrita Evita es tirara per la finestra («Today 4 O»). En eixe moment apareix Benny i els oferix un tracte. Si convencen a Maureen de que cancele la protesta, ell els perdonarà elloguer i podran quedar-se en l'edifici, pero Mark i Roger rebugen la proposició. Benny es marcha i Angel invita als chics a una reunió de Life Support, un grup de respal per a persones maltes de sida. Roger declina la proposta, pero Mark promet que es passarà despuix d'arreglar l'equip de sò de Maureen («You'll See»). Mark aplega al solar a on va a tindre lloc la protesta i troba a Joanne. Encara que al principi la situació és molt incómoda, els dos terminen conectant ya que coincidixen que eixir en Maureen és com ballar un tango complicat i exasperante («Tango: Maureen»). Despuix de solucionar els problemes de sò, Mark s'unix a Angel i Collins en la reunió de Life Support i grava unes imàgens per al seu documental («Life Support»). Mentrestant, Mimi retorna a l'apartament de Roger i li demana que l'invite a eixir en ell («Out Tonight»), pero Roger seguix tenint por de tornar a involucrar-se en algú despuix de tot lo que va ocórrer en April. Davant l'insistència de Mimi a viure el moment i deixar arrere els remordiments, Roger la rebuja fredament i l'expulsa del seu apartament («Another Day»). A soles, el jove músic reflexiona sobre la seua por al sida i l'incertitut en la seua vida, les mateixes preocupacions que angustien als membres de Life Support («Will I?»). En eixir de la reunió, Mark, Collins i Angel eviten que tres policies acossen a un grup d'indigents, pero són increpats per una dòna que els acusa de fer-ho únicament per a llavar la seua consciència («On the Street»). Despuix de l'incident, Collins fantasea en deixar Nova York i obrir un restaurant en Santa Fe, Nou Mèxic, a on el clima i la gent són molt més amables («Santa Fe»). Mark es marcha i Collins i Angel aprofiten eixe moment d'intimitat per a confessar-se el seu amor mutu («I'll Cover You»). Mentres, en una cabina telefònica, Joanne intenta atendre diverses cridades a la parell que ultima en Maureen els detalls de la seua actuació («We're Okay»). Arrepenedit pel seu comportament en Mimi, Roger es tira al carrer i casualment entropeça en ella entre el renou de St. Mark's Plau, a on la jove es troba comprant droga. Mimi accepta les disculpes de Roger i accedix a anar en ell a la performance de Maureen i a la celebració de despuix. Ángeli compra a Collins un abric nou com a regal de Nadal i Benny i els policies es preparen per a la protesta («Christmas Bells»). En el solar, Maureen finalment porta a terme la seua actuació, una performance avant-garde a través de la qual ridiculisa a Benny i critica la construcció de Cyberarts («Over the Moon»). L'èxit és rotunt i tots es van a celebrar-ho alife Cafe. Allí es troben en Benny acompanyat del seu sogre, i este es burla de la protesta i de l'estil de vida bohemio. El grup respon reafirmant-se en els seus valors i brindant per totes les coses en les que creuen. Durant la celebració es revela que Mimi i Benny varen tindre un affair temps arrere i Joanne comença a sentir celosies de Maureen i Mark. De sobte sonen els beepers de Collins, Ángel, Roger i Mimi recordant-els prendre el seu AZT, i aixina és com estos dos últims descobrixen que abdós són VIH positius. («La Vie Bohème»). Roger i Mimi parlen per primera volta dels seus sentiments i decidixen escomençar una relació («I Should Tell You»). Joanne trenca en Maureen i informa a tots de que la protesta ha derivat en disturbis i que la gent es nega a abandonar el solar a pesar de la presència policial. La notícia és acollida pel grup en alegria i Roger i Mimi compartixen el seu primer bes («La Vie Bohème B»).

Acte II

El segon acte comença en tota la companyia formant una llínea i explicant que la millor forma per a medir el pas del temps és l'amor («Seasons of Love»). L'acció es recomença en la vespra d'Any Nou. El grup es troba intentant trencar el pany de l'edifici de Mark, Roger i Mimi, ya que este va ser clausurat per la policia durant la protesta de Maureen. Mimi pren la determinació de deixar l'heroïna i tornar a estudiar, mentres que Joanne i Maureen decidixen donar-li una atra oportunitat a la seua relació. Collins i Angel apleguen disfrassats de James Bond i Pussy Galore, i duen un soplete en ells. Mark, Maureen i Joanne trepen per l'escala d'incendis i conseguixen entrar en l'apartament trencant una finestra («Happy New Year»). A través d'una série de mensages en el contestador automàtic es revela que les imàgens que va gravar Mark durant els disturbis han tingut molta repercussió i que Alexi Darling, productora de l'informatiu sensacionaliste Buzzline, vol contractar-ho («Voice Mail #3»). El restant del grup conseguix entrar en l'edifici utilisant el soplete i tots festegen l'arribada del nou any. Benny interromp la celebració i els oferix tornar-els la clau a canvi de que Mark filme el moment, pero el grup li acusa de voler fer-ho únicament per a llavar la seua image en els mijos. Maliciosamente, Benny sugerix que va ser Mimi qui li va convéncer per a aplegar a eixe apany, despertant les celosies de Roger a pesar de que la jove ho nega tot. Angel conseguix calmar els ànims i el grup fa un propòsit d'Any Nou: permanéixer sempre units passe lo que passe. Roger i Mimi es reconcilien, encara que ella seguix trist i torna a comprar heroïna («Happy New Year B»). El dia de Sant Valentí, Maureen i Joanne ensagen per a una nova performance, pero acaben tenint una baralla per les seues personalitats tan diferents i decidixen trencar una volta més («Take Em or Leave Em»). El temps passa i aplega la primavera («Seasons of Love B»). Roger i Mimi han estat vivint junts els últims mesos, encara que ell seguix celós de Benny i a voltes parla de vendre la seua guitarra i deixar la ciutat. Mimi retorna a casa tart despuix d'haver estat comprant heroïna i Roger es marcha al pis de dalt enfadat, no sense abans acusar a la seua nóvia d'enganyar-li en Benny. Per separat, els dos reflexionen sobre la soletat i reconeixen que no poden viure l'un sense l'atre. Mentres, en un hospital, Collins cuida d'Angel, la salut del qual ha empijorat a causa del sida. A pesar de les tensions, totes les parelles es reconcilien («Without You»). L'estiu aplega al seu fi i Alexi Darling seguix cridant a Mark per a que accepte el contracte de Buzzline («Voice Mail #4»). L'escena canvia a un llit en la que la companyia al complet eixecuta una coreografia representant les diverses opcions sexuals. En el clímax del número, Angel mor i totes les parelles tornen a trencar («Contact»). En el funeral d'Angel, Mimi, Mark i Maureen dediquen unes paraules a la memòria de la seua amiga i Collins emociona a tots en un commovedor discurs recordant al seu amor («I'll Cover You (Reprise)»). Fòra de l'iglésia, un afectat Mark expressa la seua por a la soletat i flama a Alexi Darling per a avisar-li de que aplegarà tart a l'entrevista de treball que han concertat («Halloween»). Mimi pregunta a Roger si és cert que ha venut la seua guitarra i s'ha comprat un coche per a anar-se a Santa Fe, i elli respon que sí. Llavors esclata una agre discussió entre els dos, al mateix temps que Maureen i Joanne comencen a fer-se reproches. Benny i Mark intenten assossegar els ànims sense èxit, i finalment és Collins qui conseguix que tots es calmen per respecte a Angel. Maureen i Joanne es reconcilien i es marchen. El retor demana a Collins que entre en l'iglésia i Mimi intenta acostar-se a Roger, pero est la rebuja i ella es va en Benny. A soles, Roger i Mark es barallen. Roger acusa a Mark de viure una vida falsa i amagar-se en el seu treball, i Mark li reprocha a Roger que fuig perque té por de vore morir a Mimi. Quan es dispon a marchar-se, Roger es dona conte de que Mimi havia tornat per a dir-li adeu i que ha escoltat tota la conversació, pero aixina i tot és incapaç de permanéixer al seu costat i es va a Santa Fe. Mimi es queda destrossada i Mark li sugerix que ingresse en un centre de desintoxicació. Benny s'oferix a pagar. El retor ix de l'iglésia i expulsa a tots per no dispondre de diners per a costejar el funeral d'Angel. Una volta més, Benny té un gest de compassió i es fa càrrec de les despeses, recuperant la seua vella amistat en Collins («Goodbye Love»). Temps despuix, Mark i Roger per fi troben l'inspiració que buscaven per als seus proyectes artístics: Mark en el recort d'Angel i Roger en el seu amor per Mimi. Mark decidix deixar la seua ocupació en Buzzline per a tornar a treballar en el seu propi documental i Roger conseguix escriure la seua cançó («What You Own»). Mentrestant, els pares de Roger, Mimi, Joanne i Mark deixen varis mensages en els contestadors automàtics dels seus fills, pero ningú contesta («Voice Mail #5»). Nochebuena de nou en el loft de Mark i Roger. Roger ha retornat a Nova York i està entusiasmat en la cançó que ha compost, encara que no ha segut capaç de trobar a Mimi. Mark ha conseguit completar el seu documental i es prepara per a proyectar-ho eixa nit en honor d'Allison Grey, per haver-se dut a Benny llunt del East Village despuix de descobrir la seua relació en Mimi. De sobte es talla l'electricitat i apareix Collins en un montó de billets que ha conseguit manipulant un caixer automàtic per a que done diners a qualsevol que introduïxca el còdic ANGEL. L'escena és interrompuda per Maureen i Joanne, que duen a Mimi semiinconsciente. La jove ha estat vivint en el carrer i es troba molt dèbil. Roger i Mimi finalment arreglen els seus malentesos, i ella li confessa el seu amor («Finale»). Sabent que no li queda molt temps, Roger li canta a Mimi la balada que ha escrit per a ella («Your Eyes»). Mimi es desvanix i tots la donen per morta, pero de sobte la jove s'incorpora i els conta que estava caminant cap a una llum blanca quan Angel se li va aparéixer i li va dir que retornara per a escoltar la cançó de Roger. Mimi i Roger s'abracen i tots celebren la felicitat del moment, reafirmant-se en elema «no hi ha més que hui» mentres el documental de Mark comença a proyectar-se («Finale B»).

Desenroll

En 1988, el dramaturc Billy Aronson va tindre l'idea de crear un musical a partir de l'òpera La bohème, pero substituint l'exquisit esplendor del món de Puccini per la vulgaritat i el soroll del Nova York modern. Un any despuix, Jonathan Larson, un jove compositor de 29 anys, va entrar a formar part del proyecte i junts varen començar a escriure algunes cançons com a «Santa Fe», «Rent» o «I Should Tell You». Larson va sugerir situar l'acció en l'East Village de Manhattan, un veïnat que ell coneixia ben posat que estava a solament uns carrers del seu apartament del Greenwich Village, i que llavors era un formiguer d'indigents, gais, drag queens i punks. També va propondre cridar a l'espectàcul Rent. En 1991, Larson va demanar permís a Aronson per a utilisar el concepte original en el que havien estat treballant i fer-ho seu, ya que la seua intenció era escriure sobre les seues pròpies experiències i convertir a Rent en alguna cosa gran, en l'òpera roc definitiva que acostara el teatre musical a la generació MTV. Els dos varen aplegar a un acort en la condició de que si l'obra aplegava a Broadway, Aronson rebria part dels guanys i apareixeria acreditat per les seues aportacions. Durant els següents anys, Larson es va dedicar a compondre la partitura mentres servia taules en el Moondance Diner per a guanyar-se la vida, aplegant a escriure centenars de cançons de les quals solament 42 acabarien formant part de la versió definitiva. En autumne de 1992, Larson va contactar a James Nicola, director artístic del New York Theatre Workshop, i li va entregar una cinta en una maqueta i una còpia dellibret. Uns mesos despuix, en març de 1993, va tindre lloc la primera llectura dramatisada i, a pesar de la calitat del material i de les seues emocionants cançons, va quedar palesa que l'espectàcul presentava problemes d'estructura i que la seua complexa llínea argumental necessitava ser revisada. En 1994, el NYTW va portar a terme un taller de tres semanes en el que ya varen participar intérprets com Anthony Rapp (Mark) o Daphne Rubin-Vega (Mimi), els qui despuix també estarien en el repartiment que va estrenar el musical, i que va incloure cançons que finalment serien rebujades, com per eixemple, «Cool/Fool», «Do a Little Business» (predecessora de «You'll See» a càrrec de Benny, Mark, Roger, Collins i Angel), «Female to Female A & B» (a càrrec de Maureen i Joanne), «He's a Fool», «He Says», «Right Brain» (predecessora de «One Song Glory» a càrrec de Roger), «Over It» (predecessora de «Tango: Maureen» a càrrec de Mark i Maureen), «Real Estigues» (un número musical en el que Benny intentava convéncer a Mark per a que acceptara un treball d'agent immobiliari i deixara a un costat les seues aspiracions de convertir-se en cineasta) i «Open Road» (predecessora de «What You Own»). Despuix d'este prometedor taller, Larson no va deixar de treballar per a millorar ellibret, organisant nous workshops i polint poc a poc els seus defectes. El 24 de giner de 1996, vespra de començar les representacions en l'Off-Broadway (en el mateix escenari del NYTW), Larson va concedir la seua primera i única entrevista a Anthony Tommasini, crític musical del New York Claves, aprofitant que l'estrena de Rent coincidia en el centenari de La bohème. Despuix es va anar a la seua casa i allí, durant la matinada del dia següent, va fallir per una dissecció aòrtica causada possiblement per un síndrome de Marfan no diagnosticat. La funció va tindre que ser cancelada, pero amics i familiars es varen reunir en el teatre i la companyia va interpretar les cançons de Rent com a homenage pòstum al seu creador. La première oficial finalment va poder celebrar-se el 13 de febrer de 1996, i l'espectàcul es va convertir en un èxit immediat impulsat per les entusiasta crítiques i per la repercussió de la mort de Larson, conseguint vendre les 150 localitats disponibles en totes les representacions. Pronte es va fer evident que era necessari donar el bot a un teatre en major capacitat.

Produccions

Broadway

Despuix del bo acolliment en el NYTW, Rent va ser transferit al circuit comercial de Broadway, a on va debutar el 29 d'abril de 1996 en el Nederlander Theatre. Unes semanes abans, mentres la companyia es trobava en ple procés d'ensajos, el musical va ser reconegut en el premi Pulitzer de teatre, lo que va contribuir a aumentar encara més les expectatives.

Dirigida per Michael Greif i coreografiada per Marlies Yearby, la producció va ser protagonisada en la seua estrena per Anthony Rapp com Mark, Adam Pascal com Roger, Daphne Rubin-Vega com Mimi, Jesse L. Martin com Collins, Wilson Jermaine Heredia com Angel, Idina Menzel com Maureen, Fredi Walker com Joanne i Taye Diggs com Benny. El restant de l'equip creatiu ho varen formar Paul Clay en el disseny d'escenografia, Angela Wendt en el disseny de vestuari, Blake Burba en el disseny d'allumenament, Kurt Fischer en el disseny de sò, David Santana en la supervisió musical i Tim Weil en la direcció musical. De la mateixa manera que havia ocorregut en el Off-Broadway, la resposta del públic va ser excelent, sobretot entre els espectadors més jóvens, que varen acodir en massa al teatre atrets per la temàtica controvertida de l'argument i per una política de preus assequibles. La crítica especialisada també ho va rebre en entusiasme i en l'edició dels Tony de 1996 va ser nominat en nou categories diferents, alçant-se finalment en els premis al millor musical, millor llibret, millor música original i millor actor de repartiment (Wilson Jermaine Heredia). El 24 d'abril de 2006, en motiu del 10.º aniversari de l'espectàcul, l'elenc original va tornar a reunir-se sobre l'escenari del Nederlander Theatre per a oferir un concert benèfic en favor de The Jonathan Larson Performing Arts Foundation, Friends in Deed i el NYTW, conseguint recaptar més de dos millons de dólars. En la velada també varen participar antics integrants de la companyia de Broadway i de les distintes gires nacionals, que varen interpretar una versió especial de «Seasons of Love» com a despedida final.

Despuix de dotze anys en escena i uns ingressos de més de 280 millons de dólars, Rent va baixar el teló per última volta el 7 de setembre de 2008, havent realisat 5 123 funcions regulars i 16 prèvies. En l'actualitat ocupa el 12.º lloc en la llista d'espectàculs de major permanència en cartell en l'història de Broadway. L'última representació, que va ser gravada i comercialisada baix el títul Rent: Filmed Live on Broadway, va contar en dos membres del repartiment original, Rodney Hicks (Benny) i Gwen Stewart (soliste de «Seasons of Love»), acompanyats d'Adam Kantor com Mark, Will Chase com Roger, Renée Elise Goldsberry com Mimi, Michael McElroy com Collins, Justin Johnston com Angel, Eden Espinosa com Maureen i Tracie Thoms com Joanne (despuix d'haver interpretat eixe mateix personage en l'adaptació cinematogràfica de 2005).

West End

1998

L'estrena europea va tindre lloc el 12 de maig de 1998 en el Shaftesbury Theatre del West End londinenc, en funcions prèvies des del 21 d'abril i un elenc encapçalat per Anthony Rapp com Mark, Adam Pascal com Roger, Krysten Cummings com Mimi, Jesse L. Martin com Collins, Wilson Jermaine Heredia com Angel, Jessica Tezier com Maureen, Jacqui Dubois com Joanne i Bonny Lockhart com Benny.

A pesar de ser una rèplica exacta de la producció neoyorquina i de contar en alguns dels seus protagonistes originals, la versió britànica de Rent no va conseguir repetir l'èxit alcançat per la seua homòloga en Broadway i, el 30 d'octubre de 1999, es va despedir definitivament dels escenaris sense haver conseguit recuperar l'inversió inicial.

2001

Entre el 4 de decembre de 2001 i el 26 de giner de 2002, Rent va realisar una temporada llimitada en el Prince of Wals Theatre de Londres com a part d'una gira britànica que havia arrancat uns mesos abans en el Haymarket Theatre de Leicester. Este montage, que va contar en un equip creatiu completament nou dirigit per Paul Kerryson, va estar protagonisat per Adam Rickitt com Mark, Damien Flood com Roger, Debbie Kurup com Mimi, Mykal Rand com Collins, Neil Couperthwaite com Angel, Helen York com Maureen, Wendy Mae Brown com Joanne i Jason Pennycooke com Benny.

Un any despuix, eixa mateixa producció va retornar al Prince of Wals Theatre entre el 15 de decembre de 2002 i el 8 de març de 2003, en alguns canvis en el repartiment, incloent a Dougal Irvine com Mark, Mig Ayesa com Angel, Caprice com Maureen i Krysten Cummings com alternante de Mimi.

2007

Una nova posada en escena rebatejada com Rent Remixed va poder vore's en el Duke of York's Theatre del West End entre el 16 d'octubre de 2007 i el 2 de febrer de 2008, en Oliver Thornton com Mark, Luke Evans com Roger, Siobhán Donaghy com Mimi, Leon Lopez com Collins, Jay Webb com Angel, Denise van Outen com Maureen, Francesca Jackson com Joanne i Craig Stein com Benny.

William Baker, estilista i dissenyador de vestuari conegut pel seu treball en la cantant Kylie Minogue, va anar el director d'esta versió, que com a principal novetat situava l'acció en el Nova York del XXI. Ellibret va sofrir numerosos canvis, alterant l'orde de les escenes i redefinint alguns personages, com per eixemple, Mark, Mimi i Angel, que varen passar a tindre nacionalitat britànica. Steve Anderson, un atre colaborador habitual de Kylie Minogue, va crear nous apanys musicals i va incorporar bases electròniques en cançons com «Today 4 O», «Out Tonight» i «Happy New Year». No obstant, a pesar dels esforços per oferir un producte original, l'obra va ser massacrada per la crítica i va caldre alvançar la data de tancament inicialment prevista per al 5 d'abril de 2008.

Mèxic

1999

La première mundial en idioma espanyol va tindre lloc el 24 de juny de 1999 en el Teatre Alameda de Ciutat de Mèxic (actual Centre Cultural), a on l'espectàcul va permanéixer en cartell fins al 27 de febrer de 2000. Produïda per les empreses MAT Theatrical & Entertainment i OCESA del grup CIE, la posada en escena mexicana va ser una rèplica exacta de la seua homòloga en Broadway, en direcció d'Abby Epstein (directora resident en la versió neoyorquina), coreografia de Christine Bandelow i direcció musical d'Isaac Saúl i Víctor Manuel Aguilar.

La companyia va estar liderada per Enrique Chi com Mark, Erik Rubín com Roger, Samantha Salgado com Mimi, Beto Castell com Collins, César Romero com Angel, Ana Liz Rivera com Maureen, Pía Encara com Joanne i Sergio Zaldívar com Benny. També varen formar part de l'elenc Jano Fonts i Damaris Martínez, els qui uns mesos despuix donarien el bot a Espanya per a interpretar a Angel i Joanne respectivament en la producció original de Barcelona.

2016

Entre el 20 d'octubre de 2016 i el 28 de maig de 2017, el Teatre Milà de Ciutat de Mèxic va acollir el primer revival mexicà de Rent, dirigit per Diego del Riu i protagonisat per Rodolfo Zarco com Mark, Kike Jiménez com Roger, Dai Liparoti com Mimi, Iker Madrit com Collins, Luis Carlos Vilarreal com Angel, Giména Gómez com Maureen, Paloma Corder com Joanne i José Sampedro com Benny.

Espanya

1999

En Espanya es va estrenar el 4 de novembre de 1999 en el Teatre Principal de Barcelona, en producció de Focus i Roc & Pop (actualment Stage Entertainment), i un presupost de 108 millons de pessetes (prop de 650 000 euros). Abby Epstein, qui ya havia estat al front de l'espectàcul en Mèxic, es va fer càrrec de la direcció en la versió espanyola, que de la mateixa manera que en atres països, va anar un montage clónico de l'original, en coreografia de Christine Bandelow i direcció musical de Xavier Navarro. El repartiment, triat entre els 400 candidats que es varen presentar als oïments, va estar encapçalat per Daniel Anglès com Mark, Pablo Puyol i Ignasi Vidal alternant-se com Roger, Sandra de Victoria com Mimi, Miquel Fernández com Collins, Jano Fonts com Angel, Manuela Net com Maureen, Damaris Martínez com Joanne i Jorge Fernández-Hidalgo com Benny.

Rent va realisar la seua última funció en Barcelona el 26 de març de 2000 i a continuació va mamprendre una gira per algunes ciutats espanyoles, finalisant en una temporada llimitada en el Teatre Coliseum de Madrit entre el 10 d'octubre i el 26 de novembre de 2000. Durant el tour i l'estància en la capital, Sergi Conca va reemplaçar a Xavier Navarro com a director musical.

2016

Coincidint en el 20.º aniversari del seu debut en el Off-Broadway, Rent va retornar a Barcelona en una nova posada en escena dirigida per Daniel Anglès i adaptada per primera volta al català, que es va representar en el Cassino l'Aliança del Poblenou entre el 26 de giner i el 20 de març de 2016. El propi Daniel Anglès junt a Víctor Arbelo, Nil Bofill, Susanna Domènech, Jordi Taixés i Miquel Tejada varen ser els artífexs d'esta producció a través de la societat No Day But Today. L'elenc va estar liderat per Nil Bofill com Mark, Víctor Arbelo com Roger, Mireia Òrrit com Mimi, Xavi Navarro com Collins, Albert Bolea com Angel, Anna Herebia com Maureen, Queralt Albinyana com Joanne i Roger Berruezo com Benny. Ademés de la direcció de Daniel Anglès, el montage va contar en coreografia d'Oscar Reis, disseny d'escenografia i vestuari de Raquel Ibort, Marc Salicrú i Marc Udina, disseny d'allumenament de Xavi Costes i Daniel Anglès, disseny de sò de Jordi Ballbé i Albert Ballbé, direcció musical de Miquel Tejada i adaptació al català de Daniel Anglès i Marc Gómez.

El 24 d'agost de 2017, l'espectàcul va retornar en format concerte per a oferir un únic passe en el Teatre Grec de Barcelona, dins de la programació del festival Mes i Mas. L'actriu Lorraine Vélez, coneguda per haver interpretat a Mimi en Broadway i el West End, també va participar en l'event com a estrela invitada.

2019

La tercera volta que Rent va poder vore's en Espanya va ser en el Teatre Comtal de Barcelona entre el 2 d'abril i el 26 de maig de 2019. El grup Focus, en colaboració en No Day But Today, va estar darrere d'esta producció, que va reutilisar la posada en escena que s'havia presentat en el Cassino l'Aliança tres anys arrere, encara que adaptada al castellà per Daniel Anglès i Marc Gómez. Alguns dels intérprets de l'anterior montage com Víctor Arbelo (Roger), Xavi Navarro (Collins), Albert Bolea (Angel) o Anna Herebia (Maureen) varen repetir els seus personages en esta nova etapa del musical, acompanyats d'Iñaki Mur com Mark, Júlia Bonjoch com Mimi, Àfrica Alonso com Joanne i Peter Vives com Benny. Ademés, per a celebrar el 20.º aniversari de l'estrena de Rent en Barcelona, la funció del 30 d'abril de 2019 va tindre com invitats a varis membres de la companyia original, incloent a Daniel Anglès, Pablo Puyol, Ignasi Vidal, Sandra de Victoria, Miquel Fernández i Jorge Fernández-Hidalgo. Durant la velada es va homenajar a l'actor mexicà Jano Fonts (Angel), assessinat en 2016.

2025

Entre el 23 de decembre de 2025 i el 25 de giner de 2026, el Teatre Fernán Gómez de Madrit va acollir un revival dirigit per José Luis Sixto, en Luis Maesso com Mark, Pascualaborda com Roger, Candela Camacho com Mimi, Tiago Barbosa com Collins, Adrián Amaya com Angel, Carla Pulpón com Maureen, Begoña Álvarez com Joanne i Tatán Sagelles com Benny.

Argentina

2008

Baix el títul Rent: La vida és hui, la versió argentina va debutar el 26 de març de 2008 en la sala principal de Ciutat Cultural Konex, un centre artístic multidisciplinar ubicat en una antiga fàbrica de Buenos Aires. Protagonisat per Andrés Bagg com Mark, Germán Tripel com Roger, Florencia Otero com Mimi, Pablo Sultani com Collins, Ángel Hernández com Angel, Laura Conforte com Maureen, Deborah Turza com Joanne i Martín Repetto com Benny, l'espectàcul va contar en un equip creatiu propi format per Valeria Ambrosio en la direcció, James Murray en la direcció d'actors, Gustavo Carrizo en la coreografia, Facundo Lozano i Ana Repetto en el disseny d'escenografia (aprofitant l'estètica industrial de l'espai), Walter Jara en el disseny de vestuari, Sandro Pujía en el disseny d'allumenament i Guillermo López en el disseny de sò. La direcció musical va córrer a càrrec de Gaby Goldman, mentres que l'adaptació a l'espanyol dellibret va ser realisada per Marcelo Kotliar.

El 8 d'agost de 2008, Anthony Rapp va assistir com invitat especial a la representació número 100 i durant les salutacions finals va pujar a l'escenari per a interpretar les cançons «La Vie Bohème» i «Seasons of Love» junt a tot l'elenc.

Rent: La vida és hui va baixar el teló per última volta el 28 de setembre de 2008, despuix de més de 130 funcions i havent superat els 20 000 espectadors. El 16 de decembre de 2008, el repartiment va tornar a reunir-se en l'esplanada de Ciutat Cultural Konex per a oferir un concert en una selecció de les cançons més representatives del musical. L'experiència es va repetir l'11 d'octubre de 2016, en esta ocasió com a part de les celebracions del 10.º aniversari de Ciutat Cultural Konex.

2024

Un nou montage dirigit per Fernando Donen-te va poder vore's entre el 3 de maig i el 28 de juliol de 2024 en el Teatre Òpera de Buenos Aires, en Tomás Wicz com Mark, Pablo Turturiello com Roger, Ángela Torres com Mimi, Sacha Bercovich com Collins, Juan Manuel Outerio com Angel, Ana Devin com Maureen, Eugenia Gil Rodríguez com Joanne i Fran Vázquez com Benny.

Atres produccions

Rent s'ha representat en països com Alemània, Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, China, Colòmbia, Corea del Sur, Cuba, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, Grècia, Guatemala, Hongria, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Japó, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Panamà, Perú, Polònia, Portugal, Puerto Rico, Regne Unit, República Checa, República Dominicana, Singapur, Suràfrica, Suècia, Suïssa, Taiwan, Trinitat i Tobago o Turquia, i ha segut traduït a multitut d'idiomes. En Estats Units ha eixit a la carretera en vàries ocasions. La primera gira (Angel Tour) va donar començ el 18 de novembre de 1996 en el Shubert Theatre de Boston, protagonisada per Sean Keller com Mark, Luther Creek com Roger, Celest Simone com Mimi, C. C. Brown com Collins, Stephan Alexander com Angel, Carrie Hamilton com Maureen, Sylvia MacCalla com Joanne i James Rich com Benny, i va concloure el 5 de setembre de 1999 en el Golden Gate Theatre de Sant Francisco. A lo llarc de la seua marcha de casi tres anys, la producció va vore passar pel seu elenc a numerosos intérprets, incloent als membres de la companyia original de Broadway Anthony Rapp (Mark) i Daphne Rubin-Vega (Mimi).

La segona gira (Benny Tour) va arrancar el 13 de juliol de 1997 en La Jolla Playhouse de Sant Diego i es va caracterisar per realisar estàncies més curtes en mercats més reduïts. Llavors, Michael Greif era el director artístic de la Jolla Playhouse i va ser ell qui va propondre estrenar allí. Neil Patrick Harris com Mark, Christian Mena com Roger, Julia Santana com Mimi, Mark Leroy Jackson com Collins, Wilson Cruz com Angel, Leigh Hetherington com Maureen, Kenna J. Ramsey com Joanne i de Monroe com Benny varen encapçalar el repartiment original d'este montage, que va estar recorrent el país durant quatre anys ininterromputs, despedint-se definitivament dels escenaris el 15 de juliol de 2001 en Sant Francisco.

La première canadenca va tindre lloc el 7 de decembre de 1997 en el Royal Alexandra Theatre de Toronto, en Chad Richardson com Mark, Luther Creek com Roger, Krysten Cummings com Mimi, Danny Blanco com Collins, Jai Rodriguez com Angel, Jennifer Aubry com Maureen, Karen LeBlanc com Joanne i Damian Perkins com Benny. El 26 de juliol de 1998, l'espectàcul va baixar el teló per última volta en Toronto i a continuació va ser transferit al National Arts Centre d'Ottawa i al Vogue Theatre de Vancouver. A la producció canadenca de Rent li la coneix no oficialment pel nom de Collins Tour.

La primera versió en llengua no anglesa va ser la de Japó, a on va debutar el 24 de setembre de 1998 en una gira nacional que va començar en el Akasaka Blitz de Tòquio i va visitar ciutats com Osaka, Fukuoka i Nagoya.

Per a celebrar el 10.º aniversari de la seua estrena, Rent es va embarcar en un tour mundial que va arrancar el 22 de novembre de 2005 en el Kallang Theatre de Singapur i va concloure en el 12 de febrer de 2006 en l'International Convention Center de Taipéi, despuix d'haver passat per ciutats com Hong Kong, Beijing, Shanghái o Seül. L'actriu i cantant hongkonesa Karen Mok va donar vida a Mimi en esta producció, acompanyada de Trey Ellett com Mark, Jeremy Kushnier com Roger, John Eric Parker com Collins, Andy Senyor com Angel, Caren Lyn Manuel com Maureen, Danielle Lee Greaves com Joanne i Daryl C. Brown com Benny. Una volta terminada la seua etapa asiàtica, el montage tenia previst donar el bot a Europa, pero finalment va ser cancelat sense una explicació oficial per part dels seus promotors.

Despuix del tancament en Broadway, Anthony Rapp i Adam Pascal varen tornar a repetir els seus icònics papers de Mark i Roger en una gira de despedida (Mark Tour) que va donar començ el 6 de giner de 2009 en el Palace Theatre de Cleveland i va estar en la carretera més d'un any, finalisant el 7 de febrer de 2010 en el Community Center Theater de Sacrament. El restant de l'elenc ho varen completar Lexi Lawson com Mimi, Michael McElroy com Collins, Justin Johnston com Angel, Nicolette Hart com Maureen, Haneefah Wood com Joanne, Jacques C. Smith com Benny i Gwen Stewart (també de la companyia original de Broadway) com la solista de «Seasons of Love». Durant l'estància en l'Opera House de Detroit, Adam Pascal va tindre que absentar-se temporalment per una hèrnia de disc cervical i va ser substituït per Cary Shields.

L'actor Neil Patrick Harris (Mark en el Benny Tour) va dirigir una producció que es va representar els dies 6, 7 i 8 d'agost de 2010 en l'Hollywood Bowl d'els Àngeles, protagonisada per Skylar Astin com Mark, Aaron Tveit com Roger, Vanessa Hudgens com Mimi, Wayne Brady com Collins, Telly Leung com Angel, Nicole Scherzinger com Maureen, Tracie Thoms com Joanne, Collins Pennie com Benny i Gwen Stewart com la solista de «Seasons of Love».

El 7 de febrer de 2011, la sala Galeo Galei de Madrit va acollir un concert benèfic en favor de l'ONG Respal Positiu en el que es varen repassar les principals cançons de l'espectàcul. Organisat per Bimon Produccions, l'event va ser possible gràcies a la participació de numerosos artistes habituals del gènero musical en Espanya que varen colaborar de manera desinteressada. Per l'èxit de l'iniciativa, el 27 de juny de 2011 es va oferir un segon recital en el Teatre Coliseum de la Gran Via, en esta ocasió en versió íntegra i emmarcat dins de les celebracions del OrgullGBT.

Solament tres anys despuix de tirar el tancament en el Nederlander Theatre, Rent va retornar a la cartellera neoyorquina en una posada en escena totalment renovada que es va representar en el New World Stages del Off-Broadway entre l'11 d'agost de 2011 i el 9 de setembre de 2012, dirigida per Michael Greif i protagonisada en la seua estrena per Adam Chanler-Berat com Mark, Matt Shingledecker com Roger, Arianda Fernandez com Mimi, Nicholas Christopher com Collins, Mj Rodriguez com Angel, Annaleigh Ashford com Maureen, Corbin Reid com Joanne i Ephraim Sykes com Benny. El restant de l'equip creatiu ho varen formar Larry Keigwin en la coreografia, Mark Wendland en el disseny d'escenografia, Angela Wendt en el disseny de vestuari, Kevin Adams en el disseny d'allumenament, Brian Ronan en el disseny de sò i Tim Weil en la supervisió musical.

Entre el 24 de decembre de 2014 i el 31 de març de 2015, el Centre Cultural Bertolt Brecht de La Habana va acollir un montage produït per Nederlander Worldwide Entertainment en associació en el Consell Nacional de les Arts Escèniques de Cuba, convertint a Rent en el primer musical de Broadway de gran format en aplegar a l'illa en més de cinquanta anys. Dirigit per Andy Senyor, tot un veterà de l'obra despuix d'haver donat vida a Angel en Nova York, Londres i en la gira nortamericana, l'espectàcul va contar en un repartiment d'intérprets cubans liderat per Mario Alain Sardiñas com Mark, Josep Rafael Ponts com Roger, Joanna Gómez com Mimi, Reynier Morals com Collins, Luis Alberto Aguirre com Angel, Zammys Jiménez com Maureen, Laritza Polit com Joanne i Osvaldo Pedroso com Benny.

Una producció argentina creada expressament per a streaming es va emetre el 25 de març de 2021 a través de la plataforma Ticketek. Esta proposta, que va ser protagonisada per Federico Coates com Mark, Franco Friguglietti com Roger, Candar Molfese com Mimi, Ànet Witis com Collins, Manu Victoria com Angel, Mariel Percossi com Maureen, la Rosenthal com Joanne i Patricio Arellano com Benny, es va gravar sense públic en la sala El Galpón de Guevara de Buenos Aires.

Adaptacions

Película

Artícul principal → Rent (película).

En 2005, Rent va ser dut a la gran pantalla baix la direcció de Chris Columbus. El guion va ser escrit per Stephen Chbosky i va incorporar llaugeres diferències respecte allibret de Jonathan Larson, modificant alguns elements de l'història i convertint part de les cançons en diàlecs. Sis dels huit protagonistes originals de la producció de Broadway, Anthony Rapp (Mark), Adam Pascal (Roger), Jesse L. Martin (Collins), Wilson Jermaine Heredia (Angel), Idina Menzel (Maureen) i Taye Diggs (Benny), varen repetir en la película, acompanyats de Rosario Dawson (Mimi) i Tracie Thoms (Joanne). Daphne Rubin-Vega, l'actriu que va estrenar el paper de Mimi en la versió teatral, no va poder formar part de l'elenc perque es trobava embarassada en el moment del rodage, mentres que Fredi Walker, Joanne en Broadway, va ser descartada degut a que la seua edat ya no era l'adequada per al personage. La cinta va debutar en Estats Units el 23 de novembre de 2005 i va permanéixer tres semanes en la llista de les dèu películes més taquilleres, a pesar de que les crítiques no varen ser massa favorables. En Espanya es va editar directament en format domèstic.

Filmació en viu

Existix una filmació en viu que va ser portada a terme el 7 de setembre de 2008 durant l'última funció de la producció original de Broadway, en Adam Kantor com Mark, Will Chase com Roger, Renée Elise Goldsberry com Mimi, Michael McElroy com Collins, Justin Johnston com Angel, Eden Espinosa com Maureen, Tracie Thoms com Joanne i Rodney Hicks com Benny. Comercialisada baix el títul Rent: Filmed Live on Broadway, la gravació es va proyectar en cines d'Estats Units i Canadà, i posteriorment també va eixir a la venda en DVD i Blu-ray.

Especial per a televisió

El 27 de giner de 2019, la cadena Fox va emetre Rent: Live, una adaptació televisiva protagonisada per Jordan Fisher com Mark, Brennin Hunt com Roger, Tinashe com Mimi, Brandon Victor Dixon com Collins, Valentina com Angel, Vanessa Hudgens com Maureen, Kiersey Clemons com Joanne i Mario com Benny. Encara que en un principi l'especial estava programat com un event completament en directe, un trencament de turmell de Brennin Hunt el dia abans de la retransmissió va obligar a fer us del material gravat durant l'ensaig general. Tan sol els quinze minuts finals varen ser emesos en viu, incloent un encore que va contar en la participació del repartiment original de Broadway.

Personages

Personages principals

Personage	Descripció
Mark Cohen	Un jove judeu aspirant a cineaste que actua com narrador de l'espectàcul. Compartix apartament en el seu millor amic Roger i en començar l'obra li acaba d'abandonar la seua nóvia Maureen. Es troba rodant un documental en la seua vella cambra sobre els seus amics i el seu modo de vida.
Roger Davis	Un cantant i guitarriste recent eixit de desintoxicació. Compartix apartament en Mark i el seu somi és escriure una gran cançó per la que ser recordat quan muiga. Viu atormentat pel recort de la seua nóvia April, també drogadicta, qui es va suïcidar en descobrir que els dos eren VIH positius.
Mimi Márquez	Una jove toxicòmana d'orige llatí que treballa com a ballarina en un club de striptease. Viu en el mateix edifici que Mark i Roger, i de la mateixa manera que este últim, és VIH positiva. En el passat solia eixir en Benny, pero en conéixer a Roger, els dos se senten atrets immediatament.
Tom Collins	Un professor de filosofia del MIT que retorna a Nova York despuix d'haver segut expedientat per les seues teories radicals. Mark ho descriu com un «geni dels ordenadors, mestre i anarquiste vagabunt que va córrer nuet pel Partenón». Malt de sida, somia en obrir un restaurant en Santa Fe junt als seus amics, a on els problemes de la gran ciutat no els afecten. Abans de deixar Nova York compartia apartament en Mark, Roger, Maureen i Benny.
Angel Dumott Schunard	Un jove percusionista i drag queen malt de sida. Socorre a Collins quan este és assaltat per uns lladres i els dos conecten a l'instant. Té un gran cor i és membre de Life Support, un grup de respal per a persones seropositiu.
Maureen Johnson	Una artista de performances que porta a terme accions protesta de caràcter anarquiste. Solia eixir en Mark, pero despuix de ser-li infel ho va abandonar i ara ha començat una relació en una dòna anomenada Joanne.
Joanne Jefferson	Una advocada lesbiana per la que Maureen ha deixat a Mark. Filla d'una família rica i poderosa, va estudiar dret civil en Harvard i ara també es fa càrrec de la producció de les actuacions de la seua nóvia. És controladora i responsable, i sempre complix en les regles establides, just tot lo contrari que Maureen.
Benjamin «Benny» Coffin III	Antic companyer d'apartament de Mark, Roger, Collins i Maureen, i actual propietari de l'edifici. Està casat en Alison Grey, filla d'una acabalada família, i planeja desestajar als indigents del solar per a construir un estudi cridat Cyberarts. Per la seua traïció tots li consideren escoria yuppie. En el passat va tindre una relació en Mimi.

Atres personages

Personage	Descripció
Sra. Cohen	La mare de Mark, una típica senyora judeua. A lo llarc de l'obra deixa varis mensages de veu en el contestador automàtic del seu fill («Voice Mail #1», «Voice Mail #3» i «Voice Mail #5»).
Alexi Darling	Productora de Buzzline, informatiu sensacionaliste que vol contractar a Mark a raïl de l'èxit de les imàgens que est grava durant la protesta pel desestage dels indigents del solar. Intenta contactar en Mark a través de varis mensages de veu en el seu contestador automàtic («Voice Mail #3» i «Voice Mail #5»).
Sr. i Sra. Jefferson	Els acabalats pares de Joanne. En el primer acte deixen un mensage de veu conjunt en el contestador automàtic de la seua filla («Voice Mail #2») i, despuix, prop del final de l'obra, el Sr. Jefferson torna a deixar un atre («Voice Mail #5»). Normalment, el Sr. i la Sra. Jefferson també canten els solo de «Seasons of Love».
Mare de Roger	Deixa un mensage en el contestador automàtic del seu fill preguntant-li pel seu parador («Voice Mail #5»).
Mare de Mimi	De la mateixa manera que la mare de Roger, deixa un mensage de veu en el contestador automàtic de la seua filla preguntant-li en espanyol pel seu parador («Voice Mail #5»).
Sr. Grey	El sogre de Benny, un home ric i antic amo de l'edifici a on viuen Mark, Roger i Mimi, fins que li'l va vendre al seu gendre.
L'Home	El camello habitual de Mimi, basat en el personage Parpignol de La bohème. En el passat també solia vendre-li droga a Roger.
Paul	Elíder del grup de respal per a malts de sida Life Support.
Gordon, Steve, Ali, Pam i Sue	Membres del grup de respal per a malts de sida Life Support. En ellibret original s'invita a substituir els seus noms pels de coneguts de la companyia que hagen fallit a causa de la maltia (per eixemple, en l'última funció en Broadway, Sue va passar a cridar-se Lisa).
Limpiaparabrisas	Indigent que viu en el veïnat i apareix vàries voltes durant l'obra.
Cambrer	Cambrer delife Cafe que atén als protagonistes durant la celebració despuix de la performance de Maureen.
Senyora de les bosses	Indigent que s'enfronta a Mark quan este evita que la policia acosse a un grup de vagabunts.
Pastor	Sacerdot que expulsa a Collins de l'iglésia perque no pot pagar el funeral d'Angel.
Elenc	Policies, bohemio, venedors, indigents.

Números musicals

Acte I «Tune Up #1» «Voice Mail #1» «Tune Up #2» «Rent» «You Okay, Honey?» «Tune Up #3» «One Song Glory» «Light My Candle» «Voice Mail #2» «Today 4 O» «You'll See» «Tango: Maureen» «Life Support» «Out Tonight» «Another Day» «Will I?» «On the Street» «Santa Fe» «I'll Cover You» «We're Okay» «Christmas Bells» «Over the Moon» «La Vie Bohème» «I Should Tell You» «La Vie Bohème B»

Acte II «Seasons of Love» «Happy New Year» «Voice Mail #3» «Happy New Year B» «Take Em or Leave Em» «Seasons of Love B» «Without You» «Voice Mail #4» «Contact» «I'll Cover You (Reprise)» «Halloween» «Goodbye Love» «What You Own» «Voice Mail #5» «Finale» «Your Eyes» «Finale B»

Repartiments originals

Broadway / West End

Personage	Broadway (1996)	West End (1998)	West End (2001)	West End (2007)	West End (226)
Mark	Anthony Rapp		Adam Rickitt	Oliver Thornton	Gaten Matarazzo
Roger	Adam Pascal		Damien Flood	Luke Evans	Travis Ross
Mimi	Daphne Rubin-Vega	Krysten Cummings	Debbie Kurup	Siobhán Donaghy	Bella Brown
Collins	Jesse L. Martin		Mykal Rand	Leon Lopez	Billy Nevers
Angel	Wilson Jermaine Heredia		Neil Couperthwaite	Jay Webb	Jeevan Braich
Maureen	Idina Menzel	Jessica Tezier	Helen York	Denise van Outen	Lazy Violet
Joanne	Fredi Walker	Jacqui Dubois	Wendy Mae Brown	Francesca Jackson	Danielle Fiamanya
Benny	Taye Diggs	Bonny Lockhart	Jason Pennycooke	Craig Stein	Joaquin Pedro Valdes

Amèrica Llatina

Personage	Ciutat de Mèxic (1999)	Buenos Aires (2008)	Ciutat de Mèxic (2016)	Buenos Aires (2024)
Mark	Enrique Chi	Andrés Bagg	Rodolfo Zarco	Tomás Wicz
Roger	Erik Rubín	Germán Tripel	Kike Jiménez	Pablo Turturiello
Mimi	Samantha Salgado	Florencia Otero	Dai Liparoti	Ángela Torres
Collins	Beto Castell	Pablo Sultani	Iker Madrit	Sacha Bercovich
Angel	César Romero	Ángel Hernández	Luis Carlos Vilarreal	Juan Manuel Outerio
Maureen	Ana Liz Rivera	Laura Conforte	Giména Gómez	Ana Devin
Joanne	Pía Encara	Deborah Turza	Paloma Corder	Eugenia Gil Rodríguez
Benny	Sergio Zaldívar	Martín Repetto	José Sampedro	Fran Vázquez

Espanya

Personage	Barcelona (1999)	Barcelona (2016)	Barcelona (2019)	Madrit (2025)
Mark	Daniel Anglès	Nil Bofill	Iñaki Mur	Luis Maesso
Roger	Pablo Puyol Ignasi Vidal	Víctor Arbelo		Pascualaborda
Mimi	Sandra de Victoria	Mireia Òrrit	Júlia Bonjoch	Candela Camacho
Collins	Miquel Fernández	Xavi Navarro		Tiago Barbosa
Angel	Jano Fonts	Albert Bolea		Adrián Amaya
Maureen	Manuela Net	Anna Herebia		Carla Pulpón
Joanne	Damaris Martínez	Queralt Albinyana	Àfrica Alonso	Begoña Álvarez
Benny	Jorge Fernández-Hidalgo	Roger Berruezo	Peter Vives	Tatán Sagelles

Adaptacions

Personage	Película (2005)	Especial per a televisió (2019)
Mark	Anthony Rapp	Jordan Fisher
Roger	Adam Pascal	Brennin Hunt
Mimi	Rosario Dawson	Tinashe
Collins	Jesse L. Martin	Brandon Victor Dixon
Angel	Wilson Jermaine Heredia	Valentina
Maureen	Idina Menzel	Vanessa Hudgens
Joanne	Tracie Thoms	Kiersey Clemons
Benny	Taye Diggs	Mario

Fonts i inspiració

Jonathan Larson es va inspirar en diverses fonts per a la creació de Rent. La major part de l'argument i els personages estan presos directament de l'òpera La bohème de Giacomo Puccini, que la seua première mundial va tindre lloc en febrer de 1896, exactament un sigle abans de l'estrena de Rent. De la mateixa manera que Puccini, Larson va fer girar la trama entorn a un grup de jóvens artistes sense diners, pero traslladant l'acció del París del XIX al East Village neoyorquí de principis dels 90, i substituint la plaga de tuberculosis, principal amenaça en La bohème, per l'epidèmia del VIH/sida. Els noms i les identitats dels personages de Rent són un reflex dels seus homòlecs en l'òpera de Puccini, encara que en algunes variacions. Per eixemple, Joanne és una adaptació d'Alcindoro, pero també té pinzellades de Marcello.

La bohème	Rent
Marcello, pintor	Mark Cohen, cineaste
Rodolfo, poeta	Roger Davis, cantant i guitarriste VIH positiu
Mimi, costurera malta de tuberculosis	Mimi Márquez, stripper VIH positiva
Colline, filòsof	Tom Collins, anarquiste i professor de filosofia malt de sida
Schaunard, músic	Angel Dumott Schunard, percusionista galliponter i drag queen malt de sida
Musetta, cantant	Maureen Johnson, artiste de performances
Alcindoro, conseller de l'Estat	Joanne Jefferson, advocada (també està basada parcialment en Marcello)
Benoit, propietari de l'edifici	Benjamin «Benny» Coffin III, propietari de l'edifici

Rent també presenta paralismes en La bohème en alguns dels seus passages musicals. Aixina, «Light My Candle» complix el mateix propòsit en la trama que «Che gelida manina», la peça que toca Roger a la guitarra és l'ària «Quando em'n vo'» (també coneguda com «Musetta's Waltz»), «Goodbye Love» té una escena de confrontació equivalent en l'òpera de Puccini, i en la primera estrofa de «Take Em or Leave Em», Maureen descriu la forma en que la gent la mira pel carrer tal i com fa Musetta en «Quando em'n vo'». Ademés, hi ha una referència explícita durant el número «La Vie Bohème» quan Mark presenta a Roger dient «I Roger tractarà de fer una evocativa i dolça cançó... que no nos recorde al Vals de Musetta». Una atra de les influències clares en l'argument de Rent és la pròpia vida del seu autor. Larson va viure molts anys en Nova York en la més absoluta pobrea i sense cap esperança de futur, mentres tractava de traure avant la seua carrera com a compositor teatral. El jove autor va sacrificar la seua estabilitat econòmica per l'art i va compartir molts de les pors i esperances dels seus personages. Elements del seu dia a dia com l'estufa de fusta illegal, la banyera en la cuina o el timbre estropejat (els seus invitats tenien que cridar des d'una cabina telefònica del carrer i ell els tirava les claus per la finestra) apareixen en diversos moments de Rent. El personage de Mark Cohen és una combinació de dos dels seus amics, el director de fotografia i productor Jonathan Burkhart i el documentalista Eddie Rosenstein, mentres que la trama en la que Maureen deixa a Mark per una dòna està basada en una vivència similar que ell mateixa va experimentar en una exnovia. En el seu llibre Stagestruck: Theater, AIDS, and the Màrqueting of Gai America, l'escritora i activista Sarah Schulman va acusar a Larson d'haver plagiat alguns personages de la seua novela People in Trouble, aixina com de perpetuar estereotips sobre el sida i la comunitat LGBT. A pesar d'això, Schulman mai ha presentat una demanda.

La frase «Soc molt més home que tu... i molt més dòna que qualsevol de les que podràs aplegar a tindre en tota la teua vida», atribuïda a Angel Dumott Schunard durant el seu funeral, va ser pronunciada originalment per Antonio Fargas en la película Car Wash (1976), a on interpretava a un extravagant transformiste de nom Lindy. Posteriorment també va ser utilisada pel personage Hollywood Montrose de les películes Mannequin (1987) i Mannequin Two: On the Move (1991). Fins a aplegar a la seua versió definitiva, els personages de Rent varen sofrir numerosos canvis. A excepció de Mark, en un principi tots ells eren malts de sida, incloent Maureen i Joanne. Les seues dedicació també varen ser concebudes de manera diferent: Mark era un pintor, Roger un compositor teatral, Angel un músic de jazz i Collins un artiste galliponter. El caràcter de Maureen era molt més sério i el seu performance no girava entorn a la vaca de «Hey Diddle Diddle» sino a Edipo. Ademés, en els primers borradors es descrivia a Angel i Collins com caucásicos, i el paper de Benny era menys secundari. Inclús interpretava una cançó titulada «Real Estigues» que va ser eliminada durant el procés de creació. Algunes de les localisacions de l'obra varen existir en realitat, com per eixemple elife Café, el restaurant a on té lloc el número musical «La Vie Bohème», que estava situat en 10th Street en Avenue B fins al seu tancament en 2013. Per la seua banda, els disturbis en els que finalisa el primer acte estan basats en l'esclat de violència que va sorgir en 1988 com a resposta al toc de queda impost per la policia en Tompkins Square Park.

«Will I?», la cançó en la que els membres de Life Support expressen la por i l'oix de viure en sida, també està inspirada en un fet real. Larson va assistir durant un temps a les reunions de Friends in Deed, una organisació sense ànim de lucre que ajuda a les persones en sida a enfrontar-se a la maltia. Durant una de les sessions, un home es va posar en peu i va dir que ell no tenia por a morir, pero que no obstant sí hi havia alguna cosa que li aterrorizaba: perdre la seua dignitat. D'esta anècdota va sorgir la primera frase de la cançó («¿Perdré la meua dignitat?»). Els integrants de Life Support, Steve, Gordon, Ali, Pam i Sue, es diuen aixina en honor a amics de Larson que varen morir a causa del sida, i a voltes els seus noms se substituïxen pels de coneguts de la companyia que han fallit per este motiu. En un principi, la reunió del grup anava a ser una celebració de l'amor i delema «forget regret», pero alguns amics de Larson afectats pel sida li varen dir que viure en la maltia no era tan fàcil d'acceptar, i que l'escena no reflectia la por i el resentiment que provoca. Per esta raó, Larson va afegir el diàlec entre Gordon i elíder de Life Support, Paul, en el que el primer li expressa la seua disconformitat en el credo del grup.

Demanda de Lynn Thomson

Lynn M. Thomson és una dramaturga que va ser contractada pel NYTW per a ajudar a Larson en la reescritura dellibret de Rent. Segons Thomson, entre maig i octubre de 1995, ella i Larson varen crear una «nova versió» de l'espectàcul per la que no va ser acreditada i que va ser decisiva a l'hora de convertir a Rent en un èxit. En novembre de 1996, Thomson va dur el cas als tribunals, reclamant 40 millons de dólars i el 16% dels royalties per l'autoria de més d'un terç del material. No obstant, segons representants de la família Larson, durant el juí no va ser capaç de recordar les lletres de les cançons ni l'estructura dellibret que assegurava haver escrit. El juge va fallar en contra seua i va otorgar a Larson el crèdit complet de Rent. Dita sentència va ser posteriorment confirmada per un Tribunal Federal d'Apelacions. En agost de 1998, elitigi va ser resolt per mig d'un acort econòmic entre Thomson i els hereus de Larson, encara que les clàusules del mateix mai han segut revelades.

Impacte cultural i llegat

«Seasons of Love» és la cançó de Rent que més popularitat ha alcançat i a sovint s'interpreta en solitari fora del context de l'obra. Degut a que la seua lletra parla del pas del temps i de recapitular sobre l'any que acaba, és habitual escoltar-la en cerimònies escolars de graduació.

Rent és un dels musicals en una major base de fanes darrere, els quals es fan cridar a sí mateixos rentheads. Encara que hui en dia el terme servix per a referir-se a qualsevol persona obsessionada en l'espectàcul, originalment es va utilisar per a denominar als jóvens que acampaven a les portes del Nederlander Theatre en la finalitat de fer-se en una de les entrades a vint dólars que es posaven a la venda cada dia dos hores ans que escomençara la funció. Des de llavors, atres títuls de Broadway han seguit l'eixemple de Rent i oferixen cert número de tiquets rebaixats en l'intenció d'acostar este tipo de produccions a la gent que no pot permetre's els preus habituals. Un dels protagonistes de la película Team America: World Police interpreta un paper en Lease, un espectàcul de Broadway parodia de Rent. La cançó «Out Tonight» és versionada per la banda fictícia Josie and the Pussycats en un episodi de la segona temporada de la série de televisió Riverdale.

Coincidint en l'eixida de Donald Trump de la Casa Blanca, l'humoriste Randy Rainbow va utilisar «Seasons of Love» (rebatejada com «Seasons of Trump») per a fer un repàs de la seua llegislatura.

En l'adaptació cinematogràfica de Hedwig and the Angry Inch, el personage de Yitzhak aspira a conseguir el paper d'Angel en una producció en gira de Rent i també apareix duent una camiseta en elogo del musical. La revista del Off-Broadway Forbidden Broadway Strikes Back es burla d'algunes cançons de Larson com «Rant» («Rent»), «Ouch! They're Tight» («Out Tonight»), «Season of Hype» («Seasons of Love»), «Too Gay 4 O (Too Het'ro 4 Em)» («Today 4 O»), «Pretty Voices Singing» («Christmas Bells») i «This Ain't Boheme» («La Vie Bohème»).

Lin-Manuel Miranda, compositor del musical Hamilton, considera a Larson com una de les seues principals fonts d'inspiració i la seua cançó «Wrote My Way Out», inclosa en l'àlbum The Hamilton Mixtape, conté una referència explícita a Rent («Running out of clave like I'm Jonathan Larson's rent check»).

Gravacions

Existixen multitut d'àlbums interpretats pels elencs de les diferents produccions que s'han estrenat a lo llarc de tot lo món, ademés de la banda sonora de la película i una gravació d'estudi a càrrec del repartiment que va protagonisar l'especial per a televisió de la cadena FOX.

El doble àlbum de Broadway va ser publicat per DreamWorks Records i conté pràcticament la totalitat dellibret, deixant fora solament alguns fragments parlats. Com bonus track s'inclou una versió de «Seasons of Love» que conta en la participació del cantant Stevie Wonder.

Premis i nominacions

Producció original de Broadway

Any	Premi	Categoria	Nominat	Resultat
1996	Tony Award	Millor musical		style="Guanyador" |
		Millor llibret d'un musical	Jonathan Larson	style="Guanyador" |
		Millor música original		style="Guanyador" |
		Millor actor principal en un musical	Adam Pascal	style="Nominat" |
		Millor actriu principal en un musical	Daphne Rubin-Vega	style="Nominada" |
		Millor actor de repartiment en un musical	Wilson Jermaine Heredia	style="Guanyador" |
		Millor actriu de repartiment en un musical	Idina Menzel	style="Nominada" |
		Millor direcció en un musical	Michael Greif	style="Nominat" |
		Millor coreografia	Marlies Yearby	style="Nominada" |
		Millor disseny d'allumenament	Blake Burba	style="Nominat" |
	Drama Desk Award	Millor musical		style="Guanyador" |
		Millor llibret d'un musical	Jonathan Larson	style="Guanyador" |
		Millor actor en un musical	Adam Pascal	style="Nominat" |
		Millor actriu en un musical	Daphne Rubin-Vega	style="Nominada" |
		Millor actor de repartiment en un musical	Wilson Jermaine Heredia	style="Guanyador" |
		Millor direcció en un musical	Michael Greif	style="Nominat" |
		Millor orquestació	Steve Skinner	style="Guanyador" |
		Millors lletres	Jonathan Larson	style="Guanyador" |
		Millor música		style="Guanyador" |
		Millor disseny de vestuari	Angela Wendt	style="Nominada" |
	Pulitzer Prize			style="Guanyador" |
	Theatre World Award | Adam Pascal		style="Guanyador" |
			Daphne Rubin-Vega	style="Guanyadora" |
	Outer Critics Circle Award	Millor musical del Off-Broadway nou		style="Guanyador" |
	New York Drama Critics' Circle Award	Millor musical		style="Guanyador" |
1997	Grammy Award	Millor àlbum de teatre musical		style="Nominat" |

Producció original del West End

Any	Premi	Categoria	Nominat	Resultat
1999	Olivier Award	Millor musical nou		style="Nominat" |
		Millor actriu en un musical	Krysten Cummings	style="Nominada" |
		Millor intérpret de repartiment en un musical	Wilson Jermaine Heredia	style="Nominat" |

Producció espanyola de 2016

Any	Premi	Categoria	Nominat	Resultat
2017	Premi del Teatre Musical	Millor musical		style="Nominat" |
		Millor direcció d'escena	Daniel Anglès	style="Nominat" |
		Millor direcció musical	Miquel Tejada	style="Nominat" |
		Millor disseny de sò	Jordi Ballbé, Albert Ballbé	style="Nominats" |
		Millor actriu de repartiment	Anna Herebia	style="Nominada" |
		Millor actor de repartiment	Albert Bolea	style="Guanyador" |
		Interpretació destacada femenina	Mireia Òrrit	style="Nominada" |
		Interpretació destacada masculina	Xavi Navarrés	style="Nominat" |

Enllaços externs

• ibdb. com/broadway-show/rent-7448 Rent en Internet Broadway Database
• rentthemusical. com/ Web oficial de la producció del West End
• Plantilla:Imdb titule
• Plantilla:Imdb titule
• Plantilla:Imdb titule