Nochebuena
La Nochebuena és la vespra o el dia complet anterior a la Nadal, la festivitat que commemora el naiximent de Jesús.[1] El dia de Nadal se celebra en tot lo món, i la Nochebuena se celebra àmpliament com un dia festiu complet o parcial en anticipació al dia de Nadal. Junts, abdós dies es consideren una de les celebracions més significatives culturalment en la cristiantat i la societat occidental.
Les celebracions nadalenques en les denominacions del cristianisme occidental comencen des de fa molt temps en Nochebuena, degut en part a que el dia llitúrgic cristià comença a la vespradeta,[2] una pràctica heretada de la tradició judeua,[3] i basada en l'història de la Creació del Llibre del Génesis: «I va ser la vesprada i va ser el matí: el primer dia».[4] Moltes iglésies seguixen tocant les campanes i celebrant oracions de nit; per eixemple, les iglésies luteranas nòrdiques.[5] Ya que la tradició sosté que Jesús va nàixer de nit (basant-se en Lucas 2:6-8), la Missa de Gall se celebra en Nochebuena, tradicionalment a mijanit, en commemoració del seu naiximent.[6] L'idea de que Jesús va nàixer de nit es reflectix en el fet de que la Nochebuena es denomina Heilige Nacht (Nit Santa) en alemà i de forma similar en atres expressions de l'espiritualitat nadalenca, com la cançó «Nit de pau, nit d'amor».
Moltes atres tradicions i experiències culturals diferents també s'associen en la Nochebuena en tot lo món, com la reunió de familiars i amics, la vora de villancicos nadalencs, l'allumenament i el fruïment de les lluïxes nadalenques, els arbres i atres decoració, el bolic, l'intercanvi i l'obertura de regals, i la preparació general per al dia de Nadal. A sovint es diu que figures llegendàries que duen regals de Nadal, com Papa Noel, Father Christmas, Christkind i Sant Nicolás, partixen en el seu viage anual per a entregar regals als chiquets de tot lo món en Nochebuena, encara que fins a l'introducció protestant de Christkind en l'Europa de el XVI,[7] es dia que estes figures entregaven els regals en la vespra de la festa de Sant Nicolás (6 de decembre).
Celebració en distints països
Amèrica
Argentina
En Argentina, la taula familiar de Nochebuena està composta per carns torrades, vitel toné, piononos, matambres farcidures, sándwiches de molla, ensalades (mixta, russa, Waldorf), etc. Durant la sobretaula, se sol servir gelat, confites (de chocolate, avellanes, panses), piononos dolces i frutes seques i abrillantadas. A la mijanit, es realisa un brindis, generalment en sidra i/o champany. Després, es goja de fòcs artificials mentres que es coloquen regals baix del arbre de Nadal.
Mèxic
En Mèxic s'acostuma presentar pastorelas —obres teatrals en les que es representa el naiximent de Jesús— a la que a voltes s'afigen toques còmics i d'actualitat política o social. També, se celebren tradicionals posades, en les que es mostra el pelegrinage de María i José cantant lletanies i posteriorment es trenquen les piñatas. Esta festa s'amenisa en ponche, bunyols, tamals, ademés de que el sopar sol ser platillo típics o de la regió també solen entregar-se aguinaldos. Els aguinaldos són generalment bosses en dolces i frutes de temporada, que es repartixen durant les Posades i la Nochebuena.
Guatemala
És costum en Guatemala degustar un platillo a la mijanit del 24 i del 31 de decembre. També els guatemalteco usen els tamales per a celebracions de dies festius, natalicis i batejos, per lo que el tamal és considerat un platillo important en la cultura de Guatemala.
El tamal és tan famós en Guatemala que existix fins a la seua versió dolça, el qual utilisa la mateixa massa de dacsa, pero es condimenta en una encomanda dolça fet a pur de chocolate, armela, pruna, llavors i chile. El tamal és un platillo tan usual que ya és costum que tots els dissabtes podem vore venda d'ells en les diferents tendes i cases particulars, anunciant-se en una llum roja com a senyal de la venda.[8]
Paraguai
El Nadal en Paraguai és coneguda com a Chiquet Ára. És costum colocar el pesebre despuix del festeig religiós més gran del país que és el 8 de decembre (dia de la verge de Caacupé). Des de molt primerenques hores, la família escomença a preparar els menjars per al sopar de Nochebuena; lo més tradicional és que es prepare pollet, peceto,[9] sopa paraguayana, chipa guasu (coca de dacsa cuita al forn), etc. Durant la celebració els chiquets exploten petarts esperant el naiximent del Niñito Jesús.
Puerto Rico
En Puerto Rico les famílies i amics es reunixen per a celebrar, cantar parrandas i compartir menjars tradicionals com a arròs en gandules, lechón torrat i pastiços. Les festes a voltes seguixen fins a la matinada. En Nadal la gent comunament descansa la transnoctada de Nochebuena. A la mijanit els catòlics celebren la Missa del Gall. Les persones van a l'iglésia, els chiquets es visten de pastors i de figures alegóricas al Naiximent: la Verge Maria , sant José, el Niñito Jesús, els Tres Reis Macs, etc. És costum de donar aguinaldo en Nochebuena a servidors públics i privats: femers, carters, guàrdies, sirvientes, etc. un regal o propina o forma de felicitar el Nadal.
República Dominicana
En la República Dominicana s'acostuma que els fills viagen a casa dels seus pares i yayos, a on, reunits, sopen el tradicional pollet horneado i el porc en puya (porc empalado i torrat), ensalada russa i moro de guandules en coco, acompanyat en lerenes (lerén),[10] pastiços en fulls i frutes com a pomes, raïms, peres i anous, ademés de pastelón de banana madura, lasaña i empanadillas; tot el sopar s'acompanya de vins, dolços nadalencs i cervesa. Despuix de la reunió ixen de casa en casa per a compartir i juntar-se en les velles amistats compartint regals i villancicos; tot com a part de la Nochebuena. En les cases no falta l'arbre de Nadal, mentres que les ciutats i pobles s'adornen en moltes llums i són presentades obres teatrals. En els parcs es recrea el Naiximent en actors que encarnen a pastors, macs que recorren els carrers dels pobles en busca del chiquet que ha naixcut fins a aplegar al pesebre, a on ho troben junt a María i José.
Veneçuela
En Veneçuela s'acostuma a preparar les hallacas per al tradicional sopar de Nochebuena, la qual es compon de hallacas, pa de cuixot, pavo o pernil de cochino, cuixot planchado, ensalada de gallina (ensalada russa en pechuga de gallina trossejada), va vindre o ponche crema; en llocs públics es realisen pesebres; la taula s'adorna en formages variats, avellanas, anous, torrons, galletes (i llepolies variades). A la mijanit es coloca o es descobrix la figura del chiquet Jesús en el pesebre simbolisant el seu naiximent i els chiquets solen desenvolver els regals al peu de l'arbre o el pesebre "duts" per "el Chiquet Jesús" i/o "Santa Claus" (este últim per fenomen de globalisació i influència dels mijos de comunicació com la televisió).
Europa
Espanya
.jpg)
En Espanya la Nochebuena se sol celebrar en la família, que es reunix en un sopar que pot incloure diverses especialitats molt variables segons la regió,[11] encara que és molt comú durant les festes nadalenques menjar torrons i beure va vindre espumoso. El sopar del 24 no és tradicional de Catalunya, si be en tot el país es transmet sobre les nou de la nit el Mensage de Nadal del seu Majestad el Rei.[11][12][13]
França
En cada regió del país hi ha diferents tradicions per a les celebracions nadalenques. No obstant en general la majoria de les costums estan plenament arraïlades en tot el país, vejam les principals, segurament algunes et resultaran familiars.
Quan parlem de les tradicions nadalenques en França, necessàriament devem escomençar pels chiquets, sense dubte que són els qui més gogen d'esta época especial de l'any. És típic que en les cases els chiquets deixen una sabata penjada en el fumeral per a que Père Noël (Santa o Papa Noel) coloque en ells obsequios o llepolies.
El Nadal és un tema especial per als francesos, tant que tenen una llei que va ser decretada en 1962, que expressa que totes les cartes escrites pels chiquets per a Santa Claus deuen ser respostes en una postal per a cada u.
La decoració nadalenca en les cases, carrers, comerços i oficines consistix en omplir de llums i el sapin de Nöel, un típic arbolito que data de el XV que no pot faltar, decorat en pomes, flors de paper i cintes. Els vitrines de les tendes oferixen els seus millors gales i els francesos mamprenen les visites als grans almagasens per a adquirir els regals i productes típics.
Moltes iglésies i institucions realisen pesebres vivents, i es manté la tradició de penjar rams de muérdago en les arcades i marcs de les portes per a dur bona sòrt.
La gastronomia és per excelència tot un festí en la Nochebuena i el Nadal franceses es caracterisen per ser celebracions familiars, en les que es compartix taula per a intercanviar bons desijos i degustar plats com el foie gras d'ànet o de oca, el boudin blanc que és una espècie de morcilla de color blanc,[14] el pavo farcidura, ostres, salmó; la bûche de Noël o Tronc de Nadal, un pastiç en forma de leño recobert de chocolate i farcidura de trufa o crema, els bombons i el champany.
Les darreries són atres protagonistes en la taula, que no poden faltar, alguns dels més tradicionals són:
- Li pain calendal (en el sur de França) o Budín de Nadal: habitualment se li brinda als més necessitats.
- La bûche de Noël (el tronc de Yule): és un pastiç en forma de pionono o tronc que es prepara en chocolate i anous, i simbolisa el tronc cremat des de Nochebuena fins a Any nou com a oferiment del nou començ.
- La Galette dones Rois (Rosón de Reis): se servix el Dia de Reis, és un pastiç redó que és servit per un chiquet que s'amaga baix la taula, a qui criden li petit roi o l’enfant soleil. Si en la porció que t'ha tocat trobes la sorpresa amagada et convertiràs en el rei de la celebració.
Polònia
En Polònia se servixen dotze plats en Nochebuena. Els manjares varien segons les famílies, encara que alguns d'ells són la sopa de bolets o de remolacha, raviolis en guarnició de repollo o bolets i pastes en espècies.[12]
Portugal
.jpg){kind=link}
El sopar portugués inclou l'abadejo en repollo i creïlles, el pavo en castanyes i les torrijas.[12] En Madeira és típica la canja de galinha (sopa de pollet) i el Birla de mel.[15] Atres dolços típics nadalencs són els sonhos o els filhoses.[16]
Regne Unit
El dia 24 és el dia a on els més chicotets pengen els seus calcetins (o fongues de coixí) en l'arbre, als peus del llit o en el fumeral per a que Santa Claus o Father Christmas els òmpliga de regals durant la nit. Esta velada és tradicional per a quedar en la família o amics, per a ultimar les compres de Nadal o preparar els regals. Al contrari que en atres països, el sopar de Nochebuena no se celebra el dia 24, sino el dia de Nadal.[17]
Rússia
El protagoniste de la festa és Papa Noel, que en Rússia es diu Ded Moroz (Yayo de la Fredor), i ve acompanyat de la seua neta Snegúrochka (la Donzella de les Neus). Des de fa una miqueta més de 10 anys, abdós habiten oficialment a uns 950 quilómetros al nort de Moscou, en Veliki Ustiug. Per motius que ningú alcança a comprendre, el exalcalde de Moscou Yuri Luzhkov va proclamar esta localitat de 30.000 habitants residència oficial del Yayo de la Fredor. Allí, en Nochevieja, el vell engancha els cavalls i s'afanya a repartir els regals.
La paraula original russa koliadki dona nom a un tipo de cançó eslava que consistix en felicitacions còmiques que es canten durant la Nochebuena. Antigament, en la Rússia precristiana, eixa tradició es vinculava en la festa pagana Koliada,[18] que se celebrava el 21 de decembre. Com en molts països cristians, la tradició de celebrar el solstici de hivern va ser substituïda per les festes nadalenques. A pesar de que estem en el XXI, en alguns barris de Moscou en vespres del Nadal es pot trobar a gent vestida en trages eslaus que alaben a Deu en les seues cançons, les koliadki.
En el centre de la capital des de fa uns anys se celebra una fira nadalenca benèfica, a on es venen dolces, joguets de fusta i fanc i fotografies i películes de Nadal. Ademés també s'organisen concerts festius a favor dels discapacitats i els veterans de guerra. A partir de l'1 de decembre tots els carrers, tendes, cases escomencen a mostrar decoració en guirnaldas i joguets.
El 31 de decembre es prepara el sopar familiar a on regnen les ensalades, carn, caviar, el vodca, champany, moltes frutes, dolces. Este menjar dur fins a les celebracions d'Any Nou. Els fidels de l'iglésia ortodoxa russa fan un dejuni de Adviento des del 28 de novembre fins al 6 de giner, dia en el qual es manté el dejuni durant tot el dia i solament despuix de divisar la primera estrela de la nit podran gojar d'un menjar (generalment serà un plat típic cridat sochivo, fet a pur de grans de blat i rosella, anous i mel). Les pistes de patinage són comuns en tots els llocs pero la més gran i especial és la de la Plaça Roja de Moscou.
En este país per la seua religió ortodoxa celebren la Nochebuena cada 6 de giner, ya que el Nadal segons este rito religiós és el 7 dels corrents.
Àsia
Japó
En Japó al voltant del 2% de la població són cristians, no obstant la forta influència de la cultura occidental ha dut a una assimilació d'esta celebració. Per tant són freqüents els anuncis alusivos -en anglés-, aixina com la decoració en les tendes comercials, les cases, i amplis llocs públics.
A pesar de ser un país no cristià, se celebra d'una manera espectacular, inclusivament les seues ciutats a voltes figuren entre les que millor se celebra el Nadal, aplegant a récorts mundials com en 2016, en Tòquio i Osaka en els llocs 17 i 29, respectivament.
China
Fòra de la comunitat cristiana de China, que representa al voltant del 5% de la població, les seues "celebracions" no estan relacionades en la religió en absolut, pero açò no impedix que es convertixca en un important event anual en les principals ciutats de China. Una de les tradicions chinenques més comunes entre els jóvens és enviar pomes envoltes en celofán com a regals als seus amics. Les pomes també es venen a sovint en mensages impresos com a 'amor', 'pau' i 'Feliç Nadal'. Açò és degut a que ping en la paraula 'poma' (苹果 píngguǒ /ping-gwor/) sona com la paraula 'pau' en mandarí, que s'usa en chinenc per a la vespra de Nadal i el villancico "Nit de Pau" (平安夜 Píng'ān Yè 'Nit pacífica'), per lo que la gent dona i menja pomes, particularment en Nochebuena. No obstant, des del 2018 algunes ciutats chinenques han escomençat a prohibir o dissuadir als seus ciutadans de les expressions nadalenques en públic.[19][20]
Hong Kong té moltes activitats de temporada i tradicions que oferir en l'época nadalenca. Els dies 25 i 26 de decembre són dies festius que fan que la majoria de les tendes estiguen obertes per a anar de compres. Alllogarencs i turistes els encanta vore l'arbre de Nadal Swarovski de 30 metros en el centre, aixina com les exhibicions de llums nadalenques en els edificis del port de Victoria. Cada any se celebra una gran festa en Hong Kong cridada Winter Fest, que inclou centres comercials, tendes, parcs temàtics i atres atraccions.
Controvèrsia en distints països
- Artícul principal → Controvèrsia nadalenques.
Fora d'occident, com el món islàmic o els pocs estats socialistes encara existents, la controvèrsia va més allà de la simple iconografia religiosa cristiana. Pel que fa al Islam, alguns moviments islamistes turcs estan en contra de tot el Nadal, inclús la celebració secular, aplegant a exigir al govern de prohibir la presència de Papa Noel en tota Turquia; Tadjikistan i Somàlia prohibixen a nivell nacional tot lo relacionat en la Nadal; Aràbia Saudita i Brunei solament permeten la celebració de Nadal a cristians pero dins de les seues cases; en nacions en conflictes en curs com Iraq, Síria, Líbia, República Centroafricana, Afganistan o Yemen les organisacions yihadistes i grups rebels perseguixen tot lo relacionat en la Nadal, d'estes nacions solament Iraq i Síria, sent de majoria musulmana, els seus respectius governs promouen les celebracions nadalenques en públic en un intent per conseguir la convivència entre cultures i religions, encara que oficialment en Iran tot lo relacionat en el Nadal es troba permés, varis venedors d'adorns nadalencs varen afirmar que se senten acossats per les autoritats.
Vore també
Referències
- ↑ Mary Pat Fisher (1997). Living Religions: an encyclopedia of the world's faiths, I.B.Tauris. ISBN 9781860641480. «Christmas is the celebration of Jesus' birth on earth.»
- ↑ «Christian Calendar». Jerusalem Center for Jewish-Christian Relations.
- ↑ Kessler, Edward (2005). A dictionary of Jewish-Christian relations, Cambridge, Cambridgeshire, United Kingdom: Cambridge university Press, p. 274.
- ↑ (2005) Bible - NIV.
- ↑ «Helgmålsringning». Natinalencyclopedin.
- ↑ «Vatican Today».
- ↑ Forbes, Bruce David, Christmas: a candid history, University of Califòrnia Press, 2007, ISBN 0-520-25104-0, pp. 68–79.
- ↑ «Receptes de Tamales de Guatemala».
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Lerén, una rica tradició nadalenca». Listín Diari. Consultat el 19 d'octubre de 2019.
- ↑ 11,0 11,1 «[1]». Consultat el 24 de novembre de 2025.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 (1999) Diccionari per imàgens del Nadal, Éditions Fleurus. ISBN 2215062002.
- ↑ «[2]». Consultat el 1 de decembre de 2025.
- ↑ «Boudin blanc - Produits - Cuisine française». Cuisine a la française. Consultat el 19 d'octubre de 2019.
- ↑ «Màgia nadalenca en l'illa de Madeira» (en castellà). Consultat el 24 de novembre de 2025.
- ↑ «[3]». Consultat el 25 de decembre de 2025.
- ↑ «[4]». Consultat el 25 de decembre de 2025.
- ↑ «Sviatki – Rusopedia: Tot sobre Rússia». Rusopedia. Consultat el 19 d'octubre de 2019.
- ↑ «Chinese cities crack down on Christmas celebrations» (en en). the Guardian. Consultat el 2021-12-23.
- ↑ «[5]». Consultat el 2021-12-23 (en en-US).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nochebuena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.