Anar al contingut

Ensalada russa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ensalada russa

L'ensalada russa o ensaladilla russa, també coneguda originàriament com a ensalada Olivier, és una ensalada creada en Rússia pel chef rus Lucien Olivier.[1] Depenent de la tradició culinària de cada regió ha evolucionat de manera diferent, podent dur ingredients distints, pero incloent habitualment papes o creïlles i unes atres hortaliçes cuites amalgamades en mayonesa.

Història

Antecedents

Encara que preval l'idea de que la recepta original va ser elaborada en Moscou per un chef franc-belga entorn a 1860, es creu que anteriorment ya existia una ensalada similar baix la denominació de «russa».[2][3] En el recetari The Modern Cook del chef anglo-italià Charles Elmé Francatelli (1805-1876), editat en 1845, ya apareix una recepta titulada russian saleu (ensalada russa) en langosta, anchoves, tonyina, carranc, llagostins, olives i tapereres aliñar en mayonesa.[4]

Recepta d'ensalada russa segons la segona edició (1846) de The Modern Cook de Francatelli. Traducció: Primer, cort una langosta en rodajas fines, i coloque-les en un recipient; A estos s'agreguen alguns filetes d'anchoves, aproximadament una lliura de tonyina tallada en rodajas, les coes de dos dotzenes de carrancs de riu, una cantitat similar de coes de llagostins; dos dotzenes d'olives reblixes i una bona cullerada de tapereres franceses; despuix agregue una cantitat suficient de salsa de mayonesa roja (No. 99) per a humir estos ingredients, mescle tot suaument i use esta preparació per a omplir una font de vegetals similar al descrit en l'artícul anterior. Termine els entremeses de la mateixa manera i servixca.

En el recetari Cuisine classique d'Urbain Dubois i Émile Bernard (1856) també hi ha una atra versió de l'ensalada russa baix el nom de salade russe,[5] en la que apareixen ya les papes cuites ademés de remolaches, api, pepinos, pepinillos, tapereres, anchoves, ràvens i mayonesa.[5]

Recepta de l'ensalada russa segons el llibre Cuisine classique de 1856.

També hi ha referències a l'ensalada russa en un menú del llibre La cuina moderna, segons l'escola francesa i espanyola del cuiner espanyol Mariano Muñoz en 1858.[6] Per esta raó, és possible aventurar que l'ensalada russa era ya una recepta àmpliament coneguda en l'àmbit de l'alta cuina professional a mitan del XIX, sobretot d'orige francés (en França va estudiar també Francatelli). En l'apelatiu de russa es coneixia un tipo d'ensalada feta a pur de diferents ingredients cuits i aliñar en mayonesa, encara que per ara es desconeix si l'orige de tal adjectiu està relacionat en Rússia.

En el llibre Gastronomie en Russie (Alphonse Petit, 1860), dedicat a la cuina russa, ni tan sols apareix explicada l'elaboració de dita ensalada, encara que sí apareix mencionada en sis ocasions a lo llarc del recetari com una guarnició, implícitament tan coneguda pels llectors francesos que el seu autor no va considerar necessari detallar la seua formulació.[7]

Variants

Ensalada Olivier

Presentació de l'ensalada Olivier

Va ser el cuiner rus d'orige franc-belga, Lucien Olivier (1838-1883), qui va popularisar l'ensalada russa. Junt a un soci rus, Yakov Pegov, va obrir el restaurant Hermitage (a voltes escrit Ermitage) en 1864 en el centre de Moscou.[8] Dedicat a l'alta cuina francesa i en una decoració i servici de lux, el Hermitage es va fer ràpidament conegut entre l'èlit moscovita. Allí Olivier servia una ensalada feta en carn cuita d'urogallo, perdiu o venat alternades en capes de caviar, tapereres i caldo en gelatina.[9] Entorn duya coes de carranc i llengua de vedella, ademés de papes cuites, ous durs i pepinos, tot això coronat per una mayonesa adreçada en mostaça i espècies.[9] Segons pareix, els clients solien mesclar-ho tot junt en el plat i el cuiner va decidir servir l'ensalada d'eixe modo, picada en trossos chicotets i en més salsa. D'esta manera es va fer célebre la recepta en Moscou, baix el nom popular de Салат Оливье o «Ensalada Olivier».

Es coneixen els ingredients aproximats que duya pero no la recepta exacta, que Olivier no va deixar per escrit ni va transmetre a ningú. Varis restaurants rivals varen escomençar a fer versions similars i el plat es va convertir en un dels més habituals entre la classe acomodada russa. L'exili dels aristócrates despuix de la Revolució Russa de 1917 va donar a conéixer l'ensalada Olivier o russa en atres països com Estats Units, al mateix temps que en l'Unió Soviètica s'estenia una versió sense ingredients de lux (советским оливье o ensalada soviètica),[9] molt més senzilla i pareguda a la que s'elabora hui en dia en Rússia i atres països propencs com Ucrània i Bielorússia. En esta versió, el caviar i les carns sofisticades varen ser reemplaçades per pésols, pepinillos encurtidos i pollet cuit.[9]

D'acort en l'antropòloga Anna Kushkova, l'ensalada era «un plat d'igualtat i germandat universal que no reconeixia (...) ni les convencions ni les fronteres impostes per classe social o propietat...».[10]

Ensalada russa en Sudamèrica

Ensalada russa (estil argentí).
Ensalada russa feta en Argentina en papes hervir, carlota, arvejas, mayonesa i sal.

En Argentina, Paraguai i Uruguaidurant les últimes décades del XIX, gràcies a l'immigració provinent de l'Imperi rus es varen introduir les variants de l'ensalada. En el transcurs del temps, donada la seua facilitat de realisació i lo comuna dels seus ingredients, la variant tradicional dels alemans del volga (que varen aplegar des de Rússia) es va impondre sobre atres (entre elles, les del poble judeu rus i la dels ortodoxos). La mateixa consistix en arvejas, papes, carlotes, ous durs (cuits) i mayonesa.[11] Agregar-li pollet cuit és opcional, pero si se li agrega li'l denomina "mayonesa d'au". És un plat molt tradicional en estos països, ya que li'l sol consumir com a guarnició en els tradicionals torrats familiars.

En Perú existix una variant de l'ensalada russa elaborada a pur de creïlles, vainitas, remolacha, carlota, Pésols i llima; tot regirat en mayonesa.[12] Esta ensalada és molt popular en la menjada peruana; tant aixina que se sol acompanyar al pollet al forn, al pollet fregit, al torrat, i ademés és el principal acompanyant del pavo al forn i el lechón al forn en la sopar de Nadal dels peruans.[13]

Ensalada russa en Costa Rica

Ensalada russa tradicional de Costa Rica

Dins de la culinària costarricense l'ensalada russa consistix en una mescla de papa en remolacha, ou dur, mayonesa i varietat de verdures que poden ser carlotes, petit pois (pésols) o dacsa. És una de les guarnicions més populars per al tradicional casat, aixina com per a acompanyar carns i peixos.[14]

Ensaladilla russa en Espanya

Ensaladilla russa, Madrit, Espanya

En Espanya esta ensalada es denomina habitualment "ensaladilla russa". Apareix per primera volta en Espanya en 1858, formant part d'un menú propost en el llibre La cuina moderna, segons l'escola francesa i espanyola del cuiner espanyol Mariano Muñoz (al servici dels comtes de Camp d'Alange).[6] S'entenia llavors que una ensalada russa era igual a la cridada italiana, una mescla de llegums, verdures i carns fredes.[6]


La recepta va seguir una trayectòria pareguda a l'ocorreguda en l'ensalada russa «a la soviètica», passant de ser ensalada russa imperial, com apareix en el Diccionari general de cuina de Ángel Mur (Tom 1, pàgina 749, 1892)[15] en perdiu, salmó i caviar, a una ensaladilla en diminutiu en hortalices barates i servida com tapa en els bars. Despuix de la Guerra Civil, es va intentar canviar la denominació de «russa» en alguns círculs franquistes per «ensaladilla nacional» o «ensaladilla imperial» per a evitar qualsevol associació del plat en un possible orige soviètic o comuniste.[16]

Color roig baix anatema en els quaranta, época en que la població es dividia en «rojos» i «blancs», en tant la «ensaladilla russa» es dia «ensaladilla nacional» i el popular «rus» — café en llet merengada— era batejat en el renom de «nacional»
Pablo Hernández Montesdeoca, Prensa i Ràdio del Moviment» p. 10, 4 d'agost de 1972
Ensaladilla russa en un bar d'Espanya.

En el recetari Manual de cuina[17] de 1950, la seua autora Ana María Herrera[18] es referix a la "ensalada russa" com "un conjunt d'hortalices cuites en uns aditaments de carn, peix i au condimentada en una salsa mayonesa", a on la remolacha, les judeues verdes i les tapereres formen part de la recepta. A continuació afirma que la cridada "ensaladilla russa" afig a la macedònia de verdures de l'ensalada algun marisc com a llagostins, gambes, etc.,[19] "i tot ben cobert de mayonesa; i si es vol fer més completa se li afegirà caviar".[19]

Per la seua banda, Simone Ortega en el seu popular recetari 1080 receptes de cuina de 1972, definix la "ensaladilla russa" més clàssica com una base de mayonesa més be espessa, mesclada en vàries verdures: creïlles cuites en daditos, carlotes i pésols, a la que sugerix afegir també api picat i gambes cuites.[20]

Actualment, la ensaladilla o ensalada russa en Espanya sol afegir a la creïlla, carlota i pésols cuits, tonyina en conserva, ous durs, espàrrecs, pimentons torrats en conserva, olives en os o reblixes, gambes o llagostins cuits, i inclús palitos de carranc,[21] si be, lo normal és que en la seua elaboració cada regió aporte algun ingredient distintiu.[22]

Ensalada russa en Mèxic

Per lo general en Mèxic li la servix en el famós Club Sándwich. S'elabora a pur de papes, carlota, ejotes, mayonesa, chícharos, chile ample, mesclat en mayonesa o crema de llet.[23][24] Esta ensalada també rep el nom de "vel de nóvia" o "ensalada de nóvios" ya que sol servir-se en les bodes, encara que també en atres events socials com a festes infantils o festa de quinze anys.[25][26] En les regions del Centre, Bajío i Occident de Mèxic sol cridar-se "ensalada de fiambre" en la qual es poden trobar que ademés d'usar papes, carlotes, ejotes i chícharos com a base, s'agrega pollet trossejat, cuiro encurtido o carns fredes com a cuixot, salchicha o formage de porc (aspic dur salat elaborat en cap de porc) i a voltes que se li agrega pasta de colze o tornell. També se li aplega a nomenar com "sopa freda", en estos casos se li sol acompanyar en torrades de dacsa fregida, galletes salades botaneras i, com és usual en Mèxic, en jalapeños en escabeche.

Ensalada russa en Portugal

Des de mediats del XX esta ensalada freda de verdures, a la que es denomina «salada russa», s'elabora en Portugal en papa tallada en gavetes, pésols, carlotes, ceba, remolacha, ous, encurtidos de diferent tipo, i inclús poma, als que se li afig mortadela, carn cuita, moltes voltes pollet, tot això mesclat en salsa mayonesa.[27]

Vore també

Referències

  1. ↑ (1998) Larousse gastronomique (en fr), Larousse. ISBN 978-2-03-507300-6. Consultat el 2023-12-25.
  2. ↑ Enciclopediadegastronomia. «Història de la ensaladilla russa».
  3. ↑ Goldstein, Darra (1 de giner de 1999). A Taste of Russia: A Cookbook of Russian Hospitality (en en), Russian Information Service. ISBN 9781880100424. Consultat el 24 de juliol de 2016.
  4. ↑ FRANCATELLI, Charres Elmé (1 de giner de 1858). The Modern Cook ... Eleventh Edition, Carefully Revised, and Considerably Enlarged (en en), Richard Bentley. Consultat el 24 de juliol de 2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 Dubois, Urbain (1 de giner de 1856). La cuisine classique: études pratiques, raisonnées et démonstratives de l'école française appliquée au service à la russe (en fr), chez els auteurs. Consultat el 24 de juliol de 2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «La cuina moderna, segons l'escola francesa i espanyola. Tom1º : estudis pràctics sobre este art, segons les bestreta de l'época per Mariano Muñoz - Muñoz, Mariano - Lliure - 1861». bdh. bne. és. Consultat el 24 de juliol de 2016.
  7. ↑ Panine.), A. PETIT (Chef de cuisine du comte (1 de giner de 1860). La Gastronomie en Russie (en fr). Consultat el 24 de juliol de 2016.
  8. ↑ Randal, Oulton,(14 de decembre de 2009).«Hermitage Restaurant».Consultat el 24 de juliol de 2016.(en en-us)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Olivier Saleu - The Russian Holiday Dish - History, Recipes, and Video». www.sras.org. Archivat des de l'original, el 18 de juliol de 2018. Consultat el 24 de juliol de 2016.
  10. ↑ Ratiani, Irma (en anglés). Totalitarianism and Literary Discourse: 20th Century Experience, pág. 167. Cambridge Scholars Publishing, 2011. En Google Books. Consultat el 25 de decembre de 2015.
  11. ↑ Clarín receteas. «Recepta d'Ensalada russa», Clarín. Consultat el 11 de maig de 2022. «L'ensalada russa és una combinació de papa, carlota i arvejas, adreçada en mayonesa. Sempre deu conservar-se en la heladera.»
  12. ↑ Bustíos de Sanguineti, María Luisa (c. 1960). Receptes econòmiques i pràctiques de cuina i reposteria (en es), Llima, p. 57. Consultat el 12 de febrer de 2019.
  13. ↑ «ENSALADA RUSSA Peruana - La Millor Recepta i Deliciosa!!!», Menjades Peruanes, 28 de juny de 2015. Consultat el 13 d'agost de 2018 (en es-és).
  14. ↑ González Mesén, Andrea (12 de setembre de 2017). «Ensalada molt tica que criden russa». Revista Perfil. Consultat el 29 de març de 2018.
  15. ↑ «Diccionari general de cuina». Biblioteca Digital Hispànica. Consultat el 24 de juliol de 2016.
  16. ↑ «Strambotic » No diga ensaladilla russa, diga “nacional”: Dèu plats que varen canviar de nom per motius polítics». blogs. publique. és. Consultat el 24 de juliol de 2016.
  17. ↑ Herrera, Ana Maria (2009). Manual de cuina (Recetario), Madrit: Edimat Llibres, p. 740. ISBN 978-8497940931. Consultat el 23 de març de 2022. «La ensaladilla russa és un conjunt d'hortalices cuites en uns aditaments de carn, peix i au condimentada en una salsa mayonesa»
  18. ↑ Roures, José María. «El llibre que ensenya a cuinar a Espanya (sense borinotades) des de fa 70 anys», El Món, 29 d'octubre de 2019. Consultat el 23 de març de 2022.
  19. ↑ 19,0 19,1 Herrera, Ana Maria (2009). Manual de cuina (Recetario), Madrit: Edimat Llibres, pp. 145-146. ISBN 978-8497940931. Consultat el 24 de març de 2022.
  20. ↑ Ortega, Simone K. (2004). 1080 receptes de cuina, 14 edició, Madrit: Aliança Editorial, p. 71. ISBN 84-206-9102-X. Consultat el 24 de març de 2022.
  21. ↑ «L'home que més sap d'ensaladilla russa de Sevilla». ABC. Consultat el 24 de juliol de 2016.
  22. ↑ Mollejo, Verónica. «Aixina es fa la ensaladilla russa en cada lloc d'Espanya», El Confidencial (Gastronomia i cuina), 27 de maig de 2021. Consultat el 23 de març de 2022.
  23. ↑ «Ensalada Russa. Recepta». https://www.directoalpaladar.com.mx/ (30/07/2021).
  24. ↑ «¿És l'ensalada russa verdaderament de Rússia?». https://laroussecocina.mx/. Consultat el 30/07/2021.
  25. ↑ Angel Mon. «Ensalada de Nóvios». Consultat el 30/07/2021.
  26. ↑ «Ensalada de nóvios». https://ensalada-de.com/. Archivat des de l'original, el 23 de setembre de 2020. Consultat el 30/07/2021.
  27. ↑ Silva Teixeira, Maria Irene (Mirene) (2021). Tesouro dones cozinheiras, Porte Editora, pp. 647-648. ISBN 978-972-0-01552-5. Consultat el 24 de març de 2022.