Anar al contingut

Brindis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Brindis en un convit; Obra (oli sobre tela) del pintor Peder Severin Krøyer.
Alegoria d'un brindis.

El brindis[1] és el moment d'una celebració en el que els invitats alcen i acosten les seues copes, per a aixina manifestar bons desijos. En la llengua espanyola, en el moment de realisar un brindis, és tradicional pronunciar l'interjecció «chinchín»[2][3] sense que cap atra paraula siga pronunciada, encara que també es diu brindis a l'acció mateixa de brindar i a les paraules que es diuen en dit moment, generalment expressió de bons desijos o felicitacions.[nota 1] Despuix de l'acte és costum beure la beguda continguda en les copes o gots. El terme procedix de la frase alemana bring dir’s, que significa «t'ho oferixc» i que solia pronunciar-se en brindar.


Orige

Es pensa que l'acte de brindar es va originar en el IV, pero es realisava per una raó distinta a l'actual. En l'antiga Roma per a assessinar a algú era usual que s'enverinaren les copes, per lo que els amfitrions, com a símbol de confiança, chocaven fortament les copes en els seus invitats, lo que produïa que el líquit d'una copa passara a l'atra. D'esta manera quedava clar que no hi havia cap tipo d'enverinament, puix els dos que feyen el brindis bevien lo mateix.

Una atra teoria afirma que en l'época vikinga es dia que del vi gogen tots els sentits menys l'oït. En el chocar de les copes, este sentit també participava del goig de la beguda.

L'obra International Handbook on Alcohol and Culture, editada en 1995, comenta sobre el brindis:

… és una pràctica social que provablement es remonta a les antigues libacins, sacrificis en els que s'oferia un líquit sagrat als deus: sanc o vi, a canvi d'un desig, elevant una súplica que es resumix en les paraules "¡que siga per molts anys!" o "¡a la teua salut!".

La Encyclopædia Britannica, en la seua edició de 1910, tom 13, pàgina 121, diu:

La costum de beure "a la salut" dels vius molt provablement es deriva de l'antic rito religiós de brindar pels deus i pels morts. En els menjars, els grecs i els romans efectuaven libacins [derramaven vi o licors] en honor dels seus deus, i en convits ceremoniales, brindaven per ells i pels fallits". (...) Íntimament relacionat en estes costums de beure casi sacrificiales, té que haver estat sempre l'acte de brindar per la salut d'hòmens vius.

El significat de brindar és oferir una cosa ya siga un producte o lo que s'estiga venent a canvi d'un desig.


Descripció general

Brindis en una festa Oktoberfest (en alemà significa festa d'octubre).
Brindis en la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Mariners nortamericans i soviètics en Alaska, celebrant la rendició de l'Imperi del Japó el 14 d'agost de 1945, lo que va posar punt final a la Segona Guerra Mundial.
Festejant l'Any Nou de 1953 en Alemània.
Festejant.
Brindis, Israel 1969
Brindis, Israel 1969

L'acte del brindis es dividix en tres parts. El brindis verbal, l'acort i la tragallada simbòlica. En la part verbal una persona indica una raó per al brindis. Esta pot ser tan simple com “¡Salut!” o “¡Pels ací presents!” o tan complexa com una anècdota seguida d'una declaració de bona voluntat (per eixemple: “desig que la vostra unió dure per a sempre”). Tots els presents ratifiquen lo dit alçant les seues copes en l'aire, la qual cosa a sovint s'acompanya de sonors crits o remors d'aprovació, ya siga repetint les paraules del brindis (“¡Salut!”) o confirmant el sentiment en térmens com “¡Pels nóvios!” o similar, a la qual cosa seguix el choc dels gots o copes en el del restant de les persones al seu alcanç. La tragallada és una forma de confirmar el desig i no importa si és un menut glop o una gran tragallada.

Un cas de brindis en el que falta l'element de l'acort és el “Memory Immortal” que se sol realisar el Trafalgar Day (Dia de Trafalgar) en el sopar de la Marina Real Britànica a bordo del HMS Victory en memòria de l'Almirant Nelson en el que la beguda es pren en total silenci.

El brindis es deu realisar en algun tipo de begudes alcohòliques normalment champany per a ocasions especials. A sovint es mesclen begudes entre els participants, per eixemple quan hi ha gent que beu sidra en lloc de champany.


Eixemples

Eixemples de llocs a on tradicionalment se sol brindar són:

  • En un convit de boda de les bodes occidentals, el padrí sol propondre un brindis (alçant la seua copa) en forma de bons desijos i felicitacions als recién casado, despuix del com els comensals alcen la seua copa (generalment de champany) i les choquen en qui tinguen al costat.
  • En les festes de Nadal i Any Nou d'alguns països.
  • En un natalici.
  • Per a sagellar un pacte entre Nobles.


Brindis en Hongria

El desconeiximent de certes tradicions o superstició locals sempre pot donar lloc a malentesos. En este cas, si visitem Hongria, cal tindre en conte una curiosa senya: allí està mal vist brindar en cervesa.[4][5]

Els magiares tenen un fort sentiment nacional i encara recorden com els austríacs varen celebrar la victòria despuix d'esclafar un tumult hongarés en el XIX: precisament brindant en gerres de cervesa. Des de llavors es considera irrespectuós imitar esta acció. Els turistes es poden trobar en mirades desaprobadoras si ho fan, i provablement algú els avisarà, amablement, de que això no està ben vist. Inclús durant 150 anys va estar prohibit per llei (des de 1848 fins a 1998).

Afortunadament existixen alternatives com brindar en el deliciós vi Tokaji. El sar rus Pedro el Gran admirava tant este vi blanc dolç que va manar a un eixèrcit de cosacos per a protegir el corredor entre Hongria i Sant Petersburg. També es pot prendre un chupito del popular licor d'herbes Unicum.


Brindis en els països del Caucas

Entre la gent del Caucas, especialment els georgianos el brindis és una mescla de tradicions elaborades i rituals, en el que els discursos del brindis són una part important del folclore. La successió dels brindis és dirigida per el tamadá o mestre de cerimònies de la taula. Estos discursos escomencen com a espècie de paràbola en la que la frase final és un regrés de femella que constituïx el verdader brindis. El brindis més celebrat és aquell que escomença en una història aparentment sense relació alguna en l'ocasió, pero que termina en una conclusió que acaba relacionant-les de forma inesperada.

Un eixemple, curt i simple pero típic seria:

"Un pardal va furtar un collar que pertanyia al tesor del rei i li'l va dur volant a les montanyes més altes. Una racha d'aire va arrancar la corda del collar escampant el seu gemas per tot lo món… És una sòrt haver trobat una d'elles hui ací. ¡Un brindis per María!"


En la poesia popular chilena es coneix com a Brindis a la composició poètica, escrita normalment en dècimes, en que es fa referència a un ofici, personage o situació. Este "brindis" normalment es recita i és comú trobar-ho a l'inici de la cueca.

"Brinde per Super Cifuentes,
un pelao justicier,
que disfrassat d'obrer
"pansa piola" entre les gents.
Els seus poders són potents
i yo faig salut per això,
pero ací yo els confesse,
i no li'ls dic en broma,
és un héroe "maoma"
puix sempre termina pres".


Vore també


Notes

  1. ↑ La persona que en tal caso sugiere el brindis suele empezar con las palabras: «Quisiera hacer un brindis a [...]». O también: «Propongo que levantemos nuestras copas en honor a [...]». Etc.


Referències


Bibliografia utilisada

Enllaços externs