Padrí
El padrí[1] o padrina és una figura comuna en l'Iglésia Catòlica. Assistix a una atra persona en certs sacraments, en orige en el II, d'orige religiós,[2] i, posteriorment, va passar a obtindre diferents significats depenent de la religió i el còdic civil.[2] Según Corpus Iuris Civilis, el sentido original de patrocinio, y que sigue siendo el más amplio sentido, es un servicio que debe realizar un individuo que tiene una deuda que pagar al padre o madre con el patrocinio de uno o más hijos de la pareja, una especie de tributo voluntario dado a la familia de la pareja a lo largo de toda la vida. No pueden ser madrina y padrino del mismo núcleo familiar. [3]
En el passat, en alguns països, la funció comportava algunes obligacions llegals, ademés de responsabilitats religioses.[4] Tant des del punt de vista religiós com a civil, un padrí sol ser una persona elegida pels pares per a interessar-se per la criança i el desenroll personal del chiquet, oferir tutoria o reclamar la tutelaía llegal del chiquet si alguna cosa els succeïra als pares.[5][6] La figura com a varó és un padrí, i com a dòna és una padrina. El chiquet és un fillol (fillola en el cas de les chiquetes).
En la religió
En el catolicisme
Orígens
Cap a el II, el batisme es considerava principalment com una cerimònia per a la purificació i iniciació social dels chiquets.[7] El requisit per a la confessió de fe requeria la presència d'adults que actuaven com a garants del chiquet. Pronunciaven la confessió de fe del seu representat i garantisava la seua educació espiritual. Normalment estos garants eren els pares naturals del chiquet, com cap a l'any 408 emfatisava Sant Agustín que sugeria que, excepcionalment, podien ser atres individus.[8] El Corpus Iuris Civilis indica que en un sigle este paper dels pares havia segut substituït per complet.[9] El paper dels padrins va ser clarificat en l'any 813 en el Concilie de Munich, que prohibia als pares naturals actuar com a padrins dels seus propis fills.[10]
Cap a el V, els padrins es denominaven "pares espirituals" i, a finals del VI, se'ls cridava "compaters" i "commaters", lo que sugerix que se'ls considerava co-pares espirituals[11] Esta pauta va estar marcada per la creació de barreres llegals al matrimoni, paraleles a les d'atres formes de parentesc. Un decret de Justinià, datat en l'any 530, prohibia el matrimoni entre un padrí i la seua fillola, i estes barreres varen continuar multiplicant-se fins a el XI, prohibint el matrimoni entre els pares naturals i espirituals, o els directament relacionats en ells.[12] A partir del VIII, quan la confirmació va sorgir com un rito separat del batisme, també va sorgir un segon conjunt de padrins, en prohibicions similars.[13] L'alcanç exacte d'estes relacions espirituals com a impediment per al matrimoni en el catolicisme no va estar clar fins al Concilie de Trento, que ho va llimitar a les relacions entre els padrins, el chiquet i els pares.[14]
Durant la Reforma
Luter, Zwinglio, i Calvino varen preservar el batisme de chiquets (i els padrins bautismales que ho acompanyaven) en les seues respectives denominacions protestants, a pesar de l'oposició de reformadors més radicals com els anabaptistas.[15] Les seues respectives visions del paper eixercitat pels padrins diferien de la corrent principal del catolicisme. Luter s'oponia a la prohibició del matrimoni entre padrins i -fills, Zwinglio posava més émfasis en el paper eixercitat pels pares i pastors, i Calvino preferia que els pares biològics actuaren com a padrins.[16] Entre els calvinistas francesos i els residents en Ginebra, es va convertir en norma tindre un sol padrí; atres calvinistas, sobretot en Escòcia i les colónies angleses d'Amèrica, els varen suprimir per complet. [17]
L'obligació habitual dels padrins per als catòlics romans (a lo manco en Escòcia) s'arreplega en l'obra de Nicol Burne Of the praying in Latine (1581) en relació en les oracions públiques en llatí en l'iglésia: <blockquote> ...si algú resa en una atra llengua (que no siga la seua), també és convenient que entenga a lo manco el significat de les paraules. Per la qual cosa en l'iglésia catòlica els pares o padrins estan obligats a deprendre'ls (és dir, a assegurar-se de que han deprés) a els qui varen tindre en el batisme les formes d'oració i creència, i instruir-los suficientment en elles, per a que entenguen lo mateix:[18]</blockquote>
Batisme
En el batisme solen estar presents un padrí i una padrina, si be, pot ser que solament estiga un d'ells. La seua funció és assistir en la seua iniciació cristiana a l'adult que es bateja, i, juntament en els pares, presentar al chiquet que va a rebre el batisme i procurar que despuix duga una vida cristiana congruent en el batisme i complixca fidelment les obligacions inherents al mateix.
Per a poder actuar com a padrí o padrina de bateig l'Iglésia Catòlica posa algunes condicions: que haja segut elegit per qui va a batejar-se o pels seus pares o per els qui ocupen el seu lloc o, faltant estos, pel retor o ministre; que tinga capacitat per a esta missió i intenció d'eixercitar-la; que haja complit setze anys, a no ser que el Bisbe diocesà establixca una atra edat, o que, per justa causa, el retor o el ministre consideren admissible una excepció; que siga catòlic, estiga confirmat, haja rebut ya el Santíssim Sacrament de la Eucaristía i duga, al mateix temps, una vida congruent en la fe i en la missió que va a assumir; que no estiga afectat per una pena canònica, llegítimament imposta o declarada; i que no siga el pare o la mare de qui s'ha de batejar.
Confirmació
Quan es rep el sacrament de la confirmació, un padrí acompanya al receptor del sacrament. La seua funció en este cas és testimonial. No té per qué ser el padrí del batisme. En este cas pot ser solament un padrí o una padrina o un matrimoni (parella de padrí i padrina).
Matrimoni
- Artícul principal → Padrí de boda.
En el sacrament del matrimoni el dret canònic no establix que hi haja padrins sino testics, encara que és freqüent, especialment en Iberoamèrica, cridar padrins a estos testics, i, al no haver oposició per part dels pastors de les iglésies particulars, es considera una costum acceptada.
És comú que estos "padrins" acompanyen fins a l'altar al nóvio del sexe opost. No tenen per qué ser els padrins del batisme o confirmació de cap dels nóvios. En Espanya, la padrina habitualment és la mare del nóvio, i el padrí el pare de la nóvia.
En el judaisme
El padrí pot ser la persona que sosté a la persona que va a ser circuncidada, en este cas actua com sandek. O el que pren al chiquet dels braços de la mare i ho du a l'habitació a on es va a circuncidar en este cas es denomina kvater.
Pràctiques modernes
Comunió anglicana
L'Iglésia d'Anglaterra, l'Iglésia mare de la Comunió anglicana, va mantindre els padrins en el batisme, eliminant formalment les barreres matrimonials en 1540, pero la qüestió del paper i l'estatus dels padrins va seguir sent objecte de debat en l'Iglésia anglesa.[19] Varen ser abolits en 1644 pel Directori de Cult Públic promulgat pel règim parlamentari de la guerra civil anglesa. règim parlamentari, pero varen seguir utilisant-se en algunes parròquies del nort d'Anglaterra.[20] Despuix de la Restauració en 1660, varen ser reintroducidos en el anglicanismo, en objeccions ocasionals, pero abandonats per casi totes les iglésies dissidents.[21] Hi ha algunes proves de que l'institució restaurada havia perdut part de la seua importància social, aixina com la seua universalitat.[22]
En l'actualitat, en l'Iglésia d'Anglaterra, els parents poden ser padrins, i encara que no està clar que els pares puguen ser padrins, a voltes ho són. Els padrins deuen estar batejats i confirmats (encara que no està clar en quina Iglésia), pero es pot renunciar al requisit de la confirmació. Els clercs no estan obligats a batejar als que no procedixen de les seues parròquies, i el batisme pot retardar-se raonablement per a que es complixquen les condicions, inclosos els padrins adequats. En conseqüència, cada clerc té un ampli marge de discreció sobre les qualificacions dels padrins.[23] Molts "ritos anglicans contemporàneus també requerixen que els pares i padrins responguen en nom dels candidats [bautismales] infantils" [24]
Iglésies luteranas
Els luteranos seguixen una teologia dels padrins similar a la dels catòlics romans. Creuen que els padrins "ajuden [als chiquets] en la seua educació cristiana, especialment si perden als seus pares".[25] Els luteranos, com els catòlics romans, creuen que un padrí deu ser un cristià batejat i confirmat.[25] Algunos luteranos también siguen la tradición católica romana que un cristiano que no está afiliado a la denominación luterana puede servir como un testigo en lugar de un padrino.[26]
Iglésia ortodoxa
L'institució ortodoxa del padrinazgo ha segut la menys afectada pel canvi de les principals tradicions. En algunes iglésies ortodoxes (sèrbia, grega), normalment el padrí (kum, кум, koumbaros) o la padrina (kuma, кума, koumbara) de la boda d'una parella actuen com a padrins del primer fill o de tots els fills del matrimoni. En alguns casos, el padrí és responsable de donar nom al chiquet. El padrí d'un chiquet actuarà llavors com a padrí en la boda del chiquet.[27] S'espera que els padrins estiguen al corrent de les seues obligacions en l'Iglésia ortodoxa, incloses les seues normes sobre divorç, i que siguen conscients del significat i les responsabilitats del seu paper.[28]
Iglésia catòlica

.
L'institució catòlica del padrinazgo va sobreviure a la Reforma pràcticament sense canvis. Normalment, un padrí deu ser una persona apropiada, d'a lo manco setze anys d'edat, un catòlic confirmat que haja rebut l'Eucaristia, que no estiga baix cap pena canònica, i no pot ser el pare o la mare del chiquet. Algú que pertanyga a una atra iglésia cristiana no pot ser padrí, pero pot ser "testic" junt en un padrí catòlic. Un testic no té cap funció religiosa reconeguda per l'Iglésia.[29]
En 2015, el Vaticà va declarar que els catòlics transexuales no poden ser padrins, afirmant en resposta a la consulta d'un home transexual que la condició de transexual "revela de manera pública una actitut oposta a l'imperatiu moral de resoldre el problema de l'identitat sexual segons la veritat de la pròpia sexualitat" i que, "[p]or lo tant, és evident que esta persona no posseïx el requisit de dur una vida segons la fe i en la posició de padrí i, per lo tant, no pot ser admesa a la posició de padrí o padrina. "[30]
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 J. H. Lynch, Godparents and Kinship in Early Medieval Europe (Princeton, NJ, 1980), p. 114.
- ↑ P. Kruger, ed., Corpus Iuris Civilis, vol. 3, Codex Iustinianus (Dublin and Zurich, 1970), v, 4, 26, p. 197.
- ↑ Rojcewicz, Rebekah (2009). El bautismo es un comienzo (en es), Liturgy Training Publications, p. 24. ISBN 9781568544984. «En épocas anteriores, la función de padrino conllevaba una responsabilidad legal para con el niño, en caso de que quedara huérfano. Hoy en día, ser padrino no es jurídicamente vinculante y no conlleva ningún derecho legal, aunque los padrinos también pueden actuar como tutores legales de los niños si este acuerdo se documenta en un testamento válido.»
- ↑ Marty, Martin E. (1962). Baptism: A User's Guide (en es), Augsburg Books, p. 139. ISBN 9781451414080.
- ↑ S. Ringen, What democracy is for: on freedom and moral government (Princeton University Press, 2007), p. 96.
- ↑ J. H. Lynch, Godparents and Kinship in Early Medieval Europe (Princeton, NJ, 1980), p. 114.
- ↑ W. Parsons, ed., Saint Augustine, Letters, The Fathers of the Church, 18 (New York, 1953), pp. 134-5.
- ↑ P. Kruger, ed., Corpus Iuris Civilis, vol. 3, Codex Iustinianus (Dublin and Zurich, 1970), v, 4, 26, p. 197.
- ↑ J. Goody, The Development of Family and Marriage in Europe (Cambridge, 1983), p. 199.
- ↑ S. W. Mintz and E. R. Wolf, 'An analysis of ritual co-parenthood', Southwestern Journal of Anthropology, 6 (1950), p. 344.
- ↑ C. E. Smith, Papal Enforcement of Some Medieval Marriage Laws (Port Washington, WI, and London, 1940), p. 48.
- ↑ P. Cramer, Baptism and Change in the Early Middle Ages c. 200 – c. 1150, Cambridge Studies in Medieval Life and Thought, 4th séries, 20 (Cambridge, 1993), p. 179.
- ↑ N. P. Tanner, ed., Decrees of the Ecumenical Councils, 1, (London and Georgetown Washington DC, 1990), p. 757.
- ↑ J. D. C. Fisher, ed., Christian Initiation: the Reformation Period, Alcuin Collections, 51 (Londres, 1970), p. 171.
- ↑ H. T. Lehmann y J. Pelikan, eds, Obras de Luter, 45 St Louis MO y Filadelfia, PA (1958-67), p. 24; W. P. Stephens, The Theology of Huldrych Zwingli (Oxford, 1986), p. 194.
- ↑ W. Coster, Baptism and Spiritual Kinship in Early Modern England (Ashgate, 2002), pp. 84-5.
- ↑ "Aunque lo principal que Dios requiere es el corazón, que suponiendo que el que ora no entienda perfectamente las palabras que dice, sin embargo, Dios, que mira en el corazón, no dejará que su oración sea en vano." Ortografía anglicista del original escocés medio. Smith, G. Gregory (1902). W. Blackwood and Sons (ed.). Especímenes del escocés medio, Edimburgo, p. 218. Consultat el 2020-05-31.
- ↑ W. Coster, Baptism and Spiritual Kinship in Early Modern England (Ashgate, 2002), p. 87.
- ↑ C. Durston, Puritan rule and the failure of cultural revolution, en C. Durston y J. Eales, eds, The Culture of English Puritanism (Londres, 1986), p. 227.
- ↑ H. Davis, Worship and Theology in England, from Andrews to Baxter and Fox 1603-1690 (Princeton, NJ, 1975) p. 384.
- ↑ W. Coster, Baptism and Spiritual Kinship in Early Modern England (Ashgate, 2002), pp. 269-273.
- ↑ The Canons of the Church of England, 6ª ed. (Londres, 2000).
- ↑ Hefling, Charles; Shattuck, Cynthia (1 de julio de 2006). La Guía Oxford del Libro de Oración Común: A Worldwide Survey (en es), Oxford University Press, pp. 487-. ISBN 9780199723898.
- ↑ 25,0 25,1 Catecismo Menor de Luter con Explicación (Concordia Publishing House, edición de 1991). Recuperado 2010-16-05.
- ↑ Padrinos en LCMS.org. Recuperado 2010-16-05.
- ↑ J. K. Campbell, Honour, family and Patronage, a Study of the Institutions and Moral Values in a Greek Mountain Community (Oxford, 1964).
- ↑ Instructions for Weddings, Divorces, Baptisms, Funerals, and Memorials «Instrucciones para bodas, divorcios, bautizos, funerales y conmemoraciones - Arquidiócesis Ortodoxa Griega de América». Archivat des de l'original, el 2009-01-17. Consultat el 2009-01-06..
- ↑ Código de Derecho Canónico Can. 872-4 [1].
- ↑ Wofford, Taylor (2 de septiembre de 2015). «Los católicos transgénero no pueden ser padrinos, según el Vaticano». Newsweek.com. Consultat el 23 de septiembre de 2015.