Tutela
La tutela[1] és l'institució jurídica per la que es coloca a determinades persones (menors d'edat o declarades incapacitades) baix la guarda i potestat d'una atra persona o de l'entitat pública. Està concebuda per a aquelles persones menors d'edat que no conten en la protecció i contes de les seues mares, pares o cuidadores/és. Els sistemes de tutela poden ser de tutela de família, en la que la funció tutelar s'encomana al grup familiar de la persona menor d'edat o de tutela d'autoritat, en la que el tutor/as troba baix la vigilància, supervisió i control de l'autoritat pública. Estaran tutelades les persones menors d'edat no emancipades que no estiguen baix la pàtria potestat, és dir, els casos en que les mares/pares hagen fallit o se'ls haja declarat fallits o hagen segut privats/as de la pàtria potestat. En esta hipòtesis, la tutela tindrà caràcter ple i comprendrà tots els drets i obligacions respecte de la persona i bens del menor d'edat. També estaran tutelades —i est és el cas més rellevant en el marc de la protecció social—, les persones menors d'edat que hagen segut declarades en situació de desampare. Este últim cas va ser inclós en Espanya en la Llei 21/87, d'11 de novembre de 1987; la situació de desampare es produirà per l'incompliment, impossible o inadequat eixercici, dels deures de protecció quan persones menors d'edat queden privats de l'adequada i necessària assistència moral i material; és l'nomenada tutela automàtica de l'artícul 172 CC. En el dret internacional (hispanoamericà) esta figura jurídica pot donar-se també solament sobre la persona o solament sobre els bens d'una persona menor d'edat o pot otorgar-se a més d'una persona; és el cas de la tutela compartida, que s'otorga a dos o més tutors/as. Existixen varis tipos de tutela segons la seua procedència, entre unes atres: la tutela testamentaria, que és la que és assignada per testament per la persona facultada per a això; la tutela dativa que es conferix a través d'una designació del consell de família o del juge/a; la tutela llegal o llegítima, que es conferix per disposició llegal. Existixen també vàries maneres de posar fi a la tutela, entre les quals podem destacar el compliment de la majoria d'edat; l'adopció del menor d'edat; la recuperació per part del pare o mare del conte personal o «pàtria pote stad» (v); per resolució judicial o per decés.[2]
La tutela té per objecte la guarda de la persona i el seu bens, o solament dels bens o de la persona, de qui, no estant baix la pàtria potestat, és incapaç de governar-se per sí mateixa per ser menor d'edat o estar declarat com incapacitat.[3]
Segons la llegislació de cada país, la tutela pot anar o no acompanyada de les següents figures:[4]
- Consell de família, integrat per ascendents directes del menor d'edat que eixercixen les funcions de tutelaje o de defensors del menor. En atres països estes funcions les realisa el defensor judicial o el juge.
- Defensor judicial que, en independència de quí s'encomane la tutela, vigila el compliment de les obligacions del tutor en benefici del tutelat.
- Tutela compartida per dos o més tutors. Esta es permet en algunes llegislacions i s'aconsella que un d'ells gestione la tutoria de la persona i un atre la del patrimoni.
La figura del tutor
S'entén com a tutor (també, tutor llegal) al representant llegal del menor o de l'incapacitat en l'eixercici de les funcions de tutela, i pot ser, segons cada llegislació, una persona física o una persona jurídica.
En algunes llegislacions, es permet que existixquen dos o més tutors, quan ho aconsella que un d'ells gestione la tutoria de la persona i un atre la del patrimoni
La capacitat llegal per a ser tutor es concedix a tots els majors d'edat, en plena capacitat per a l'eixercici dels drets civils i que no incórreguen en causes d'incapacitat.
En general, les llegislacions civils dels distints països consideren com a causes que incapaciten per a la funció de tutor les següents:
- els privats de la pàtria potestat;
- els que hagen segut separats anteriorment de la funció de tutela;
- els condenats a penes privativas de llibertat mentres estiguen complint condena;
- els que hagen segut condenats, encara havent complit la pena, per delictes contra la família;
- els que mantinguen conflictes d'interessos en els tutelats;
- els que siguen enemics manifests del tutelat;
- els exclosos pels pares en escritura pública o testament;
- els que, de fet, tenen impossibilitat absoluta d'eixercir la tutela per edat, malaltia o per qualsevol atre element objectiu igual (similar).
Finalisació de la tutela
La tutela s'extinguix per la majoria d'edat de la persona menor d'edat, per la seua adopció, pel seu decés, per recuperació de la pàtria potestat del progenitor o progenitors o per resolució judicial que pose fi a l'incapacitat que va donar orige a la tutela.
La finalisació de la tutela exigix la rendició de contes, davant l'autoritat judicial, de l'administració dels bens que va realisar el tutor.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Curatela
- Defensor judicial
Referències
- ↑
- ↑ Solís de Ovando, René (2021). «Diccionario», Nuevo diccionario para el análisis e intervención social con infancia y adolescencia, Madrid: Dykinson, pp. 381 - 382. ISBN 978-84-1377-601-9.
- ↑ «tutela y curatela».
- ↑ http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtualdata/tesis/human/martel_c_r/titulo2.pdf
