Anar al contingut

Folclore

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Folclore
«Folore» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Folore (desambiguació).
Els proverbis flamencs (1559), Gemäldegalerie de Berlín

El folore,[1][2] folor (o folor) [3] o folore[4] (del anglés folk, «poble», i lore, «acervo», «saber» o «coneiximent»)[nota 1] és el cos expressiu de la cultura compartida per un grup particular de persones; comprén les tradicions comunes a eixa cultura, subcultura o grup. Estes consten de tradicions orals, com contes, llegendes, proverbis, succeïts, música tradicional i cultura material, que va des dels estils de construcció tradicionals fins als joguets fets a mà. El folore també inclou les tradicions, les formes i rituals de les celebracions com el Nadal, les bodes, els batejos, les danses folòriques i els ritos d'iniciació. Cada u d'ells, ya siga en combinació o per separat, es considera un element folòric. Tan essencial com la forma, el folore també comprén la transmissió d'estos elements d'una regió a una atra o d'una generació a una atra. El folore no és alguna cosa que es puga obtindre a través d'un currículum escolar formal o de l'estudi de les belles arts; estes tradicions es transmeten de manera informal d'un individu a un atre, ya siga a través de l'instrucció verbal o la demostració. En 1960, la Unesco va designar el 22 d'agost de cada any com a Dia Mundial del Folore com a reconeiximent a William Thoms, creador del terme folore.[5]

Visió general

Per a entendre completament el folore, és útil aclarir els seus components: els térmens folk i lore. Està ben documentat que el terme va ser falcat en 1845 per l'anglés William Thoms.[6] Ho va crear per a denominar lo que llavors es dia «antiguetats populars» o «lliteratura popular». La segona mitat de la paraula composta, lore, resulta més fàcil de definir, ya que el seu significat ha permaneixcut relativament estable durant els dos últims sigles. Procedent de l'anglés antic lār, instrucció, i en cognados alemans i neerlandesos, és el coneiximent i les tradicions d'un grup particular, freqüentment transmés de boca en boca.[7]

El concepte de folk resulta alguna cosa més difícil d'entendre. Quan Thoms va crear este terme, la gent solament es referia als llauradors rurals, a sovint pobres i analfabets. Una definició més moderna de folore és un grup social que inclou a dos o més persones en traces comunes, que expressen la seua identitat compartida a través de tradicions distintives. «El folore és un concepte flexible que pot referir-se a una nació com en el folore americà o a una sola família».[8] Esta definició social del folore recolza una visió més àmplia del material, és dir, la tradició, considerada com a elements del folore. Estos inclouen ara totes les «coses que la gent fa en paraules (coneiximent verbal), coses que fan en les mans (coneiximent material) i coses que fan en les seues accions (coneiximent consuetudinari)».[9] El folore ya no se circumscriu a lo cronològicament antic o obsolet. El folorista estudia els elements tradicionals d'un grup social i cóm es transmeten. La transmissió és una part vital del procés folòric. Sense comunicar estes creències i costums dins del grup en l'espai i el temps, es convertirien en fragments culturals relegats als arqueòlecs culturals. El folore és també un verp. Estos elements folòrics seguixen sent transmesos de manera informal, per regla general de forma anònima i sempre en múltiples variants. El grup folòric no és individualiste, sino que es basa en la comunitat i nutrix els seus coneiximents en la comunitat. «A mida que sorgixen nous grups, es crea nou folore... surfistes, motociclistes, programadors informàtics».[10] En contrast directe en l'alta cultura, a on qualsevol treball d'un artiste està protegit per la llei de drets d'autor, el folore és una funció d'identitat compartida dins del grup social.[11]

Una volta identificats els elements folòrics, el folorista professional s'esforça per comprendre el significat d'estes creències, costums i objectes per al grup. Per a estes unitats culturals[12] no es transmetrien a menos que tingueren alguna rellevància contínua dins del grup. No obstant, eixe significat pot canviar i transformar-se. Aixina, el Halloween d'el XXI no és la vespra de tots els sants de l'Edat Mija, i inclús dona lloc al seu propi conjunt de llegendes urbanes independents de la celebració històrica. Els rituals de neteja del judaisme ortodox eren originalment de salut pública en una terra en poca aigua; ara estes costums signifiquen l'identificació com a judeu ortodox. Açò es pot comparar en espalmar-se les dents, també transmés dins d'un grup, que seguix sent una pràctica d'higiene i salut i no aplega al nivell d'una tradició de definició de grup,[13] ya que la tradició és inicialment un comportament recordat. Una volta que pert el seu propòsit pràctic, no hi ha raó per a seguir transmetent-ho a menos que haja segut imbuido d'un significat més allà de la practicidad inicial de l'acció. Este significat està en el centre de la folorística, l'estudi del folore. En una sofisticació cada volta més teòrica de les ciències socials, s'ha fet evident que el folore és un component natural i necessari de qualsevol grup social, que en realitat nos rodeja.[14] No té que ser vell o antiquat. Seguix sent creat, transmés i en qualsevol grup s'utilisa per a diferenciar entre «nosatres» i «ells».

Orige i desenroll dels estudis folòrics

El folore va escomençar a distinguir-se com una disciplina autònoma durant el periodo del nacionalisme romàntic en Europa. Una figura particular en este desenroll va ser Johann Gottfried von Herder, que els seus escrits en la década de 1770 varen presentar les tradicions orals com a processos orgànics basats en lo local. En acabant de que els estats alemans anaren invadits per la França napoleònica, l'enfocament d'Herder va ser adoptat per molts dels seus compatriotes que varen sistematisar les tradicions populars registrades i les varen utilisar en el seu procés de construcció de la nació. Este procés va ser acollit en entusiasme per nacions més chicotetes com Finlàndia, Estònia i Hongria, que buscaven l'independència política dels seus veïns dominants.[15]

El folore com a camp d'estudi es va desenrollar encara més entre els estudiosos europeus d'el XIX que contrastaven la tradició en la modernitat. El seu enfocament era el folore oral de les poblacions llauradores rurals, que eren considerades com a residus i supervivents del passat que continuaven existint en els estrats més baixos de la societat.[16] Els Contes de l'infància i de la llar dels germans Grimm (primera edició, 1812) és la més coneguda pero no l'única colecció de folore verbal d'el campesinado europeu de l'época. Este interés pels contes, dits i cançons va continuar a lo llarc d'el XIX i va alinear l'incipient disciplina de la folorística en la lliteratura i la mitologia. A la seua volta, en el XX, el número i la sofisticació dels estudis folòrics i dels foloristas havia aumentat tant en Europa com en Amèrica del Nort. Mentres que els foloristas europeus seguien centrats en el folore oral de les poblacions llauradores homogénees de les seues regions, els foloristas nortamericans, dirigits per Franz Boes i Ruth Benedict, varen optar per considerar les cultures natives americanes en la seua investigació, i varen incloure la totalitat de les seues costums i creències com a folore. Esta distinció va alinear la folorística nortamericana en la antropologia cultural i etnologia, utilisant les mateixes tècniques de recolecció de senyes en la seua investigació de camp. Esta aliança dividida de la folorística entre les humanitats en Europa i les ciències socials en Amèrica oferix una gran cantitat de punts de vista teòrics i ferramentes d'investigació per al camp de la folorística en el seu conjunt, a pesar de que seguix sent un punt de discussió dins del camp mateix.[17]

El terme Folorística, junt en el seu sinònim Estudis del Folore,[nota 2] va guanyar terreny en la década de 1950 per a distinguir l'estudi acadèmic de la cultura tradicional dels propis elements folòrics. En l'aprovació en 1976 de la Llei de Preservació del Folore Nortamericà (P. L. 94-201),[20] aprovada pel Congrés dels Estats Units, junt en la Celebració del Bicentenario en 1976, la folorística en els Estats Units va alcançar la majoria d'edat.

«...[Folore] es referix a la cultura expressiva tradicional compartida entre els diversos grups en Estats Units: familiar, ètnica, ocupacional, religiosa, regional; la cultura expressiva inclou una àmplia gama de formes creatives i simbòliques com les costums, les creències, l'habilitat tècnica, l'idioma, la lliteratura, l'art, l'arquitectura, la música, el joc, la dansa, el teatre, el rito, la pompa, l'artesania; estes expressions es deprenen principalment oralment, per imitació o en la representació, i generalment es mantenen sense el benefici de l'instrucció formal o de la direcció institucional.»

Ademés de la panoplia d'atres lleis dissenyades per a protegir el patrimoni cultural i natural dels Estats Units, esta llei també marca un canvi en la consciència nacional. Dona veu a una comprensió cada volta major de que la diversitat cultural és una fortalea nacional i un recurs digne de protecció. Paradòxicament, és una característica unificadora, no alguna cosa que separa als ciutadans d'un país. «Ya no veem la diferència cultural com un problema a resoldre, sino com una gran oportunitat. En la diversitat de la vida folòrica nortamericana trobem un mercat replet d'intercanvi de formes tradicionals i idees culturals, un ric recurs per als nortamericans».[21] Esta diversitat se celebra anualment en el Smithsonian Folife Festival i en molts atres festivals folòrics en tot el país.

Definició de folk

El folk d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), el grup social identificat en el terme original folore, es caracterisava per ser rural, analfabet i pobre. Eren els llauradors que vivien en el camp, en contrast en la població urbana de les ciutats. Solament cap al final del sigle el proletariat urbà (a la parell de la teoria marxista) es va incloure com folk junt als pobres de les zones rurals. La traça comuna en esta definició ampliada de folk era la seua identificació com a subclasse de la societat.[22]

Alvançant cap al Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), junt en el nou pensament en les ciències socials, els foloristas també varen revisar i varen ampliar el seu concepte de grup folòric. En la década de 1960 s'entenia que els grups socials, és dir, els grups folòrics, estaven en tots els llocs al nostre entorn; cada individu està immers en una multitut d'identitats diferents i els seus grups socials concomitants. El primer grup en el que cada u de nosatres naix és la família, i cada família té el seu propi folore familiar. A mida que un chiquet es convertix en un individu, la seua identitat també aumenta per a incloure l'edat, l'idioma, l'ètnia, l'ocupació, etc. Cada una d'estes cohortes té el seu propi folore, i com senyala un folorista, açò «no és una especulació vana.... Décades de treball de camp han demostrat de manera concloent que estos grups tenen el seu propi folore».[10] En esta concepció moderna, el folore és una funció de l'identitat compartida dins de qualsevol grup social.[11]

Este folore pot incloure succeïts, dits i comportaments esperats en múltiples variants, sempre transmesos de manera informal. En la seua major part es deprén per mig de l'observació, imitació, repetició o correcció per part d'atres membres del grup. Este coneiximent informal s'utilisa per a confirmar i reforçar l'identitat del grup. Es pot utilisar tant internament dins del grup per a expressar la seua identitat comuna, per eixemple, en una cerimònia d'iniciació per als nous membres, o es pot utilisar externament per a diferenciar al grup dels de fòra, com una demostració de ball folòric en un festival comunitari. Per als foloristas és important que hi haja dos formes opostes, pero igualment vàlides, d'usar açò en l'estudi d'un grup: pots escomençar en un grup identificat per a explorar el seu folore, o pots identificar elements folòrics i usar-els per a identificar al grup social.[23]

A partir dels anys xixanta d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), una major expansió del concepte de folore va escomençar a desplegar-se en la folorística. Investigadors individuals varen identificar grups folòrics que prèviament havien segut passats per alt i ignorats. Un eixemple important d'açò es troba en un número de The Journal of American Folore, publicat en 1975. Esta edició està dedicada exclusivament a artículs sobre el folore femení, en enfocaments que no venien des de la perspectiva de l'home.[nota 3] Atres grups que es varen destacar com a part d'esta comprensió ampliada del grup folòric varen ser les famílies no tradicionals, els grups ocupacionals i les famílies que varen perseguir la producció d'artículs folòrics a través de múltiples generacions.

Gèneros

Els elements folòrics es classifiquen comunament en tres tipos: materials, verbals o consuetudinaris. En el seu major partix auto-explicatives, estes categories inclouen objectes físics (folore material), dits, expressions, històries i cançons comunes (folore verbal), i creències i formes de fer les coses (folore tradicional). Existix també un quart subgénero major definit per al folore i els jocs infantils (folore infantil), ya que la recopilació i interpretació d'este tema és pròpia dels patis de les escoles i dels carrers dels barris.[24] Cada u d'estos gèneros i els seus subtipos té l'intenció d'organisar i categorizar els elements folòrics; proporcionen un vocabulari comú i un etiquetage consistent per a que els foloristas es comuniquen entre sí. Dit açò, cada artefacte és únic; de fet, una de les característiques de tots els elements folòrics és la seua variació dins dels gèneros i tipos.[25] Açò contrasta directament en els productes manufacturados, a on l'objectiu de la producció és crear productes idèntics, i les variacions es consideren errors. No obstant, és precisament esta variació necessària la que fa que l'identificació i classificació de les característiques definitorias siga un repte. I encara que esta classificació és essencial per a l'àrea temàtica de la folorística, seguix sent solament un etiquetage, i afig poc a la comprensió del desenroll i significat tradicional dels elements mateixos.[26]

Per necessàries que siguen, les classificacions de gènero són enganyoses en la seua simplificació excessiva de l'àrea temàtica. Els elements folòrics mai són autònoms, no es mantenen aïllats, sino que són particulars en l'auto-representació d'una comunitat. En freqüència es combinen diferents gèneros per a marcar un event.[27] Per lo tant, una celebració de natalici pot incloure una cançó o una fòrmula per a saludar al chiquet que complix anys (verbal), la presentació d'un pastiç i regals (material), aixina com les costums per a honrar a l'individu, com assentar-se a la capçalera de la taula i bufar les veles en un desig. També pot haver jocs especials en les festes de natalicis que generalment no es juguen en atres moments. Ademés de la complexitat de l'interpretació, la festa de natalici d'un chiquet de sèt anys no serà idèntica a la festa de natalici d'eixe mateix chiquet de sis anys, encara que seguixca el mateix model. Per a cada artefacte encarna una única variant d'una representació en un temps i un espai determinats. La tasca del folorista és identificar dins d'este excés de variables les constants i el significat expressat que lluïxen a través de totes les variacions: honrar a l'individu dins del círcul de familiars i amics, regalar per a expressar el seu valor al grup, i per supost, el menjar i beguda de la celebració com significantes de l'event.

Tradició oral

La definició formal de la tradició oral són les paraules, tant escrites com a orals, que són «formes parlades, cantades i sonores d'expressió tradicional que mostren patrons repetitius».[28] Ací són crucials els patrons repetitius. La tradició oral no és una conversació qualsevol, sino paraules i frases que s'ajusten a una configuració tradicional reconeguda tant per l'orador com per l'audiència. Per als tipos narratius, per definició, tenen una estructura consistent i seguixen un model existent en la seua forma narrativa.[nota 4] Com un simple eixemple, la frase «Un elefant entra en un bar...» senyala instantàneament el següent text com una broma. Pot ser que siga una que ya hages escoltat, pero pot ser una que l'orador acaba d'inventar en el context actual. Açò és folore en acció. Un atre eixemple és la cançó infantil Old MacDonald Had a Farm, a on cada actuació és distinta en els animals nomenats, la seua orde i els seus sons. Cançons com esta s'utilisen per a expressar valors culturals (les granges són importants, els agricultors són vells i curtidos) i per a ensenyar als chiquets sobre els diferents animals domèstics.[30]

El folore oral va ser el folore original, els elements definits per William Thoms com a tradicions culturals orals més antigues de la població rural. En la seua crida de 1846 per a demanar ajuda en la documentació d'antiguetats, Thoms es feya eco dels estudiosos de tot el continent europeu per a coleccionar eixemples de la tradició oral. A principis d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), estes coleccions havien creixcut fins a incloure eixemples de tot lo món i a lo llarc de varis sigles. Es va fer necessari un sistema per a organisar-els i categorizarlos.[31] Antti Aarne va publicar un primer sistema de classificació de contes populars en 1910. Posteriorment, Stith Thompson ho va ampliar al sistema de classificació d'Aarne-Thompson i seguix sent el sistema de classificació estàndar per als contes populars europeus i atres tipos de lliteratura oral. A mida que aumentava el número d'eixemples orals classificats, es varen observar similituts en les mostres que s'havien arreplegat de regions geogràfiques, grups ètnics i époques molt diferents, donant lloc al Método Històric-Geogràfic, una metodologia que va dominar la folorística en la primera mitat d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE). Quan William Thoms va publicar per primera volta la seua crida per a documentar la tradició oral de les poblacions rurals, es creïa que estos elements folòrics s'extinguirien a mida que la població es alfabetizara. En els últims dos sigles, esta creència ha demostrat ser errònea; els foloristas seguixen recopilant informació, tant escrita com a oral, de tots els grups socials. Algunes variants poden haver segut arreplegades en coleccions publicades, pero gran part d'elles se seguixen transmetent oralment i, de fet, se seguixen generant en noves formes i variants a un ritme alarmant. A continuació s'enumera una chicoteta mostra de tipos i eixemples de tradicions verbals.

Cultura material

Penell en figura de cavall i sulky, Museu Smithsoniano d'Art Americà

El gènero de la cultura material inclou tots els elements que es poden tocar, sostindre, viure o menjar. Són objectes tangibles, en una presència física destinada a ser utilisada de forma permanent o solament en el següent menjar. La majoria d'estos elements folòrics són objectes individuals que han segut creats a mà per a un propòsit específic. No obstant, els elements folòrics també es poden produir en massa, com les decoració nadalenques. Estos objectes seguixen sent considerats folòrics per la seua llarga història (preindustrial) i al seu us consuetudinari. Tots estos objectes materials «existien abans i continuen junt a l'indústria mecanisada. ...[Es] transmeten a través de les generacions i estan subjectes a les mateixes forces de la tradició conservadora i la variació individual»[28] que es troben en tots els elements populars. D'interés per als foloristas són la seua forma física, el seu método de fabricació o construcció, el seu patró d'us, aixina com l'adquisició de les matèries primeres.[32] El significat per a aquells que fan i usen estos objectes és important. El principal significat d'estos estudis és el complex equilibri entre la continuïtat i el canvi tant en el seu disseny com en la seua decoració. Archiu:At a goldsmith's workshop Podhale region.webm En Europa, abans de la Revolució Industrial, tot es feya a mà. Mentres que alguns foloristas d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) volien assegurar les tradicions orals de la població rural ans que la població es alfabetizara, atres foloristas varen buscar identificar els objectes artesanals ans que els seus processos de producció es pergueren en la fabricació industrial. Aixina com la tradició verbal continua sent activament creada i transmesa en la cultura actual, estes artesania, possiblement en un canvi de propòsit i significat, encara es poden trobar al nostre entorn. Perque hi ha moltes raons per a seguir fent objectes a mà per al seu us. Podria significar que estes habilitats són necessàries per a reparar artículs manufacturados. O potser es desija un disseny únic que no es troba (o no es pot trobar) en les tendes. Moltes artesania es consideren com un simple manteniment de la llar, com la cuina, la costura i la fusteria. L'artesania també s'ha convertit per a molts en un pasatiempo agradable i satisfactori. Per últim, pero no per això menys important, els objectes fets a mà han adquirit la lluentor del prestigi, en els que s'invertix més temps i reflexió en la seua creació i es valora la seua singularitat.[33] Per al folorista, estos objectes artesanals encarnen relacions polifacètiques en la vida dels artesans i els usuaris, que carixen per complet d'artículs produïts en série sense conexió en un artesà individual.[34]

Moltes artesania tradicionals han segut elevades a les belles arts o a les arts aplicades i ensenyades en escoles d'art, tals com la herrería i la fabricació de vidre.[35] O se'ls dona un nou us com art folòric, caracterisat com a objectes en els que la forma decorativa supera les seues necessitats utilitàries. L'art popular es troba en signes hex dels graners neerlandesos de Pennsilvània, escultures d'hojalata fetes per metalúrgics, decoració nadalenques en l'exterior d'una casa, taquilles escolars decorades, armes de fòc tallades i tatuages. «Paraules com a ingenu, autodidacta i individualiste s'usen per a descriure estos objectes, i es presenta la creació excepcional en lloc de la representativa».[36] Açò contrasta en la nostra comprensió dels elements folòrics que es cultiven i es transmeten en la comunitat.[nota 5]

Molts objectes de folore material, grans i chicotets, són difícils de classificar, difícils d'archivar i difícils d'almagasenar. ¿Cóm preservem estos elements de la cultura material i cóm els usem? Esta és la tasca assignada als museus. En este objectiu s'ha desenrollat el concepte de museu a l'aire lliure, començant en Escandinavia a finals d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE). Estos museus estan per a ensenyar, no solament per a expondre. Els actors mostren cóm s'usaven els objectes, recreant la vida quotidiana de persones de tots els segments de la societat. Per a això, estos museus depenen en gran mida dels objectes materials d'una societat preindustrial. Moltes ubicacions inclús dupliquen el processament dels objectes, creant aixina nous objectes d'un periodo històric anterior. Estos museus d'història viva es troben per tot lo món com a part d'una pròspera indústria del patrimoni. Esta llista representa solament una chicoteta mostra dels objectes i habilitats que s'inclouen en els estudis de cultura material.

Costums

La cultura consuetudinària es recorda com una promulgació, és dir, com una recreació. Són els patrons de comportament esperats dins d'un grup, la «forma tradicional i esperada de fer les coses».[37][38] Una costum pot ser un sol gest, com un premuda de mans o un polze cap a avall. També pot ser una interacció complexa de múltiples costums i elements folòrics com els que es veuen en la festa de natalici d'un chiquet, incloent la tradició verbal (cançó Natalici feliç), la tradició material (regals i un pastiç de natalici), jocs (cadires musicals) i costums individuals (demanar un desig en bufar les vés-les). Cada u d'ells és un element folòric per dret propi, potencialment digne d'investigació i anàlisis cultural. Junts es combinen per a crear la costum de celebrar una festa de natalici, una combinació de múltiples elements que tenen significat dins del seu grup social.

Papa Noel donant regals als chiquets, una pràctica popular comuna associada en la Nadal en les nacions occidentals

Els foloristas dividixen les costums en vàries categories diferents.[37] Una costum pot ser una celebració estacional, com el Dia d'Acció de Gràcies o el Any Nou. Pot ser una celebració del cicle de vida d'un individu, com el batisme, el natalici o la boda. Una costum també pot marcar un festival o event comunitari; eixemples d'açò són el Carnestoltes en Colónia o el Mardi Gras en Nova Orleans. Una quarta categoria inclou les costums relacionades en les creències populars. Caminar baix una escala és solament un dels molts símbols que es consideren desafortunats. Els grups professionals tendixen a tindre una rica història de costums relacionades en la seua vida i treball, com per eixemple les tradicions dels mariners o leñadores.[nota 6] L'àrea del folore eclesiàstic, que inclou modos de cult no sancionats per l'iglésia establida,[39] tendix a ser tan gran i complexa que generalment es tracta com un àrea especialisada de les costums populars; es requerix una considerable experiència en els rituals eclesiàstics estàndart a fi d'interpretar adequadament les costums i creències populars que es varen originar en la pràctica oficial de l'iglésia.

Erro al crear miniatura:
Trapajón de La Vijanera, en Silió (Espanya)

El folore consuetudinari és, per definició, el folore en acció; sempre és una representació, ya siga un sol gest o un complex de costums escrites. Participar en la costum, ya siga com a intérpret o com a públic, significa el reconeiximent d'eixe grup social. Algunes conductes consuetudinàries estan destinades a ser realisades i enteses solament dins del propi grup. Atres costums estan dissenyades específicament per a representar a un grup social davant els forasters, aquells que no pertanyen a este grup. La desfilada del Dia de Sant Patricio en Nova York i en atres llocs és un sol eixemple d'un grup ètnic que fa vanaglòria de la seua separació (comportament diferencial)[40] i encoraja al restant a mostrar la seua aliança en este colorit grup ètnic. Estos festivals i desfilades, en un públic objectiu de persones que no pertanyen al grup social, es creuen en els interessos i la missió dels foloristas públics, que es dediquen a la documentació, preservació i presentació de les formes tradicionals de vida folòrica. En un creixent interés popular per les tradicions populars, estes celebracions comunitàries són cada volta més numeroses en tot lo món occidental. Mentres estes mostren la diversitat de la seua comunitat, els grups econòmics han descobert que estes desfilades i festivals folòrics són bons per als negocis. Tots els tipos de persones estan en els carrers, menjant, bevent i gastant. Açò atrau el respal no solament de la comunitat empresarial, sino també d'organisacions estatals i regionals, per a estes festes galliponteres locals.[41] Paradòxicament, en mostrar la diversitat dins de la comunitat, estos events han aplegat a autentificar la verdadera comunitat, a on els interessos dels negocis s'alien en els variats grups socials (populars) per a promoure els interessos de la comunitat com un tot. Esta llista és solament una chicoteta mostra dels tipos i eixemples de costums.

Infància i jocs

Jocs de chiquets de Pieter Brueghel el Vell (1560)

El folore infantil és una branca distinta del folore que s'ocupa de les activitats transmeses pels chiquets a atres chiquets, llunt de l'influència o supervisió d'un adult.[42] El folore infantil conté elements de tots els gèneros folòrics estàndart de la tradició oral, material i consuetudinària; no obstant, és la transmissió de chiquet a chiquet la que distinguix estos elements. L'infància és un grup social a on els chiquets ensenyen, deprenen i compartixen les seues pròpies tradicions, florint en una cultura gallipontera fora de l'àmbit dels adults. Per això és interessant que es documente, com varen demostrar Iona i Peter Opie en el seu llibre Children's Games in Street and Playground.[24] El grup social dels chiquets s'estudia en els seus propis térmens, no com una derivació dels grups socials adults. Es demostra que la cultura dels chiquets és prou distintiva; generalment passa desapercebuda pel món dels adults, i molt poc afectada per ella.[43]

De particular interés per als foloristas és el modo de transmissió d'estos elements; esta tradició circula exclusivament dins d'una ret informal de chiquets o d'un grup folòric. No inclou els elements que els adults ensenyen als chiquets. No obstant, els chiquets poden prendre lo que se'ls ensenya i ensenyar-ho a atres chiquets, convertint-ho en folore infantil. O poden prendre els elements i convertir-els en una atra cosa. Esta tradició infantil es caracterisa per «la seua falta de dependència de la forma lliterària i fixa». Els chiquets viuen en un món de comunicació informal i oral, sense obstàculs per la necessitat de mantindre i transmetre informació per mijos escrits.[44] Açò és lo més propenc que els foloristas poden aplegar a observar la transmissió i la funció social d'este coneiximent popular abans de la difusió de l'alfabetisació durant el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE). Les coleccions originals de jocs i tradicions infantils d'el Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) estaven impulsades pel temor de que la cultura de l'infància s'extinguira.[45] Els primers foloristas, entre ells Alice Gomme en Gran Bretanya i William Wells Newell en Estats Units, varen sentir la necessitat de captar la vida i les activitats no estructurades i sense supervisió dels chiquets del carrer ans que es pergueren. Este temor va resultar ser infundat. En una comparació de qualsevol pati de recree d'una escola moderna en el quadro Jocs de chiquets, de Pieter Brueghel el Vell, podem vore que el nivell d'activitat és similar, i molts dels jocs de la pintura de 1560 són reconeixibles i comparables a les variacions modernes que encara es juguen hui en dia. Estos mateixos elements folòrics, en innumerables variacions, també continuen servint a la mateixa funció de deprendre i practicar les habilitats necessàries per al creiximent. Per lo tant, practicar ritmes i rimes fomenta el desenroll del equilibri i la coordinació en els bebés i els chiquets, com per eixemple la rima Peter Piper. Cançons i vores, accedint a una part diferent del cervell, s'utilisen per a memorisar séries (Cançó de l'alfabet). També proporcionen el ritme necessari per a ritmes i moviments físics complexos, ya siga aplaudint, botant en cordes o botant en la pilota. Ademés, molts jocs físics s'utilisen per a desenrollar la força, la coordinació i la resistència dels jugadors. Per a alguns jocs en equip, les negociacions sobre les regles poden durar més temps que el joc en sí, ya que s'ensagen les habilitats socials.[46] Inclús ara que s'està descobrint la neurociencia que sustenta la funció de desenroll d'este folore infantil, els elements en sí mateixa han estat en joc durant sigles. A continuació s'enumeren solament una chicoteta mostra de tipos i eixemples de jocs i elements folòrics infantils.

S'han presentat arguments sòlits per a considerar l'història popular com una subcategoría distinta del folore, que ha rebut l'atenció de foloristas com Richard Dorson i la publicació de la revista The Folore Historian, patrocinada per la Secció d'Història i Folore de la American Folore Society. L'estudi de l'història popular s'ha desenrollat especialment en Irlanda, a on el Handbook of Irish Folore (ellibre estàndar utilisat per tots els treballadors de camp de la Irish Folore Commission) va reconéixer la «tradició històrica» com una categoria separada, tradicionalment coneguda com seanchas.[47] Henry Glassie, en el seu estudi clàssic Passing the Clave in Ballymenone, va fer una contribució pionera.[48] Guy Beiner ha presentat, més que ningú, estudis en profunditat de l'història popular irlandesa. Beiner ha identificat una série de gèneros característics de lo que ha denominat «narració de l'història», tals com a contes (dividits en contes i mini-històries), cançons i balades (especialment cançons rebels), poemes, rimes, brindis, profecies, proverbis i refrans, noms de llocs i una varietat de pràctiques rituals commemoratives. Estos són recitats a sovint per narradors especialment dedicats (seanchaithe) i per historiadors populars (staireolaithe).[49] Beiner ha adoptat des de llavors el terme historiografia vernàcula per a superar els llímits de «les divisions artificials entre les cultures orals i lliteràries que es troben en el centre de les conceptualisació de la tradició oral».[50]

Vore també

Notes

  1. ↑ El terme formal equivalent d'etimologia grega és «demosofía» (de δημος, transliterado com donem, «poble», i σοφία, sophía, «saber»).
  2. ↑ La paraula Folorística és la preferida per Alan Dundes, i usada en el títul de la seua publicació[18]. El terme Estudis del Folore és definida i usada per Simon Bronner, vore[19]
  3. ↑ Els colaboradors d'este número varen ser, entre uns atres, Claire Farrer, Joan N. Radner, Susan Lanser, Elaine Lawless i Jeannie B. Thomas.
  4. ↑ Vladimir Propp va definir per primera volta una estructura uniforme en els contes de fades russos en la seua innovadora monografia Morfologia del conte popular, publicada en rus en 1928. Vore[29]
  5. ↑ Henry Glassie, un folorista que estudia la tecnologia en el context cultural, senyala que, en turc, la paraula sanat es referix a tots els objectes, sense distinguir entre art i artesania. Esta última distinció, subralla Glassie, no es basa en la classe mija, sino en la classe social. Açò planteja la qüestió de la diferència entre les arts i les artesania; ¿es troba la diferència simplement en l'etiquetage?
  6. ↑ El folorista Archie Green es va especialisar en les tradicions dels treballadors i en la tradició dels grups laborals

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ Real Acadèmia Espanyola i Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (2014): rae. es/? id=IAQExs5 «folore.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 25 de maig de 2017.
  5. ↑ «Instituïx dia nacional del folor». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  6. ↑ Cardozo Ocampo (1980). google. com. py/books/edition/Mis_bodas_de_oro_con_el_folore_paragua/OUe0AAAAIAAJ? hl=es-419 , M. Cardozo Ocampo, p. 104.
  7. ↑ «archive. org/web/20190327184253/https://en. oxforddictionaries. com/definition/lore lore – Definition of lore in English». Archivat des d'el oxforddictionaries. com/definition/lore original, el 27 de març de 2019. Consultat el 8 d'octubre de 2017.
  8. ↑ Dundes, 1969, p. 13, footnote 34.
  9. ↑ Wilson, 2006, p. 85.
  10. ↑ 10,0 10,1 Dundes, 1980, p. 7.
  11. ↑ 11,0 11,1 Bauman, 1971.
  12. ↑ Dundes, 1971.
  13. ↑ Dundes, 1965, p. 1.
  14. ↑ Sims y Stephens, 2005, p. 7–8.
  15. ↑ Noyes, 2012, p. 20.
  16. ↑ Noyes, 2012.
  17. ↑ Zumwalt y Dundes, 1988.
  18. ↑ Dundes, 1978.
  19. ↑ Bronner, 1986, p. xi.
  20. ↑ «loc. gov/folife/public_law. html Public Law 94-201 (The Creation of the American Folife Center, Library of Congress)». Consultat el 8 d'octubre de 2017.
  21. ↑ Hufford, 1991.
  22. ↑ Dundes, 1980, p. 8.
  23. ↑ Bauman, 1971, p. 41.
  24. ↑ 24,0 24,1 Opie y Opie, 1969.
  25. ↑ Georges y Jones, 1995, p. 10–12.
  26. ↑ Toelken, 1996, p. 184.
  27. ↑ Sims y Stephens, 2005, p. 17.
  28. ↑ 28,0 28,1 Dorson, 1972, p. 2.
  29. ↑ Propp, 1928.
  30. ↑ Sims y Stephens, 2005, p. 13.
  31. ↑ Georges y Jones, 1995, p. 112–13.
  32. ↑ Vlach, 1997.
  33. ↑ Roberts, 1972, p. 236 i següents.
  34. ↑ Schiffer, Michael B.. “jhu. edu/artícul/33637 Material Culture (review)”. Technology and Culture 41 (4): 791–93. doi:10.1353/tech.2000.0178. ISSN 0040-165X. Recuperate le 8 d'octubre de 2017.
  35. ↑ Roberts, 1972, p. 236 i següents, 250.
  36. ↑ «loc. gov/folife/guide/materialculture. html Material Culture: American Folife Center: An Illustrated Guide (Library of Congress)». Consultat el 8 d'octubre de 2017.
  37. ↑ 37,0 37,1 Sweterlitsch, 1997, p. 168.
  38. ↑ Sims y Stephens, 2005, p. 16.
  39. ↑ Dorson, 1972, p. 4.
  40. ↑ Bauman, 1971, p. 45.
  41. ↑ Sweterlitsch, 1997, p. 170.
  42. ↑ Grider, 1997, p. 123.
  43. ↑ Grider, 1997, p. 125.
  44. ↑ Grider, 1997.
  45. ↑ Grider, 1997, p. 127.
  46. ↑ Georges y Jones, 1995, p. 243–54.
  47. ↑ O Súilleabháin, 1942, p. 520–547.
  48. ↑ Glassie, 1982.
  49. ↑ Beiner, 2007, p. 81–123.
  50. ↑ Beiner, 2018, p. 13–14.

Bibliografia

  • «Personal Power and Social Restraint», Toward New Perspectives in Folore, Bloomington, IN: Trickster Press, pp. 20–39.
  • “Kaiser und Abt. Die Geschichte eines Schwanks” . FF Communications 42.
  • “Differential Identity and the Social Base of Folore” . The Journal of American Folore 84 (331): 31–41.
  • “The Philogy of the Vernacular” . Journal of Folore Research 45 (1): 29–36.
  • Toward New Perspectives in Folore, Bloomington, IN: Trickster Press, p. xv.
  • “Verbal Art as Performance” . American Anthropologist 77 (2): 290–311. doi:10.1525/aa.1975.77.2.02a00030.
  • «Games», Folore An Encyclopedia of Beliefs, Customs, Tals, Music, and Art, Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, pp. 393–400.
  • Remembering the Year of the French: Irish Folk History and Social Memory, Madison: University of Wisconsin Press.
  • (2018) Forgetful Remembrance: Social Forgetting and Vernacular Historiography of a Rebellion in Ulster, Oxford: Oxford University Press.
  • “On the Final [s] in 'Foloristics'” . The Journal of American Folore 98 (389): 334–36.
  • «Performance», Folore An Encyclopedia of Beliefs, Customs, Tals, Music, and Art, Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, pp. 630–35.
  • «Toward a Definition of Folore in Context», Toward New Perspectives in Folore, Bloomington, IN: Trickster Press, pp. 3–15.
  • «Tradition-Bearer», Folore An Encyclopedia of Beliefs, Customs, Tals, Music, and Art, Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, pp. 802–03.
  • In Search of Authenticity: The Formation of Folore Studies, Madison: University of Wisconsin Press.
  • A Companion to Folore, Malden, MA: Wiley-Blackwell.
  • Folore and the Internet, Logan, UT: Utah State University Press.
  • Folore: The Basics, London; New York: Routledge.
  • American Folore Studies: An Intellectual History, Lawrence, KS: University Press of Kansas.
  • (1998) org/details/followingtraditi0000bron Following Tradition: Folore in the Discourse of American Culture, Logan, UT: Utah State University Press. ISBN 978-0-87421-239-6.
  • (2007) The Meaning of folore: the Analytical Essays of Alan Dundes, Logan, UT: Utah State University Press.
  • The Study of American Folore, New York; London: W. W. Norton.
  • “Foloristics: A Conception of Theory” . Western Folore 36 (2): 109–34.
  • “nova. edu/ssss/QR/QR15-3/fetterman.pdf A Guide to Conducting Ethnographic Research: A Review of Ethnography: Step-by-Step (3rd ed.) by David M. Fetterman” . The Qualitative Report 15 (3): 737–49.
  • God Is Ret: A Native View of Religion, Golden, CO: Fulcrum Publishing.
  • Folore and Fakelore: Essays Toward a Discipline of Folk Studies, Cambridge; London: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-33020-7.
  • Folore and Folife: an Introduction, Chicago: University of Chicago Press.
  • “Folore's Cybernetic Imaginary, or, Unpacking the Obvious” . Journal of American Folore 129 (512): 127–45. doi:10.5406/jamerfolk.129.512.0127.
  • “Tags and Burners, Cycles and Networks: Folore in the Telectronic Age” . Journal of Folore Research 27 (3): 61–108.
  • “The Devolutionary Premise in Folore Theory” . Journal of the Folore Institute 6 (1): 5–19. doi:10.2307/3814118.
  • Essays in Foloristics (Kirpa Dai séries in folore and anthropology), Folore Institute.
  • “Folk Idees as Units of Worldview” (3 de octubre 1971). The Journal of American Folore 84 (331): 93–103. doi:10.2307/539737.
  • “Foloristics in the Twenty-First Century (AFS Invited Presidential Plenary Address, 2004)” . Journal of Folore 118 (470): 385–408.
  • Interpreting Folore, Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press.
  • “Into the Endzone for a Touchdown: A Psychoanalytic Consideration of American Football” . Western Folore 37 (2): 75–88.
  • Life Is like a Chicken Coop Ladder. A Portrait of German Culture through Folore, New York: Columbia University Press.
  • The Study of Folore, Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall.
  • Toward New Perspectives in Folore, Bloomington, IN: Trickster Press.
  • «Audience», Folore An Encyclopedia of Beliefs, Customs, Tals, Music, and Art, Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, pp. 70–72.
  • “temple. edu/~camille/bigapple/bigapple1. html Making a Big Apple Crumble” . New Directions in Folore (6).
  • The American Indian Mind in a Linear World, New York: Routledge.
  • «The Forward as Folore: Studying I-Mailed Humor», Folore and the Internet, Logan, UT: Utah State University Press, pp. 98–122.
  • “iu. edu/dspace/bitstream/handle/2022/2326/30(1-2)+119-128.pdf? sequence=1 The "Text/Context" Controversy and the Emergence of Behavioral Approaches in Folore” . Folore Forum 30 (112): 119–28.
  • «Myth and Folore», The Oxford Handbook of the Archaeology of Ritual and Religion, Oxford: Oxford University Press, pp. 63–75. ISBN 978-0-19-923244-4.
  • “usc. edu/~genzuk/Ethnographic_Research. html A Synthesis of Ethnographic Research” (3 de octubre 2003). Center for Multilingual, Multicultural Research. University of Southern Califòrnia.
  • Foloristics : an Introduction, Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press. ISBN 978-0-253-20994-8.
  • (1975) Folk Housing in Middle Virginia: A Structural Analysis of Historic Artifacts, Knoxville: University of Tennessee Press.
  • “iu. edu/dspace/bitstream/handle/2022/1873/16(2)%20123-151.pdf? sequence=1 The Moralore of Folore” (3 de octubre 1983). Folore Forum 16 (2): 123–151.
  • Passing the Clave in Ballymenone: Culture and History of an Ulster Community, Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
  • Irish Folk History: Folktals from the North, Dublin: O'Brien Press.
  • (1977) The Domestication of the Savage Mind, Cambridge: Cambridge University Press.
  • «Children's Folore», Folore An Encyclopedia of Beliefs, Customs, Tals, Music, and Art, Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, pp. 123–28.
  • “loc. gov/folife/cwc/? loclr=blogsig American Folife: A Commonwealth of Cultures” (3 de octubre 1991). Publication of the American Folife Center 17: 1–23.
  • The Hand Made Object and Its Maker, Berkeley and els Angeles: University of Califòrnia Press.
  • “Vaig donar foloristik: A Good Yiddish Word” . The Journal of American Folore 98 (389): 331–34.
  • “nyu. edu/classes/bkg/issues/rock2. htm Performance Studies” . Rockefeller Foundation, Culture and Creativity.
  • «I-Texts: The Orality and Literacy Issue Revisited», Oral Traditions (vol. 13), Columbia, MO: Center for Studies in Oral Tradition.
  • «What is Folore?», The Study of Folore, Berkeley, CA: University of Califòrnia, pp. 1–6.
  • (2003) «Group», Eight Words for the Study of Expressive Culture, University of Illinois Press, pp. 7–41.
  • (2012) «The Social Base of Folore», A Companion to Folore, Malden, MA: Wiley-Blackwell, pp. 13–39.
  • (1969) Children's Games in Street and Playground, Oxford University Press.
  • Folk Groups and Folore Genres. An Introduction, Logan, UT: Utah State University Press.
  • A Handbook of Irish Folore, Dublin: The Education Company of Ireland Ltd..
  • Morphology of the Folktale, Leningrad.
  • Primer of Humor Research: Humor Research 8, Berlin; New York: Mouton de Gruyter.
  • «Folk Crafts», Folore and Folife: an Introduction, Chicago: University of Chicago Press, pp. 233–52.
  • “Seeing, Hearing, Feeling, Writing: Approaches and Methods in Ethnographic Research from the Perspective of Ethnological Analyses of the Present” . A Companion to Folore Studies: 559–78.
  • Living Folore: Introduction to the Study of People and their Traditions, Logan, UT: Utah State University Press.
  • “Folorism Revisited” . Journal of American Folore Research 36 (1): 51–70.
  • Literary Foloristics and the Personal Narrative, Bloomington: Indiana University Press. ISBN 978-0-915305-48-3.
  • «Custom», Folore An Encyclopedia of Beliefs, Customs, Tals, Music, and Art, Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, pp. 168–72.
  • The Dynamics of Folore, Logan, UT: Utah State University Press.
  • «Material Culture», Folore An Encyclopedia of Beliefs, Customs, Tals, Music, and Art, Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, pp. 540–44.
  • (2006) usu. edu/cgi/viewcontent. cgi? artícul=1076&context=usupress_pubs The Marrow of Human Experience: Essays on Folore, University Press of Colorat.
  • “hanko. uio. no/planses/Ulrika. html On the history of comparison in folore studies” . Folore Fellows' Summer School.
  • American Folore Scholarship: A Dialogue of Dissent, Indiana University Press.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Folclore&oldid=1442710»