Llegenda urbana

Llegenda urbana

Els restants humans de Walt Disney estan guardats en una caseta junt en els de la seua família. Jamai va ser criogenizado o, com se sol dir, «congelat». Esta afirmació és una de les llegendes urbanes més persistents.

Erro al crear miniatura:

Hi ha molt poques llegendes urbanes que hagen ocorregut alguna volta. Una d'elles és la d'un matrimoni que ha oblidat al seu fill en una gasolinera.

Una llegenda urbana (del anglés: urban legend) és un relat pertanyent al folclore contemporàneu; es tracta d'un tipo de llegenda o creència popular, a voltes emparentable en un tipo de superstició, que, pese a contindre elements sobrenaturals o inverosímils, és presentada com a fets reals succeïts en l'actualitat. Algunes partixen de fets reals, pero estos són exagerats, distorsionats o mesclats en senyes fictícies. Circulen a través del boca a boca, correu electrònic o mijos de comunicació com a prensa, ràdio, televisió o Internet. Solen tindre com a trasfondo una «moraleja».

Una mateixa llegenda urbana pot aplegar a tindre infinitat de versions, situades generalment en l'entorn d'aquells que les narren i reben. Per la seua adequació a la societat industrial i al món modern reben el calificatiu de «urbanes», que les opon a aquelles llegendes que, havent segut objecte de creència en el passat, han perdut la seua vigència i s'identifiquen en époques passades. A sovint, el narrador afirma que els protagonistes de la llegenda urbana varen ser coneguts o parents d'alguna persona propenca. Per este motiu, en anglés li les coneix també com FOAFT (friend of a friend tals: «històries de l'amic d'un amic»).

A sovint una llegenda urbana és un fals mit o creència popular errònea que té un afegitó de pànic social o moraleja. Quan una llegenda urbana alcança a tindre un cert impacte polític, social o econòmic rellevant llavors li la considera una teoria de conspiració.

Orige

El terme va ser falcat en 1968 pel folclorista nortamericà Richard Dorson, qui definia la llegenda urbana com una història moderna «que mai ha succeït, contada com si fora certa». També cal mencionar a Jan Harold Brunvand, que ha contribuït decisivament a popularisar este terme entre el públic en general a través dels seus llibres.

Acàs la teoria més convincent sobre l'etiologia d'este tipo de llegendes siga la del filòsof alemà Karl Hepfer en Teories conspirativas: Una crítica filosòfica de la sinrazón, qui, en preguntar-se sobre l'auge de les teories de conspiració en Europa va reparar que la majoria d'elles responia a «models d'interpretació de la realitat simplificats», o intents de retornar a un estadi anterior de la nostra cultura en el que la realitat supostament era senzilla de comprendre, i els seus actors, bons o mals. En conseqüència, estes històries solen tindre dos cares, una incomprensible o terrorífica i una atra explicativa i simplificadora que tranquilisa.

Les històries en qüestió reben diverses denominacions per part d'els qui les usen i difonen. Entre els periodistes es parla de bulos, o factoides. En Internet, d'hoax. En un principi, cal distinguir-les clarament dels cridats contes chinencs o les hipèrboles desmedradas, com per eixemple les rodomontadas o exageració hiperbòliques com els Fets de Chuck Norris, gènero popular de la cridada lliteratura de corcho i d'Internet emparentables en les antigues diversions cortesanas dels sigles XVI i XVII, fanfarronades conscients que buscaven divertir com a jocs de saló equivalents a les trolas o boles o inclús les bernardinas clàssiques. Es distinguixen d'estos gèneros jocosos en que no tenen l'intenció cortesana de divertir o distraure.

En Cuba li les coneix com a «contes de camí» o «boles», en Perú i en Colòmbia li les crida simplement «contes» o «mits». Entre els propis estudiosos, no falta qui preferix catalogar-les com «llegendas» a seques, considerant que la seua funció seguix sent la pròpia d'este gènero. També esta classe de llegendes s'expandixen en tots els territoris i països fent que este es torne viral i la gent ho pot anar creent.

Característiques

De Catalina II de Rússia es diu que va morir en ser penetrada per un cavall. Segons varis autors, l'image promiscua de Catalina va ser divulgada per part d'aquells que envejaven que una dòna en aquella época concentrara tant poder, acompanyat d'una lluenta gestió.

Entre les principals característiques de les llegendes urbanes es destaquen:

• Naix d'una creència popular, a voltes d'un "fals mit".
• Relacionada en una miqueta de superstició i una base real, en general espacial.
• Tenen vàries versions perque són transmeses de forma oral o a través dels mijos de comunicació, com a rets socials o televisió.
• Solen tindre una ensenyança o moraleja, adaptada a la cultura del lloc.
• Sorgixen en ambients urbans i són relativament noves.
• No es relacionen en creències religioses ni cultures antigues.
• Són narrades com a històries verdaderes.
• Té una base de misteri i intriga, inclús aplegant al pànic social, i no hi ha una resposta racional.
• Són relats fantàstics, el seu principal component és lo inexplicable.

Generalment este tipo de relats passen de generació en generació i solen existir vàries versions de cada u d'ells. Algunes es construïxen sobre la base de fets reals pero distorsionats, exagerats i mesclats en una miqueta de ficció o fantasia i es van estenent gràcies a la seua difusió inicialment de boca en boca i hui en dia a través de mijos de comunicació, internet i les rets socials. Les llegendes urbanes solen deixar-nos una moraleja o ensenyança i casi sempre els qui les narren les modifiquen llaugerament o versionan per a adaptar-les a la cultura o idiosincràsia del lloc en el que es conten o difonguen, d'allí que existixquen un sinfín de versions d'un mateix relat, depenent de la regió o país del que es tracte.

El fet de que estos relats s'hagen adaptat o adequat, per aixina dir-ho, a les societats industrials és lo que les diferència de les llegendes que han segut objecte de creència en el passat pero que hui en dia han perdut vigència i es consideren fòra del context. Casi sempre qui narra les llegendes urbanes assegura que els protagonistes del seu relat són familiars o coneguts d'alguna persona propenca i d'allí que en anglés se'ls conega també baix l'acrònim FOAFT que traduït a l'espanyol significa històries de l'amic d'un amic. Potser una de les característiques més importants d'este tipo de relats és que per a que aplegue a convertir-se en llegenda urbana, una història fictícia deu difondre's de forma espontànea com certa i que la seua informació alcance cert reconeiximent popular.

Per l'adequació a esta nova societat industrial, reben este calificatiu de Llegenda Urbana, les quals l'oponen a aquelles llegendes del passat els qui ha perdut d'alguna forma la seua vigència, en ser catalogades com a successos d'époques passades. Per a que una història fictícia passe a ser una llegenda urbana, es deu difondre de manera espontànea, com a verdadera i una característica de caràcter internacional. La llegenda urbana pot ser inspirada per casi qualsevol font, pero deu tindre un element que cause misteri i siga incomprensible. La seua estructura és molt més complexa que els rumors, sòries o falsos mits.

Generalment estes històries d'alguna forma nos alerten sobre aquells perills potencials que poden asechar en la nostra vida. Les llegendes urbanes solen contar-se com a fets verdaders o a lo manco, verosímil. Des de finals de el XX, internet i les rets socials ha ajudat a impulsar la difusió de moltes llegendes urbanes, per via correu electrònic o per mig de publicacions en pàgines web, els qui de la mateixa forma, afigen moltes frases en alertes sobre els successos que podrien ocórrer-te en la vida quotidiana.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Llegendes Urbanes|20px|Vore el portal sobre Llegendes Urbanes]] Portal:Llegendes Urbanes. Contingut relacionat en Llegendes Urbanes.

Bibliografia

• Enders, Jody (2002). Death by Drama and Other Medieval Urban Legends, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-20788-9.
• Urban legends : a collection of international tall tals and terrors, Greenwood Press. OCLC 76864037. ISBN 978-0-313-33952-3.

• De Car, F. A.. An anthology of American folktales and legends, M.E. Sharpe. OCLC 212627165. ISBN 978-0-7656-2129-0.
• Ortí, A., i J. Sampere: Llegendes Urbanes (Martínez Roca), Madrit, 2006.
• Harold Brunvand, J.: Tingau por... molta por: El llibre de les llegendes urbanes de terror. Barcelona: Random House Mondadori, 2006.
• Harold Brunvand, J.: El Fabulós llibre de les llegendes urbanes (Too Good to Be True. The Colossal Book of Urban Legends). Barcelona, Sant Adreu de la Barca, 2002; ISBN 84-9793-261-7.
• Granados Martínez, Alberto: Llegendes Urbanes. Entre la realitat i la superstició. Madrit: Aguilar, 2007.
• Cardeñosa Chao, Bruno: Mentires populars. Llegendes urbanes i un atre enganys. Espill de tinta, 2008; ISBN 84-96280-24-8.
• Fill, Tomás: El llibre negre de les llegendes urbanes, els bulos i els rumors mailiciosos. Barcelona: Styria, 2009; ISBN 978-84-92520-08-4.